2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2La immigració a Catalunya a finals del franquisme
5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema8 de 10
Després dels 10
Vols continuar amb el tema de població, societat i economia?
Aquests 10 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantLa immigració a Catalunya a finals del franquisme
| Província de procedència | Residents a Catalunya el 1970 |
|---|---|
| Granada | 166.327 |
| Jaén | 150.330 |
| Còrdova | 144.631 |
| Almeria | 127.321 |
| Múrcia | 106.979 |
| Badajoz | 99.747 |
| Sevilla | 97.524 |
| Màlaga | 84.313 |
| Terol | 62.367 |
| Osca | 54.417 |
Font: Anna Cabré i Isabel Pujadas. «La població: immigració i explosió demogràfica». A: Jordi Nadal (dir.). Història econòmica de la Catalunya contemporània. Vol. 5: Població, agricultura i energia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989.
1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
[0,75 punts]
1.b Digueu quin és el context històric de les dades que conté la font.
[0,75 punts]
1.c Comenteu el contingut de la taula.
[1 punt]
2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu l’evolució del règim franquista a Catalunya des del punt de vista polític, econòmic i social durant l’etapa del desarrollismo.
[2,5 punts]
2.b Expliqueu els aspectes més rellevants de l’oposició al règim franquista a Catalunya (1939-1975).
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
1.a0,75 punts


Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
Plantejament Cal identificar el tipus i la naturalesa de la font, qui l’ha elaborada i quan, i explicar quines dades recull.
La resposta, corregida al marge
És una taula estadística de caràcter demogràfic. Les dades són del 1970, però la taula l’han elaborada Anna Cabré i Isabel Pujadas per a una obra d’història econòmica publicada el 1989: és, doncs, una font secundària feta a partir de dades primàries.
Mostra deu províncies espanyoles d’origen dels immigrants residents a Catalunya el 1970, ordenades de més a menys: Granada és la primera, amb 166.327 persones, i Osca l’última de la llista, amb 54.417.
1.b0,75 punts


Digueu quin és el context històric de les dades que conté la font.
Plantejament Cal situar les dades de la taula en la seva etapa històrica, amb les dates.
La resposta
Les dades corresponen a les acaballes del franquisme (1939-1975), durant l’etapa del desarrollismo, que va començar amb el Pla d’Estabilització del 1959. El creixement de la indústria i dels serveis, concentrat a l’àrea de Barcelona, va atreure més d’un milió de persones de les zones rurals més pobres d’Espanya, on la mecanització del camp i els baixos salaris empenyien a emigrar. Va ser la gran onada migratòria dels anys cinquanta i seixanta, que va transformar la població de Catalunya.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
1.c1 punt


Comenteu el contingut de la taula.
Plantejament Cal comentar què mostren les xifres de la taula sobre l’origen de la immigració i explicar-ho.
La resposta, corregida al marge
La taula mostra la magnitud de la immigració: només aquestes deu províncies sumen gairebé 1.100.000 persones residents a Catalunya el 1970, i cinc d’elles superen les cent mil.
La gran majoria procedia d’Andalusia: sis de les deu províncies són andaluses (Granada, Jaén, Còrdova, Almeria, Sevilla i Màlaga) i sumen uns 770.000 residents, més de dues terceres parts del total de la taula. També hi destaquen Extremadura, amb Badajoz, i Múrcia. Eren zones rurals amb molt d’atur i amb molts jornalers sense terra.
Finalment, és notable la posició de les províncies aragoneses, Terol i Osca, que, tot i tenir molta menys població, són a la llista per la seva proximitat i per una llarga tradició d’emigració cap a Catalunya.
2.aCatalunya en els anys del desarrollismo2,5 punts


Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu l’evolució del règim franquista a Catalunya des del punt de vista polític, econòmic i social durant l’etapa del desarrollismo.
Plantejament Cal explicar com va evolucionar el franquisme a Catalunya durant el desarrollismo (1959-1975) en la política, l’economia i la societat.
La resposta, corregida al marge
A finals dels anys cinquanta el règim, en plena crisi econòmica, va donar el poder econòmic a uns ministres tecnòcrates, molts vinculats a l’Opus Dei, com Alberto Ullastres, Mariano Navarro Rubio i Laureano López Rodó, que van desplaçar els falangistes. El seu objectiu era modernitzar l’economia sense canviar la dictadura. A Catalunya, el règim va buscar el suport de les elits locals: Josep Maria de Porcioles, alcalde de Barcelona del 1957 al 1973, va impulsar un creixement urbà desordenat i especulatiu.
El Pla d’Estabilització del 1959 va posar fi a l’autarquia: va devaluar la pesseta, va liberalitzar el comerç i va obrir el país a les inversions estrangeres. Després d’una breu recessió, va començar un gran creixement econòmic, orientat a partir del 1964 pels plans de desenvolupament. Catalunya, que ja tenia una base industrial, en va ser una de les grans beneficiàries: es van modernitzar el tèxtil i el metall i van créixer la química, l’automòbil, amb la SEAT, i els electrodomèstics.
El turisme es va convertir en un dels motors de l’economia: la Costa Brava i la Costa Daurada van rebre milions de visitants europeus, que van aportar divises però també una urbanització massiva del litoral. Les divises del turisme i les remeses dels emigrants a Europa van finançar la importació de maquinària.
El creixement va provocar una gran onada migratòria: més d’un milió de persones d’Andalusia, Múrcia, Extremadura i Aragó van arribar a Catalunya, sobretot a l’àrea de Barcelona. Molts es van haver d’instal·lar en barraques, com les de Montjuïc o el Somorrostro, o en polígons d’habitatges construïts de pressa als barris perifèrics i a ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Badalona o Santa Coloma de Gramenet.
Aquests barris suburbials creixien sense serveis socials: hi faltaven escoles, ambulatoris, transport públic, clavegueram i carrers asfaltats, i aquesta manca va fer néixer les associacions de veïns. La immigració i l’augment de la natalitat van fer créixer molt la població catalana, que es va rejovenir i va canviar la seva composició lingüística i cultural, una realitat que Francesc Candel va descriure a Els altres catalans (1964). El desarrollismo va fer de Catalunya una societat urbana, industrial i de consum, però sense llibertats.
2.bL’oposició al franquisme a Catalunya2,5 punts


Expliqueu els aspectes més rellevants de l’oposició al règim franquista a Catalunya (1939-1975).
Plantejament Cal explicar com va evolucionar l’oposició al franquisme a Catalunya, des de la resistència dels primers anys fins a la unitat de l’Assemblea de Catalunya.
La resposta, corregida al marge
Durant els primers anys de la dictadura, l’oposició va ser molt feble. La repressió era extrema: milers d’afusellats, com el president Lluís Companys (1940), presons plenes i depuracions, i els principals dirigents dels partits i sindicats havien mort, eren a la presó o a l’exili. Els grups que van sobreviure a la clandestinitat, com el PSUC, la CNT, ERC o el Front Nacional de Catalunya, actuaven aïllats, i la Generalitat es mantenia a l’exili.
Amb l’esperança que la derrota de l’Eix comportés la caiguda de Franco, a partir del 1944 es va desenvolupar el maquis, una guerrilla antifranquista. Aquell any, guerrillers comunistes procedents de França van intentar una invasió per la Vall d’Aran, que va fracassar, i a Catalunya hi van actuar sobretot grups anarquistes, com els de Josep Lluís Facerias i Quico Sabaté, amb atemptats i atracaments. La repressió i la manca de suport internacional van fer que el PCE abandonés la lluita armada el 1948, i els últims guerrillers anarquistes van caure el 1957 (Facerias) i el 1960 (Sabaté).
La primera protesta social massiva va ser la vaga de tramvies de Barcelona del 1951: la pujada del preu del bitllet va provocar un boicot ciutadà als tramvies, seguit d’una vaga general, i el govern va haver de fer marxa enrere. El 1957 hi va haver un segon boicot.
Amb el desarrollismo, l’oposició va créixer. El moviment obrer es va reorganitzar amb les Comissions Obreres, nascudes de les assemblees de fàbrica (la primera de Catalunya és del 1964), que aprofitaven les eleccions del sindicat vertical per fer-hi elegir els seus representants i van protagonitzar vagues cada vegada més nombroses, com la de la SEAT del 1971.
L’oposició catalanista va tenir un paper clau. Nuclis catòlics com el de Jordi Pujol van protagonitzar els Fets del Palau (1960), en què es va cantar el Cant de la senyera davant de ministres franquistes, i l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, va criticar el règim en una entrevista a Le Monde (1963). Els estudiants van crear un sindicat democràtic a la Caputxinada (1966). El front cultural, amb la Nova Cançó, Òmnium Cultural i les editorials en català, va defensar la llengua, i als barris obrers van néixer les associacions de veïns.
El 1971 es va crear l’Assemblea de Catalunya, que va unir partits, sindicats, entitats i persones de totes les tendències amb un programa comú: «Llibertat, amnistia, Estatut d’autonomia». Quan Franco va morir, el 1975, l’oposició catalana era àmplia i unitària.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Població, societat i economiaLes classes socialsLes migracionsEducació i analfabetismeLa industrialitzacióLes donesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de població, societat i economia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat