2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2La immigració a Catalunya (1962-1965)
5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema10 de 10
Després dels 10
Vols continuar amb el tema de població, societat i economia?
Aquests 10 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantLa immigració a Catalunya (1962-1965)
| Regió de procedència | Nombre d’immigrants | Percentatge |
|---|---|---|
| Andalusia | 217.064 | 52,2 |
| Dues Castelles i Lleó | 70.447 | 17,0 |
| Extremadura | 48.661 | 11,7 |
| Aragó | 24.870 | 6,0 |
| Múrcia i Albacete | 17.574 | 4,2 |
| Galícia | 16.404 | 4,0 |
| País Valencià | 10.406 | 2,5 |
| Altres | 10.056 | 2,4 |
| Total | 415.482 | 100,0 |
Font: Borja de Riquer i Joan B. Culla. El Franquisme i la transició democràtica, 1939-1988. Barcelona: Edicions 62, 1989, p. 278.
1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
[0,75 punts]
1.b Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
[0,75 punts]
1.c Comenteu el contingut de la font tenint en compte els volums de població immigrada i les regions de procedència.
[1 punt]
2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu els canvis econòmics i socials que es van produir a Catalunya durant l’etapa desarrollista. Expliqueu també la lluita política antifranquista a Catalunya des dels anys seixanta fins a la mort del dictador.
[2,5 punts]
2.b Expliqueu què va suposar la implantació del règim franquista a Catalunya des dels punts de vista polític, econòmic i cultural. Feu esment de la repressió franquista a Catalunya.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
1.a0,75 punts


Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
Plantejament Cal identificar el tipus i la naturalesa de la font, qui l’ha elaborada i on es va publicar, i explicar quines dades recull.
La resposta, corregida al marge
És una taula estadística de caràcter demogràfic. Està extreta d’una obra d’història, El Franquisme i la transició democràtica, 1939-1988, de Borja de Riquer i Joan B. Culla, publicada el 1989: és, doncs, una font secundària elaborada a partir de dades de l’època.
Mostra quants immigrants van arribar a Catalunya entre el 1962 i el 1965 i de quines regions d’Espanya procedien, amb el nombre de persones i el percentatge de cada regió sobre el total.
1.b0,75 punts


Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
Plantejament Cal situar les dades de la taula en la seva etapa històrica, amb les dates.
La resposta
Les dades se situen en el franquisme (1939-1975), en la seva segona gran etapa, la del desarrollismo. Després del Pla d’Estabilització del 1959, que va liberalitzar l’economia i va deixar enrere l’autarquia, la indústria i els serveis van créixer amb força, sobretot a l’àrea de Barcelona, i van atreure centenars de milers de treballadors de les zones rurals més pobres d’Espanya, on la mecanització del camp deixava sense feina els jornalers.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
1.c1 punt


Comenteu el contingut de la font tenint en compte els volums de població immigrada i les regions de procedència.
Plantejament Cal comentar les xifres de la taula: quanta població immigrada va arribar i de quines regions venia.
La resposta, corregida al marge
La taula mostra un volum d’immigració enorme: en només quatre anys, del 1962 al 1965, van arribar a Catalunya 415.482 persones, més de cent mil per any de mitjana. És un dels moments de més intensitat de la gran onada migratòria del desarrollismo.
Quant a la procedència, més de la meitat, 217.064 persones (el 52,2 %), venien d’Andalusia. Molt per darrere hi havia les Dues Castelles i Lleó, amb 70.447 (el 17 %), Extremadura, amb 48.661 (l’11,7 %), i Aragó, amb 24.870 (el 6 %). Andalusia, les Castelles i Extremadura sumen més del 80 %: eren regions agràries i pobres, d’on la manca de feina al camp expulsava població cap a les zones industrials; a Andalusia i a Extremadura, a més, hi dominaven els latifundis i els jornalers sense terra.
2.aCreixement i antifranquisme a Catalunya (1959-1975)2,5 punts


Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu els canvis econòmics i socials que es van produir a Catalunya durant l’etapa desarrollista. Expliqueu també la lluita política antifranquista a Catalunya des dels anys seixanta fins a la mort del dictador.
Plantejament Cal explicar com van canviar l’economia i la societat catalanes amb el desarrollismo i com es va organitzar l’oposició antifranquista a Catalunya entre els anys seixanta i el 1975.
La resposta, corregida al marge
A finals dels anys cinquanta l’autarquia havia deixat l’economia espanyola al límit de la fallida. El 1959 el govern, amb ministres tecnòcrates vinculats a l’Opus Dei, va aprovar el Pla d’Estabilització, que liberalitzava l’economia, l’obria a les importacions i al capital estranger i devaluava la pesseta. Després van venir els plans de desenvolupament, i l’economia va créixer molt de pressa durant els anys seixanta, fins a la crisi del 1973.
Catalunya va ser un dels grans motors d’aquest creixement. La indústria es va modernitzar i diversificar, amb sectors com l’automòbil —la SEAT, a la Zona Franca de Barcelona—, la química o els electrodomèstics, i va arribar molta inversió estrangera. La Costa Brava i la Costa Daurada es van convertir en destinacions del turisme de masses, que aportava divises i feina.
El creixement va atreure una gran immigració, sobretot andalusa, i la població de Catalunya va passar de poc més de tres milions d’habitants el 1950 a més de cinc milions i mig el 1975. L’àrea de Barcelona va créixer sense planificació: barraques, polígons d’habitatges aixecats de pressa, com Bellvitge, i ciutats dormitori sense prou escoles, ambulatoris, transport ni carrers urbanitzats. Aquestes disfuncions van generar greus problemes socials.
Als anys seixanta l’oposició al franquisme es va fer més massiva. Al món obrer van néixer les Comissions Obreres, que aprofitaven les eleccions del sindicat vertical per infiltrar-s’hi, i les vagues es van multiplicar, com la de la SEAT del 1971. A la universitat, el 1966 els estudiants van fundar en la Caputxinada el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, i als barris les associacions de veïns reclamaven els serveis que hi faltaven.
Els partits clandestins hi van tenir un paper clau, sobretot el PSUC, la força més organitzada de l’antifranquisme català i molt present a Comissions Obreres. El 7 de novembre de 1971 es va crear l’Assemblea de Catalunya, que unia partits, sindicats i entitats amb un programa comú: amnistia, llibertats democràtiques, restabliment de l’Estatut del 1932 i coordinació amb els altres pobles de l’Estat. El seu lema era «Llibertat, amnistia, Estatut d’autonomia».
Una petita part de l’oposició va optar per la lluita armada. El Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), un grup anarquista que feia atracaments per finançar la lluita obrera, en va ser l’exemple més conegut: un dels seus membres, Salvador Puig Antich, va ser executat a garrot el 2 de març de 1974, malgrat les protestes internacionals. La repressió va continuar fins a la mort de Franco, el 20 de novembre de 1975, però en aquell moment l’oposició ja era prou forta per exigir la ruptura democràtica.
2.bLa implantació del franquisme a Catalunya2,5 punts


Expliqueu què va suposar la implantació del règim franquista a Catalunya des dels punts de vista polític, econòmic i cultural. Feu esment de la repressió franquista a Catalunya.
Plantejament Cal explicar què va canviar a Catalunya amb l’arribada del franquisme en la política, l’economia i la cultura, i com va ser la repressió.
La resposta, corregida al marge
Franco va abolir l’Estatut d’autonomia el 5 d’abril de 1938, pocs dies després que les seves tropes entressin a Lleida, i el 26 de gener de 1939 van ocupar Barcelona. El nou règim va suprimir totes les institucions catalanes: la Generalitat, el Parlament, el Tribunal de Cassació i les lleis aprovades durant la República, com la Llei de contractes de conreu.
En lloc de les institucions d’autogovern es van restablir les quatre províncies, amb uns governadors civils que dirigien també el Movimiento a cada província, i unes diputacions i uns ajuntaments nomenats des de dalt. Catalunya va quedar sotmesa, com la resta d’Espanya, al partit únic, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, al sindicat vertical i a totes les institucions del Nuevo Estado, un règim que no admetia partits ni eleccions lliures.
En economia, l’autarquia i l’intervencionisme van ser molt perjudicials per a la indústria catalana, que depenia de la importació de matèries primeres, com el cotó, i de l’energia. Les fàbriques tèxtils treballaven poques hores a la setmana per la falta de matèria primera i per les restriccions elèctriques, i el racionament, l’estraperlo i els salaris de misèria van empobrir les classes populars.
La repressió va ser especialment dura a Catalunya. Milers de persones van ser jutjades en consells de guerra i afusellades, moltes al Camp de la Bota de Barcelona, i el president de la Generalitat Lluís Companys, lliurat per la Gestapo, va ser executat a Montjuïc el 1940. Les presons es van omplir, centenars de milers de persones havien fugit a França per la frontera catalana el 1939, i les depuracions van apartar de la feina molts funcionaris i mestres.
A més, el règim va voler esborrar la personalitat catalana. El català va perdre l’oficialitat i va ser expulsat de l’escola, de l’administració, de la premsa, de la ràdio i dels rètols; es van prohibir els símbols catalans, com la senyera i Els Segadors, i es van castellanitzar els noms de carrers i de pobles. Les entitats culturals van ser tancades o perseguides, i el català va quedar reduït a l’ús familiar i a una cultura clandestina que, a poc a poc, va anar recuperant espais.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
Població, societat i economiaLes classes socialsLes migracionsEducació i analfabetismeLa industrialitzacióLes donesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de població, societat i economia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat