Test: la immigració dels seixanta i el 23-F

Exercici 4 · PAU 2026, ordinària, sèrie 1 · 2,5 punts

Població, societat i economiaCoincideix amb la pauta

També a El franquisme, La Transició i la democràcia

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4Test: la immigració dels anys seixanta i el 23-F

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Exercici 4. Poseu a prova els vostres sabers

Encercleu la lletra de la resposta correcta de les deu qüestions següents, tenint en compte els contextos històrics proposats.

[2,5 punts: cada resposta correcta val 0,25 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,08 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

4.1 Context històric: Treballeu de periodista a la televisió pública espanyola i heu d’entrevistar una família que va emigrar d’Andalusia a Barcelona durant la dècada dels anys seixanta del segle XX. Voleu que us expliquin les seves vivències en aquell procés migratori i els canvis que va experimentar la societat catalana en aquells anys. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que us han contestat.

L’arribada massiva d’immigrants a Catalunya va posar en evidència un greu problema de manca d’habitatges i va donar pas, en un primer moment, al fenomen conegut com a

a) territorialisme.

b) urbanisme.

c) barraquisme.

d) residencialisme.

[0,25 punts]

4.2 No tots els moviments migratoris dels anys seixanta foren de caràcter interior (a dins d’Espanya). També es va produir un procés migratori cap a l’estranger, que es dirigí principalment

a) a Llatinoamèrica.

b) al nord d’Àfrica.

c) a Alemanya, Suïssa i Bèlgica.

d) a la Unió Soviètica.

[0,25 punts]

4.3 El fenomen del barraquisme esdevingué un problema social de gran magnitud que les autoritats franquistes van voler solucionar amb la construcció d’habitatges als extraradis de les grans ciutats espanyoles. Aquests habitatges es van construir amb materials de baixa qualitat i, a més, aquests barris perifèrics no es van dotar de serveis bàsics. Aquesta pràctica va originar el fenomen dels

a) barris sud.

b) barris dormitori.

c) barris residencials.

d) barris gueto.

[0,25 punts]

4.4 Als anys seixanta i setanta del segle XX, la manca de serveis i d’habitatges dignes en els barris perifèrics de les grans ciutats va donar lloc al sorgiment d’organitzacions de protesta social com

a) els clubs de petanca.

b) les associacions de veïns.

c) els concilis vaticans.

d) els sindicats d’estudiants.

[0,25 punts]

4.5 Quin model d’automòbil utilitari es va posar de moda entre els sectors treballadors dels anys seixanta i principis dels setanta?

a) El Simca 1000.

b) El Seat 600.

c) El Fiat Panda.

d) El Renault 5.

[0,25 punts]

4.6 Context històric: El 23 de febrer de 1981 un destacament de la Guàrdia Civil va entrar al Congrés dels Diputats de Madrid amb l’objectiu de fer un cop d’estat. En aquell moment formàveu part del cos de lletrats (advocats) del Congrés. La vostra presència a la seu del poder legislatiu espanyol i els vostres coneixements sobre les causes i les conseqüències del cop d’estat us han de permetre respondre a les qüestions següents triant la resposta que més s’ajusti al que va succeir a Espanya entre 1978 i 1981.

Qui era el cap de l’Estat en la jornada del 23-F?

a) Adolfo Suárez.

b) Joan Carles I.

c) Leopoldo Calvo-Sotelo.

d) Felipe González.

[0,25 punts]

4.7 Quin era el principal partit polític de l’oposició en el Congrés dels Diputats el 1981?

a) El Partido Comunista de España.

b) La Unión de Centro Democrático.

c) La Unión Nacional (Fuerza Nueva).

d) El Partido Socialista Obrero Español.

[0,25 punts]

4.8 Què s’estava debatent al Congrés dels Diputats el 23-F?

a) Una moció de censura contra el govern presidit per Adolfo Suárez.

b) Una moció de confiança contra el govern de Felipe González.

c) La investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del govern.

d) La creació d’una comissió parlamentària per a investigar la corrupció del govern de Leopoldo Calvo-Sotelo.

[0,25 punts]

4.9 Quin d’aquests personatges va comandar el destacament de la Guàrdia Civil que va entrar violentament al Congrés dels Diputats el 23-F de 1981?

a) El tinent general Manuel Gutiérrez Mellado.

b) El general Jaime Milans del Bosch.

c) El general Alfonso Armada.

d) El tinent coronel Antonio Tejero Molina.

[0,25 punts]

4.10 El 1978 es va desarticular un primer cop d’estat contra el règim constitucional-democràtic que tingué el singular nom de

a) operació Dinamita.

b) operació Darth Vader.

c) operació Galàxia.

d) operació Basilea.

[0,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

4.1 0,25 punts4.2 0,25 punts4.3 0,25 punts4.4 0,25 punts4.5 0,25 punts4.6 0,25 punts4.7 0,25 punts4.8 0,25 punts4.9 0,25 punts4.10 0,25 punts

4.10,25 punts

Qüestió 4.1 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.1 a l’enunciat oficial, en català

Context històric: Treballeu de periodista a la televisió pública espanyola i heu d’entrevistar una família que va emigrar d’Andalusia a Barcelona durant la dècada dels anys seixanta del segle XX. Voleu que us expliquin les seves vivències en aquell procés migratori i els canvis que va experimentar la societat catalana en aquells anys. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que us han contestat.

L’arribada massiva d’immigrants a Catalunya va posar en evidència un greu problema de manca d’habitatges i va donar pas, en un primer moment, al fenomen conegut com a

a) territorialisme.

b) urbanisme.

c) barraquisme.

d) residencialisme.

Plantejament La pregunta demana com es diu el fenomen d’habitatge precari que va provocar l’arribada massiva d’immigrants.

  1. Molts immigrants no trobaven pis i es construïen barraques als afores de les ciutats, en terrenys buits: és el barraquisme. A Barcelona hi va haver grans nuclis de barraques, per exemple a Montjuïc i a la platja del Somorrostro.

  2. L’urbanisme és la planificació de la ciutat, i «territorialisme» i «residencialisme» no designen cap fenomen històric d’aquells anys.

ResultatResposta c).

La pauta oficial dona: Resposta c).

4.20,25 punts

Qüestió 4.2 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.2 a l’enunciat oficial, en català

No tots els moviments migratoris dels anys seixanta foren de caràcter interior (a dins d’Espanya). També es va produir un procés migratori cap a l’estranger, que es dirigí principalment

a) a Llatinoamèrica.

b) al nord d’Àfrica.

c) a Alemanya, Suïssa i Bèlgica.

d) a la Unió Soviètica.

Plantejament Cal saber cap a on es va dirigir l’emigració espanyola a l’estranger als anys seixanta.

  1. Als anys seixanta, més d’un milió d’espanyols van emigrar a l’Europa occidental industrialitzada, a països com Alemanya, Suïssa, França i Bèlgica, on hi havia molta feina. Les divises que enviaven a les famílies van ajudar a finançar el creixement econòmic.

  2. L’Amèrica Llatina, destinació principal abans del 1930, aleshores només en va rebre una minoria, i el nord d’Àfrica i la Unió Soviètica no eren destinacions d’aquesta emigració econòmica.

ResultatResposta c).

La pauta oficial dona: Resposta c).

4.30,25 punts

Qüestió 4.3 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.3 a l’enunciat oficial, en català

El fenomen del barraquisme esdevingué un problema social de gran magnitud que les autoritats franquistes van voler solucionar amb la construcció d’habitatges als extraradis de les grans ciutats espanyoles. Aquests habitatges es van construir amb materials de baixa qualitat i, a més, aquests barris perifèrics no es van dotar de serveis bàsics. Aquesta pràctica va originar el fenomen dels

a) barris sud.

b) barris dormitori.

c) barris residencials.

d) barris gueto.

Plantejament Es pregunta pel nom dels barris perifèrics de mala qualitat que es van construir per acabar amb el barraquisme.

  1. Eren polígons d’habitatges fets de pressa als extraradis, amb pocs serveis, on els treballadors gairebé només anaven a dormir després de la jornada a la fàbrica o a la ciutat: per això se’n diu barris dormitori.

  2. «Barris sud» i «barris gueto» no són el nom d’aquest fenomen, i els barris residencials són justament zones ben dotades.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.40,25 punts

Qüestió 4.4 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.4 a l’enunciat oficial, en català

Als anys seixanta i setanta del segle XX, la manca de serveis i d’habitatges dignes en els barris perifèrics de les grans ciutats va donar lloc al sorgiment d’organitzacions de protesta social com

a) els clubs de petanca.

b) les associacions de veïns.

c) els concilis vaticans.

d) els sindicats d’estudiants.

Plantejament Es pregunta per les organitzacions que van néixer per reclamar serveis i habitatge digne als barris.

  1. Les associacions de veïns reclamaven escoles, transport, carrers asfaltats, enllumenat i centres sanitaris per als barris obrers, i es van convertir també en un espai d’oposició al franquisme.

  2. Els clubs de petanca eren entitats d’esbarjo, el Concili Vaticà II va ser una assemblea de l’Església catòlica i els sindicats d’estudiants actuaven a la universitat, no als barris.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.50,25 punts

Qüestió 4.5 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.5 a l’enunciat oficial, en català

Quin model d’automòbil utilitari es va posar de moda entre els sectors treballadors dels anys seixanta i principis dels setanta?

a) El Simca 1000.

b) El Seat 600.

c) El Fiat Panda.

d) El Renault 5.

Plantejament Es pregunta pel cotxe que va simbolitzar l’accés de les famílies treballadores a l’automòbil.

  1. El Seat 600, fabricat a Barcelona des del 1957, va ser el cotxe utilitari de les famílies treballadores durant el desarrollisme i un símbol de la nova societat de consum.

  2. El Simca 1000 es va vendre a Espanya, però no va ser el cotxe popular per excel·lència; el Renault 5 va sortir el 1972, quan el 600 ja era a tot arreu, i el Fiat Panda és del 1980.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.60,25 punts

Qüestió 4.6 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.6 a l’enunciat oficial, en català

Context històric: El 23 de febrer de 1981 un destacament de la Guàrdia Civil va entrar al Congrés dels Diputats de Madrid amb l’objectiu de fer un cop d’estat. En aquell moment formàveu part del cos de lletrats (advocats) del Congrés. La vostra presència a la seu del poder legislatiu espanyol i els vostres coneixements sobre les causes i les conseqüències del cop d’estat us han de permetre respondre a les qüestions següents triant la resposta que més s’ajusti al que va succeir a Espanya entre 1978 i 1981.

Qui era el cap de l’Estat en la jornada del 23-F?

a) Adolfo Suárez.

b) Joan Carles I.

c) Leopoldo Calvo-Sotelo.

d) Felipe González.

Plantejament Es pregunta qui era el cap de l’Estat el dia del 23-F.

  1. Segons la Constitució del 1978, Espanya és una monarquia parlamentària i el cap de l’Estat és el rei: el 1981 ho era Joan Carles I, que la nit del 23-F va condemnar el cop en un missatge per televisió.

  2. Adolfo Suárez acabava de dimitir com a president del govern, Leopoldo Calvo-Sotelo era el candidat a substituir-lo i Felipe González era el cap de l’oposició; cap d’ells no era cap de l’Estat.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.70,25 punts

Qüestió 4.7 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.7 a l’enunciat oficial, en català

Quin era el principal partit polític de l’oposició en el Congrés dels Diputats el 1981?

a) El Partido Comunista de España.

b) La Unión de Centro Democrático.

c) La Unión Nacional (Fuerza Nueva).

d) El Partido Socialista Obrero Español.

Plantejament Cal saber quin era el segon partit del Congrés el 1981, darrere del partit del govern.

  1. A les eleccions del 1977 i del 1979 la Unión de Centro Democrático va quedar primera i el PSOE, liderat per Felipe González, segon: era el principal partit de l’oposició.

  2. La UCD era el partit del govern, i el PCE i Unión Nacional tenien molts menys diputats.

ResultatResposta d).

La pauta oficial dona: Resposta d).

4.80,25 punts

Qüestió 4.8 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.8 a l’enunciat oficial, en català

Què s’estava debatent al Congrés dels Diputats el 23-F?

a) Una moció de censura contra el govern presidit per Adolfo Suárez.

b) Una moció de confiança contra el govern de Felipe González.

c) La investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del govern.

d) La creació d’una comissió parlamentària per a investigar la corrupció del govern de Leopoldo Calvo-Sotelo.

Plantejament Es pregunta quina votació es feia al Congrés quan hi va entrar la Guàrdia Civil.

  1. Adolfo Suárez havia dimitit el gener del 1981, i el 23 de febrer el Congrés votava la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a nou president del govern; Tejero hi va entrar en plena votació.

  2. No era cap moció de censura ni de confiança, Felipe González no va governar fins al 1982 i no es debatia cap comissió sobre corrupció.

ResultatResposta c).

La pauta oficial dona: Resposta c).

4.90,25 punts

Qüestió 4.9 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.9 a l’enunciat oficial, en català

Quin d’aquests personatges va comandar el destacament de la Guàrdia Civil que va entrar violentament al Congrés dels Diputats el 23-F de 1981?

a) El tinent general Manuel Gutiérrez Mellado.

b) El general Jaime Milans del Bosch.

c) El general Alfonso Armada.

d) El tinent coronel Antonio Tejero Molina.

Plantejament Es pregunta qui va dirigir l’assalt al Congrés.

  1. El tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero va entrar al Congrés al capdavant d’un grup de guàrdies civils armats i va retenir els diputats i el govern.

  2. Milans del Bosch va treure els tancs al carrer a València i Alfonso Armada era un dels caps de la trama, però cap dels dos no va entrar al Congrés; Gutiérrez Mellado, vicepresident del govern, s’hi va enfrontar als assaltants.

ResultatResposta d).

La pauta oficial dona: Resposta d).

4.100,25 punts

Qüestió 4.10 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.10 a l’enunciat oficial, en català

El 1978 es va desarticular un primer cop d’estat contra el règim constitucional-democràtic que tingué el singular nom de

a) operació Dinamita.

b) operació Darth Vader.

c) operació Galàxia.

d) operació Basilea.

Plantejament Es pregunta pel nom de la conspiració colpista desarticulada el 1978.

  1. L’operació Galàxia, que rep el nom de la cafeteria de Madrid on es reunien els conspiradors, preparava un cop d’estat el novembre del 1978 i va ser descoberta abans d’executar-se; un dels seus organitzadors era el mateix Antonio Tejero.

  2. Les altres tres denominacions no corresponen a cap trama colpista d’aquells anys.

ResultatResposta c).

La pauta oficial dona: Resposta c).

Alguna pregunta no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de població, societat i economia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Població, societat i economia· aquest exercici8 de 15 exàmens
  2. El franquisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. La Transició i la democràcia· aquest exercici10 de 15 exàmens
  4. La Segona República12 de 15 exàmens
  5. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  6. La Restauració10 de 15 exàmens
  7. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  8. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.