2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3Els Fets d’Octubre del 1934
5 puntsDona les idees que demana la pautaTorna al tema9 de 14
Després dels 14
Vols continuar amb el tema de la Segona República?
Aquests 14 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantEls Fets d’Octubre del 1934
Catalans:
Les forces monarquitzants i feixistes que d’un temps ençà pretenien trair la República han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. Els partits i els homes que han fet públiques manifestacions contra les migrades llibertats de la nostra terra, i els nuclis polítics que prediquen constantment l’odi i la guerra a Catalunya, constitueixen avui el suport de les actuals institucions. Els fets que s’han produït donen a tots els ciutadans la clara sensació que la República, en els seus fonamentals postulats democràtics, es troba en gravíssim perill.
Totes les forces autènticament republicanes d’Espanya i els sectors socials avançats, sense distinció ni excepció, s’han aixecat en armes contra l’audaç temptativa feixista. La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot estar absent de la protesta que triomfa arreu del país, ni pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els germans que, a les terres hispanes, lluiten fins a morir per la Llibertat i pel Dret.
Font: Proclama del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, el 6 d’octubre de 1934.
1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
[0,75 punts]
1.b Digueu quin és el context històric de la font.
[0,75 punts]
1.c Comenteu DUES idees principals del text atenent el clima polític espanyol i europeu de l’època.
[1 punt]
2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu l’origen de la Generalitat republicana i com es va negociar amb l’Estat. Comenteu també el procés d’aprovació de l’Estatut d’autonomia i les seves característiques principals.
[2,5 punts]
2.b Expliqueu el paper dels principals partits polítics i sindicats a Catalunya, els seus dirigents i el seu ideari, des de l’etapa en què Lluís Companys va presidir la Generalitat fins a la vigília del cop d’estat de juliol del 1936.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
1.a0,75 punts


Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
Plantejament Cal identificar el tipus i la naturalesa del text, qui el va pronunciar i quan, i explicar de què tracta.
La resposta, corregida al marge
És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter polític. Per la naturalesa, és un text: el fragment d’una proclama adreçada als catalans.
La va pronunciar el president de la Generalitat, Lluís Companys i Jover, el 6 d’octubre de 1934. Hi denuncia que les forces monarquitzants i feixistes han arribat al poder i que la República és en perill, i justifica la solidaritat de Catalunya amb les forces republicanes que s’han aixecat contra elles. En aquesta mateixa proclama, Companys va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola.
1.b0,75 punts


Digueu quin és el context històric de la font.
Plantejament Cal situar la proclama en la seva etapa històrica, amb les dates.
La resposta
La proclama se situa en la Segona República (1931-1936), durant el mandat del president de la Generalitat Lluís Companys, que havia succeït Francesc Macià quan aquest va morir, el desembre del 1933. A Espanya governaven els partits de centredreta que havien guanyat les eleccions del novembre del 1933, i a Catalunya la Llei de contractes de conreu enfrontava la Generalitat amb el govern central. El 4 d’octubre de 1934 tres ministres de la CEDA, que l’esquerra considerava un partit proper al feixisme, van entrar al govern de Lerroux, i les esquerres hi van respondre amb una vaga general revolucionària.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
1.c1 punt


Comenteu DUES idees principals del text atenent el clima polític espanyol i europeu de l’època.
Plantejament Cal comentar dues idees principals del text, relacionant-les amb la situació política d’Espanya i d’Europa el 1934.
La resposta, corregida al marge
La primera idea és la denúncia que les «forces monarquitzants i feixistes» s’han apoderat del poder i posen en perill la República. Companys interpreta l’entrada de la CEDA al govern com una amenaça feixista, en un clima europeu en què les dretes autoritàries havien liquidat la democràcia a Itàlia, amb Mussolini, i a Alemanya, amb Hitler (1933), i acabaven de fer-ho a Àustria.
La segona idea és la crida a defensar la República i les llibertats conquerides, entre elles l’autonomia de Catalunya, sumant-se a les forces republicanes que s’han aixecat en armes arreu d’Espanya. Companys presenta una Catalunya «liberal, democràtica i republicana», solidària amb els qui lluiten «per la Llibertat i pel Dret».
2.aLa Generalitat i l’Estatut del 19322,5 punts


Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu l’origen de la Generalitat republicana i com es va negociar amb l’Estat. Comenteu també el procés d’aprovació de l’Estatut d’autonomia i les seves característiques principals.
Plantejament Cal explicar com es va restablir la Generalitat el 1931, com es va negociar l’autonomia amb el govern de la República, com es va aprovar l’Estatut del 1932 i quines en van ser les característiques.
La resposta, corregida al marge
A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 va guanyar a Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya, fundada poques setmanes abans i encapçalada per Francesc Macià. El 14 d’abril, Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona i, poc després, Macià va proclamar la República Catalana com a estat integrant d’una federació ibèrica.
La proclamació de Macià anava més enllà del que s’havia pactat a Sant Sebastià i creava un conflicte amb el govern provisional de la República. El 17 d’abril tres ministres d’aquest govern, Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d’Olwer, van arribar a Barcelona i es va arribar a un acord: Macià renunciava a la República Catalana a canvi de restablir la Generalitat, amb un govern provisional, i del compromís de redactar un estatut d’autonomia que havien d’aprovar les Corts constituents.
Una comissió va redactar l’Estatut a Núria i el 2 d’agost de 1931 va ser aprovat en referèndum amb un suport aclaparador, fruit d’una gran mobilització ciutadana; com que les dones encara no votaven, centenars de milers de dones hi van donar suport amb la seva signatura. L’Estatut de Núria definia Catalunya com un estat autònom dins la República espanyola, que concebia com una república federal.
A les Corts constituents l’Estatut va topar amb una forta oposició de les dretes i d’una part de l’esquerra, i la Constitució del desembre del 1931 va definir un estat integral, no federal, cosa que obligava a retallar-lo. El debat es va allargar fins que el fracàs del cop d’estat del general Sanjurjo, la Sanjurjada, l’agost del 1932, va reforçar el govern de Manuel Azaña, i les Corts van aprovar l’Estatut el setembre del 1932.
L’Estatut del 1932 era menys ambiciós que el de Núria. Definia Catalunya com una regió autònoma dins l’Estat espanyol i establia la cooficialitat del català i del castellà. La Generalitat la formaven el Parlament, el president i el Consell Executiu, i tenia competències en agricultura, obres públiques, sanitat, administració local i dret civil, compartides en ensenyament, a més dels serveis d’ordre públic i d’una hisenda limitada. Les primeres eleccions al Parlament, el novembre del 1932, les va guanyar ERC, i Macià en va ser elegit president.
L’aplicació de l’Estatut no va ser fàcil. El traspàs de serveis i de recursos va ser lent, i el 1934 la Llei de contractes de conreu, aprovada pel Parlament per protegir els rabassaires, va enfrontar la Generalitat amb els propietaris agraris i amb el govern central, que la va portar al Tribunal de Garanties Constitucionals.
2.bPartits i sindicats en l’etapa de Companys2,5 punts


Expliqueu el paper dels principals partits polítics i sindicats a Catalunya, els seus dirigents i el seu ideari, des de l’etapa en què Lluís Companys va presidir la Generalitat fins a la vigília del cop d’estat de juliol del 1936.
Plantejament Cal explicar quins partits i sindicats hi havia a Catalunya entre el 1934 i el 1936, qui els dirigia i què defensaven, i quin paper van tenir en els conflictes d’aquells anys.
La resposta, corregida al marge
Quan Lluís Companys va arribar a la presidència de la Generalitat, després de la mort de Macià (desembre del 1933), el partit hegemònic era Esquerra Republicana de Catalunya, catalanista, republicà i d’esquerres, amb el suport de les classes mitjanes, els menestrals i els pagesos, dirigit per Companys i per figures com Josep Tarradellas. La principal força de l’oposició era la Lliga Regionalista, que el 1933 va passar a dir-se Lliga Catalana, un partit catalanista conservador i d’ordre dirigit per Francesc Cambó.
A l’esquerra obrera hi havia el Bloc Obrer i Camperol, marxista, que el 1935 es va unir amb el grup d’Andreu Nin per formar el POUM, i els partits socialistes i comunistes que el 1936 es fusionarien en el PSUC. També hi havia partits més petits, com Acció Catalana o el catòlic Unió Democràtica de Catalunya.
El sindicat majoritari era la CNT, anarcosindicalista, partidària de l’acció directa i contrària a la participació electoral, on tenia molt de pes la FAI, amb dirigents com Joan Garcia Oliver. La UGT, socialista, era minoritària a Catalunya. El CADCI agrupava els dependents del comerç i de la indústria i era catalanista, i la Unió de Rabassaires, vinculada a ERC, defensava els pagesos que conreaven vinyes a parts de fruits.
La Generalitat va desplegar la seva obra de govern: va assumir l’ordre públic, coordinat amb l’Estat per la Junta de Seguretat de Catalunya, i va crear el Tribunal de Cassació de Catalunya. El Parlament va aprovar la Llei de contractes de conreu (abril del 1934), que permetia als rabassaires accedir a la propietat de la terra que treballaven. Els propietaris agraris, amb l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Lliga, s’hi van oposar, i el govern central la va portar al Tribunal de Garanties Constitucionals, que la va anul·lar.
L’entrada de la CEDA al govern central va precipitar els Fets d’Octubre: el 6 d’octubre de 1934 Companys va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola, però l’exèrcit, dirigit pel general Domènec Batet, va sufocar la revolta en poques hores. El govern de la Generalitat va ser empresonat, l’Estatut va quedar suspès i milers de persones van ser detingudes. El Tribunal de Garanties Constitucionals va condemnar Companys i els seus consellers a trenta anys de presó.
A les eleccions del febrer del 1936, el Front d’Esquerres, la versió catalana del Front Popular, va guanyar a Catalunya. Companys i el seu govern van ser amnistiats i van tornar a la Generalitat, i l’Estatut es va restablir. Però la tensió política i social va créixer: la polarització entre dretes i esquerres, els conflictes laborals i la conspiració militar van conduir fins a la vigília del cop d’estat de juliol del 1936.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La Segona RepúblicaLa proclamació i la Constitució del 1931El vot femeníL’Estatut i les reformesEls Fets d’OctubreEls biennis i el Front PopularLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Segona República així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat