Proclamació de la República Catalana

Exercici 3 · PAU 2022, ordinària, sèrie 2 · 5 punts

La Segona RepúblicaLa proclamació i la Constitució del 1931L’Estatut i les reformesEls Fets d’OctubreEls biennis i el Front PopularCobreix totes les idees de la pauta

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 3Proclamació de la República Catalana

5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Torna al tema12 de 14

Proclamació de la República Catalana

Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.

D’acord amb el president de la República Federal Espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el Pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de president del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

[…]

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Font: Discurs pronunciat per Francesc Macià a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, el 14 d’abril de 1931.

1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,75 punts]

1.b Digueu quin és el context històric de la font.

[0,75 punts]

1.c Comenteu el fragment següent, contingut en la font: «En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional».

[1 punt]

2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu l’adveniment de la Segona República a Catalunya, l’actuació de la Generalitat provisional i de les principals forces polítiques catalanes, així com l’elaboració, l’aprovació i les característiques de l’Estatut d’autonomia del 1932.

[2,5 punts]

2.b Expliqueu els principals esdeveniments de la vida política a Catalunya des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia del 1932 (sense explicar-lo) fins a l’esclat de la Guerra Civil.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,75 punts1.b 0,75 punts1.c 1 punt2.a 2,5 punts2.b 2,5 punts2.a o 2.b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.a0,75 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Plantejament Cal dir el tipus i la naturalesa de la font, qui la va pronunciar, on i quan, i explicar de què tracta.

La resposta, corregida al marge

1

És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter polític. Per la naturalesa, és un text: un discurs pronunciat per Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el 14 d’abril de 1931.

2

En el discurs, Macià proclama la República Catalana com a estat integrant d’una Federació Ibèrica, assumeix provisionalment la presidència del govern de Catalunya i demana el suport dels altres pobles d’Espanya i del món contra la monarquia borbònica.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.b0,75 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Digueu quin és el context històric de la font.

Plantejament Cal situar el discurs en la seva etapa històrica, amb les dates: el primer dia de la Segona República.

La resposta

El discurs se situa a l’inici de la Segona República (1931-1936), el mateix 14 d’abril de 1931. Dos dies abans, a les eleccions municipals del 12 d’abril, les candidatures republicanes havien guanyat a la majoria de les grans ciutats, i a Catalunya la vencedora havia estat Esquerra Republicana de Catalunya, fundada feia poques setmanes.

Arran d’aquells resultats, aquell dia es va proclamar la República a Barcelona i a Madrid, i el rei Alfons XIII va marxar cap a l’exili. A Catalunya començava una etapa d’autogovern que culminaria amb l’Estatut del 1932.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.c1 punt

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Comenteu el fragment següent, contingut en la font: «En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional».

Plantejament Cal comentar les dues parts del fragment: la crida de Macià als altres pobles i l’oferta de contribuir a la pau internacional.

La resposta, corregida al marge

1

En aquest fragment, Macià adreça una crida a tots els pobles d’Espanya i del món perquè donin suport, almenys «espiritualment», a la República que acaba de proclamar i se situïn com ell enfront de la monarquia borbònica, que considera abatuda. Busca la solidaritat dels altres pobles peninsulars, d’acord amb la idea d’una federació de repúbliques ibèriques, i el reconeixement internacional.

2

A més, Macià parla com el cap d’un estat sobirà: ofereix l’esforç del «poble renaixent» català per afermar la pau internacional, com si Catalunya fos un membre més de la comunitat de nacions. Aquesta proclamació sobirana va xocar amb el Govern provisional de la República, i tres dies després Macià va acceptar convertir la República Catalana en la Generalitat de Catalunya.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2

2.aDe la proclamació de la República a l’Estatut del 19322,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu l’adveniment de la Segona República a Catalunya, l’actuació de la Generalitat provisional i de les principals forces polítiques catalanes, així com l’elaboració, l’aprovació i les característiques de l’Estatut d’autonomia del 1932.

Plantejament Cal explicar com va arribar la República a Catalunya el 1931, què va fer la Generalitat provisional, quines eren les forces polítiques catalanes i com es va elaborar i aprovar l’Estatut del 1932 i què establia.

La resposta, corregida al marge

1

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) havia desacreditat la monarquia d’Alfons XIII, que l’havia acceptada. Després de la caiguda del dictador, les forces republicanes, amb els catalanistes d’esquerra, van signar el Pacte de Sant Sebastià (agost del 1930) per posar fi a la monarquia, i el govern de l’almirall Aznar va convocar eleccions municipals per al 12 d’abril de 1931.

Les eleccions es van convertir en un plebiscit sobre la monarquia. A Catalunya la gran vencedora va ser Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), un partit creat el març del 1931 que unia l’Estat Català de Francesc Macià, el Partit Republicà Català de Lluís Companys i el grup de L’Opinió, i que va superar la Lliga Regionalista.

El 14 d’abril, Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, i poc després Francesc Macià, des del Palau de la Diputació, a la mateixa plaça de Sant Jaume, va proclamar la República Catalana dins una federació ibèrica. Per resoldre el conflicte amb el Govern provisional, el 17 d’abril tres ministres, entre ells el català Lluís Nicolau d’Olwer, van viatjar a Barcelona i van pactar amb Macià que la República Catalana es convertiria en un govern autònom, la Generalitat de Catalunya, que redactaria un estatut d’autonomia i el presentaria a les Corts.

2

Les principals forces polítiques catalanes eren ERC, republicana, catalanista i d’esquerres, amb el suport de les classes mitjanes, dels rabassaires i d’una part dels obrers, que va dominar la Generalitat, i la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, conservadora, que representava la burgesia. El moviment obrer estava dominat per la CNT, anarcosindicalista, que rebutjava la política parlamentària.

La Generalitat provisional va encarregar a una comissió la redacció de l’estatut, que es va enllestir a Núria el juny del 1931. L’Estatut de Núria definia Catalunya com un estat autònom dins una República federal, i el poble català el va aprovar en referèndum el 2 d’agost de 1931 amb un suport aclaparador.

La Constitució del desembre del 1931, però, va definir un «Estat integral», compatible amb les autonomies però no federal, i les Corts van retallar l’estatut en un debat llarg i tens, amb l’oposició de les dretes. Després del cop d’estat fallit del general Sanjurjo, l’agost del 1932, les Corts el van aprovar el 9 de setembre de 1932.

L’Estatut del 1932 definia Catalunya com una regió autònoma dins l’Estat espanyol i feia oficials el català i el castellà. Creava la Generalitat, formada pel Parlament, el president i el Consell Executiu, i un Tribunal de Cassació, i li donava competències en ensenyament, cultura, ordre públic, obres públiques i dret civil, entre d’altres, amb una hisenda limitada. Era menys ambiciós que el de Núria, però va ser la primera autonomia política de la Catalunya contemporània.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.bLa vida política catalana del 1932 al 19362,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu els principals esdeveniments de la vida política a Catalunya des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia del 1932 (sense explicar-lo) fins a l’esclat de la Guerra Civil.

Plantejament Cal explicar, en ordre cronològic, la vida política catalana del 1932 al juliol del 1936: la posada en marxa de la Generalitat, el conflicte dels contractes de conreu, els Fets d’Octubre i la repressió, i la victòria del Front d’Esquerres, sense explicar l’Estatut ni la guerra.

La resposta, corregida al marge

1

Aprovat l’Estatut, el novembre del 1932 es van fer les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, que ERC va guanyar per majoria absoluta. Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat, i el govern va començar a rebre els traspassos de serveis i a aprovar lleis pròpies. Quan Macià va morir, el desembre del 1933, el Parlament va elegir president Lluís Companys.

Mentrestant, a les eleccions generals del novembre del 1933 havien guanyat les dretes, i a Espanya va començar a governar el Partit Radical d’Alejandro Lerroux amb el suport de la CEDA. Un govern de centredreta a Madrid havia de conviure amb un govern d’esquerres a Barcelona.

El gran conflicte va ser la Llei de contractes de conreu (1934), que permetia als rabassaires i a altres conreadors comprar les terres que treballaven des de feia més de divuit anys. Els propietaris de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Lliga s’hi van oposar, i el Tribunal de Garanties Constitucionals la va anul·lar el juny del 1934. El Parlament la va tornar a aprovar, i la tensió entre els governs de Madrid i de Barcelona es va disparar.

Quan el 4 d’octubre de 1934 tres ministres de la CEDA van entrar al govern, les esquerres ho van veure com un pas cap al feixisme i van convocar una vaga general. El 6 d’octubre, Companys va proclamar «l’Estat Català dins la República Federal Espanyola», però l’exèrcit, dirigit pel general Batet, va sufocar la revolta en poques hores i el govern de la Generalitat va ser detingut.

2

La repressió va ser dura: l’Estatut va quedar suspès, milers de persones van ser detingudes, molts ajuntaments d’esquerres van ser destituïts i Companys i els seus consellers van ser jutjats i condemnats a trenta anys de presó. El govern de Madrid va nomenar un governador general de Catalunya.

A les eleccions del 16 de febrer de 1936 el Front Popular va guanyar a Espanya, i a Catalunya el Front d’Esquerres, una coalició d’ERC, els socialistes, els comunistes i altres forces d’esquerra, va derrotar el Front Català d’Ordre, encapçalat per la Lliga. El nou govern va amnistiar els presos, Companys va tornar a la presidència de la Generalitat i es va restablir l’Estatut.

Els mesos següents van ser de gran tensió. La Generalitat va tornar a aplicar la Llei de contractes de conreu, amb l’hostilitat dels propietaris; la conflictivitat obrera va créixer, amb vagues impulsades per la CNT, i la violència política entre l’extrema esquerra i l’extrema dreta es va estendre per tot Espanya, mentre una part de l’exèrcit preparava el cop d’estat contra la República que va esclatar el juliol del 1936.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Segona República així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La Segona República· aquest exercici12 de 15 exàmens
  2. El franquisme15 de 15 exàmens
  3. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  4. La Restauració10 de 15 exàmens
  5. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  6. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.