Test: la Segona República i el catalanisme polític

Exercici 4 · PAU 2025, ordinària, sèrie 1 · 2,5 punts

La Segona RepúblicaCoincideix amb la pauta

També a Catalanisme polític, El franquisme

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4Test: la Segona República i el catalanisme polític

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema6 de 14

Exercici 4. Poseu a prova els vostres sabers

Encercleu la lletra de la resposta correcta de les deu qüestions següents, tenint en compte els contextos històrics proposats.

[2,5 punts: cada resposta correcta val 0,25 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,08 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

4.1 Context històric: Sou membre d’una delegació diplomàtica que vol elaborar un informe per al seu país sobre la Segona República espanyola. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que escriuríeu.

El 12 d’abril de 1931 es van celebrar unes eleccions que van donar majoria republicana a l’Espanya urbana més que no pas a la rural. Aquestes eleccions van ser

a) generals.

b) municipals.

c) comarcals.

d) autonòmiques.

[0,25 punts]

4.2 El 10 d’agost de 1932 es va produir un intent de cop d’estat contra el règim republicà que es va anomenar

a) La Tejerada.

b) Legión y Honor.

c) La Sanjurjada.

d) La conspiració de Millán Astray.

[0,25 punts]

4.3 El primer president de la Segona República espanyola va ser

a) Diego Martínez Barrio.

b) Alejandro Lerroux.

c) Manuel Azaña.

d) Niceto Alcalá Zamora.

[0,25 punts]

4.4 L’escàndol de corrupció destapat el 1935 per una ruleta trucada introduïda al Casino de Sant Sebastià es va anomenar

a) cas Matesa.

b) escàndol de l’estraperlo.

c) afer Nombela.

d) escàndol de Panamà.

[0,25 punts]

4.5 El nom de la gran coalició de les dretes catòliques espanyoles liderada per José María Gil-Robles va ser

a) la Comunión Tradicionalista.

b) la Falange Española y de las JONS.

c) la CEDA.

d) Renovación Española.

[0,25 punts]

4.6 Context històric: Heu estat corresponsal de la premsa francesa a Barcelona al llarg de les primeres dècades del segle XX i heu de redactar un article sobre el creixement del catalanisme polític en aquest període. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que escriuríeu.

Els líders principals de la Lliga Regionalista van ser

a) Francesc Macià i Enric Prat de la Riba.

b) Francesc Cambó i Anselm Clavé.

c) Francesc Cambó i Lluís Companys.

d) Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.

[0,25 punts]

4.7 La coalició Solidaritat Catalana va aplegar, entre altres, els partits següents:

a) la Lliga Regionalista, el Partit Liberal dinàstic i els carlins.

b) la Lliga Regionalista, el Partit Conservador i els federals.

c) la Lliga Regionalista, els carlins i els lerrouxistes.

d) la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà i els carlins.

[0,25 punts]

4.8 La Mancomunitat de Catalunya va existir entre

a) el 1910 i el 1925.

b) el 1914 i el 1925.

c) el 1910 i el 1923.

d) el 1914 i el 1931.

[0,25 punts]

4.9 Els dirigents principals d’Esquerra Republicana de Catalunya van morir en les circumstàncies següents:

a) Francesc Macià a Prats de Molló i Lluís Companys a l’exili.

b) Francesc Macià de mort natural i Lluís Companys afusellat.

c) Lluís Companys de mort natural i Francesc Macià afusellat.

d) Francesc Macià i Lluís Companys van ser afusellats.

[0,25 punts]

4.10 L’Estatut d’autonomia que va ser aprovat a les Corts republicanes el 1932, pel que fa a les llengües,

a) va establir el català i el castellà com a llengües oficials a Catalunya.

b) va establir el castellà com a llengua pública i el català com a llengua pròpia de l’àmbit privat.

c) va declarar el català com a única llengua oficial.

d) va negar l’oficialitat del català.

[0,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

4.1 0,25 punts4.2 0,25 punts4.3 0,25 punts4.4 0,25 punts4.5 0,25 punts4.6 0,25 punts4.7 0,25 punts4.8 0,25 punts4.9 0,25 punts4.10 0,25 punts

4.10,25 punts

Qüestió 4.1 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.1 a l’enunciat oficial, en català

Context històric: Sou membre d’una delegació diplomàtica que vol elaborar un informe per al seu país sobre la Segona República espanyola. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que escriuríeu.

El 12 d’abril de 1931 es van celebrar unes eleccions que van donar majoria republicana a l’Espanya urbana més que no pas a la rural. Aquestes eleccions van ser

a) generals.

b) municipals.

c) comarcals.

d) autonòmiques.

Plantejament Es pregunta quin tipus d’eleccions es van fer el 12 d’abril de 1931.

  1. Les eleccions del 12 d’abril de 1931 van ser municipals. Les candidatures republicanes i socialistes van guanyar a la majoria de capitals de província, i el resultat es va interpretar com un plebiscit contra la monarquia: el 14 d’abril es va proclamar la República i Alfons XIII va marxar a l’exili.

  2. No van ser generals (les primeres de la República van ser les eleccions a Corts Constituents del juny del 1931), i aleshores no hi havia eleccions comarcals ni autonòmiques.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.20,25 punts

Qüestió 4.2 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.2 a l’enunciat oficial, en català

El 10 d’agost de 1932 es va produir un intent de cop d’estat contra el règim republicà que es va anomenar

a) La Tejerada.

b) Legión y Honor.

c) La Sanjurjada.

d) La conspiració de Millán Astray.

Plantejament Es pregunta pel nom de l’intent de cop d’estat del 10 d’agost de 1932.

  1. L’intent de cop del 10 d’agost de 1932 el va encapçalar el general José Sanjurjo a Sevilla, i per això es coneix com la Sanjurjada. Va fracassar en poques hores i va accelerar a les Corts l’aprovació de l’Estatut de Catalunya i de la Llei de reforma agrària.

  2. La Tejerada remet al tinent coronel Tejero i al cop del 23-F del 1981 (popularment, el Tejerazo), molt posterior, i les altres dues opcions no són el nom d’aquest intent.

ResultatResposta c).

La pauta oficial dona: Resposta c).

4.30,25 punts

Qüestió 4.3 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.3 a l’enunciat oficial, en català

El primer president de la Segona República espanyola va ser

a) Diego Martínez Barrio.

b) Alejandro Lerroux.

c) Manuel Azaña.

d) Niceto Alcalá Zamora.

Plantejament Es pregunta qui va ser el primer president de la Segona República.

  1. Niceto Alcalá Zamora, un republicà moderat i catòlic, va presidir el govern provisional des del 14 d’abril de 1931 i, un cop aprovada la Constitució, les Corts el van elegir president de la República el desembre del 1931. Ho va ser fins al 1936.

  2. Manuel Azaña el va succeir el maig del 1936, després que Diego Martínez Barrio ocupés la presidència interinament unes setmanes, i Alejandro Lerroux va ser cap del govern, no president de la República.

ResultatResposta d).

La pauta oficial dona: Resposta d).

4.40,25 punts

Qüestió 4.4 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.4 a l’enunciat oficial, en català

L’escàndol de corrupció destapat el 1935 per una ruleta trucada introduïda al Casino de Sant Sebastià es va anomenar

a) cas Matesa.

b) escàndol de l’estraperlo.

c) afer Nombela.

d) escàndol de Panamà.

Plantejament Es pregunta pel nom de l’escàndol de la ruleta trucada del 1935.

  1. L’escàndol de l’estraperlo va esclatar el 1935: uns empresaris estrangers havien aconseguit introduir als casinos una ruleta trucada amb la complicitat de polítics del Partit Republicà Radical. El nom de la ruleta venia dels cognoms dels seus promotors, i l’escàndol va enfonsar el partit d’Alejandro Lerroux.

  2. El cas Matesa va ser un escàndol del franquisme, del 1969; l’afer Nombela, també del 1935, va ser un altre escàndol que va afectar els radicals, però no el de la ruleta, i el de Panamà va ser un escàndol francès del segle XIX.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.50,25 punts

Qüestió 4.5 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.5 a l’enunciat oficial, en català

El nom de la gran coalició de les dretes catòliques espanyoles liderada per José María Gil-Robles va ser

a) la Comunión Tradicionalista.

b) la Falange Española y de las JONS.

c) la CEDA.

d) Renovación Española.

Plantejament Es pregunta pel nom de la coalició de les dretes catòliques que dirigia Gil-Robles.

  1. La CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), fundada el 1933 i dirigida per José María Gil-Robles, va ser el partit amb més diputats a les eleccions del novembre del 1933. La seva entrada al govern de Lerroux, l’octubre del 1934, va desencadenar els Fets d’Octubre.

  2. La Comunión Tradicionalista era el partit carlí, Falange Española y de las JONS era el partit feixista de José Antonio Primo de Rivera, i Renovación Española era el partit monàrquic alfonsí.

ResultatResposta c).

La pauta oficial dona: Resposta c).

4.60,25 punts

Qüestió 4.6 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.6 a l’enunciat oficial, en català

Context històric: Heu estat corresponsal de la premsa francesa a Barcelona al llarg de les primeres dècades del segle XX i heu de redactar un article sobre el creixement del catalanisme polític en aquest període. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que escriuríeu.

Els líders principals de la Lliga Regionalista van ser

a) Francesc Macià i Enric Prat de la Riba.

b) Francesc Cambó i Anselm Clavé.

c) Francesc Cambó i Lluís Companys.

d) Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.

Plantejament Es pregunta qui van ser els principals dirigents de la Lliga Regionalista.

  1. La Lliga Regionalista, fundada el 1901, va ser el partit del catalanisme conservador. El seu ideòleg i primer gran dirigent va ser Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat, i el seu líder polític a Madrid, Francesc Cambó.

  2. Francesc Macià i Lluís Companys van ser dirigents d’Esquerra Republicana de Catalunya, i Anselm Clavé va ser un músic i polític del segle XIX, creador dels cors obrers.

ResultatResposta d).

La pauta oficial dona: Resposta d).

4.70,25 punts

Qüestió 4.7 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.7 a l’enunciat oficial, en català

La coalició Solidaritat Catalana va aplegar, entre altres, els partits següents:

a) la Lliga Regionalista, el Partit Liberal dinàstic i els carlins.

b) la Lliga Regionalista, el Partit Conservador i els federals.

c) la Lliga Regionalista, els carlins i els lerrouxistes.

d) la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà i els carlins.

Plantejament Es pregunta quines forces va aplegar Solidaritat Catalana.

  1. Solidaritat Catalana es va formar el 1906 com a resposta a la Llei de jurisdiccions, aprovada després que uns militars assaltessin les redaccions del Cu-cut! i de La Veu de Catalunya. Va unir gairebé totes les forces catalanes, des de la Lliga Regionalista fins als carlins, passant pels republicans federals i nacionalistes, com el Centre Nacionalista Republicà, i a les eleccions del 1907 va obtenir una victòria aclaparadora.

  2. Hi van quedar fora els partits dinàstics, el Liberal i el Conservador, i els republicans de Lerroux, que s’hi van oposar.

ResultatResposta d).

La pauta oficial dona: Resposta d).

4.80,25 punts

Qüestió 4.8 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.8 a l’enunciat oficial, en català

La Mancomunitat de Catalunya va existir entre

a) el 1910 i el 1925.

b) el 1914 i el 1925.

c) el 1910 i el 1923.

d) el 1914 i el 1931.

Plantejament Es pregunta entre quins anys va existir la Mancomunitat de Catalunya.

  1. La Mancomunitat es va constituir el 1914, quan les quatre diputacions catalanes es van unir gràcies a un decret del govern de Dato del desembre del 1913, i la dictadura de Primo de Rivera la va dissoldre el 1925.

  2. El 1910 encara no existia; el 1923 va començar la dictadura, però la Mancomunitat, controlada pel règim, va durar fins al 1925, i el 1931 ja no existia.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.90,25 punts

Qüestió 4.9 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.9 a l’enunciat oficial, en català

Els dirigents principals d’Esquerra Republicana de Catalunya van morir en les circumstàncies següents:

a) Francesc Macià a Prats de Molló i Lluís Companys a l’exili.

b) Francesc Macià de mort natural i Lluís Companys afusellat.

c) Lluís Companys de mort natural i Francesc Macià afusellat.

d) Francesc Macià i Lluís Companys van ser afusellats.

Plantejament Es pregunta com van morir Francesc Macià i Lluís Companys.

  1. Francesc Macià, el primer president de la Generalitat republicana, va morir de mort natural a Barcelona el desembre del 1933, quan encara era president. Lluís Companys, el seu successor, es va exiliar a França el 1939; la Gestapo el va detenir el 1940 i el va lliurar a Franco, i va ser afusellat al castell de Montjuïc el 15 d’octubre de 1940.

  2. Prats de Molló és el lloc del complot de Macià del 1926 per alliberar Catalunya amb les armes, no el de la seva mort, i Macià no va ser afusellat.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.100,25 punts

Qüestió 4.10 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.10 a l’enunciat oficial, en català

L’Estatut d’autonomia que va ser aprovat a les Corts republicanes el 1932, pel que fa a les llengües,

a) va establir el català i el castellà com a llengües oficials a Catalunya.

b) va establir el castellà com a llengua pública i el català com a llengua pròpia de l’àmbit privat.

c) va declarar el català com a única llengua oficial.

d) va negar l’oficialitat del català.

Plantejament Es pregunta què establia l’Estatut del 1932 sobre les llengües.

  1. L’Estatut d’autonomia aprovat per les Corts el setembre del 1932 va establir que el català era, com el castellà, llengua oficial a Catalunya: la cooficialitat de les dues llengües.

  2. No va declarar el català única llengua oficial, ni el va relegar a l’àmbit privat ni li va negar l’oficialitat.

ResultatResposta a).

La pauta oficial dona: Resposta a).

Alguna pregunta no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Segona República així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La Segona República· aquest exercici12 de 15 exàmens
  2. El franquisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Catalanisme polític· aquest exercici10 de 15 exàmens
  4. La Restauració10 de 15 exàmens
  5. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  6. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.