2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3Llei de contractes de conreu del 1934
5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema13 de 14
Després dels 14
Vols continuar amb el tema de la Segona República?
Aquests 14 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantLlei de contractes de conreu del 1934
El president de la Generalitat de Catalunya fa notori a tots els ciutadans que el Parlament ha aprovat la següent
LLEI DE CONTRACTES DE CONREU
[…]
Capítol V
Dret d’adquisició
Article 43. El conreador de terres, a títol de contracte agrícola, té el dret d’adquisició del seu domini mitjançant l’abonament del seu valor al propietari i el compliment dels preceptes d’aquest capítol. […]
Article 44. Per a l’exercici dels drets d’adquisició, és necessària la concurrència conjunta dels requisits següents:
Primer. Que es tracti de terra conreada en virtut de contracte d’explotació agrícola, regulat per aquesta llei.
Segon. Que els dits contractes s’hagin mantingut per un període de més de divuit anys.
Tercer. Que la subsistència del conreu, base del dret d’adquisició, sigui pel treball directe del que vulgui fer ús d’aquest dret, o pel dels seus ascendents o descendents directes, germans, cònjuges o afillats de dret. […]
Barcelona, 11 d’abril de 1934.
Lluís Companys
Font: Llei de contractes de conreu. Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 102 (12 abril 1934), p. 229-236.
1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
[0,75 punts]
1.b Digueu quin és el context històric de la font.
[0,75 punts]
1.c Expliqueu l’article 44 de la Llei de contractes de conreu, contingut en la font.
[1 punt]
2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu què fou la Llei de contractes de conreu del 1934, quines situacions pretenia resoldre i per què fou un tema de conflicte intern a Catalunya i amb el Govern central. Expliqueu què foren els Fets d’Octubre del 1934 i quines conseqüències tingueren per al Govern de la Generalitat i per a l’autonomia catalana.
[2,5 punts]
2.b Expliqueu l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1932 i l’obra de govern de la Generalitat fins a la Guerra Civil.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
1.a0,75 punts


Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
Plantejament Cal dir el tipus i la naturalesa de la font, qui la va aprovar i signar i quan, i explicar de què tracten els articles.
La resposta, corregida al marge
És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter jurídic i polític. Per la naturalesa, és un text legal.
Recull uns articles del capítol V de la Llei de contractes de conreu, aprovada pel Parlament de Catalunya, signada pel president de la Generalitat, Lluís Companys, l’11 d’abril de 1934 i publicada l’endemà al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquests articles regulen el dret dels pagesos que conreen una terra per contracte a comprar-la al propietari.
1.b0,75 punts


Digueu quin és el context històric de la font.
Plantejament Cal situar la llei en la seva etapa històrica, amb les dates.
La resposta
La llei se situa a la Segona República (1931-1936), en concret el 1934. A Catalunya governava Esquerra Republicana, amb Lluís Companys de president des de feia pocs mesos, i aplicava l’Estatut d’autonomia del 1932.
A Espanya, en canvi, des de les eleccions del novembre del 1933 governaven els radicals amb el suport de la CEDA, en l’anomenat bienni conservador o radical-cedista, de manera que el govern d’esquerres català convivia amb un govern de centredreta a Madrid.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
1.c1 punt


Expliqueu l’article 44 de la Llei de contractes de conreu, contingut en la font.
Plantejament Cal explicar què estableix l’article 44: les condicions perquè un conreador pugui comprar la terra que treballa.
La resposta
L’article 44 fixa les condicions perquè el pagès que conrea una terra per contracte la pugui comprar pagant-ne el valor al propietari, com diu l’article 43. Calen tres requisits alhora: que sigui una terra conreada amb un contracte agrícola regulat per la llei; que el contracte hagi durat més de divuit anys; i que la terra l’hagi treballat directament qui la vol comprar o la seva família.
Era la mesura més innovadora de la llei: permetia que els rabassaires i els parcers que feia molts anys que treballaven la mateixa terra se’n fessin propietaris, i per això els propietaris s’hi van oposar.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
2.aLa Llei de contractes de conreu i els Fets d’Octubre2,5 punts


Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu què fou la Llei de contractes de conreu del 1934, quines situacions pretenia resoldre i per què fou un tema de conflicte intern a Catalunya i amb el Govern central. Expliqueu què foren els Fets d’Octubre del 1934 i quines conseqüències tingueren per al Govern de la Generalitat i per a l’autonomia catalana.
Plantejament Cal explicar el conflicte agrari que volia resoldre la Llei de contractes de conreu i per què va enfrontar propietaris i rabassaires i la Generalitat i el govern central, i després els Fets d’Octubre del 1934 i les seves conseqüències per a l’autonomia.
La resposta, corregida al marge
Al camp català, sobretot a les zones de vinya, molts pagesos treballaven terres que no eren seves amb contractes de rabassa morta o de parceria, i havien de lliurar al propietari una part de la collita. Des de la crisi de la fil·loxera, a finals del segle XIX, els rabassaires reclamaven contractes més justos i l’accés a la propietat. S’organitzaven a la Unió de Rabassaires, propera a ERC, mentre que els propietaris s’agrupaven a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), que tenia el suport de la Lliga.
Per resoldre aquest conflicte, el govern d’ERC va impulsar la Llei de contractes de conreu, aprovada pel Parlament de Catalunya i promulgada l’abril del 1934. La llei donava estabilitat als contractes i permetia als conreadors comprar les terres que treballaven des de feia més de divuit anys.
L’IACSI i la Lliga Catalana s’hi van oposar i van impulsar un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal de Garanties Constitucionals, que el juny del 1934 va anul·lar la llei perquè considerava que la Generalitat no tenia competència per aprovar-la. El Parlament de Catalunya la va tornar a aprovar, i el conflicte intern es va convertir en un enfrontament entre el govern d’esquerres de Catalunya i el govern de centredreta de Madrid.
El 4 d’octubre de 1934 van entrar tres ministres de la CEDA al govern de Lerroux. Les esquerres ho van veure com l’arribada del feixisme al poder i van convocar una vaga general revolucionària, que a Astúries es va convertir en una revolució obrera armada, aixafada per l’exèrcit.
A Catalunya, el 6 d’octubre Lluís Companys va proclamar «l’Estat Català dins la República Federal Espanyola». El general Batet va declarar l’estat de guerra i, després d’uns enfrontaments armats que van causar desenes de morts, el govern de la Generalitat es va rendir la matinada del 7. La vaga general també va fracassar a Barcelona, perquè la CNT no s’hi va sumar.
Les conseqüències van ser molt dures. Companys i els consellers van ser empresonats i condemnats a trenta anys de presó, i molts alcaldes i ajuntaments d’esquerres van ser destituïts. L’Estatut va quedar suspès: el govern de Madrid va nomenar un governador general i un Consell de la Generalitat designat des de Madrid. L’autonomia va quedar suspesa de fet fins que les esquerres van guanyar les eleccions del febrer del 1936.
2.bL’Estatut del 1932 i l’obra de govern de la Generalitat2,5 punts


Expliqueu l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1932 i l’obra de govern de la Generalitat fins a la Guerra Civil.
Plantejament Cal explicar com es va elaborar l’Estatut del 1932 i què establia, i després les principals realitzacions de govern de la Generalitat fins al 1936.
La resposta, corregida al marge
Després de la proclamació de la República, el 14 d’abril de 1931, la Generalitat provisional de Francesc Macià va encarregar la redacció d’un estatut d’autonomia. Una comissió el va redactar a Núria el juny del 1931, i el poble català el va aprovar en referèndum el 2 d’agost amb més del 99 % dels vots. L’Estatut de Núria definia Catalunya com un estat autònom dins una República federal.
Les Corts constituents, però, van aprovar el desembre del 1931 una Constitució que definia un «Estat integral», no federal, i van retallar l’estatut en un debat llarg. Finalment el van aprovar el setembre del 1932, després del cop fallit del general Sanjurjo.
L’Estatut del 1932 definia Catalunya com una regió autònoma dins l’Estat espanyol i declarava oficials el català i el castellà. Instituïa la Generalitat, formada pel Parlament, el president i el Consell Executiu, i un Tribunal de Cassació, i li donava competències en ordre públic, ensenyament i cultura, dret civil, obres públiques i administració local, entre d’altres, amb una hisenda pròpia limitada.
La Generalitat, governada per ERC, primer amb Macià i des del 1934 amb Lluís Companys, va desplegar una obra de govern reformista. La llei més important va ser la Llei de contractes de conreu (1934), que volia resoldre el conflicte dels rabassaires i facilitar-los l’accés a la propietat de la terra.
En la política educativa i lingüística, la Generalitat va promoure l’escola en català i la renovació pedagògica, va crear nous centres i, el 1933, va obtenir l’autonomia de la Universitat de Barcelona. També va fomentar la cultura catalana amb biblioteques, museus i ajuts a la creació, i va fer del català la llengua de l’administració catalana.
Aquesta obra es va veure interrompuda pels Fets d’Octubre del 1934, que van suspendre l’autonomia, i es va reprendre el febrer del 1936, fins que l’esclat de la guerra ho va capgirar tot.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La Segona RepúblicaLa proclamació i la Constitució del 1931El vot femeníL’Estatut i les reformesEls Fets d’OctubreEls biennis i el Front PopularLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Segona República així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat