2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 4Les eleccions espanyoles del 1979 al Congrés dels Diputats
5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema7 de 11
Després dels 11
Vols continuar amb el tema de la Transició i la democràcia?
Aquests 11 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantLes eleccions espanyoles del 1979 al Congrés dels Diputats
| Partits i coalicions | Vots (%) | Escons | Escons (%) |
|---|---|---|---|
| PCE (PSUC) | 10,8 | 23 | 6,6 |
| PSOE | 30,5 | 121 | 34,6 |
| UCD | 35,0 | 168 | 48,6 |
| CD | 6,1 | 9 | 2,6 |
| PNB | 1,5 | 7 | 2,0 |
| CIU | 2,7 | 8 | 2,2 |
| Altres | 13,4 | 14 | 4,0 |
| Total | 100 | 350 | 100 |
Font: Álvaro Soto. La transición a la democracia: España: 1975-1982. Madrid: Alianza Editorial, 1998, p. 195.
1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
[0,75 punts]
1.b Digueu quin és el context històric de les dades que conté la font.
[0,75 punts]
1.c Comenteu el contingut de la taula.
[1 punt]
2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu el procés constituent durant la transició espanyola, des de la mort de Francisco Franco fins a la Constitució del 1978, sense explicar aquest últim esdeveniment.
[2,5 punts]
2.b Esmenteu els principals partits polítics que hi havia a Espanya i dos dels seus dirigents, entre el 1979 i el canvi polític del 1982, i comenteu alguns dels esdeveniments polítics més rellevants d’aquest període.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
1.a0,75 punts


Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
Plantejament Cal identificar el tipus i la naturalesa de la font, d’on procedeix i quines dades recull.
La resposta, corregida al marge
És una taula estadística de caràcter polític i electoral. Les dades són de les eleccions del 1979, però la taula procedeix d’un llibre d’Álvaro Soto sobre la transició publicat el 1998: és, doncs, una font secundària feta a partir de dades primàries.
Recull els resultats de les eleccions generals del 1979 al Congrés dels Diputats: per a cada partit o coalició, el percentatge de vots, el nombre d’escons i el percentatge d’escons sobre els 350 de la cambra.
1.b0,75 punts


Digueu quin és el context històric de les dades que conté la font.
Plantejament Cal situar les eleccions en la seva etapa històrica, amb les dates.
La resposta
Les dades se situen en plena transició a la democràcia (1975-1982). Van ser les primeres eleccions generals després de l’aprovació de la Constitució del 1978: Adolfo Suárez les va convocar per a l’1 de març de 1979 i van obrir la primera legislatura constitucional, en un context de crisi econòmica i de terrorisme.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
1.c1 punt


Comenteu el contingut de la taula.
Plantejament Cal comentar què mostren els resultats: qui va guanyar i com es repartia el poder entre els partits.
La resposta, corregida al marge
La UCD d’Adolfo Suárez va guanyar les eleccions, amb el 35 % dels vots i 168 dels 350 escons, gairebé la meitat de la cambra. No arribava a la majoria absoluta (176 escons), però va poder continuar governant en minoria.
La taula mostra també la consolidació d’un sistema bipartidista: la UCD, de centredreta, i el PSOE de Felipe González, de centreesquerra, amb el 30,5 % i 121 escons, sumaven prop de dos terços dels vots i més del 80 % dels escons. Molt per sota quedaven el PCE, amb el PSUC, a la seva esquerra (10,8 %); la coalició de dreta CD, de Manuel Fraga (6,1 %), i els partits nacionalistes català (CiU) i basc (PNB), forts als seus territoris. El sistema electoral afavoria els grans partits: amb el 35 % dels vots, la UCD tenia gairebé la meitat dels escons.
2.aDe la mort de Franco a la Constitució2,5 punts


Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu el procés constituent durant la transició espanyola, des de la mort de Francisco Franco fins a la Constitució del 1978, sense explicar aquest últim esdeveniment.
Plantejament Cal explicar el procés que va portar de la dictadura a la Constitució, des de la mort de Franco fins a la seva aprovació, sense explicar-ne el contingut.
La resposta, corregida al marge
Franco va morir el 20 de novembre de 1975 i, d’acord amb la Llei de successió, Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei dos dies després. El rei va mantenir com a president del govern Carlos Arias Navarro, que només volia reformes limitades dins les lleis franquistes. La pressió de l’oposició, unida en Coordinació Democràtica, i les grans vagues i manifestacions del 1976, com les de Vitòria, on la policia va matar cinc obrers, o les de l’Assemblea de Catalunya per l’amnistia i l’Estatut, van demostrar que aquell projecte no tenia futur.
El juliol del 1976 el rei va substituir Arias per Adolfo Suárez, que va fer la reforma des de la mateixa legalitat franquista. Va aprovar una primera amnistia per als presos polítics i va fer aprovar per les Corts franquistes la Llei per a la reforma política, que preveia unes Corts elegides per sufragi universal i que va ser ratificada en referèndum el desembre del 1976. A principis del 1977 va legalitzar els partits, inclòs el PCE (abril), va reconèixer el dret de vaga i va aprovar una nova llei electoral.
El procés va haver de superar molts obstacles. Els sectors intransigents del franquisme, el «búnquer», i una part de l’exèrcit s’oposaven als canvis, i el terrorisme d’ETA i dels GRAPO i el de l’extrema dreta, com la matança dels advocats laboralistes d’Atocha (gener del 1977), buscaven provocar una involució. A més, la crisi econòmica iniciada el 1973 havia portat una forta inflació i un atur creixent.
El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques des del 1936. Les va guanyar la UCD de Suárez, seguida del PSOE de Felipe González, mentre que el PCE i l’Alianza Popular de Manuel Fraga van quedar molt per darrere. A Catalunya van guanyar les esquerres, i el retorn del president Josep Tarradellas va permetre restablir la Generalitat provisional. Per afrontar la crisi, el govern i l’oposició van signar els Pactes de la Moncloa (octubre del 1977).
Les Corts elegides el 1977 van actuar com a Corts constituents. Una ponència de set diputats de diferents partits, entre ells els catalans Miquel Roca i Jordi Solé Tura, va redactar el text, que es va negociar amb un ampli consens entre les principals forces polítiques. Les Corts el van aprovar l’octubre del 1978 i el poble espanyol el va ratificar en referèndum el 6 de desembre de 1978, amb una àmplia majoria de vots favorables. Així culminava el pas de la dictadura a la democràcia.
2.bPartits i fets polítics del 1979 al 19822,5 punts


Esmenteu els principals partits polítics que hi havia a Espanya i dos dels seus dirigents, entre el 1979 i el canvi polític del 1982, i comenteu alguns dels esdeveniments polítics més rellevants d’aquest període.
Plantejament Cal esmentar els principals partits del 1979 al 1982 amb dos dirigents de cadascun i explicar els fets polítics més importants del període.
La resposta, corregida al marge
Després de les eleccions del 1979, els principals partits eren la UCD, de centredreta, dirigida per Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo-Sotelo; el PSOE, de centreesquerra, amb Felipe González i Alfonso Guerra; el PCE, amb Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri; la coalició de dreta CD, amb Manuel Fraga i José María de Areilza; i els nacionalistes de CiU, amb Jordi Pujol i Miquel Roca, i del PNB, amb Xabier Arzalluz i Carlos Garaikoetxea.
Suárez va començar la seva segona legislatura amb molt menys suport. El seu govern va desplegar la Constitució: el 1979 es van aprovar els estatuts d’autonomia del País Basc i de Catalunya, l’Estatut de Sau, i el 1980 es van fer les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, que va guanyar CiU, i Jordi Pujol va ser elegit president de la Generalitat. El referèndum andalús del 1980 va obrir el camí perquè altres regions arribessin a l’autonomia plena.
El terrorisme, sobretot el d’ETA, va viure els seus anys més sagnants i desgastava el govern i l’exèrcit. L’oposició democràtica, encapçalada pel PSOE, va endurir la crítica i el 1980 Felipe González va presentar una moció de censura contra Suárez que, tot i no prosperar, va reforçar la seva imatge de futur president. Al mateix temps, els sindicats, com CCOO i la UGT, i els moviments ciutadans i autonomistes van mantenir la mobilització a favor de la democràcia i del canvi.
La UCD era una coalició de corrents molt diversos, democristians, liberals i socialdemòcrates, enfrontats per qüestions com el divorci, les autonomies o la política econòmica. Aïllat dins el seu partit, Suárez va dimitir el gener del 1981. El 23 de febrer, durant la votació de la investidura del seu successor, Leopoldo Calvo-Sotelo, el tinent coronel Antonio Tejero va assaltar el Congrés amb guàrdies civils, i el general Jaime Milans del Bosch va treure els tancs a València. El cop va fracassar, sobretot perquè el rei el va condemnar per televisió.
Calvo-Sotelo (1981-1982) va portar Espanya a l’OTAN (1982), va aprovar la llei del divorci i va pactar amb el PSOE la LOAPA per harmonitzar el procés autonòmic. Però la UCD es va desintegrar, i Suárez en va sortir per fundar un nou partit, el CDS. Calvo-Sotelo va avançar les eleccions al 28 d’octubre de 1982.
A l’esquerra, el PCE va entrar en crisi per les divisions internes, que també van dividir el PSUC, mentre que el PSOE, que el 1979 havia renunciat a definir-se com a marxista, es va convertir en l’alternativa de govern. A les eleccions del 1982 va obtenir la majoria absoluta, amb 202 escons, i Felipe González va ser president del govern; la UCD i el PCE es van enfonsar, i Carrillo va deixar la direcció del partit. Era el canvi polític: la primera alternança en el poder, que consolidava la democràcia.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La Transició i la democràciaLa mort de Franco i la monarquiaLa reforma política i les eleccionsLa Constitució del 1978Tarradellas i la Generalitat restablertaEls governs d’UCDEl 23-FEls governs del PSOE (1982–1986)La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Transició i la democràcia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat