2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2La Diada del 1977 i el moviment veïnal al final del franquisme
2,5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema5 de 11
Després dels 11
Vols continuar amb el tema de la Transició i la democràcia?
Aquests 11 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantExercici 2. Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics
Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s’hi planteja.
[2,5 punts: 1,5 punts pel contingut de la redacció i 0,2 punts per l’ús adequat de cadascun dels cinc termes històrics proposats]
Opció A
Un diari estranger us ha enviat a Barcelona com a corresponsal el setembre del 1977 perquè assistiu a una gran manifestació que reclama l’autonomia política. Com a part de la vostra feina, heu de redactar un article utilitzant d’una manera adequada els cinc termes següents: Estatut d’autonomia, catalanisme, centralisme, Onze de Setembre i amnistia.
[2,5 punts]
Opció B
Pocs mesos abans de la mort de Francisco Franco, amb uns quants amics del barri voleu millorar les condicions de vida del veïnat, que té problemes derivats de la construcció desordenada d’habitatges i la manca de serveis socials mínims. Redacteu un text en què feu al·lusió a l’íntima relació entre reivindicacions socials i polítiques en temps de la dictadura. Utilitzeu-hi els termes següents d’una manera adequada: associació de veïns, transport públic, centres sanitaris, Assemblea de Catalunya i manifestacions.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
Opció A
Un corresponsal a la Diada del 19772,5 punts


Un diari estranger us ha enviat a Barcelona com a corresponsal el setembre del 1977 perquè assistiu a una gran manifestació que reclama l’autonomia política. Com a part de la vostra feina, heu de redactar un article utilitzant d’una manera adequada els cinc termes següents: Estatut d’autonomia, catalanisme, centralisme, Onze de Setembre i amnistia.
Plantejament Cal escriure, com a corresponsal d’un diari estranger el setembre del 1977, un article sobre la gran manifestació que reclama l’autonomia de Catalunya, amb els cinc termes.
La resposta, corregida al marge
Barcelona, 12 de setembre de 1977. Ahir Barcelona va viure la manifestació més gran que he vist mai. Prop d’un milió de persones van omplir els carrers del centre de la ciutat per celebrar l’Onze de Setembre, la diada nacional de Catalunya, i per reclamar l’autonomia política i, en concret, el restabliment de l’Estatut d’autonomia que Catalunya havia tingut durant la Segona República, el del 1932. Després de dècades de prohibició, la diada es va poder celebrar a ple dia i sense por.
No era la protesta d’un sol partit. El catalanisme polític ha aconseguit aplegar gairebé totes les forces democràtiques: partits d’esquerra i de centre, sindicats, associacions de veïns, col·legis professionals i entitats culturals. Ja en la clandestinitat, l’Assemblea de Catalunya, nascuda el 1971, havia resumit les seves reivindicacions en un lema que ahir es cridava a tot arreu: «Llibertat, amnistia, Estatut d’autonomia». La llibertat vol dir uns drets democràtics que el país tot just comença a recuperar després de la mort de Franco, el novembre del 1975, i de les eleccions del juny passat; l’amnistia, que surtin de la presó els presos polítics.
Per entendre aquesta força cal mirar enrere. El centralisme polític i cultural va ser una de les característiques de la dictadura franquista, que el 1938 va abolir l’Estatut, va suprimir la Generalitat i va perseguir la llengua catalana. Però no era una novetat: l’estat liberal construït al segle XIX ja s’havia organitzat de manera centralista, amb una administració uniforme dividida en províncies des del 1833, que no reconeixia la personalitat de Catalunya. El catalanisme va néixer, en bona part, com a resposta a aquest model.
La data no és casual: l’Onze de Setembre recorda la caiguda de Barcelona el 1714, al final de la guerra de Successió, després de la qual els decrets de Nova Planta van abolir les institucions pròpies de Catalunya. A les eleccions del juny, a més, les forces que defensen l’autonomia van guanyar a Catalunya amb una gran majoria, i els seus diputats i senadors han fet seva la demanda de l’Estatut. Ahir el catalanisme va demostrar que té al darrere la majoria del país, i el govern de Madrid ja no podrà ignorar aquesta veu.
Epíleg, escrit des d’avui: aquella mobilització va contribuir, en la seva mesura, a aconseguir els objectius que reclamava. A finals del mateix setembre, el govern d’Adolfo Suárez va restablir provisionalment la Generalitat, i el president a l’exili, Josep Tarradellas, va tornar a Barcelona l’octubre; aquell mateix octubre les Corts van aprovar la Llei d’amnistia, i el 1979 Catalunya va recuperar un Estatut d’autonomia, l’Estatut de Sau, dins el marc de la Constitució del 1978.
Opció B
Els veïns d’un barri l’any 19752,5 punts


Pocs mesos abans de la mort de Francisco Franco, amb uns quants amics del barri voleu millorar les condicions de vida del veïnat, que té problemes derivats de la construcció desordenada d’habitatges i la manca de serveis socials mínims. Redacteu un text en què feu al·lusió a l’íntima relació entre reivindicacions socials i polítiques en temps de la dictadura. Utilitzeu-hi els termes següents d’una manera adequada: associació de veïns, transport públic, centres sanitaris, Assemblea de Catalunya i manifestacions.
Plantejament Cal escriure, com un grup de veïns pocs mesos abans de la mort de Franco, un text sobre els problemes del barri que mostri la relació entre les reivindicacions socials i les polítiques, amb els cinc termes.
La resposta, corregida al marge
Juny del 1975. Veïns i veïnes: molts de nosaltres vam arribar a aquest barri als anys cinquanta i seixanta, des d’Andalusia, Múrcia, Extremadura o Galícia, per treballar a les fàbriques i a les obres de Barcelona i dels pobles del voltant, que necessitaven mà d’obra. Aquella allau d’immigrants va fer créixer les ciutats molt més de pressa que els serveis. Els blocs on vivim es van aixecar de pressa i sense cap planificació, amb materials dolents, i encara hi ha carrers sense asfaltar ni enllumenar.
Ens falten els serveis socials més elementals. No hi ha prou escoles i molts nens estudien en aules plenes a vessar. Al barri no hi ha centres sanitaris: per anar al metge hem d’agafar dos autobusos, i el transport públic és tan escàs que els treballadors perden hores cada dia per anar a la fàbrica. Aquestes mancances no són culpa nostra: són el resultat d’una especulació que ha fet negoci amb els habitatges i d’uns ajuntaments que no hem pogut elegir democràticament.
Per això vam crear la nostra associació de veïns. Aprofitant els pocs marges legals que deixa el règim, ens reunim, recollim signatures i portem les nostres demandes a l’ajuntament: un ambulatori, una escola, una línia d’autobús, semàfors al carrer principal. A molts barris de Barcelona i de la seva àrea, altres associacions fan el mateix, i algunes ja han aconseguit petites victòries.
Quan l’ajuntament no ens escolta, sortim al carrer. Hem fet manifestacions, hem tallat carrers i ens hem tancat a la parròquia, encara que la policia ens ha dissolt més d’una vegada i alguns veïns han estat detinguts. Ocupar l’espai públic és l’única manera que tenim de fer-nos sentir, perquè en una dictadura no hi ha llibertat de reunió ni de manifestació.
Així hem après que les reivindicacions socials no es poden separar de les polítiques. Mentre no puguem elegir els nostres alcaldes ni reunir-nos lliurement, no tindrem els serveis que necessitem. Per això moltes entitats de barri, com la nostra, donen suport a l’Assemblea de Catalunya, que des del 1971 aplega partits, sindicats i entitats en la lluita per la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’autonomia. La lluita per l’ambulatori i per l’autobús és també la lluita per la democràcia. Us esperem a la propera assemblea del barri.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La Transició i la democràciaLa mort de Franco i la monarquiaLa reforma política i les eleccionsLa Constitució del 1978Tarradellas i la Generalitat restablertaEls governs d’UCDEl 23-FEls governs del PSOE (1982–1986)La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Transició i la democràcia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat