2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4Proclamació de Joan Carles I com a rei d’Espanya
5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema8 de 11
Després dels 11
Vols continuar amb el tema de la Transició i la democràcia?
Aquests 11 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantProclamació de Joan Carles I com a rei d’Espanya
[Fotografia: en una sala de parets decorades, un home dret, amb uniforme militar, una banda creuada al pit i condecoracions, mira cap a un llibre obert que li sosté al davant un home vestit de fosc, d’esquena a la càmera. Al seu costat hi ha una dona amb un vestit clar i, a la dreta, un nen i dues nenes vestits de fosc. Al voltant i al fons hi ha homes drets, uns amb vestit fosc i d’altres amb uniforme, i a primer terme es veuen els caps de persones assegudes. La imatge es veu a l’enunciat oficial.]
Proclamació de Joan Carles I com a rei d’Espanya, 22 de novembre de 1975.
Font: Agència EFE.
1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
[0,75 punts]
1.b Digueu quin és el context històric de la font.
[0,75 punts]
1.c Descriviu i comenteu el contingut de la font.
[1 punt]
2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu què va passar el 23 de febrer de 1981 i què van significar aquells fets. Expliqueu també l’evolució política espanyola entre el 1981 i el 1986.
[2,5 punts]
2.b Expliqueu el procés de transició cap a la democràcia entre el 1976 i el 1978, incloent-hi l’aprovació de la Constitució i indicant-ne les característiques principals.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
1.a0,75 punts


Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
Plantejament Cal classificar la fotografia, dir d’on procedeix i explicar quin acte mostra i quan va tenir lloc.
La resposta, corregida al marge
És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter polític. Per la naturalesa, és una fotografia de premsa, de l’Agència EFE, l’agència de notícies espanyola.
Mostra la proclamació de Joan Carles I com a rei d’Espanya, el 22 de novembre de 1975, a les Cortes Españolas de Madrid, dos dies després de la mort del general Franco. S’hi veu el nou rei, amb uniforme militar, acompanyat de la seva família i envoltat d’autoritats del règim.
1.b0,75 punts


Digueu quin és el context històric de la font.
Plantejament Cal situar la fotografia a l’inici de la Transició, just després de la mort de Franco, amb les dates.
La resposta
La fotografia se situa al començament de la Transició a la democràcia (1975-1986), el 22 de novembre de 1975, dos dies després de la mort de Franco, el 20 de novembre. D’acord amb la llei de successió del 1947, Franco havia designat el 1969 Joan Carles de Borbó, nét d’Alfons XIII, com el seu successor a títol de rei.
En aquell moment no estava clar què passaria: el rei havia jurat les lleis fonamentals del franquisme i va mantenir com a president del govern Carlos Arias Navarro, mentre que l’oposició democràtica reclamava la ruptura amb la dictadura. Aquest acte obria una etapa que acabaria portant a la democràcia.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
1.c1 punt


Descriviu i comenteu el contingut de la font.
Plantejament Cal identificar les persones que apareixen a la fotografia i on són, i comentar què significa l’escena.
La resposta, corregida al marge
Al centre de la fotografia hi ha el rei Joan Carles I de Borbó, vestit amb uniforme militar, amb una banda creuada al pit i condecoracions, que mira un llibre obert durant la cerimònia. L’uniforme recorda el pes de l’exèrcit, un dels pilars del franquisme, en el moment del relleu.
Al seu costat hi ha la reina Sofia i, a la dreta, els seus tres fills, els infants Felip, Elena i Cristina. La presència de la família reial volia transmetre una imatge de continuïtat i d’estabilitat de la nova monarquia.
L’acte té lloc a les Cortes Españolas, la cambra del règim franquista, i els envolten autoritats civils i militars de la dictadura. La imatge mostra que la monarquia naixia dins de la legalitat franquista: el rei era l’hereu designat per Franco, tot i que poc després impulsaria la reforma cap a la democràcia.
2.aEl 23-F i l’evolució política fins al 19862,5 punts


Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu què va passar el 23 de febrer de 1981 i què van significar aquells fets. Expliqueu també l’evolució política espanyola entre el 1981 i el 1986.
Plantejament Cal explicar les causes, el desenvolupament i el significat del cop del 23-F, i com va evolucionar la política espanyola fins al 1986, del govern de Calvo-Sotelo als governs de Felipe González.
La resposta, corregida al marge
A principis del 1981 la democràcia travessava un moment difícil. La crisi econòmica, els atemptats d’ETA, que feien desenes de morts cada any, el malestar de part de l’exèrcit amb la legalització del PCE i amb l’Estat de les autonomies, i la divisió interna de la UCD van portar Adolfo Suárez a dimitir com a president del govern, el gener del 1981.
El 23 de febrer de 1981, mentre el Congrés votava la investidura del nou candidat de la UCD, Leopoldo Calvo-Sotelo, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero va entrar a la cambra amb guàrdies civils armats i va segrestar el govern i els diputats. Al mateix temps, el capità general de València, Jaime Milans del Bosch, va treure els tancs al carrer, i el general Alfonso Armada pretenia encapçalar un govern d’excepció.
El cop va fracassar perquè la major part de l’exèrcit no s’hi va sumar i perquè el rei Joan Carles I, en un missatge televisat de matinada, va defensar la Constitució i va ordenar als militars que respectessin la legalitat. L’endemà els segrestadors es van rendir, i pocs dies després grans manifestacions van omplir els carrers en defensa de la democràcia. El 23-F va reforçar el paper del rei i va demostrar que la democràcia podia resistir, tot i la por que va deixar.
El nou govern de Calvo-Sotelo va portar Espanya a l’OTAN (1982) i, d’acord amb el PSOE, va aprovar la LOAPA, una llei que volia «harmonitzar» i frenar el desenvolupament de les autonomies i que el Tribunal Constitucional va retallar el 1983. Mentrestant, la UCD es desfeia per les divisions internes.
A les eleccions de l’octubre del 1982 el PSOE de Felipe González va obtenir la majoria absoluta i la UCD es va enfonsar. Era la primera vegada des de la República que l’esquerra arribava al govern, i l’alternança pacífica va consolidar la democràcia. El govern socialista va aplicar una dura reconversió industrial per modernitzar sectors en crisi, com la siderúrgia i la construcció naval, amb molts acomiadaments, i una política d’ajust per frenar la inflació.
També va ampliar l’Estat del benestar: va estendre les pensions i les beques, va aprovar la LODE (1985), que regulava el dret a l’educació, i va universalitzar la sanitat pública amb la Llei general de sanitat (1986). El juny del 1985 Espanya va signar el tractat d’adhesió a la Comunitat Econòmica Europea, on va entrar l’1 de gener de 1986, i el març del 1986 un referèndum va aprovar la permanència a l’OTAN. El juny del 1986 el PSOE va tornar a guanyar les eleccions per majoria absoluta.
2.bDe la mort de Franco a la Constitució del 19782,5 punts


Expliqueu el procés de transició cap a la democràcia entre el 1976 i el 1978, incloent-hi l’aprovació de la Constitució i indicant-ne les característiques principals.
Plantejament Cal explicar, en ordre cronològic, com es va passar de la dictadura a la democràcia entre el 1976 i el 1978, fins a l’aprovació de la Constitució, i dir quines en són les característiques principals.
La resposta, corregida al marge
Després de la mort de Franco, el rei va mantenir Carlos Arias Navarro com a president del govern, que només volia fer reformes limitades. L’oposició democràtica, que el 1976 es va agrupar en la Coordinació Democràtica, va respondre amb manifestacions i vagues massives per exigir amnistia, llibertats i la ruptura amb el franquisme; a Catalunya, l’Assemblea de Catalunya hi afegia l’Estatut d’autonomia. El govern va respondre amb repressió: el març del 1976 la policia va matar cinc obrers en una vaga a Vitòria, i hi va haver detencions, tortures i empresonaments.
La incapacitat d’Arias per controlar la situació va portar el rei a forçar-ne la dimissió, l’1 de juliol de 1976, i a nomenar president Adolfo Suárez, un antic dirigent del Movimiento que va impulsar una reforma des de la legalitat franquista. La Llei per a la reforma política, que establia unes Corts democràtiques elegides per sufragi universal, va ser aprovada per les mateixes Corts franquistes el novembre del 1976 i ratificada en referèndum el 15 de desembre de 1976.
Per guanyar-se l’oposició, Suárez va decretar amnisties parcials (juliol del 1976 i març del 1977), que la Llei d’amnistia aprovada per les noves Corts l’octubre del 1977 va completar, i va legalitzar els partits, també el PSOE i, l’abril del 1977, el PCE, malgrat la violència de l’extrema dreta, com la matança dels advocats laboralistes d’Atocha (gener del 1977). Per presentar-se a les eleccions, Suárez i altres reformistes van formar la Unión de Centro Democrático (UCD).
Les eleccions generals del 15 de juny de 1977, les primeres democràtiques des del 1936, les va guanyar la UCD, seguida del PSOE de Felipe González; molt per darrere van quedar el PCE i Alianza Popular, de Manuel Fraga. A Catalunya van guanyar els socialistes, i la pressió de les forces catalanes va portar al restabliment provisional de la Generalitat i al retorn del president Josep Tarradellas.
Davant la greu crisi econòmica, l’octubre del 1977 el govern i els principals partits van signar els Pactes de la Moncloa, que combinaven mesures per frenar la inflació amb reformes fiscals i socials. Alhora, les Corts elegides el 1977 van elaborar una Constitució per consens: una ponència de set diputats de les principals forces en va redactar el text, que les Corts van aprovar l’octubre del 1978 i que els espanyols van ratificar en referèndum el 6 de desembre de 1978.
La Constitució del 1978 defineix Espanya com un Estat social i democràtic de dret, amb una monarquia parlamentària, en què la sobirania nacional resideix en el poble espanyol. Estableix la divisió de poders: el legislatiu en unes Corts bicamerals, amb Congrés i Senat; l’executiu en el govern, i el judicial en uns jutges independents. Reconeix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i les regions, que poden aprovar els seus estatuts, i una àmplia declaració de drets i llibertats, i declara l’Estat aconfessional.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
La Transició i la democràciaLa mort de Franco i la monarquiaLa reforma política i les eleccionsLa Constitució del 1978Tarradellas i la Generalitat restablertaEls governs d’UCDEl 23-FEls governs del PSOE (1982–1986)La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la Transició i la democràcia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat