2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2La circular de la Inspecció d’Ensenyament del 1939
5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema20 de 24
Després dels 24
Vols continuar amb el tema del franquisme?
Aquests 24 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantHabiendo llegado a conocimiento de esta Inspección que algunos maestros no utilizan integralmente el idioma nacional como vehículo educativo en sus escuelas, en Junta de Inspectores se acordó manifestar a todos los maestros nacionales y privados de la provincia que el idioma vehicular en la escuela es únicamente el castellano.
Por otra parte, en sus visitas de inspección, algunos inspectores han observado que en algunas escuelas privadas asisten niños y niñas simultáneamente y en el mismo local. En vista de ello, y tomadas ya las necesarias providencias en los casos observados, se pone en conocimiento de cuantos se dediquen a la enseñanza la obligación ineludible de suprimir radicalmente toda coeducación, de acuerdo con lo especialmente dispuesto por la Superioridad a este respecto. Y téngase en cuenta que la edad escolar para los párvulos, únicos que pueden ser coeducados, termina a los seis años.
Espera la Inspección del patriotismo de todos los educadores de la provincia la más fiel observancia de lo prescrito en la presente circular.
Barcelona, 10 de noviembre de 1939. Año de la Victoria. El Inspector Jefe, José Junquera Muné.
Font: Circular de la Inspección Provincial de Primera Enseñanza. Boletín Oficial de la provincia de Barcelona (14 novembre 1939), núm. 242, p. 2.
1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
[0,75 punts]
1.b Digueu quin és el context històric de la font.
[0,75 punts]
1.c Expliqueu i comenteu el contingut de la font.
[1 punt]
2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu què va significar la implantació del règim franquista a Catalunya des del punt de vista polític. Expliqueu la repressió franquista contra les persones i contra la llengua i la cultura catalanes.
[2,5 punts]
2.b Expliqueu la primera política econòmica que va aplicar el franquisme i els seus efectes a Catalunya.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
1.a0,75 punts


Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
Plantejament Cal classificar el document, dir qui el signa, quan i on es va publicar i explicar quines instruccions dona.
La resposta, corregida al marge
És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter oficial i educatiu. Per la naturalesa, és un text normatiu: una circular de la Inspecció Provincial de Primera Enseñanza publicada al Boletín Oficial de la provincia de Barcelona el 14 de novembre de 1939.
La signa l’inspector en cap, José Junquera Muné, a Barcelona el 10 de novembre de 1939, «Año de la Victoria», i dona instruccions a tots els mestres de la província: a l’escola només es pot ensenyar en castellà i cal suprimir la coeducació de nens i nenes.
1.b0,75 punts


Digueu quin és el context històric de la font.
Plantejament Cal situar la circular en els primers mesos del franquisme a Catalunya, amb les dates.
La resposta
La circular se situa als inicis del franquisme (1939-1975), el 1939, pocs mesos després que les tropes franquistes ocupessin Barcelona, el gener del 1939, i que la guerra acabés, l’1 d’abril. Per això el document parla de l’«Año de la Victoria».
Era la primera etapa del règim, la més dura: el nou Estat havia abolit l’autonomia de Catalunya i depurava els funcionaris i els mestres que havien estat fidels a la República. L’escola havia de transmetre els valors del nacionalcatolicisme i de la Falange i havia de servir per imposar el castellà i acabar amb l’obra educativa republicana i catalana.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
1.c1 punt


Expliqueu i comenteu el contingut de la font.
Plantejament Cal explicar les dues ordres de la circular, sobre la llengua i sobre la coeducació, i comentar què revelen de l’escola franquista.
La resposta, corregida al marge
L’inspector recorda als mestres que l’únic «idioma vehicular» a l’escola és el castellà, al qual anomena «idioma nacional», perquè alguns encara feien servir el català a classe. Era una prohibició del català a l’ensenyament i una mostra de la persecució de la llengua: el franquisme el va expulsar de l’escola, de l’administració i de la vida pública.
En segon lloc, ordena suprimir «radicalment» la coeducació, és a dir, que nens i nenes estudiïn junts a la mateixa aula. Només s’admet en els pàrvuls, els infants menors de sis anys. La República havia estès l’escola mixta, i el franquisme la va prohibir perquè la considerava contrària a la moral catòlica: nens i nenes havien de rebre una educació separada i diferent, i les nenes s’havien de preparar per ser mares i esposes.
La circular apel·la al «patriotismo» dels educadors: l’escola franquista havia de formar bons espanyols i bons catòlics, segons els principis del nacionalcatolicisme, i trencar amb l’escola catalana, laica i mixta dels anys republicans.
2.aLa implantació del franquisme a Catalunya i la repressió2,5 punts


Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu què va significar la implantació del règim franquista a Catalunya des del punt de vista polític. Expliqueu la repressió franquista contra les persones i contra la llengua i la cultura catalanes.
Plantejament Cal explicar com el franquisme va desmuntar l’autogovern i va imposar les seves institucions a Catalunya, i com va reprimir les persones, la llengua i la cultura catalanes.
La resposta, corregida al marge
Per al franquisme, l’autonomia de Catalunya era incompatible amb la unitat d’Espanya. Franco ja havia abolit l’Estatut d’autonomia l’abril del 1938, quan les seves tropes van entrar a Lleida, i amb l’ocupació de Catalunya, el gener i el febrer del 1939, la Generalitat i el Parlament van desaparèixer. Catalunya va tornar a ser només quatre províncies.
El poder va passar a les autoritats del «Nuevo Estado»: els governadors civils nomenats des de Madrid, les diputacions provincials i uns ajuntaments amb alcaldes designats. L’única organització política permesa era el partit únic, FET de las JONS, i els partits catalans, republicans i d’esquerra i els sindicats obrers van ser prohibits; els treballadors van ser enquadrats en el sindicat vertical.
La repressió contra les persones va ser sistemàtica. Prop de mig milió de persones havien fugit a l’exili, i els qui es van quedar i havien estat fidels a la República van ser jutjats en consells de guerra sumaríssims: milers de persones van ser afusellades, moltes al Camp de la Bota de Barcelona, i desenes de milers van passar per presons i camps de concentració. El 1940 el president Lluís Companys, detingut a França per la Gestapo i lliurat a Franco, va ser afusellat al castell de Montjuïc.
La repressió tenia també una vessant econòmica i laboral. La Llei de responsabilitats polítiques (1939) castigava amb multes i confiscacions els qui havien donat suport a la República, i molts funcionaris i mestres van ser depurats i van perdre la feina. Les denúncies i els avals que s’exigien per treballar mantenien la població atemorida i en silenci.
Contra la llengua i la cultura catalanes, el règim va fer una persecució sistemàtica: el català va perdre tota oficialitat i va ser prohibit a l’escola, a l’administració, a la premsa, a la ràdio i en els rètols, i es van castellanitzar els noms dels carrers i dels pobles. Les institucions culturals catalanes van ser suprimides o castellanitzades, i es van prohibir els símbols, com la senyera i Els Segadors. Molts intel·lectuals, com Pompeu Fabra, van haver de marxar a l’exili, i la cultura catalana va sobreviure en l’àmbit privat i en la clandestinitat.
2.bL’autarquia i els seus efectes a Catalunya2,5 punts


Expliqueu la primera política econòmica que va aplicar el franquisme i els seus efectes a Catalunya.
Plantejament Cal explicar en què va consistir l’autarquia dels anys quaranta i com va afectar la població, i per què els seus efectes van ser especialment greus a Catalunya.
La resposta, corregida al marge
Després de la guerra, el franquisme va aplicar una política econòmica autàrquica, inspirada en els feixismes i en el nacionalisme econòmic: Espanya havia de produir tot el que necessitava i reduir al mínim les importacions. L’aïllament internacional posterior al 1945 va reforçar aquesta política, que es va mantenir fins al Pla d’Estabilització del 1959.
L’autarquia anava acompanyada d’un fort intervencionisme de l’Estat: el govern fixava preus i salaris, controlava el comerç exterior i les divises, decidia quines empreses podien obrir o ampliar-se i quines matèries primeres rebien, i creava empreses públiques a través de l’Institut Nacional d’Indústria (1941). El resultat va ser l’estancament: la producció no va recuperar el nivell d’abans de la guerra fins als anys cinquanta.
Per a la població, els anys quaranta van ser «els anys de la fam». Els aliments bàsics es repartien amb la cartilla de racionament, vigent fins al 1952, però les quantitats eren insuficients, i va créixer l’estraperlo, el mercat negre, on els productes es venien a preus molt alts. Els qui s’hi enriquien, sovint amb la protecció del règim, contrastaven amb la misèria de la majoria.
A Catalunya els efectes van ser especialment greus, perquè la seva economia depenia de la indústria. El tèxtil, el sector principal, necessitava importar el cotó i altres matèries primeres, a més de maquinària i combustibles, que amb l’autarquia arribaven en quantitats molt petites i amb permisos de l’Estat. Moltes fàbriques treballaven pocs dies a la setmana, i les restriccions elèctriques, que van durar fins als anys cinquanta, n’aturaven sovint la producció.
L’intervencionisme també va afectar l’agricultura i el comerç: els pagesos havien de vendre el blat i altres productes a l’Estat a preus fixats, cosa que n’afavoria l’ocultació per vendre’ls a l’estraperlo, i el comerç estava sotmès a quotes i permisos. Les classes treballadores catalanes van patir salaris molt baixos, sense dret de vaga ni sindicats lliures, mentre els preus pujaven, i la fam, les malalties i les cues van ser habituals. El malestar va esclatar en el boicot als tramvies i la vaga general de Barcelona del 1951.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
El franquismeLa repressióLes Lleis FonamentalsAutarquia i política exteriorEl desarrollismoL’oposició al franquismePropaganda i anticomunismeLa crisi final del franquisme (1969–1975)La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema del franquisme així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat