2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2Discurs de Ramón Serrano Suñer, ministre d’Afers Exteriors, el 24 de juny de 1941
5 puntsCobreix totes les idees de la pautaTorna al tema19 de 24
Després dels 24
Vols continuar amb el tema del franquisme?
Aquests 24 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantDiscurs de Ramón Serrano Suñer, ministre d’Afers Exteriors, el 24 de juny de 1941
Camaradas, no es hora de discursos; pero sí de que la Falange dicte en estos momentos su sentencia condenatoria: «¡Rusia es culpable! Culpable de nuestra guerra civil. Culpable de la muerte de José Antonio, nuestro fundador, y de la muerte de tantos camaradas y tantos soldados caídos en aquella guerra por la agresión del comunismo. El exterminio de Rusia es una exigencia de la Historia y del porvenir de Europa».
Font: Diari Arriba [Madrid] (25 juny 1941).
1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
[0,75 punts]
1.b Digueu quin és el context històric de la font.
[0,75 punts]
1.c Comenteu el contingut de la font.
[1 punt]
2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu les característiques polítiques i institucionals del règim franquista entre el 1939 i el 1947 fent esment també de TRES de les lleis més importants d’aquest període.
[2,5 punts]
2.b Expliqueu la política exterior del règim de Franco durant la Segona Guerra Mundial i, posteriorment, fins al 1953, incloent-hi aquest últim any.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
1.a0,75 punts


Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
Plantejament Cal classificar la font, dir qui és l’autor, quan i on va pronunciar el discurs i explicar què hi diu.
La resposta, corregida al marge
És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter polític. Per la naturalesa, és un text: el fragment d’un discurs que va publicar l’endemà el diari Arriba de Madrid, el diari de la Falange.
L’autor és Ramón Serrano Suñer, ministre d’Afers Exteriors del règim franquista i un dels principals dirigents de la Falange, que el va pronunciar a Madrid el 24 de juny de 1941, dos dies després que l’Alemanya nazi envaís la Unió Soviètica. En nom de la Falange, acusa Rússia de ser la culpable de la Guerra Civil espanyola i en reclama l’«exterminio».
1.b0,75 punts


Digueu quin és el context històric de la font.
Plantejament Cal situar el discurs en la seva etapa, els primers anys del franquisme, i en la Segona Guerra Mundial.
La resposta
El discurs se situa en els primers anys del franquisme (1939-1975), la dictadura que el general Franco va imposar després de guanyar la Guerra Civil. En aquesta primera etapa el règim tenia un caràcter totalitari, inspirat en els feixismes: la Falange hi tenia un gran pes i Serrano Suñer, concunyat de Franco, n’era l’home fort.
En el pla internacional, el món vivia en plena Segona Guerra Mundial (1939-1945). Espanya s’havia declarat no bel·ligerant i era propera a l’Alemanya de Hitler i a la Itàlia de Mussolini, que havien ajudat Franco durant la guerra. Arran de la invasió alemanya de la Unió Soviètica, el 22 de juny de 1941, el règim va organitzar la División Azul per anar a combatre al front rus.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
1.c1 punt


Comenteu el contingut de la font.
Plantejament Cal explicar què diu Serrano Suñer de Rússia i relacionar-ho amb l’anticomunisme del règim i amb la guerra contra la Unió Soviètica.
La resposta, corregida al marge
Serrano Suñer parla en nom de la Falange, el partit únic del règim, i dicta una «sentencia condenatoria»: Rússia, és a dir, la Unió Soviètica comunista, és la culpable de la Guerra Civil espanyola. Repeteix la tesi del franquisme, que presentava la guerra com una croada contra el comunisme i el cop d’estat del 1936 com la resposta a una amenaça revolucionària.
La fa culpable també de la mort de José Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange, afusellat a Alacant el novembre del 1936, i de la de tants «camaradas» i soldats caiguts en la guerra. Així converteix els morts del bàndol franquista en màrtirs de la lluita contra el comunisme.
Finalment, afirma que l’«exterminio» de Rússia és una exigència de la història i del futur d’Europa. El discurs justifica la participació espanyola en la guerra de Hitler contra la Unió Soviètica: aquells mateixos dies es van començar a reclutar els voluntaris de la División Azul. Mostra l’anticomunisme radical del règim i la seva proximitat a l’Eix.
2.aEl règim franquista i les seves lleis (1939-1947)2,5 punts


Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu les característiques polítiques i institucionals del règim franquista entre el 1939 i el 1947 fent esment també de TRES de les lleis més importants d’aquest període.
Plantejament Cal explicar com era el règim franquista entre el 1939 i el 1947, el poder de Franco, el partit únic, les institucions i la repressió, i comentar almenys tres de les seves lleis.
La resposta, corregida al marge
Després de la victòria del 1939, el general Francisco Franco va instaurar una dictadura personal. Era alhora cap de l’Estat, president del govern, generalíssim dels exèrcits i cap nacional del partit únic, i concentrava tot el poder sense cap control. El règim era antidemocràtic i anticomunista i, en aquests primers anys, s’inspirava en els feixismes italià i alemany, amb la salutació a la romana, el culte al cabdill i l’enquadrament de la població.
Era un Estat centralista i uniformitzador, que va suprimir les autonomies i perseguia les llengües i les cultures diferents de la castellana. L’únic partit permès era la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, creada el 1937 per la unificació de falangistes i carlins, que enquadrava la societat amb seccions com el Frente de Juventudes i la Sección Femenina. Treballadors i empresaris havien de formar part del sindicat vertical, i les vagues estaven prohibides.
El règim tenia un tarannà fortament repressiu: tribunals militars, presons i camps de concentració plens, afusellaments i depuració de funcionaris i mestres. L’Església catòlica el legitimava i, a canvi, va recuperar una gran influència en l’ensenyament i en la vida social: era el nacionalcatolicisme.
Les primeres lleis van servir per castigar els vençuts. La Ley de Responsabilidades Políticas (1939) permetia sancionar amb multes, confiscacions i inhabilitacions els qui havien donat suport a la República, i la Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940) perseguia aquests dos «enemics» de la propaganda franquista. El 1942 la llei de creació de les Corts va establir les Cortes Españolas, un pseudoparlament de procuradors que no s’elegien per sufragi universal i que no limitaven el poder de Franco.
Quan l’Eix va començar a perdre la guerra, el règim va voler donar-se una aparença menys feixista. El 1945 va aprovar el Fuero de los Españoles, una declaració de drets que el govern podia suspendre quan volgués, i la llei del referèndum, que permetia a Franco sotmetre lleis a consulta popular. La llei de successió (1947), aprovada en referèndum, definia Espanya com un regne i donava a Franco la prefectura de l’Estat de per vida i el poder de proposar el seu successor a títol de rei.
Així, entre el 1939 i el 1947 el franquisme va passar d’una dictadura de tipus feixista a un règim que es presentava com una monarquia catòlica i «orgànica», però el poder continuava a les mans de Franco i la repressió no va desaparèixer.
2.bLa política exterior de Franco fins al 19532,5 punts


Expliqueu la política exterior del règim de Franco durant la Segona Guerra Mundial i, posteriorment, fins al 1953, incloent-hi aquest últim any.
Plantejament Cal explicar com va canviar la política exterior franquista: la proximitat a l’Eix durant la Segona Guerra Mundial, l’aïllament després del 1945 i la sortida de l’aïllament amb els acords del 1953.
La resposta, corregida al marge
Durant la Guerra Civil, Franco havia rebut un ajut decisiu de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista, i el 1939 Espanya es va adherir al Pacte Antikomintern. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, el setembre del 1939, el règim es va declarar neutral, però amb clares simpaties per l’Eix.
Amb les victòries alemanyes del 1940 i l’entrada d’Itàlia a la guerra, Espanya va passar a la «no bel·ligerància», que volia dir afavorir l’Eix sense entrar en el conflicte, i va ocupar Tànger. L’octubre del 1940 Franco i Hitler es van entrevistar a Hendaia: Franco demanava territoris al nord d’Àfrica i ajut econòmic i militar a canvi d’entrar a la guerra, però no van arribar a cap acord sobre l’entrada d’Espanya a la guerra: només es va signar un protocol secret que no es va aplicar.
L’ajut a l’Eix es va concretar de diverses maneres: exportacions de matèries primeres com el wolframi, facilitats per als submarins alemanys i propaganda favorable. La col·laboració més clara va ser la División Azul, desenes de milers de voluntaris que van combatre al front rus al costat de l’exèrcit alemany entre el 1941 i el 1943.
Quan la guerra va girar a favor dels Aliats, Franco es va haver d’adaptar. El 1942 Serrano Suñer, el ministre més proper a l’Eix, va ser substituït, i el 1943 Espanya va tornar a la neutralitat i va retirar la División Azul per les pressions dels Aliats.
Tot i això, després del 1945 els vencedors van condemnar el règim pel seu origen i pels seus vincles amb l’Eix. Espanya va quedar fora de l’ONU, el 1946 l’Assemblea General va recomanar la retirada dels ambaixadors de Madrid i el país va quedar exclòs del Pla Marshall. El règim va reforçar l’autarquia, que aplicava des del 1939, i va organitzar grans manifestacions de suport a Franco, que presentava l’aïllament com una conspiració estrangera.
L’esclat de la Guerra Freda, a partir del 1947-1948, ho va canviar tot: per als Estats Units, l’anticomunisme de Franco i la posició estratègica d’Espanya passaven a ser més importants que el seu passat. El 1950 l’ONU va revocar la recomanació i els ambaixadors van tornar. El 1953 el règim va signar un nou concordat amb el Vaticà, que donava grans privilegis a l’Església, i uns acords bilaterals amb els Estats Units, que a canvi d’ajut econòmic i militar instal·laven bases nord-americanes a Espanya. Era el final de l’aïllament.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
El franquismeLa repressióLes Lleis FonamentalsAutarquia i política exteriorEl desarrollismoL’oposició al franquismePropaganda i anticomunismeLa crisi final del franquisme (1969–1975)La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema del franquisme així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat