Presos durant el franquisme

Exercici 4 · PAU 2023, extraordinària, sèrie 2 · 5 punts

El franquismeLa repressióL’oposició al franquismeAutarquia i política exteriorDona les idees que demana la pauta

2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 4Presos durant el franquisme

5 puntsDona les idees que demana la pauta

Torna al tema21 de 24

Després dels 24

Vols continuar amb el tema del franquisme?

Aquests 24 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Presos durant el franquisme

AnyNombre total de reclusosHomesDones
1940270.719247.48723.232
1941233.373213.64019.733
1942159.392145.85113.541
1943124.423112.73511.688
194474.095sense dadessense dades
194554.07248.8125.260
194643.81239.5274.285
194736.37932.3803.999

Font: «Reclusos en las fechas que se detallan». Anuario año 1955. Madrid: Ministerio de Justicia, 1955.

1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,75 punts]

1.b Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

[0,75 punts]

1.c Analitzeu el contingut de la font i destaqueu-ne DUES característiques.

[1 punt]

2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu la repressió franquista i l’oposició antifranquista a Espanya des del 1939 fins al 1953.

[2,5 punts]

2.b Expliqueu les condicions de vida i de treball de la població, així com la fam que va patir i el mercat negre, durant el període 1939-1952.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,75 punts1.b 0,75 punts1.c 1 punt2.a 2,5 punts2.b 2,5 punts2.a o 2.b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.a0,75 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Plantejament Cal identificar el tipus i la naturalesa de la font, d’on surten les dades, i explicar què recull.

La resposta, corregida al marge

1

És un quadre estadístic, una font de caràcter judicial i social. És una font primària i oficial: les dades les va publicar el mateix règim franquista.

2

Recull el nombre total de reclusos a les presons espanyoles del 1940 al 1947, i el desglossa en homes i dones. Les dades surten del quadre «Reclusos en las fechas que se detallan», de l’Anuario año 1955 del Ministeri de Justícia, publicat a Madrid el 1955.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.b0,75 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

Plantejament Cal situar la font i les seves dades en la seva etapa històrica, amb les dates.

La resposta

L’anuari es va publicar el 1955, en ple franquisme (1939-1975), però les dades corresponen a la primera etapa del règim, la de la postguerra. Després de la victòria a la Guerra Civil, la dictadura va empresonar centenars de milers de republicans i opositors, i les presons es van omplir molt per sobre de la seva capacitat.

El 1955, en canvi, el règim ja havia superat l’aïllament internacional, després dels pactes amb els Estats Units del 1953, i podia presentar aquelles xifres com una cosa del passat.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.c1 punt

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Analitzeu el contingut de la font i destaqueu-ne DUES característiques.

Plantejament Cal analitzar les xifres de la taula i destacar-ne dues característiques.

La resposta, corregida al marge

1

La primera característica és la forta disminució del nombre de presos: el 1940 n’hi havia 270.719 i el 1947, 36.379, més de set vegades menys. La caiguda és especialment acusada entre 1941 i 1944, quan es passa de 233.373 a 74.095 reclusos. S’explica per les llibertats condicionals i els indults amb què el règim buidava unes presons massificades, i també per les execucions; no vol dir que la repressió s’acabés.

2

La segona característica és que les dones eren una minoria de la població reclusa: el 1940 eren 23.232, menys d’un 9 % del total, davant de 247.487 homes. El nombre de dones també baixa, fins a 3.999 el 1947, però una mica més a poc a poc que el dels homes, de manera que el seu pes en el total puja fins a prop d’un 11 %. El 1944 la taula no dona dades per sexe.

El que puntua la pauta

1 punt: la pauta en demana dues de les idees següents.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.aRepressió i oposició a la postguerra (1939-1953)2,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu la repressió franquista i l’oposició antifranquista a Espanya des del 1939 fins al 1953.

Plantejament Cal explicar com va funcionar la repressió franquista després de la guerra i quina oposició s’hi va enfrontar, a l’interior i a l’exili, fins al 1953.

La resposta, corregida al marge

1

Acabada la guerra, el 1939, la dictadura de Franco va organitzar una repressió sistemàtica contra els vençuts, per castigar-los i per evitar qualsevol resistència. Centenars de milers de soldats i civils republicans van passar per camps de concentració i per presons massificades, com mostren les xifres oficials del 1940, i molts presos van haver de treballar en batallons de treballadors i en colònies penitenciàries.

La jurisdicció militar jutjava en consells de guerra sumaríssims, sense garanties, els acusats de «rebel·lió militar», una acusació que capgirava els fets, ja que els rebels havien estat els militars colpistes. Milers de persones van ser afusellades; entre elles, el president de la Generalitat Lluís Companys, lliurat per la Gestapo i executat a Montjuïc el 15 d’octubre de 1940.

A més, el règim va crear jurisdiccions especials: la Llei de responsabilitats polítiques (1939) castigava amb multes i confiscacions de béns els qui havien donat suport a la República, i la Llei de repressió de la maçoneria i el comunisme (1940) perseguia maçons i comunistes. Les depuracions van expulsar de la feina funcionaris i mestres considerats desafectes al règim.

2

Davant d’aquesta repressió, l’oposició interior va tenir molt poc pes a la postguerra immediata. Els partits i sindicats que intentaven reorganitzar-se en la clandestinitat —el PCE, el PSOE, la CNT, la UGT, el PSUC, ERC i d’altres— patien caigudes i detencions constants dels seus militants, i molts dirigents van ser executats o empresonats.

La resistència armada la va protagonitzar el maquis, guerrillers que actuaven a les muntanyes de Galícia, Astúries, Lleó, Aragó, el País Valencià o Andalusia. L’octubre del 1944 uns quants milers de guerrillers organitzats pel PCE van entrar des de França per la Vall d’Aran, però la invasió va fracassar. El maquis rural es va anar extingint a finals dels anys quaranta i començament dels cinquanta, i a Barcelona hi va haver una guerrilla urbana anarquista, amb figures com Josep Lluís Facerias o Quico Sabaté.

La primera gran protesta popular a l’interior va ser la vaga de tramvies de Barcelona, el març del 1951: arran d’una pujada del preu del bitllet, la població va deixar d’agafar els tramvies durant dies, i la protesta va acabar en una vaga general. A l’exili es mantenien el govern de la República i el de la Generalitat, que esperaven en va una intervenció dels aliats contra Franco després del 1945. Els pactes amb els Estats Units i el Concordat amb el Vaticà, el 1953, van esvair aquesta esperança i van consolidar el règim.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.bFam, racionament i estraperlo (1939-1952)2,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu les condicions de vida i de treball de la població, així com la fam que va patir i el mercat negre, durant el període 1939-1952.

Plantejament Cal explicar com la política autàrquica va empitjorar les condicions de vida i de treball entre el 1939 i el 1952: el racionament, la fam, l’estraperlo, els salaris i el sindicat vertical.

La resposta, corregida al marge

1

Acabada la Guerra Civil, el 1939, el règim franquista va imposar l’autarquia: una política econòmica que pretenia que Espanya s’abastís a si mateixa, sense dependre de l’exterior, i en què l’Estat intervenia en la producció, els preus i el comerç. S’inspirava en el model dels feixismes, i l’aïllament internacional del règim després del 1945 la va reforçar.

L’Estat controlava tot el comerç exterior: calien permisos per importar i exportar, i la manca de divises, de petroli, de fertilitzants i de maquinària va provocar greus problemes d’abastiment de matèries primeres. La producció agrària i industrial va caure per sota dels nivells d’abans de la guerra, i les restriccions d’electricitat eren constants.

Per repartir els aliments escassos, el govern va establir el racionament dels productes bàsics, que va durar fins al 1952. Cada família tenia una cartilla de racionament que donava dret a unes quantitats mínimes de pa, oli, sucre o llegums a preus fixats per l’Estat, però que no arribaven per viure. Els anys quaranta van ser els «anys de la fam»: moltes famílies passaven gana, i la desnutrició va afavorir malalties com la tuberculosi.

L’escassetat va fer créixer un mercat negre, l’estraperlo, on es venien els productes racionats a preus molt més alts que els oficials. Hi havia un estraperlo de supervivència, el de la gent humil que comprava o venia petites quantitats, i un de gran escala, en què empresaris, funcionaris i persones ben relacionades amb el règim van acumular grans fortunes.

2

Les condicions de treball eren molt dures. Els salaris, fixats pel govern, eren molt baixos, i com que el cost de la vida pujava sense parar, el poder adquisitiu dels treballadors va caure molt per sota del d’abans de la guerra. Les jornades eren llargues, molts obrers necessitaven més d’una feina per sobreviure, i la disciplina a les fàbriques era rígida, amb la por constant a l’acomiadament i a la denúncia política.

Els sindicats obrers, com la CNT i la UGT, van quedar prohibits, i la vaga es considerava un delicte. L’única organització permesa era l’Organización Sindical, el sindicat vertical, que agrupava obligatòriament empresaris i treballadors sota el control de l’Estat i de la Falange, i que no defensava els interessos obrers. Fins als anys cinquanta, amb el final del racionament el 1952, les condicions de vida no van començar a millorar.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §5

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema del franquisme així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. El franquisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. La Segona República12 de 15 exàmens
  3. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  4. La Restauració10 de 15 exàmens
  5. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  6. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.