2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4Enterrament del general Franco
5 puntsDona les idees que demana la pautaTorna al tema23 de 24
Després dels 24
Vols continuar amb el tema del franquisme?
Aquests 24 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantEnterrament del general Franco
[Fotografia en color, presa des de dalt: al centre, un taüt cobert amb una bandera vermella i groga amb un escut reposa sobre una catifa amb una gran creu, al costat d’una fossa oberta al terra de pedra. Al voltant hi ha molta gent dreta: homes amb uniforme militar, homes amb vestit fosc i eclesiàstics amb ornaments daurats o hàbits negres, un d’ells amb mitra. Sobre la imatge es llegeix, en transparència, la paraula «PRESS». La imatge es veu a l’enunciat oficial.]
Basílica del Valle de los Caídos, 23 de novembre de 1975.
Font: Arxiu de l’agència Europa Press.
1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
[0,75 punts]
1.b Digueu quin és el context històric de la font.
[0,75 punts]
1.c Descriviu i comenteu el contingut de la font.
[1 punt]
2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu per què el règim franquista va ser una dictadura: qui exercia el poder i de quins poders gaudia. Expliqueu TRES de les institucions o lleis que s’aprovaren sota el mandat de Franco.
[2,5 punts]
2.b Expliqueu la política exterior d’Espanya durant la Segona Guerra Mundial, així com la situació en la qual es trobà després de la derrota d’Alemanya i Itàlia el 1945. Expliqueu la primera política econòmica que aplicà el règim franquista.
[2,5 punts]
Resposta model d’EducaIA
Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.
1.a0,75 punts


Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.
Plantejament Cal dir el tipus i la naturalesa de la font, d’on procedeix, i explicar quin fet mostra i quan.
La resposta, corregida al marge
És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter polític. Per la naturalesa, és una fotografia en color, de l’arxiu de l’agència de notícies Europa Press.
Mostra l’enterrament del general Francisco Franco a la basílica del Valle de los Caídos, el 23 de novembre de 1975, tres dies després de la seva mort.
1.b0,75 punts


Digueu quin és el context històric de la font.
Plantejament Cal situar la fotografia en la seva etapa històrica, amb les dates: el final del franquisme.
La resposta
La fotografia se situa al final del franquisme (1939-1975), el 1975. Franco va morir el 20 de novembre després d’una llarga malaltia, en un moment de crisi del règim: havien crescut la protesta obrera i estudiantil, l’oposició democràtica i el terrorisme d’ETA, i el setembre del 1975 el règim encara havia afusellat cinc militants antifranquistes.
Dos dies després de la mort del dictador, Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei, tal com havia previst Franco, i va començar la Transició.
El que puntua la pauta
Cada idea val el que diu la pauta.
Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.
1.c1 punt


Descriviu i comenteu el contingut de la font.
Plantejament Cal descriure l’escena de l’enterrament i comentar què expressen els símbols i les persones que hi apareixen.
La resposta, corregida al marge
Al centre de la imatge hi ha el taüt del general Franco cobert amb la bandera espanyola del règim, amb l’escut de l’àliga, un símbol de l’Espanya franquista.
El taüt és al costat de la tomba oberta a terra, dins la basílica, on està a punt de ser inhumat. Franco va ser enterrat al Valle de los Caídos, el monument que el règim havia fet construir per commemorar la seva victòria a la Guerra Civil, en part amb el treball de presos polítics.
L’envolten la seva família, autoritats del règim, militars d’uniforme i eclesiàstics, entre ells monjos de la basílica. Aquesta presència mostra els pilars que havien sostingut la dictadura durant gairebé quaranta anys: l’exèrcit, l’Església i el personal polític del règim.
2.aLa dictadura de Franco i tres de les seves lleis2,5 punts


Contesteu UNA de les dues qüestions següents:
Expliqueu per què el règim franquista va ser una dictadura: qui exercia el poder i de quins poders gaudia. Expliqueu TRES de les institucions o lleis que s’aprovaren sota el mandat de Franco.
Plantejament Cal explicar per què el franquisme va ser una dictadura, amb tot el poder concentrat en Franco, i després explicar tres institucions o lleis del règim, amb la seva data.
La resposta, corregida al marge
El règim franquista va ser una dictadura perquè tot el poder es concentrava en una sola persona, el general Francisco Franco, Caudillo i Generalísimo. Com a cap de l’Estat i del govern, exercia el poder executiu i podia dictar lleis, era el cap suprem de l’exèrcit i del partit únic, i tenia l’última paraula en les condemnes a mort. No hi havia separació de poders, ni eleccions lliures, ni partits, i els drets i les llibertats estaven suprimits.
Era una dictadura de caire feixista, sobretot en els primers anys, centralista i uniformitzadora, que va suprimir les autonomies i va perseguir les llengües i les cultures no castellanes, amb un partit únic, FET y de las JONS, i el suport de l’exèrcit i de l’Església.
Una de les primeres normes del règim va ser el Decret d’Unificació, de l’abril del 1937, en plena guerra. Franco hi va fusionar la Falange i els carlins en un sol partit, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, del qual ell era el cap. Tots els altres partits quedaven prohibits, i el partit únic, que més endavant es diria Movimiento Nacional, va ser l’instrument polític del règim.
Les Cortes Españolas es van crear el 1942 amb la Ley Constitutiva de las Cortes. No eren un parlament democràtic: els procuradors no s’elegien per sufragi universal: n’hi havia per raó del càrrec, designats per Franco o elegits indirectament per corporacions com els ajuntaments i el sindicat vertical, i només preparaven i aprovaven les lleis, que el cap de l’Estat podia vetar. El règim les presentava com una «democràcia orgànica», basada en la família, el municipi i el sindicat.
La Ley de Sucesión (1947), aprovada en referèndum, definia Espanya com un regne i establia que Franco seria cap de l’Estat de manera vitalícia i que ell designaria el seu successor a títol de rei o de regent. En aplicació d’aquesta llei, el 1969 Franco va nomenar successor Joan Carles de Borbó.
Ni les Corts ni la Ley de Sucesión van limitar el poder personal de Franco, que va governar com a dictador fins a la seva mort, el 1975.
2.bEntre l’Eix i l’autarquia2,5 punts


Expliqueu la política exterior d’Espanya durant la Segona Guerra Mundial, així com la situació en la qual es trobà després de la derrota d’Alemanya i Itàlia el 1945. Expliqueu la primera política econòmica que aplicà el règim franquista.
Plantejament Cal explicar la política exterior franquista durant la Segona Guerra Mundial i la situació del règim després del 1945, i després l’autarquia, la primera política econòmica del règim, i els seus efectes.
La resposta, corregida al marge
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, el setembre del 1939, Espanya es va declarar neutral, tot i la seva proximitat a l’Alemanya nazi i a la Itàlia feixista, que havien ajudat Franco a guanyar la Guerra Civil. El país estava arruïnat i no podia fer una nova guerra.
El juny del 1940, davant les victòries alemanyes, Franco va passar a la no-bel·ligerància, una posició de suport a l’Eix sense entrar a la guerra. L’octubre del 1940 es va entrevistar amb Hitler a Hendaia per negociar l’entrada a la guerra, però no hi va haver acord perquè les seves demandes eren massa altes. El 1941, després de l’atac alemany a la Unió Soviètica, el règim va enviar la División Azul, una unitat de voluntaris que va lluitar amb l’exèrcit alemany al front rus. El 1943, quan la guerra girava a favor dels aliats, Franco va tornar a la neutralitat.
Després de la derrota d’Alemanya i Itàlia, el 1945, el règim va quedar aïllat: l’ONU no el va admetre i el 1946 va recomanar retirar els ambaixadors de Madrid. Franco va intentar amagar la seva antiga amistat amb l’Eix i presentar-se com un règim catòlic i anticomunista: el 1945 va aprovar el Fuero de los Españoles i la Ley del Referéndum, el 1947 la Ley de Sucesión, i va formar un govern amb ministres catòlics, com Alberto Martín-Artajo a Afers Exteriors, que va reduir el pes de Falange.
Des del 1939 el règim va aplicar una política econòmica autàrquica i intervencionista, inspirada en el feixisme italià: volia que Espanya s’autoabastís sense dependre de l’exterior, i l’Estat controlava els preus, la producció i el comerç exterior. El 1941 es va crear l’Instituto Nacional de Industria (INI) per impulsar la indústria pública.
El resultat va ser un fracàs. La producció agrària i industrial va caure, i va faltar de tot: aliments, electricitat i matèries primeres. Les cartilles de racionament, que van durar fins al 1952, no cobrien les necessitats, i es va estendre l’estraperlo, el mercat negre, amb el qual uns pocs s’enriquien mentre la majoria passava gana. Els anys quaranta van ser els «anys de la fam», amb un gran empobriment de la població.
L’autarquia va suposar un retrocés econòmic d’una dècada, que no es va començar a superar fins als anys cinquanta i, sobretot, fins al Pla d’Estabilització del 1959.
Et faltava alguna idea de la resposta model?
El franquismeLa repressióLes Lleis FonamentalsAutarquia i política exteriorEl desarrollismoL’oposició al franquismePropaganda i anticomunismeLa crisi final del franquisme (1969–1975)La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema del franquisme així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Pas a pas
- Comparador
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat