L’ús de l’anticomunisme per part del franquisme

Exercici 4 · PAU 2024, ordinària, sèrie 1 · 5 punts

El franquismePropaganda i anticomunismeAutarquia i política exteriorLa repressióLes Lleis FonamentalsCobreix totes les idees de la pauta

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4L’ús de l’anticomunisme per part del franquisme

5 puntsCobreix totes les idees de la pauta

Torna al tema16 de 24

Després dels 24

Vols continuar amb el tema del franquisme?

Aquests 24 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

L’ús de l’anticomunisme per part del franquisme

[Cartell: a l’esquerra, un retrat fotogràfic de Franco; a la dreta i a sota, en lletres grans, el text «Para los países de Europa existe un solo peligro, de ayer, de hoy y de mañana: el comunismo.» i la signatura «FRANCO». A dalt a la dreta, en petit, la capçalera «La Frase Quincenal». La imatge es veu a l’enunciat oficial.]

Font: Cartell corresponent a La Frase Quincenal, editat per la Jefatura Provincial de Propaganda, a Barcelona, el 15 de juliol de 1942.

1.a Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

[0,75 punts]

1.b Digueu quin és el context històric de la font.

[0,75 punts]

1.c Analitzeu el contingut de la font i relacioneu-lo amb el context històric.

[1 punt]

2.a Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu la vinculació del règim franquista i del partit únic amb l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, així com la relació posterior del règim amb els Estats Units i els països de l’Europa occidental durant la Guerra Freda.

[2,5 punts]

2.b Expliqueu les característiques més destacades de la primera etapa del règim franquista fent referència al tipus d’estat que es va establir i a les lleis més rellevants que es van aprovar.

[2,5 punts]

Resposta model d’EducaIA

Escriu la teva resposta i després marca les idees de la pauta que hi tenies.

1.a 0,75 punts1.b 0,75 punts1.c 1 punt2.a 2,5 punts2.b 2,5 punts2.a o 2.b, a triar

Resposta model d’EducaIA. La pauta oficial no dona cap redacció: diu quines idees puntuen i, en la majoria dels apartats, quant val cada una o quant es descompta per cada una que falta. La llista d’idees la resumim amb paraules nostres.

1.a0,75 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Plantejament Cal identificar el cartell com a font (tipus, qui l’edita i quan) i explicar el missatge que transmet.

La resposta, corregida al marge

1

És una font primària, contemporània dels fets, de caràcter polític i propagandístic. Per la naturalesa, és un cartell de la sèrie La Frase Quincenal, editat a Barcelona per la Jefatura Provincial de Propaganda, un organisme del règim franquista, el 15 de juliol de 1942.

2

El cartell reprodueix, al costat del retrat de Franco, una frase seva: per als països d’Europa només hi ha un perill, «de ayer, de hoy y de mañana», el comunisme. Apel·la, doncs, a la por al comunisme arreu d’Europa i presenta Franco com el seu gran enemic.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §2

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.b0,75 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Digueu quin és el context històric de la font.

Plantejament Cal situar el cartell en la seva etapa històrica, amb les dates.

La resposta

El cartell se situa en la primera etapa del règim franquista (1939-1975), el 1942, en plena Segona Guerra Mundial. Espanya, que s’havia declarat no bel·ligerant, era al costat de les potències de l’Eix: el 1941 havia enviat la División Azul a lluitar contra la Unió Soviètica al costat de l’exèrcit alemany. A l’interior era l’etapa més feixista del règim, amb un gran pes de la Falange i una repressió molt dura.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

1.c1 punt

Apartat 1.c a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.c a l’enunciat oficial, en català

Analitzeu el contingut de la font i relacioneu-lo amb el context històric.

Plantejament Cal analitzar el missatge anticomunista del cartell i relacionar-lo amb el franquisme dels primers anys i amb la Segona Guerra Mundial.

La resposta, corregida al marge

1

L’anticomunisme era un pilar del discurs franquista. El règim presentava la Guerra Civil com una croada contra el comunisme i anomenava «rojos» tots els seus enemics, fossin republicans, socialistes, anarquistes o catalanistes; així justificava la dictadura i la repressió.

2

La propaganda recordava a la població, any rere any, la victòria de les tropes franquistes del 1939, presentada com la salvació d’Espanya davant el comunisme. Cartells com aquest, que sortien cada quinze dies, repetien la idea per mantenir la població mobilitzada i atemorida.

3

A més, el 1942 Franco donava suport a l’Alemanya nazi en la seva guerra contra la Unió Soviètica, que presentava com una lluita d’Europa contra el comunisme, i el cartell justificava així l’acostament a l’Eix.

El que puntua la pauta

1 punt. La pauta no reparteix idea per idea els punts del contingut d’aquest apartat.

  1. §1
  2. §2
  3. §3

2.aDel suport a l’Eix a l’aliança amb els Estats Units2,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

Expliqueu la vinculació del règim franquista i del partit únic amb l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, així com la relació posterior del règim amb els Estats Units i els països de l’Europa occidental durant la Guerra Freda.

Plantejament Cal explicar la relació del franquisme amb les potències feixistes durant la Segona Guerra Mundial i el pas posterior de l’aïllament a l’aliança amb els Estats Units i al reconeixement occidental.

La resposta, corregida al marge

1

El règim franquista tenia una gran afinitat ideològica amb l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, que l’havien ajudat a guanyar la Guerra Civil amb tropes, avions i armament. El partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, copiava el model feixista: el culte al cabdill, la salutació, l’uniforme, l’enquadrament de la joventut i de les dones i el sindicat vertical.

En començar la Segona Guerra Mundial (1939), Espanya es va declarar neutral, però el 1940, amb les victòries alemanyes, es va proclamar no bel·ligerant i va ocupar Tànger. Franco es va entrevistar amb Hitler a Hendaia (octubre del 1940), però no va entrar a la guerra, perquè el país estava arruïnat i Hitler no va acceptar les seves demandes territorials al nord d’Àfrica. Tot i això, va col·laborar amb l’Eix: el 1941 va enviar la División Azul, formada per voluntaris, a lluitar contra la Unió Soviètica, i va subministrar a Alemanya matèries primeres com el volframi.

Quan la guerra va girar a favor dels aliats, el 1943, Franco va tornar a la neutralitat i va retirar la División Azul. El règim va intentar amagar el seu passat feixista i presentar-se com una dictadura catòlica i anticomunista.

2

Acabada la guerra, el 1945, la victòria aliada va deixar el franquisme aïllat. El 1946 l’ONU el va condemnar i va recomanar la retirada dels ambaixadors, i Espanya va quedar fora del Pla Marshall. El règim va respondre amb l’autarquia i amb grans mobilitzacions de suport al dictador.

La Guerra Freda ho va canviar tot: per als Estats Units, l’anticomunisme de Franco i la posició estratègica d’Espanya importaven més que la manca de democràcia. El 1950 l’ONU va anul·lar la condemna; el 1953 el règim va signar el Concordat amb la Santa Seu i els pactes amb els Estats Units, que hi van instal·lar bases militars a canvi d’ajuda econòmica i militar, i el 1955 Espanya va entrar a l’ONU. Els països de l’Europa occidental van restablir les relacions diplomàtiques, tot i que no la van admetre a la Comunitat Econòmica Europea.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §4

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

2.bL’estat franquista i les seves lleis2,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu les característiques més destacades de la primera etapa del règim franquista fent referència al tipus d’estat que es va establir i a les lleis més rellevants que es van aprovar.

Plantejament Cal explicar com era l’estat franquista dels primers anys, qui hi tenia el poder i amb quines lleis es va organitzar.

La resposta, corregida al marge

1

El règim franquista va néixer de la victòria en la Guerra Civil i es va construir sobre la violència. Durant la guerra i després del 1939, la repressió va eliminar o neutralitzar els vençuts: milers d’afusellaments després de consells de guerra sumaríssims, entre ells el del president de la Generalitat Lluís Companys (1940), camps de concentració, presons plenes i batallons de treballadors forçats.

Aquesta repressió es va institucionalitzar amb lleis. La Ley de Responsabilidades Políticas (1939) castigava amb multes, confiscacions i inhabilitacions els qui havien donat suport a la República, fins i tot amb efectes retroactius, i la Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940) perseguia els maçons i els comunistes. També es van depurar els mestres i els funcionaris, i milers de persones van haver d’exiliar-se.

2

L’estat que es va establir era una dictadura personal i totalitària. Franco, Cabdill i Generalíssim, concentrava tots els poders: era cap de l’Estat, del govern, de l’exèrcit i del partit únic, i podia dictar lleis. El règim es recolzava en l’exèrcit, en l’Església catòlica, que el va legitimar com a defensor de la fe (el nacionalcatolicisme), i en la Falange. També va suprimir l’autonomia de Catalunya i va perseguir la llengua i la cultura catalanes.

El partit únic havia nascut amb el Decreto de Unificación (1937), que va fusionar la Falange i els carlins en Falange Española Tradicionalista y de las JONS, l’únic partit permès, conegut després com el Movimiento Nacional. A continuació, el règim es va dotar d’unes Leyes Fundamentales que feien de constitució: el Fuero del Trabajo (1938), la Ley Constitutiva de las Cortes (1942), que creava unes Corts sense poder real, i el Fuero de los Españoles (1945), una declaració de drets que no es respectaven.

La Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado (1947) va definir Espanya com un regne i va donar a Franco la facultat de designar el seu successor, i la Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958) en va fixar els principis ideològics. Així, el franquisme es va anar institucionalitzant sense deixar de ser una dictadura.

El que puntua la pauta

Cada idea val el que diu la pauta.

  1. §1
  2. §3

Amb les regles de la pauta. Si una idea hi és, ho decideixes tu; si la tens a mitges, el tribunal en pot donar una part. La forma pot treure fins a 0,25 més.

Et faltava alguna idea de la resposta model?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema del franquisme així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer el d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. El franquisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. La Segona República12 de 15 exàmens
  3. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  4. La Restauració10 de 15 exàmens
  5. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  6. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  7. La Guerra Civil9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.