Test: el tardofranquisme i la Guerra Civil

Exercici 4 · PAU 2025, extraordinària, sèrie 3 · 2,5 punts

El franquismeEl desarrollismoRefugiats i bombardeigsLa revolució i la rereguardaLa guerra i els seus frontsCoincideix amb la pauta

També a La Guerra Civil

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 4Test: el final del franquisme i la Guerra Civil a Catalunya

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema15 de 24

Després dels 24

Vols continuar amb el tema del franquisme?

Aquests 24 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Exercici 4. Poseu a prova els vostres sabers

Encercleu la lletra de la resposta correcta de les deu qüestions següents, tenint en compte els contextos històrics proposats.

[2,5 punts: cada resposta correcta val 0,25 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,08 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

4.1 Context històric: Visiteu Espanya com a turista l’any 1973 i, quan torneu al vostre país, voleu explicar la situació econòmica i política que heu observat. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que heu viscut.

El Pla d’estabilització del 1959 va ser

a) un conjunt de mesures per a sanejar l’economia.

b) un pla de reforma agrària.

c) un acord amb els països europeus que permetia rebre ajudes.

d) un programa de reformes socials.

[0,25 punts]

4.2 El sector que s’oposa a qualsevol tipus de reforma en la darrera etapa del franquisme s’anomena

a) Els irreductibles.

b) El búnquer.

c) La OJE.

d) postfranquisme.

[0,25 punts]

4.3 El creixement econòmic a la dècada dels seixanta va ser possible gràcies

a) a l’ajuda del Pla Marshall.

b) a les inversions estrangeres, el turisme i les remeses de divises de l’emigració.

c) a la vinculació estretíssima amb els països europeus de l’entorn.

d) als bons resultats finals de l’autarquia.

[0,25 punts]

4.4 La figura política de relleu assassinada el 1973 i que ha provocat una crisi en el règim ha estat

a) Blas Piñar.

b) Luis Carrero Blanco.

c) Melitón Manzanas.

d) Joan de Borbó.

[0,25 punts]

4.5 El sector «tecnòcrata» ha dut a terme

a) la modernització de les forces armades gràcies a tècnics soviètics.

b) la lliure sindicació.

c) la prohibició d’instal·lar bases militars americanes.

d) els Plans de Desenvolupament.

[0,25 punts]

4.6 Context històric: Heu format part de les Brigades Internacionals a Catalunya durant la Guerra Civil. Quan torneu al vostre país voleu explicar els fets al vostre entorn. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que heu viscut.

El factor militar que va permetre el bombardeig de diverses ciutats catalanes va ser

a) la inexistència de bateries antiaèries.

b) la situació estratègica de l’aviació italiana a l’illa de Mallorca.

c) el fet que els republicans no tenien aviació.

d) el concurs decisiu de l’aviació alemanya.

[0,25 punts]

4.7 La dirigent anarquista catalana que va arribar a ser ministra de Sanitat i Assistència Social en el Govern republicà es deia

a) María de Maeztu.

b) Frederica Montseny.

c) Dolores Ibárruri.

d) Francesca Bonnemaison.

[0,25 punts]

4.8 El nom que va adoptar l’enfrontament viscut el 1937 als carrers de Barcelona entre dues concepcions sobre la guerra i el canvi polític va ser

a) processos de Barcelona.

b) fets de la Fatarella.

c) fets del Palau Sant Jordi.

d) fets de Maig.

[0,25 punts]

4.9 Un dels organismes principals del poder popular a Catalunya després de l’intent de cop d’estat va ser

a) el Bloc Obrer i Camperol.

b) el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

c) l’Ajuntament de Barcelona.

d) la Comissió d’Indústries de Guerra.

[0,25 punts]

4.10 Les tropes franquistes van entrar a Catalunya per primer cop

a) el gener del 1939 per Barcelona.

b) el 19 de juliol de 1936 per Barcelona.

c) entre el març i l’abril del 1938 per Lleida.

d) a començaments del 1937 per l’Ebre.

[0,25 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

4.1 0,25 punts4.2 0,25 punts4.3 0,25 punts4.4 0,25 punts4.5 0,25 punts4.6 0,25 punts4.7 0,25 punts4.8 0,25 punts4.9 0,25 punts4.10 0,25 punts

4.10,25 punts

Qüestió 4.1 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.1 a l’enunciat oficial, en català

Context històric: Visiteu Espanya com a turista l’any 1973 i, quan torneu al vostre país, voleu explicar la situació econòmica i política que heu observat. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que heu viscut.

El Pla d’estabilització del 1959 va ser

a) un conjunt de mesures per a sanejar l’economia.

b) un pla de reforma agrària.

c) un acord amb els països europeus que permetia rebre ajudes.

d) un programa de reformes socials.

Plantejament Es pregunta què va ser el Pla d’estabilització del 1959.

  1. El Pla d’estabilització del 1959, impulsat pels ministres tecnòcrates, va ser un conjunt de mesures per sanejar l’economia i liberalitzar-la: devaluació de la pesseta, control de la inflació i de la despesa pública i obertura a les inversions i al comerç exteriors. Va posar fi a l’autarquia.

  2. Va comptar amb el suport i els crèdits d’organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional, però no era un acord d’ajudes amb els països europeus, i tampoc no va ser una reforma agrària ni un programa de reformes socials.

ResultatResposta a).

La pauta oficial dona: Resposta a).

4.20,25 punts

Qüestió 4.2 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.2 a l’enunciat oficial, en català

El sector que s’oposa a qualsevol tipus de reforma en la darrera etapa del franquisme s’anomena

a) Els irreductibles.

b) El búnquer.

c) La OJE.

d) postfranquisme.

Plantejament Es pregunta pel nom del sector més immobilista del final del franquisme.

  1. S’anomenava búnquer el sector més immobilista del règim, format per franquistes de primera hora, alts càrrecs, militars i falangistes que s’oposaven a qualsevol reforma i volien mantenir intacta la dictadura també després de la mort de Franco.

  2. «Els irreductibles» i «postfranquisme» no són el nom d’aquest sector, i l’OJE era una organització juvenil del règim.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.30,25 punts

Qüestió 4.3 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.3 a l’enunciat oficial, en català

El creixement econòmic a la dècada dels seixanta va ser possible gràcies

a) a l’ajuda del Pla Marshall.

b) a les inversions estrangeres, el turisme i les remeses de divises de l’emigració.

c) a la vinculació estretíssima amb els països europeus de l’entorn.

d) als bons resultats finals de l’autarquia.

Plantejament Es pregunta què va fer possible el creixement econòmic dels anys seixanta.

  1. El creixement dels anys seixanta es va finançar sobretot amb tres fonts de divises: les inversions estrangeres, atretes per una mà d’obra barata; el turisme, que va arribar massivament a les costes, i les remeses que enviaven a les famílies els emigrants que treballaven a Europa.

  2. Espanya no va rebre el Pla Marshall, la Comunitat Econòmica Europea no l’acceptava perquè era una dictadura, i l’autarquia havia estat un fracàs.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.40,25 punts

Qüestió 4.4 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.4 a l’enunciat oficial, en català

La figura política de relleu assassinada el 1973 i que ha provocat una crisi en el règim ha estat

a) Blas Piñar.

b) Luis Carrero Blanco.

c) Melitón Manzanas.

d) Joan de Borbó.

Plantejament Es pregunta qui era la figura política assassinada el 1973 que va provocar una crisi en el règim.

  1. L’almirall Luis Carrero Blanco, home de confiança de Franco i president del govern des del juny del 1973, va ser assassinat per ETA a Madrid el desembre del 1973. La seva mort va deixar el règim sense el polític que havia de garantir-ne la continuïtat després de Franco.

  2. Blas Piñar, líder de l’extrema dreta, i Joan de Borbó, el pare de Joan Carles, no van ser assassinats, i Melitón Manzanas va ser un policia mort per ETA el 1968, sense el pes polític de Carrero.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.50,25 punts

Qüestió 4.5 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.5 a l’enunciat oficial, en català

El sector «tecnòcrata» ha dut a terme

a) la modernització de les forces armades gràcies a tècnics soviètics.

b) la lliure sindicació.

c) la prohibició d’instal·lar bases militars americanes.

d) els Plans de Desenvolupament.

Plantejament Es pregunta quina política van dur a terme els tecnòcrates.

  1. Els tecnòcrates, ministres vinculats a l’Opus Dei com Laureano López Rodó, van dirigir la política econòmica des de finals dels anys cinquanta. Després del Pla d’estabilització van posar en marxa els Plans de Desenvolupament, a partir del 1964, per planificar el creixement industrial.

  2. No van portar la llibertat sindical, perquè el sindicat vertical continuava sent obligatori; Espanya tenia bases militars nord-americanes des del 1953, i el règim, anticomunista, no va recórrer a tècnics soviètics.

ResultatResposta d).

La pauta oficial dona: Resposta d).

4.60,25 punts

Qüestió 4.6 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.6 a l’enunciat oficial, en català

Context històric: Heu format part de les Brigades Internacionals a Catalunya durant la Guerra Civil. Quan torneu al vostre país voleu explicar els fets al vostre entorn. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que heu viscut.

El factor militar que va permetre el bombardeig de diverses ciutats catalanes va ser

a) la inexistència de bateries antiaèries.

b) la situació estratègica de l’aviació italiana a l’illa de Mallorca.

c) el fet que els republicans no tenien aviació.

d) el concurs decisiu de l’aviació alemanya.

Plantejament Es pregunta quin factor militar va permetre bombardejar les ciutats catalanes.

  1. L’aviació italiana, l’Aviazione Legionaria, tenia bases a Mallorca, que era a la zona franquista des de l’inici de la guerra. Des d’allà, a poca distància, bombardejava Barcelona i altres ciutats de la costa catalana; els bombardeigs més durs sobre Barcelona van ser els del març del 1938.

  2. Hi havia bateries antiaèries i aviació republicana, tot i que no podien aturar els atacs, i l’aviació alemanya de la Legió Còndor va actuar en molts fronts, però els bombardeigs de les ciutats de la costa catalana els va fer sobretot l’aviació italiana.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.70,25 punts

Qüestió 4.7 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.7 a l’enunciat oficial, en català

La dirigent anarquista catalana que va arribar a ser ministra de Sanitat i Assistència Social en el Govern republicà es deia

a) María de Maeztu.

b) Frederica Montseny.

c) Dolores Ibárruri.

d) Francesca Bonnemaison.

Plantejament Es pregunta qui va ser la dirigent anarquista que va ser ministra de Sanitat i Assistència Social.

  1. Frederica Montseny, dirigent anarquista de la CNT, va ser nomenada ministra de Sanitat i Assistència Social el novembre del 1936, quan la CNT va entrar al govern de Largo Caballero. Va ser la primera dona ministra de la història d’Espanya.

  2. María de Maeztu va ser una pedagoga, Dolores Ibárruri, la Pasionaria, era dirigent comunista, i Francesca Bonnemaison va impulsar a Barcelona una institució de cultura per a les dones; cap d’elles no va ser ministra.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.80,25 punts

Qüestió 4.8 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.8 a l’enunciat oficial, en català

El nom que va adoptar l’enfrontament viscut el 1937 als carrers de Barcelona entre dues concepcions sobre la guerra i el canvi polític va ser

a) processos de Barcelona.

b) fets de la Fatarella.

c) fets del Palau Sant Jordi.

d) fets de Maig.

Plantejament Es pregunta pel nom dels enfrontaments del 1937 als carrers de Barcelona.

  1. Els fets de Maig del 1937 van ser uns combats als carrers de Barcelona entre, d’una banda, la CNT-FAI i el POUM, que volien fer la revolució al mateix temps que la guerra, i de l’altra, el govern de la Generalitat, el PSUC i Esquerra, que volien prioritzar la guerra i restablir l’autoritat de les institucions. Van començar quan la policia va intentar ocupar l’edifici de la Telefònica, controlat per la CNT, i van causar centenars de morts.

  2. Les altres opcions no són el nom d’aquests combats: els fets de la Fatarella van ser un conflicte en aquest poble de la Terra Alta, no a Barcelona, i el Palau Sant Jordi és un pavelló construït per als Jocs Olímpics del 1992.

ResultatResposta d).

La pauta oficial dona: Resposta d).

4.90,25 punts

Qüestió 4.9 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.9 a l’enunciat oficial, en català

Un dels organismes principals del poder popular a Catalunya després de l’intent de cop d’estat va ser

a) el Bloc Obrer i Camperol.

b) el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

c) l’Ajuntament de Barcelona.

d) la Comissió d’Indústries de Guerra.

Plantejament Es pregunta quin va ser un dels principals organismes del poder popular a Catalunya l’estiu del 1936.

  1. Després de la derrota dels militars revoltats a Barcelona, el 19 de juliol de 1936, les organitzacions obreres, sobretot la CNT, tenien el poder real al carrer. El 21 de juliol es va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, amb representants de la CNT, la FAI, la UGT i els partits republicans i obrers, que va organitzar les milícies i l’ordre a la rereguarda i va ser el principal òrgan del poder popular fins a la tardor del 1936, mentre la Generalitat continuava existint.

  2. El Bloc Obrer i Camperol era un partit, que el 1935 s’havia integrat al POUM; l’Ajuntament era una institució ordinària, i la Comissió d’Indústries de Guerra, creada per la Generalitat, organitzava la producció militar.

ResultatResposta b).

La pauta oficial dona: Resposta b).

4.100,25 punts

Qüestió 4.10 a l’enunciat oficial, en castellàQüestió 4.10 a l’enunciat oficial, en català

Les tropes franquistes van entrar a Catalunya per primer cop

a) el gener del 1939 per Barcelona.

b) el 19 de juliol de 1936 per Barcelona.

c) entre el març i l’abril del 1938 per Lleida.

d) a començaments del 1937 per l’Ebre.

Plantejament Es pregunta quan i per on van entrar per primera vegada a Catalunya les tropes franquistes.

  1. Les tropes franquistes van entrar per primera vegada a Catalunya en l’ofensiva d’Aragó, la primavera del 1938: entre el març i l’abril van ocupar les comarques de ponent i Lleida, que va caure a principis d’abril, i el 15 d’abril van arribar al Mediterrani per Vinaròs, cosa que va deixar Catalunya aïllada de la resta de la zona republicana.

  2. Barcelona no va caure fins al gener del 1939; el 19 de juliol de 1936 els revoltats van ser derrotats a Barcelona, i a començaments del 1937 l’Ebre no era cap front de guerra.

ResultatResposta c).

La pauta oficial dona: Resposta c).

Alguna pregunta no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema del franquisme així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Pas a pas
  • Comparador

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU d’Història 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual i el text el reprodueix; la resposta model és d’EducaIA. Consultat el 28 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU d’Història

Hi arribes amb els 9 temes d’Història posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. El franquisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. La Guerra Civil· aquest exercici9 de 15 exàmens
  3. La Segona República12 de 15 exàmens
  4. Catalanisme polític10 de 15 exàmens
  5. La Restauració10 de 15 exàmens
  6. La Transició i la democràcia10 de 15 exàmens
  7. El moviment obrer9 de 15 exàmens
  8. Població, societat i economia8 de 15 exàmens
  9. La dictadura de Primo de Rivera4 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.