Virus de l’hepatitis D i B

Exercici 4 · PAU 2026, ordinària, sèrie 5 · 2,5 punts

MicrobiologiaLa pauta arrodoneix diferent

També a Tècniques d’observació, Biomolècules, Immunologia

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent

Torna al tema3 de 34

Després dels 34

Vols continuar amb el tema de microbiologia?

Aquests 34 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

L’hepatitis D és una inflamació del fetge causada pel virus de l’hepatitis D, que s’encomana a través de la sang. El virus de l’hepatitis D requereix la presència d’un altre virus, el de l’hepatitis B, per a poder infectar les cèl·lules hoste. Per tant, no hi ha malalts que només tinguin hepatitis D. Un 5 % dels afectats d’hepatitis B també pateixen hepatitis D. La coinfecció per tots dos virus es considera la forma més greu d’hepatitis vírica crònica, atesa la seva ràpida progressió cap a la cirrosi i el càncer de fetge.

A continuació es mostren imatges de tots dos virus:

[Sota els dibuixos dels dos virus, dues micrografies electròniques (TEM). Virus de l’hepatitis B: moltes partícules rodones en forma d’anell, amb una barra d’escala de 200 nm200\ \mathrm{nm}. Virus de l’hepatitis D: unes quantes partícules allargades, en forma de bastonet, amb una barra d’escala de 50 nm50\ \mathrm{nm}.]

4.1 A partir d’aquestes imatges, completeu la taula següent:

Quina és la composició química de l’embolcall de tots dos virus?

D’on prové aquest embolcall?

Quin tipus de càpsida té el virus de l’hepatitis B pel que fa a la forma?

Quina peculiaritat presenta l’embolcall del virus de l’hepatitis D pel que fa als antígens?

[0,5 punts]

4.2 Calculeu la mida de tots dos virus i raoneu quin dels dos és més gran:

Diàmetre (en nm) del virus de l’hepatitis B (indiqueu els càlculs):

Llargària (en nm) del virus de l’hepatitis D (indiqueu els càlculs):

Quin dels dos és més gran?

[0,5 punts]

4.3 El genoma del virus de l’hepatitis B conté els gens que codifiquen totes les proteïnes de la seva càpsida, els antígens de l’embolcall i un complex enzimàtic que copia el seu material genètic. El genoma del virus de l’hepatitis D, molt més petit, només conté un gen llarg que codifica la proteïna que forma la seva càpsida (juntament amb l’antigen del virus de l’hepatitis D), però no conté més informació. Per a copiar el seu material genètic utilitza les polimerases de la cèl·lula hoste.

A partir d’aquesta informació i de la imatge de l’enunciat, completeu la taula següent:

Quin dels dos virus no requereix enzims de la cèl·lula hoste per a replicar-se? Justifiqueu la resposta.

Tots dos virus requereixen un orgànul de la cèl·lula hoste per a fabricar les proteïnes codificades pels seus gens. Quin és aquest orgànul? Justifiqueu la resposta.

Per què els virus de l’hepatitis D necessiten la presència dels virus de l’hepatitis B per a infectar cèl·lules?

[0,5 punts]

4.4 Les imatges de la taula següent mostren un fragment del material genètic de cada virus.

Responeu a les preguntes que es plantegen tot seguit.

[fragment del material genètic del virus de l’hepatitis B][fragment del material genètic del virus de l’hepatitis D]
El material genètic és DNA o RNA?El material genètic és DNA o RNA?
Justifiqueu la resposta i indiqueu a la imatge una de les molècules que permet deduir-ho.Justifiqueu la resposta i indiqueu a la imatge una de les molècules que permet deduir-ho.

[0,5 punts]

4.5 Per a detectar si una persona està infectada d’hepatitis D es fa un test, anomenat ELISA indirecte, que consisteix a buscar la presència d’anticossos anti-antigen del virus de l’hepatitis D en una mostra de sèrum. Les etapes d’aquest test són les següents:

1. Es prepara una cubeta al fons de la qual hi ha ancorats antígens del virus de l’hepatitis D obtinguts comercialment.

2. S’aboca a la cubeta una mostra de sèrum de la persona que se sospita que està infectada. S’espera una mica i es renta la cubeta (s’esbandeix, de manera que el líquid s’emporta totes les molècules que no hi hagin quedat enganxades).

3. S’aboca a la cubeta una solució amb un anticòs preparat comercialment que per un extrem s’uneix a qualsevol altre anticòs i que per l’altre extrem porta unit un enzim que catalitza la conversió d’un substrat incolor en un producte acolorit. S’espera una mica i es renta la cubeta (s’esbandeix i el líquid s’emporta totes les molècules que no hi hagin quedat enganxades).

4. S’aboca a la cubeta una solució amb un substrat incolor i s’observa si hi apareix color.

Les imatges següents mostren aquests passos a partir d’una mostra d’una persona infectada d’hepatitis D:

Completeu la taula següent indicant què és cadascuna de les molècules representades:

MolèculaQuè és?
[estrella negra]
[forma de Y grisa]
[forma de Y grisa amb un cercle amb una creu a la punta]
[cercle blanc]
[cercle negre]

Dibuixeu com quedaria la imatge 4 si el test s’hagués fet a una persona no infectada d’hepatitis D:

[0,5 punts]

Dibuixos dels dos virus. Virus de l’hepatitis B: una esfera amb un embolcall (bicapa) travessat per dos tipus d’antígens del virus de l’hepatitis B, un de llarg i un de curt; a dins, una càpsida en forma d’icosaedre que conté el material genètic, un filament circular de doble cadena. Virus de l’hepatitis D: una esfera amb el mateix embolcall i els mateixos antígens llarg i curt del virus de l’hepatitis B; a dins, unes proteïnes que formen la càpsida, amb l’antigen del virus de l’hepatitis D, al voltant del material genètic, allargat. Una fletxa indica l’embolcall (estructura).Dibuixos dels dos virus. Virus de l’hepatitis B: una esfera amb un embolcall (bicapa) travessat per dos tipus d’antígens del virus de l’hepatitis B, un de llarg i un de curt; a dins, una càpsida en forma d’icosaedre que conté el material genètic, un filament circular de doble cadena. Virus de l’hepatitis D: una esfera amb el mateix embolcall i els mateixos antígens llarg i curt del virus de l’hepatitis B; a dins, unes proteïnes que formen la càpsida, amb l’antigen del virus de l’hepatitis D, al voltant del material genètic, allargat. Una fletxa indica l’embolcall (estructura).
Ampliació de l’embolcall: una bicapa de molècules amb un cap rodó i dues cues, travessada per una proteïna gran; a sobre, dues proteïnes amb cadenes de boles (glúcids).
Dos fragments de material genètic. Virus de l’hepatitis B: dues cadenes antiparal·leles (5′ fosfat i 3′ OH als extrems) de tres nucleòtids cadascuna, aparellades per ponts d’hidrogen; cada pentosa té un H al carboni 2′; a l’esquerra, dues bases amb un grup CH₃ i una amb NH₂, aparellades amb tres bases de dos anells a la dreta. Virus de l’hepatitis D: una sola cadena de tres nucleòtids; cada pentosa té un OH al carboni 2′; la primera i la tercera base són anells d’un sol cicle amb dos grups C=O i sense CH₃, i la del mig té un grup NH₂.Dos fragments de material genètic. Virus de l’hepatitis B: dues cadenes antiparal·leles (5′ fosfat i 3′ OH als extrems) de tres nucleòtids cadascuna, aparellades per ponts d’hidrogen; cada pentosa té un H al carboni 2′; a l’esquerra, dues bases amb un grup CH₃ i una amb NH₂, aparellades amb tres bases de dos anells a la dreta. Virus de l’hepatitis D: una sola cadena de tres nucleòtids; cada pentosa té un OH al carboni 2′; la primera i la tercera base són anells d’un sol cicle amb dos grups C=O i sense CH₃, i la del mig té un grup NH₂.
Quatre cubetes numerades de l’1 al 4. 1: tres estrelles negres ancorades al fons. 2: a cada estrella s’hi uneix una forma de Y grisa. 3: a cada Y grisa s’hi uneix per la base una altra Y grisa amb un cercle amb una creu a la punta. 4: el mateix que a la 3 i, a dalt, cercles blancs que es converteixen en cercles negres (fletxes).

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

4.1 0,5 punts4.2 0,5 punts4.3 0,5 punts4.4 0,5 punts4.5 0,5 punts

4.10,5 punts

Apartat 4.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.1 a l’enunciat oficial, en català

A partir d’aquestes imatges, completeu la taula següent:

Quina és la composició química de l’embolcall de tots dos virus?

D’on prové aquest embolcall?

Quin tipus de càpsida té el virus de l’hepatitis B pel que fa a la forma?

Quina peculiaritat presenta l’embolcall del virus de l’hepatitis D pel que fa als antígens?

Plantejament Les respostes surten dels dibuixos: l’ampliació de l’embolcall, la forma de la càpsida del virus B i els antígens que porta l’embolcall del virus D.

  1. Composició química: fosfolípids, que formen una bicapa com la de l’ampliació, i proteïnes (glicoproteïnes) inserides, que són els antígens de l’embolcall.

  2. Origen: és un tros de la membrana de l’última cèl·lula que han parasitat; el virus se l’emporta quan surt de la cèl·lula.

  3. Càpsida del virus de l’hepatitis B: icosaèdrica (el dibuix mostra un poliedre de cares triangulars).

  4. Embolcall del virus de l’hepatitis D: no porta antígens propis, sinó els antígens del virus de l’hepatitis B (l’antigen llarg i l’antigen curt); el seu antigen propi és a dins, amb les proteïnes de la càpsida.

ResultatFosfolípids i proteïnes (glicoproteïnes); prové de la membrana de la cèl·lula hoste d’on ha sortit el virus; la càpsida del virus de l’hepatitis B és icosaèdrica; l’embolcall del virus de l’hepatitis D porta els antígens del virus de l’hepatitis B, no antígens propis.

La pauta oficial dona: Fosfolípids (o fosfoglicèrids) i proteïnes o glicoproteïnes («bicapa lipídica» sola només val la meitat); de la darrera cèl·lula parasitada (membrana d’una cèl·lula o vesícula d’exocitosi); icosaèdrica; no té antígens propis, sinó els del virus de l’hepatitis B.

4.20,5 punts

Apartat 4.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.2 a l’enunciat oficial, en català

Calculeu la mida de tots dos virus i raoneu quin dels dos és més gran:

Diàmetre (en nm) del virus de l’hepatitis B (indiqueu els càlculs):

Llargària (en nm) del virus de l’hepatitis D (indiqueu els càlculs):

Quin dels dos és més gran?

Plantejament A cada micrografia de l’enunciat es mesura amb un regle la barra d’escala i una partícula; la mida real surt de la proporció: mida real = mida a la imatge × valor de la barra ÷ llargada de la barra.

  1. Virus de l’hepatitis B, sobre l’examen imprès: la barra de 200 nm200\ \mathrm{nm} fa uns 13 mm13\ \mathrm{mm}, i una partícula, d’una vora a l’altra de l’anell, uns 3,7 mm3{,}7\ \mathrm{mm}:

    d=3,7 mm⋅200 nm13 mm≈57 nmd=\frac{3{,}7\ \mathrm{mm}\cdot 200\ \mathrm{nm}}{13\ \mathrm{mm}}\approx 57\ \mathrm{nm}
  2. Les partícules fan entre 3,53{,}5 i 4 mm4\ \mathrm{mm}, és a dir, entre 5454 i 62 nm62\ \mathrm{nm} de diàmetre.

  3. Virus de l’hepatitis D: la barra de 50 nm50\ \mathrm{nm} fa uns 9 mm9\ \mathrm{mm}, i la partícula sencera més llarga, uns 8 mm8\ \mathrm{mm}:

    L=8 mm⋅50 nm9 mm≈44 nmL=\frac{8\ \mathrm{mm}\cdot 50\ \mathrm{nm}}{9\ \mathrm{mm}}\approx 44\ \mathrm{nm}
  4. Les partícules senceres fan entre 66 i 8 mm8\ \mathrm{mm} de llarg, és a dir, entre 3333 i 44 nm44\ \mathrm{nm}.

  5. Comparació: fins i tot amb la partícula més gran del virus D (44 nm44\ \mathrm{nm}) i la més petita del virus B (54 nm54\ \mathrm{nm}), el virus de l’hepatitis B és més gran.

ResultatVirus de l’hepatitis B: d≈57 nmd\approx 57\ \mathrm{nm} (3,7 mm3{,}7\ \mathrm{mm} a la imatge amb la barra de 200 nm200\ \mathrm{nm} de 13 mm13\ \mathrm{mm}). Virus de l’hepatitis D: L≈44 nmL\approx 44\ \mathrm{nm} (8 mm8\ \mathrm{mm} amb la barra de 50 nm50\ \mathrm{nm} de 9 mm9\ \mathrm{mm}). El més gran és el virus de l’hepatitis B.

La pauta oficial dona: Hepatitis B: 0,4 cm⋅200 nm/1,2 cm=66,67 nm0{,}4\ \mathrm{cm}\cdot 200\ \mathrm{nm}/1{,}2\ \mathrm{cm}=66{,}67\ \mathrm{nm} (s’accepten 0,30{,}3-0,5 cm0{,}5\ \mathrm{cm} per al diàmetre i 1,11{,}1-1,3 cm1{,}3\ \mathrm{cm} per a l’escala). Hepatitis D: 0,7 cm⋅50 nm/0,8 cm=43,75 nm0{,}7\ \mathrm{cm}\cdot 50\ \mathrm{nm}/0{,}8\ \mathrm{cm}=43{,}75\ \mathrm{nm} (s’accepten 0,50{,}5-0,8 cm0{,}8\ \mathrm{cm} i 0,70{,}7-0,9 cm0{,}9\ \mathrm{cm}). El més gran: el virus de l’hepatitis B. Sense càlculs no puntua; sense unitats, la meitat.

4.30,5 punts

Apartat 4.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.3 a l’enunciat oficial, en català

El genoma del virus de l’hepatitis B conté els gens que codifiquen totes les proteïnes de la seva càpsida, els antígens de l’embolcall i un complex enzimàtic que copia el seu material genètic. El genoma del virus de l’hepatitis D, molt més petit, només conté un gen llarg que codifica la proteïna que forma la seva càpsida (juntament amb l’antigen del virus de l’hepatitis D), però no conté més informació. Per a copiar el seu material genètic utilitza les polimerases de la cèl·lula hoste.

A partir d’aquesta informació i de la imatge de l’enunciat, completeu la taula següent:

Quin dels dos virus no requereix enzims de la cèl·lula hoste per a replicar-se? Justifiqueu la resposta.

Tots dos virus requereixen un orgànul de la cèl·lula hoste per a fabricar les proteïnes codificades pels seus gens. Quin és aquest orgànul? Justifiqueu la resposta.

Per què els virus de l’hepatitis D necessiten la presència dels virus de l’hepatitis B per a infectar cèl·lules?

Plantejament Cal comparar què codifica cada genoma (segons el text) amb el que cal per replicar-se, fabricar proteïnes i formar l’embolcall.

  1. El virus de l’hepatitis B: el seu genoma conté els gens del complex enzimàtic que copia el seu material genètic; el virus de l’hepatitis D, en canvi, fa servir les polimerases de la cèl·lula.

  2. Orgànul: el ribosoma. Les proteïnes es fabriquen per traducció de l’RNA missatger als ribosomes, i els virus no en tenen: fan servir els de la cèl·lula hoste.

  3. El genoma del virus de l’hepatitis D no té gens per a les proteïnes (els antígens) de l’embolcall. Per formar-lo, fa servir les del virus de l’hepatitis B, com es veu al dibuix. Sense embolcall no pot sortir de la cèl·lula hoste ni infectar-ne d’altres.

ResultatEl de l’hepatitis B, perquè el seu genoma codifica el complex enzimàtic que copia el seu material genètic. El ribosoma, perquè les proteïnes es fan per traducció als ribosomes i els virus no en tenen. Perquè el virus de l’hepatitis D no té gens per a l’embolcall i fa servir els antígens del virus de l’hepatitis B; sense embolcall no pot sortir de la cèl·lula ni infectar-ne d’altres.

La pauta oficial dona: El de l’hepatitis B (el complex enzimàtic que copia el seu material genètic és codificat al seu genoma). El ribosoma (cal traduir l’RNA i la síntesi de proteïnes es fa als ribosomes; els virus no en tenen). El genoma de l’hepatitis D no conté gens de les proteïnes (antígens) de l’embolcall i necessita els de l’hepatitis B; sense embolcall no pot sortir de la cèl·lula ni parasitar-ne d’altres.

4.40,5 punts

Apartat 4.4 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.4 a l’enunciat oficial, en català

Les imatges de la taula següent mostren un fragment del material genètic de cada virus.

Responeu a les preguntes que es plantegen tot seguit.

[fragment del material genètic del virus de l’hepatitis B][fragment del material genètic del virus de l’hepatitis D]
El material genètic és DNA o RNA?El material genètic és DNA o RNA?
Justifiqueu la resposta i indiqueu a la imatge una de les molècules que permet deduir-ho.Justifiqueu la resposta i indiqueu a la imatge una de les molècules que permet deduir-ho.

Plantejament El DNA i l’RNA es distingeixen per la pentosa (desoxiribosa o ribosa) i per una base (timina o uracil); el nombre de cadenes no serveix, perquè hi ha virus amb DNA d’una cadena i amb RNA de dues.

  1. Virus de l’hepatitis B: DNA. Les pentoses tenen un H (i no un OH) al carboni 2′: són desoxiriboses. A més, dues bases de la cadena de l’esquerra tenen un grup CH3\mathrm{CH_3} a l’anell: són timines.

  2. Com indicar-ho a la imatge: encerclar una de les timines (la primera base de dalt a l’esquerra, amb el CH3\mathrm{CH_3}) o el carboni 2′ d’una desoxiribosa, amb el seu H.

  3. Virus de l’hepatitis D: RNA. Les pentoses tenen un OH al carboni 2′: són riboses. A més, la primera i la tercera base són uracils: un anell com el de la timina però sense el grup CH3\mathrm{CH_3}.

  4. Com indicar-ho a la imatge: encerclar un dels uracils (la base de dalt) o l’OH del carboni 2′ d’una ribosa.

ResultatVirus de l’hepatitis B: DNA, perquè té desoxiribosa (H al carboni 2′) i timina (base amb CH3\mathrm{CH_3}); es pot encerclar una timina o una desoxiribosa. Virus de l’hepatitis D: RNA, perquè té ribosa (OH al carboni 2′) i uracil; es pot encerclar un uracil o una ribosa.

La pauta oficial dona: Hepatitis B: DNA, perquè té desoxiribosa (marcada a la imatge) o timina (marcada). Hepatitis D: RNA, perquè té ribosa (marcada) o uracil (marcat). No val dir que és DNA perquè és bicatenari ni RNA perquè és monocatenari.

Els dos fragments de l’enunciat amb marques. Al del virus de l’hepatitis B, un cercle vermell envolta la primera timina (la base de dalt a l’esquerra, amb el grup CH₃) i un de blau, la primera desoxiribosa (amb un H al carboni 2′). Al del virus de l’hepatitis D, un cercle vermell envolta el primer uracil (la base de dalt, sense CH₃) i un de blau, la primera ribosa (amb un OH al carboni 2′).Els dos fragments de l’enunciat amb marques. Al del virus de l’hepatitis B, un cercle vermell envolta la primera timina (la base de dalt a l’esquerra, amb el grup CH₃) i un de blau, la primera desoxiribosa (amb un H al carboni 2′). Al del virus de l’hepatitis D, un cercle vermell envolta el primer uracil (la base de dalt, sense CH₃) i un de blau, la primera ribosa (amb un OH al carboni 2′).

4.50,5 punts

Apartat 4.5 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.5 a l’enunciat oficial, en català

Per a detectar si una persona està infectada d’hepatitis D es fa un test, anomenat ELISA indirecte, que consisteix a buscar la presència d’anticossos anti-antigen del virus de l’hepatitis D en una mostra de sèrum. Les etapes d’aquest test són les següents:

1. Es prepara una cubeta al fons de la qual hi ha ancorats antígens del virus de l’hepatitis D obtinguts comercialment.

2. S’aboca a la cubeta una mostra de sèrum de la persona que se sospita que està infectada. S’espera una mica i es renta la cubeta (s’esbandeix, de manera que el líquid s’emporta totes les molècules que no hi hagin quedat enganxades).

3. S’aboca a la cubeta una solució amb un anticòs preparat comercialment que per un extrem s’uneix a qualsevol altre anticòs i que per l’altre extrem porta unit un enzim que catalitza la conversió d’un substrat incolor en un producte acolorit. S’espera una mica i es renta la cubeta (s’esbandeix i el líquid s’emporta totes les molècules que no hi hagin quedat enganxades).

4. S’aboca a la cubeta una solució amb un substrat incolor i s’observa si hi apareix color.

Les imatges següents mostren aquests passos a partir d’una mostra d’una persona infectada d’hepatitis D:

Completeu la taula següent indicant què és cadascuna de les molècules representades:

MolèculaQuè és?
[estrella negra]
[forma de Y grisa]
[forma de Y grisa amb un cercle amb una creu a la punta]
[cercle blanc]
[cercle negre]

Dibuixeu com quedaria la imatge 4 si el test s’hagués fet a una persona no infectada d’hepatitis D:

Plantejament Cal seguir els quatre passos del test i identificar cada molècula per l’ordre en què entra a la cubeta; després, pensar què passa si el sèrum no porta anticossos contra el virus.

  1. Estrella negra: l’antigen del virus de l’hepatitis D, ancorat al fons de la cubeta (pas 1).

  2. Y grisa: l’anticòs anti-antigen del virus de l’hepatitis D del sèrum de la persona, unit a l’antigen (pas 2).

  3. Y grisa amb el cercle amb una creu: l’anticòs comercial que s’uneix a l’anticòs del sèrum (anti-anticòs), amb l’enzim unit a la punta, el cercle amb la creu (pas 3).

  4. Cercle blanc: el substrat incolor de l’enzim. Cercle negre: el producte acolorit que en fa l’enzim (pas 4).

  5. Persona no infectada: el seu sèrum no té anticossos contra el virus, i al pas 2 no s’uneix res als antígens. Al pas 3, l’anticòs amb l’enzim tampoc no troba on unir-se i se’n va amb el rentat. Al pas 4 no hi ha enzim: el substrat queda incolor i no apareix color.

  6. Dibuix: la cubeta 4 només amb les estrelles (antígens) al fons i, a sobre, cercles blancs (substrat) sense canviar, sense cap Y ni cap cercle negre.

ResultatEstrella: antigen del virus de l’hepatitis D. Y: anticòs del sèrum contra aquest antigen. Y amb cercle: anticòs comercial contra anticossos, amb l’enzim unit. Cercle blanc: substrat incolor. Cercle negre: producte acolorit. Sense infecció, la cubeta 4 només té els antígens al fons i el substrat sense transformar: no hi ha color.

La pauta oficial dona: Antigen del virus de l’hepatitis D; anticòs anti-antigen de l’hepatitis D; anticòs anti-anticòs amb un enzim unit; substrat incolor de l’enzim; producte acolorit. Dibuix: la cubeta 4 només amb els antígens al fons, amb substrat incolor o sense res més (les dues valen).

Dibuix de la cubeta 4 d’una persona no infectada: tres estrelles negres (antígens) ancorades al fons i, a sobre, cercles blancs (substrat incolor); no hi ha cap anticòs ni cap cercle negre.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de microbiologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Microbiologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Immunologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Biomolècules· aquest exercici14 de 15 exàmens
  4. Tècniques d’observació· aquest exercici10 de 15 exàmens
  5. Metabolisme15 de 15 exàmens
  6. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  7. Evolució14 de 15 exàmens
  8. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  9. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  10. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.