2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 4
2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTorna al tema3 de 34
Després dels 34
Vols continuar amb el tema de microbiologia?
Aquests 34 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantL’hepatitis D és una inflamació del fetge causada pel virus de l’hepatitis D, que s’encomana a través de la sang. El virus de l’hepatitis D requereix la presència d’un altre virus, el de l’hepatitis B, per a poder infectar les cèl·lules hoste. Per tant, no hi ha malalts que només tinguin hepatitis D. Un 5 % dels afectats d’hepatitis B també pateixen hepatitis D. La coinfecció per tots dos virus es considera la forma més greu d’hepatitis vírica crònica, atesa la seva ràpida progressió cap a la cirrosi i el càncer de fetge.
A continuació es mostren imatges de tots dos virus:
[Sota els dibuixos dels dos virus, dues micrografies electròniques (TEM). Virus de l’hepatitis B: moltes partícules rodones en forma d’anell, amb una barra d’escala de . Virus de l’hepatitis D: unes quantes partícules allargades, en forma de bastonet, amb una barra d’escala de .]
4.1 A partir d’aquestes imatges, completeu la taula següent:
Quina és la composició química de l’embolcall de tots dos virus?
D’on prové aquest embolcall?
Quin tipus de càpsida té el virus de l’hepatitis B pel que fa a la forma?
Quina peculiaritat presenta l’embolcall del virus de l’hepatitis D pel que fa als antígens?
[0,5 punts]
4.2 Calculeu la mida de tots dos virus i raoneu quin dels dos és més gran:
Diàmetre (en nm) del virus de l’hepatitis B (indiqueu els càlculs):
Llargària (en nm) del virus de l’hepatitis D (indiqueu els càlculs):
Quin dels dos és més gran?
[0,5 punts]
4.3 El genoma del virus de l’hepatitis B conté els gens que codifiquen totes les proteïnes de la seva càpsida, els antígens de l’embolcall i un complex enzimàtic que copia el seu material genètic. El genoma del virus de l’hepatitis D, molt més petit, només conté un gen llarg que codifica la proteïna que forma la seva càpsida (juntament amb l’antigen del virus de l’hepatitis D), però no conté més informació. Per a copiar el seu material genètic utilitza les polimerases de la cèl·lula hoste.
A partir d’aquesta informació i de la imatge de l’enunciat, completeu la taula següent:
Quin dels dos virus no requereix enzims de la cèl·lula hoste per a replicar-se? Justifiqueu la resposta.
Tots dos virus requereixen un orgànul de la cèl·lula hoste per a fabricar les proteïnes codificades pels seus gens. Quin és aquest orgànul? Justifiqueu la resposta.
Per què els virus de l’hepatitis D necessiten la presència dels virus de l’hepatitis B per a infectar cèl·lules?
[0,5 punts]
4.4 Les imatges de la taula següent mostren un fragment del material genètic de cada virus.
Responeu a les preguntes que es plantegen tot seguit.
| [fragment del material genètic del virus de l’hepatitis B] | [fragment del material genètic del virus de l’hepatitis D] |
|---|---|
| El material genètic és DNA o RNA? | El material genètic és DNA o RNA? |
| Justifiqueu la resposta i indiqueu a la imatge una de les molècules que permet deduir-ho. | Justifiqueu la resposta i indiqueu a la imatge una de les molècules que permet deduir-ho. |
[0,5 punts]
4.5 Per a detectar si una persona està infectada d’hepatitis D es fa un test, anomenat ELISA indirecte, que consisteix a buscar la presència d’anticossos anti-antigen del virus de l’hepatitis D en una mostra de sèrum. Les etapes d’aquest test són les següents:
1. Es prepara una cubeta al fons de la qual hi ha ancorats antígens del virus de l’hepatitis D obtinguts comercialment.
2. S’aboca a la cubeta una mostra de sèrum de la persona que se sospita que està infectada. S’espera una mica i es renta la cubeta (s’esbandeix, de manera que el líquid s’emporta totes les molècules que no hi hagin quedat enganxades).
3. S’aboca a la cubeta una solució amb un anticòs preparat comercialment que per un extrem s’uneix a qualsevol altre anticòs i que per l’altre extrem porta unit un enzim que catalitza la conversió d’un substrat incolor en un producte acolorit. S’espera una mica i es renta la cubeta (s’esbandeix i el líquid s’emporta totes les molècules que no hi hagin quedat enganxades).
4. S’aboca a la cubeta una solució amb un substrat incolor i s’observa si hi apareix color.
Les imatges següents mostren aquests passos a partir d’una mostra d’una persona infectada d’hepatitis D:
Completeu la taula següent indicant què és cadascuna de les molècules representades:
| Molècula | Què és? |
|---|---|
| [estrella negra] | |
| [forma de Y grisa] | |
| [forma de Y grisa amb un cercle amb una creu a la punta] | |
| [cercle blanc] | |
| [cercle negre] |
Dibuixeu com quedaria la imatge 4 si el test s’hagués fet a una persona no infectada d’hepatitis D:
[0,5 punts]






Solució d’EducaIA
4.10,5 punts


A partir d’aquestes imatges, completeu la taula següent:
Quina és la composició química de l’embolcall de tots dos virus?
D’on prové aquest embolcall?
Quin tipus de càpsida té el virus de l’hepatitis B pel que fa a la forma?
Quina peculiaritat presenta l’embolcall del virus de l’hepatitis D pel que fa als antígens?
Plantejament Les respostes surten dels dibuixos: l’ampliació de l’embolcall, la forma de la càpsida del virus B i els antígens que porta l’embolcall del virus D.
Composició química: fosfolípids, que formen una bicapa com la de l’ampliació, i proteïnes (glicoproteïnes) inserides, que són els antígens de l’embolcall.
Origen: és un tros de la membrana de l’última cèl·lula que han parasitat; el virus se l’emporta quan surt de la cèl·lula.
Càpsida del virus de l’hepatitis B: icosaèdrica (el dibuix mostra un poliedre de cares triangulars).
Embolcall del virus de l’hepatitis D: no porta antígens propis, sinó els antígens del virus de l’hepatitis B (l’antigen llarg i l’antigen curt); el seu antigen propi és a dins, amb les proteïnes de la càpsida.
ResultatFosfolípids i proteïnes (glicoproteïnes); prové de la membrana de la cèl·lula hoste d’on ha sortit el virus; la càpsida del virus de l’hepatitis B és icosaèdrica; l’embolcall del virus de l’hepatitis D porta els antígens del virus de l’hepatitis B, no antígens propis.
La pauta oficial dona: Fosfolípids (o fosfoglicèrids) i proteïnes o glicoproteïnes («bicapa lipídica» sola només val la meitat); de la darrera cèl·lula parasitada (membrana d’una cèl·lula o vesícula d’exocitosi); icosaèdrica; no té antígens propis, sinó els del virus de l’hepatitis B.
4.20,5 punts


Calculeu la mida de tots dos virus i raoneu quin dels dos és més gran:
Diàmetre (en nm) del virus de l’hepatitis B (indiqueu els càlculs):
Llargària (en nm) del virus de l’hepatitis D (indiqueu els càlculs):
Quin dels dos és més gran?
Plantejament A cada micrografia de l’enunciat es mesura amb un regle la barra d’escala i una partícula; la mida real surt de la proporció: mida real = mida a la imatge × valor de la barra ÷ llargada de la barra.
Virus de l’hepatitis B, sobre l’examen imprès: la barra de fa uns , i una partícula, d’una vora a l’altra de l’anell, uns :
Les partícules fan entre i , és a dir, entre i de diàmetre.
Virus de l’hepatitis D: la barra de fa uns , i la partícula sencera més llarga, uns :
Les partícules senceres fan entre i de llarg, és a dir, entre i .
Comparació: fins i tot amb la partícula més gran del virus D () i la més petita del virus B (), el virus de l’hepatitis B és més gran.
ResultatVirus de l’hepatitis B: ( a la imatge amb la barra de de ). Virus de l’hepatitis D: ( amb la barra de de ). El més gran és el virus de l’hepatitis B.
La pauta oficial dona: Hepatitis B: (s’accepten - per al diàmetre i - per a l’escala). Hepatitis D: (s’accepten - i -). El més gran: el virus de l’hepatitis B. Sense càlculs no puntua; sense unitats, la meitat.
4.30,5 punts


El genoma del virus de l’hepatitis B conté els gens que codifiquen totes les proteïnes de la seva càpsida, els antígens de l’embolcall i un complex enzimàtic que copia el seu material genètic. El genoma del virus de l’hepatitis D, molt més petit, només conté un gen llarg que codifica la proteïna que forma la seva càpsida (juntament amb l’antigen del virus de l’hepatitis D), però no conté més informació. Per a copiar el seu material genètic utilitza les polimerases de la cèl·lula hoste.
A partir d’aquesta informació i de la imatge de l’enunciat, completeu la taula següent:
Quin dels dos virus no requereix enzims de la cèl·lula hoste per a replicar-se? Justifiqueu la resposta.
Tots dos virus requereixen un orgànul de la cèl·lula hoste per a fabricar les proteïnes codificades pels seus gens. Quin és aquest orgànul? Justifiqueu la resposta.
Per què els virus de l’hepatitis D necessiten la presència dels virus de l’hepatitis B per a infectar cèl·lules?
Plantejament Cal comparar què codifica cada genoma (segons el text) amb el que cal per replicar-se, fabricar proteïnes i formar l’embolcall.
El virus de l’hepatitis B: el seu genoma conté els gens del complex enzimàtic que copia el seu material genètic; el virus de l’hepatitis D, en canvi, fa servir les polimerases de la cèl·lula.
Orgànul: el ribosoma. Les proteïnes es fabriquen per traducció de l’RNA missatger als ribosomes, i els virus no en tenen: fan servir els de la cèl·lula hoste.
El genoma del virus de l’hepatitis D no té gens per a les proteïnes (els antígens) de l’embolcall. Per formar-lo, fa servir les del virus de l’hepatitis B, com es veu al dibuix. Sense embolcall no pot sortir de la cèl·lula hoste ni infectar-ne d’altres.
ResultatEl de l’hepatitis B, perquè el seu genoma codifica el complex enzimàtic que copia el seu material genètic. El ribosoma, perquè les proteïnes es fan per traducció als ribosomes i els virus no en tenen. Perquè el virus de l’hepatitis D no té gens per a l’embolcall i fa servir els antígens del virus de l’hepatitis B; sense embolcall no pot sortir de la cèl·lula ni infectar-ne d’altres.
La pauta oficial dona: El de l’hepatitis B (el complex enzimàtic que copia el seu material genètic és codificat al seu genoma). El ribosoma (cal traduir l’RNA i la síntesi de proteïnes es fa als ribosomes; els virus no en tenen). El genoma de l’hepatitis D no conté gens de les proteïnes (antígens) de l’embolcall i necessita els de l’hepatitis B; sense embolcall no pot sortir de la cèl·lula ni parasitar-ne d’altres.
4.40,5 punts


Les imatges de la taula següent mostren un fragment del material genètic de cada virus.
Responeu a les preguntes que es plantegen tot seguit.
| [fragment del material genètic del virus de l’hepatitis B] | [fragment del material genètic del virus de l’hepatitis D] |
|---|---|
| El material genètic és DNA o RNA? | El material genètic és DNA o RNA? |
| Justifiqueu la resposta i indiqueu a la imatge una de les molècules que permet deduir-ho. | Justifiqueu la resposta i indiqueu a la imatge una de les molècules que permet deduir-ho. |
Plantejament El DNA i l’RNA es distingeixen per la pentosa (desoxiribosa o ribosa) i per una base (timina o uracil); el nombre de cadenes no serveix, perquè hi ha virus amb DNA d’una cadena i amb RNA de dues.
Virus de l’hepatitis B: DNA. Les pentoses tenen un H (i no un OH) al carboni 2′: són desoxiriboses. A més, dues bases de la cadena de l’esquerra tenen un grup a l’anell: són timines.
Com indicar-ho a la imatge: encerclar una de les timines (la primera base de dalt a l’esquerra, amb el ) o el carboni 2′ d’una desoxiribosa, amb el seu H.
Virus de l’hepatitis D: RNA. Les pentoses tenen un OH al carboni 2′: són riboses. A més, la primera i la tercera base són uracils: un anell com el de la timina però sense el grup .
Com indicar-ho a la imatge: encerclar un dels uracils (la base de dalt) o l’OH del carboni 2′ d’una ribosa.
ResultatVirus de l’hepatitis B: DNA, perquè té desoxiribosa (H al carboni 2′) i timina (base amb ); es pot encerclar una timina o una desoxiribosa. Virus de l’hepatitis D: RNA, perquè té ribosa (OH al carboni 2′) i uracil; es pot encerclar un uracil o una ribosa.
La pauta oficial dona: Hepatitis B: DNA, perquè té desoxiribosa (marcada a la imatge) o timina (marcada). Hepatitis D: RNA, perquè té ribosa (marcada) o uracil (marcat). No val dir que és DNA perquè és bicatenari ni RNA perquè és monocatenari.


4.50,5 punts


Per a detectar si una persona està infectada d’hepatitis D es fa un test, anomenat ELISA indirecte, que consisteix a buscar la presència d’anticossos anti-antigen del virus de l’hepatitis D en una mostra de sèrum. Les etapes d’aquest test són les següents:
1. Es prepara una cubeta al fons de la qual hi ha ancorats antígens del virus de l’hepatitis D obtinguts comercialment.
2. S’aboca a la cubeta una mostra de sèrum de la persona que se sospita que està infectada. S’espera una mica i es renta la cubeta (s’esbandeix, de manera que el líquid s’emporta totes les molècules que no hi hagin quedat enganxades).
3. S’aboca a la cubeta una solució amb un anticòs preparat comercialment que per un extrem s’uneix a qualsevol altre anticòs i que per l’altre extrem porta unit un enzim que catalitza la conversió d’un substrat incolor en un producte acolorit. S’espera una mica i es renta la cubeta (s’esbandeix i el líquid s’emporta totes les molècules que no hi hagin quedat enganxades).
4. S’aboca a la cubeta una solució amb un substrat incolor i s’observa si hi apareix color.
Les imatges següents mostren aquests passos a partir d’una mostra d’una persona infectada d’hepatitis D:
Completeu la taula següent indicant què és cadascuna de les molècules representades:
| Molècula | Què és? |
|---|---|
| [estrella negra] | |
| [forma de Y grisa] | |
| [forma de Y grisa amb un cercle amb una creu a la punta] | |
| [cercle blanc] | |
| [cercle negre] |
Dibuixeu com quedaria la imatge 4 si el test s’hagués fet a una persona no infectada d’hepatitis D:
Plantejament Cal seguir els quatre passos del test i identificar cada molècula per l’ordre en què entra a la cubeta; després, pensar què passa si el sèrum no porta anticossos contra el virus.
Estrella negra: l’antigen del virus de l’hepatitis D, ancorat al fons de la cubeta (pas 1).
Y grisa: l’anticòs anti-antigen del virus de l’hepatitis D del sèrum de la persona, unit a l’antigen (pas 2).
Y grisa amb el cercle amb una creu: l’anticòs comercial que s’uneix a l’anticòs del sèrum (anti-anticòs), amb l’enzim unit a la punta, el cercle amb la creu (pas 3).
Cercle blanc: el substrat incolor de l’enzim. Cercle negre: el producte acolorit que en fa l’enzim (pas 4).
Persona no infectada: el seu sèrum no té anticossos contra el virus, i al pas 2 no s’uneix res als antígens. Al pas 3, l’anticòs amb l’enzim tampoc no troba on unir-se i se’n va amb el rentat. Al pas 4 no hi ha enzim: el substrat queda incolor i no apareix color.
Dibuix: la cubeta 4 només amb les estrelles (antígens) al fons i, a sobre, cercles blancs (substrat) sense canviar, sense cap Y ni cap cercle negre.
ResultatEstrella: antigen del virus de l’hepatitis D. Y: anticòs del sèrum contra aquest antigen. Y amb cercle: anticòs comercial contra anticossos, amb l’enzim unit. Cercle blanc: substrat incolor. Cercle negre: producte acolorit. Sense infecció, la cubeta 4 només té els antígens al fons i el substrat sense transformar: no hi ha color.
La pauta oficial dona: Antigen del virus de l’hepatitis D; anticòs anti-antigen de l’hepatitis D; anticòs anti-anticòs amb un enzim unit; substrat incolor de l’enzim; producte acolorit. Dibuix: la cubeta 4 només amb els antígens al fons, amb substrat incolor o sense res més (les dues valen).

Algun apartat no t’ha sortit?
MicrobiologiaVirus, viroides i prionsBacterisTransferència de gens en bacterisProtozous i fongsUsos dels microorganismesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de microbiologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat