Síndrome hemolítica urèmica i Escherichia coli O157-H7

Exercici 2 · PAU 2023, ordinària, sèrie 5 · 3 punts

MicrobiologiaVirus, viroides i prionsResposta immunitàriaVacunes i sèrumsAlteracions del sistema immunitariCoincideix amb la pauta

També a Immunologia

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 2

3 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema24 de 34

Després dels 34

Vols continuar amb el tema de microbiologia?

Aquests 34 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

La síndrome hemolítica urèmica (SHU) és una malaltia que afecta diversos òrgans, sobretot els ronyons. Els òrgans afectats presenten, entre d’altres, lesions a l’endoteli dels vasos sanguinis petits.

1.a El 90 % de casos d’SHU els causa la infecció de bacteris de la soca O157-H7 d’Escherichia coli. Aquests bacteris produeixen les toxines Shiga, que són les causants dels danys als òrgans de les persones amb SHU. Els gens de les toxines Shiga formen part del genoma de bacteriòfags que es troben en forma de pròfag a la soca O157-H7 d’Escherichia coli i només s’expressen quan no estan integrats en el genoma bacterià. Aquests bacteriòfags poden dur a terme els dos cicles de la figura següent:

Escriviu a la taula de sota el nom dels cicles A i B de la figura. Justifiqueu les respostes a partir de dues característiques que es puguin observar o deduir de cada cicle.

Nom del cicle A:

Justificació del nom del cicle A de la figura.

— Primera característica:

— Segona característica:

Nom del cicle B:

Justificació del nom del cicle B de la figura.

— Primera característica:

— Segona característica:

[0,8 punts]

1.b Les persones que tenen una infecció per Escherichia coli O157-H7, habitualment no se les tracta amb antibiòtics perquè aquest tractament fa augmentar el risc de tenir SHU. El motiu és que alguns antibiòtics activen específicament el cicle en què té lloc l’expressió dels gens Shiga i, per tant, la producció de toxines Shiga per part del bacteri.

A la taula següent, indiqueu el nom d’aquest cicle i justifiqueu per què només es produeixen toxines Shiga en aquest cicle.

Nom del cicle:

Justificació de per què només es produeixen toxines Shiga en aquest cicle:

[0,2 punts]

2 Streptococcus pneumoniae o pneumococ és una espècie de bacteri responsable de diferents patologies (otitis, sinusitis, pneumònia, etc.). Algunes soques de pneumococ també poden causar SHU perquè produeixen neuraminidasa, un enzim que modifica la membrana d’algunes cèl·lules (endotelials i eritròcits, entre d’altres). Això desencadena una sèrie de processos que acaben provocant danys en diferents òrgans.

Els pocs casos d’SHU causada per pneumococ afecten sobretot els infants menors de dos anys. Una de les vacunes recomanades a la Unió Europea és la vacuna contra el pneumococ, que s’administra durant el primer any de vida. Responeu a les preguntes de la taula següent, relacionades amb la vacunació:

La vacunació proporciona immunitat activa o passiva?

Justifiqueu la resposta:

Amb la vacunació contra el pneumococ disminueix la incidència d’aquest tipus d’SHU. Expliqueu el procés que té lloc en una persona quan se li administra la vacuna contra el pneumococ.

[1 punt]

3 Altres tipus d’SHU es deuen a mutacions dels gens de les proteïnes que regulen la via alternativa del sistema del complement. La conseqüència d’això és un excés de complement, que s’uneix a la membrana de les cèl·lules endotelials i les destrueix. Responeu a les qüestions de la taula següent, relacionades amb el complement:

Què és el complement?

Expliqueu de quina manera el sistema del complement destrueix les cèl·lules endotelials.

[1 punt]

Esquema dels dos cicles d’un bacteriòfag. A dalt, tres bacteriòfags enganxats a la superfície d’un bacteri; dins del bacteri hi ha el genoma d’Escherichia coli (un filament llarg) i el genoma del bacteriòfag (un cercle petit). D’aquí surten dues fletxes. Cicle A, a l’esquerra: primer, dins del bacteri hi ha molts genomes del bacteriòfag i caps i cues de virus nous; després, el bacteri es trenca i en surten virus nous. Cicle B, a la dreta: el genoma del bacteriòfag és un tram fosc inserit al genoma del bacteri; el bacteri es divideix en dues cèl·lules que porten totes dues aquest tram. Una fletxa va del cicle B al cicle A.Esquema dels dos cicles d’un bacteriòfag. A dalt, tres bacteriòfags enganxats a la superfície d’un bacteri; dins del bacteri hi ha el genoma d’Escherichia coli (un filament llarg) i el genoma del bacteriòfag (un cercle petit). D’aquí surten dues fletxes. Cicle A, a l’esquerra: primer, dins del bacteri hi ha molts genomes del bacteriòfag i caps i cues de virus nous; després, el bacteri es trenca i en surten virus nous. Cicle B, a la dreta: el genoma del bacteriòfag és un tram fosc inserit al genoma del bacteri; el bacteri es divideix en dues cèl·lules que porten totes dues aquest tram. Una fletxa va del cicle B al cicle A.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.a 0,8 punts1.b 0,2 punts2 1 punt3 1 punt

1.a0,8 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

El 90 % de casos d’SHU els causa la infecció de bacteris de la soca O157-H7 d’Escherichia coli. Aquests bacteris produeixen les toxines Shiga, que són les causants dels danys als òrgans de les persones amb SHU. Els gens de les toxines Shiga formen part del genoma de bacteriòfags que es troben en forma de pròfag a la soca O157-H7 d’Escherichia coli i només s’expressen quan no estan integrats en el genoma bacterià. Aquests bacteriòfags poden dur a terme els dos cicles de la figura següent:

Escriviu a la taula de sota el nom dels cicles A i B de la figura. Justifiqueu les respostes a partir de dues característiques que es puguin observar o deduir de cada cicle.

Nom del cicle A:

Justificació del nom del cicle A de la figura.

— Primera característica:

— Segona característica:

Nom del cicle B:

Justificació del nom del cicle B de la figura.

— Primera característica:

— Segona característica:

Plantejament Un bacteriòfag pot seguir dues vies dins del bacteri: fer còpies d’ell mateix i destruir-lo, o integrar el seu genoma al del bacteri i quedar-s’hi latent. Cal reconèixer-les a la figura.

  1. Cicle A: dins del bacteri hi ha molts genomes del virus (els cercles) i caps i cues de virus nous; s’han sintetitzat les proteïnes i el material genètic del virus fent servir la maquinària del bacteri.

  2. Després aquestes peces s’uneixen i formen virus complets (acoblament), i el bacteri es trenca i els allibera (lisi). Per això el cicle A és el cicle lític.

  3. Cicle B: el genoma del virus (el tram fosc) s’ha integrat al cromosoma d’Escherichia coli; integrat, s’anomena pròfag.

  4. No es formen virus nous i el bacteri no es destrueix: es divideix, i les dues cèl·lules filles hereten el genoma del virus integrat. Per això el cicle B és el cicle lisogènic.

  5. La fletxa que va del cicle B al cicle A indica que el pròfag es pot separar del cromosoma i començar un cicle lític.

ResultatCicle A: cicle lític (es fabriquen i s’acoblen virus nous, i el bacteri es lisa i els allibera). Cicle B: cicle lisogènic (el genoma del virus s’integra al del bacteri, no es formen virus nous, el bacteri no mor i, quan es divideix, les cèl·lules filles hereten el pròfag).

La pauta oficial dona: A: cicle lític (síntesi de proteïnes i material genètic del virus, acoblament, lisi; dues característiques). B: cicle lisogènic (integració del genoma víric al bacterià, no es formen virus, els bacteris fills hereten el genoma víric, el bacteri no es lisa; dues característiques).

1.b0,2 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Les persones que tenen una infecció per Escherichia coli O157-H7, habitualment no se les tracta amb antibiòtics perquè aquest tractament fa augmentar el risc de tenir SHU. El motiu és que alguns antibiòtics activen específicament el cicle en què té lloc l’expressió dels gens Shiga i, per tant, la producció de toxines Shiga per part del bacteri.

A la taula següent, indiqueu el nom d’aquest cicle i justifiqueu per què només es produeixen toxines Shiga en aquest cicle.

Nom del cicle:

Justificació de per què només es produeixen toxines Shiga en aquest cicle:

Plantejament L’enunciat diu que els gens Shiga només s’expressen quan el genoma del bacteriòfag no està integrat al del bacteri. Cal veure en quin cicle passa això.

  1. Al cicle lisogènic el genoma del fag està integrat al cromosoma bacterià com a pròfag, en estat latent: els gens Shiga no s’expressen, de manera que no es fabriquen toxines.

  2. Al cicle lític el genoma del fag queda lliure i s’expressa: el bacteri fabrica les proteïnes del virus, i entre elles les toxines Shiga, que s’alliberen al medi quan el bacteri es lisa.

  3. Per això els antibiòtics que activen el cicle lític fan que es fabriquin i s’alliberin més toxines, i augmenta el risc de tenir SHU.

ResultatÉs el cicle lític: només en aquest cicle el genoma del fag no està integrat i s’expressa, de manera que es fabriquen les toxines Shiga, que s’alliberen quan el bacteri es lisa.

La pauta oficial dona: Cicle lític: només en aquest cicle s’expressa el genoma del fag i se sintetitzen (i s’alliberen) les toxines; al lisogènic el genoma víric està latent i no s’expressa.

21 punt

Apartat 2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2 a l’enunciat oficial, en català

Streptococcus pneumoniae o pneumococ és una espècie de bacteri responsable de diferents patologies (otitis, sinusitis, pneumònia, etc.). Algunes soques de pneumococ també poden causar SHU perquè produeixen neuraminidasa, un enzim que modifica la membrana d’algunes cèl·lules (endotelials i eritròcits, entre d’altres). Això desencadena una sèrie de processos que acaben provocant danys en diferents òrgans.

Els pocs casos d’SHU causada per pneumococ afecten sobretot els infants menors de dos anys. Una de les vacunes recomanades a la Unió Europea és la vacuna contra el pneumococ, que s’administra durant el primer any de vida. Responeu a les preguntes de la taula següent, relacionades amb la vacunació:

La vacunació proporciona immunitat activa o passiva?

Justifiqueu la resposta:

Amb la vacunació contra el pneumococ disminueix la incidència d’aquest tipus d’SHU. Expliqueu el procés que té lloc en una persona quan se li administra la vacuna contra el pneumococ.

Plantejament La vacuna conté antígens del pneumococ. Cal dir quin tipus d’immunitat dona i explicar la resposta immunitària específica que desencadena i la memòria que en queda.

  1. Tipus d’immunitat: activa. És el sistema immunitari de la persona vacunada el que respon als antígens del pneumococ de la vacuna i fabrica els seus propis anticossos contra Streptococcus pneumoniae. És artificial, perquè els antígens s’introdueixen a propòsit.

  2. Les cèl·lules presentadores d’antigen (macròfags, cèl·lules dendrítiques o els mateixos limfòcits B) capten els antígens de la vacuna i els presenten a la seva superfície units a molècules MHC de classe II.

  3. Els limfòcits T col·laboradors (Th o CD4) que reconeixen aquest antigen s’activen.

  4. Els limfòcits Th activen els limfòcits B que tenen a la membrana un anticòs específic per a aquell antigen del pneumococ.

  5. Aquests limfòcits B proliferen i formen un clon.

  6. Una part del clon es diferencia en cèl·lules plasmàtiques, que fabriquen i secreten anticossos contra l’antigen del pneumococ.

  7. La resta del clon es converteix en limfòcits B de memòria, que perduren. Si més endavant entra el pneumococ, la resposta secundària és més ràpida i intensa i l’elimina abans que causi la malaltia; per això disminueixen els casos d’SHU per pneumococ.

ResultatImmunitat activa (artificial): la persona vacunada fabrica els seus propis anticossos. Les cèl·lules presentadores d’antigen presenten l’antigen del pneumococ amb MHC de classe II als limfòcits Th, que activen els limfòcits B específics; aquests proliferen en un clon que dona cèl·lules plasmàtiques, que fan anticossos, i cèl·lules de memòria.

La pauta oficial dona: Activa: la persona genera una resposta específica (anticossos) contra el pneumococ. Procés: CPA (macròfags, cèl·lules dendrítiques o limfòcits B) presenten l’antigen amb MHC II als limfòcits Th, que activen els limfòcits B específics; proliferen en un clon; cèl·lules plasmàtiques que fan anticossos i cèl·lules de memòria.

31 punt

Apartat 3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3 a l’enunciat oficial, en català

Altres tipus d’SHU es deuen a mutacions dels gens de les proteïnes que regulen la via alternativa del sistema del complement. La conseqüència d’això és un excés de complement, que s’uneix a la membrana de les cèl·lules endotelials i les destrueix. Responeu a les qüestions de la taula següent, relacionades amb el complement:

Què és el complement?

Expliqueu de quina manera el sistema del complement destrueix les cèl·lules endotelials.

Plantejament Es pregunta què és el sistema del complement i com pot destruir cèl·lules.

  1. El complement és un conjunt de proteïnes del plasma sanguini, fabricades sobretot al fetge, que circulen inactives.

  2. S’activen en cascada (cada proteïna activada activa la següent) i formen part de la resposta immunitària innata o inespecífica: actuen ràpidament, sobretot contra bacteris.

  3. Es poden activar per complexos antigen-anticòs (via clàssica) o per molècules de la superfície dels microorganismes (via alternativa i via de les lectines).

  4. Destrucció de les cèl·lules endotelials: les últimes proteïnes del complement activat s’insereixen a la membrana i formen el complex d’atac a la membrana, un porus que la travessa. Hi entren aigua i ions, i la cèl·lula es trenca (lisi o citòlisi).

  5. També són respostes correctes les altres maneres d’actuar del complement: s’uneix a la superfície de la cèl·lula i l’opsonitza, de manera que els fagòcits la fagociten més fàcilment, o desencadena una resposta inflamatòria que atrau fagòcits a la zona.

ResultatEl complement és un conjunt de proteïnes del plasma (fabricades al fetge) que s’activen en cascada i formen part de la immunitat innata. Destrueix les cèl·lules endotelials formant porus a la membrana (el complex d’atac a la membrana), que en provoquen la lisi.

La pauta oficial dona: Dues característiques: proteïnes de la sang, activació en cascada, immunitat innata, resposta ràpida contra bacteris, fetes al fetge, diverses vies d’activació. Destrucció: porus a la membrana (complex d’atac a la membrana) i lisi; o opsonització i fagocitosi; o inflamació que atrau fagòcits.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de microbiologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Microbiologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Immunologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Metabolisme15 de 15 exàmens
  4. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  5. Biomolècules14 de 15 exàmens
  6. Evolució14 de 15 exàmens
  7. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  8. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  9. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.