2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3
2,5 puntsCoincideix amb la pautaTorna al tema2 de 34
Després dels 34
Vols continuar amb el tema de microbiologia?
Aquests 34 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantEls polihidroxialcanoats (PHA) són bioplàstics sintetitzats intracel·lularment per alguns microorganismes com a reserva de carboni i energia que, una vegada extrets de la cèl·lula, presenten propietats físiques similars als plàstics derivats del petroli. Des de la dècada del 1980 són un tema d’investigació important, sobretot com a substituts dels plàstics d’origen petroquímic, ja que els PHA són completament biodegradables i es produeixen a partir de fonts de carboni renovables.
Un dels microorganismes que generen PHA és Cupriavidus necator, un bacteri gramnegatiu quimioautòtrof.
3.1 Indiqueu, a la taula següent, quina d’aquestes dues imatges podria correspondre a Cupriavidus necator, i anomeneu-ne les parts numerades.
Cupriavidus necator: Imatge A / Imatge B
| 1 | 3 | ||
|---|---|---|---|
| 2 | 4 |
[0,5 punts]
3.2 Per a distingir els bacteris gramnegatius i grampositius es duu a terme la tinció de Gram, tal com s’esquematitza a la taula següent:
TINCIÓ DE GRAM
| 1 | 2 | |
|---|---|---|
| SENSE TENYIR | CLAR | CLAR |
| CRISTALL VIOLETA | BLAU FOSC | BLAU FOSC |
| LUGOL | VIOLETA | VIOLETA |
| DECOLORACIÓ AMB ALCOHOL-ACETONA | VIOLETA | CLAR |
| SAFRANINA | VIOLETA | VERMELL |
Completeu la taula següent basant-vos en la informació de la imatge anterior.
Quina columna correspon als bacteris gramnegatius? (1 / 2)
Quina columna correspon als bacteris grampositius? (1 / 2)
Tenint en compte les diferències que hi ha segons la tinció, quina característica estructural tenen els bacteris tenyits de color violeta que fa que a l’hora d’efectuar la decoloració no desaparegui el cristall violeta?
[0,5 punts]
3.3 Cupriavidus necator és un bacteri quimioautòtrof. La seva producció de PHA comença quan el bacteri es troba en condicions de limitació de nitrogen (), magnesi (Mg), oxigen () o fòsfor (P), i d’excés de carboni (C) al seu entorn; aquestes circumstàncies fan que s’activi el cicle de Calvin.
Completeu la taula de sota basant-vos en la informació de l’esquema següent.
Enzim necessari per a dur a terme la fixació (1):
Coenzim reductor (2):
Molècula que és fixada en el cicle de Calvin (3):
Localització del cicle de Calvin:
S’utilitza llum per a produir l’ATP? Raoneu la resposta.
[0,5 punts]
3.4 Cupriavidus necator també pot comportar-se com un organisme heteròtrof quan al medi hi ha un excés de matèria orgànica (fructosa, glucosa…), per la qual cosa també s’acumula PHA com a reserva energètica i de carboni dins la cèl·lula, tal com mostra l’esquema següent. Completeu la taula de sota basant-vos en aquest esquema.
Com s’anomena la via A?
Com s’anomena la reacció B?
Quin és el balanç energètic per glucosa de la via A?
Quan Cupriavidus necator necessita energia, utilitza el PHA per a tornar a fer acetil-CoA, que entrarà al cicle de Krebs. On es durà a terme el cicle de Krebs?
[0,5 punts]
3.5 Cupriavidus necator utilitza l’operó phaCAB per a la síntesi de PHA, en què els tres gens són transcrits conjuntament sota el control d’un promotor comú. Aquest operó conté tres gens (phaC, phaA i phaB) que codifiquen tres enzims implicats en la síntesi de PHA. Observeu la imatge següent i responeu a les preguntes de la taula que hi ha a continuació, sobre l’expressió de l’operó phaCAB.
Quants mRNA diferents se sintetitzen quan l’operó phaCAB és transcrit?
Quantes proteïnes diferents se sintetitzen quan l’operó phaCAB és traduït?
Quina utilitat té l’agrupació de gens en operons als bacteris?
Si una mutació inactivés la funció del gen phaC, sense afectar els altres dos gens, se sintetitzaria el PHA? Raoneu la resposta.
[0,5 punts]







Solució d’EducaIA
3.10,5 punts


Indiqueu, a la taula següent, quina d’aquestes dues imatges podria correspondre a Cupriavidus necator, i anomeneu-ne les parts numerades.
Cupriavidus necator: Imatge A / Imatge B
| 1 | 3 | ||
|---|---|---|---|
| 2 | 4 |
Plantejament Cupriavidus necator és gramnegatiu. La paret d’un gramnegatiu té una capa fina de peptidoglicà entre dues membranes; la d’un grampositiu, una capa gruixuda de peptidoglicà sobre la membrana plasmàtica.
La imatge A té una capa gruixuda (1) sobre una sola membrana (2): és la paret d’un grampositiu.
La imatge B té dues bicapes lipídiques (3 i 2) i, entre elles, una capa fina (4): és la paret d’un gramnegatiu. Per tant, Cupriavidus necator correspon a la imatge B.
1: capa gruixuda de peptidoglicà (mureïna), la paret del grampositiu.
2: membrana plasmàtica (citoplasmàtica), la bicapa lipídica interna.
3: membrana externa, la bicapa lipídica exterior pròpia dels gramnegatius.
4: capa fina de peptidoglicà, dins de l’espai periplasmàtic.
ResultatCupriavidus necator correspon a la imatge B. 1: peptidoglicà (paret gruixuda); 2: membrana plasmàtica; 3: membrana externa; 4: capa fina de peptidoglicà (espai periplasmàtic).
La pauta oficial dona: Imatge B; 1 peptidoglicà o paret; 2 membrana plasmàtica; 3 membrana externa; 4 peptidoglicà o espai periplasmàtic.
3.20,5 punts


Per a distingir els bacteris gramnegatius i grampositius es duu a terme la tinció de Gram, tal com s’esquematitza a la taula següent:
TINCIÓ DE GRAM
| 1 | 2 | |
|---|---|---|
| SENSE TENYIR | CLAR | CLAR |
| CRISTALL VIOLETA | BLAU FOSC | BLAU FOSC |
| LUGOL | VIOLETA | VIOLETA |
| DECOLORACIÓ AMB ALCOHOL-ACETONA | VIOLETA | CLAR |
| SAFRANINA | VIOLETA | VERMELL |
Completeu la taula següent basant-vos en la informació de la imatge anterior.
Quina columna correspon als bacteris gramnegatius? (1 / 2)
Quina columna correspon als bacteris grampositius? (1 / 2)
Tenint en compte les diferències que hi ha segons la tinció, quina característica estructural tenen els bacteris tenyits de color violeta que fa que a l’hora d’efectuar la decoloració no desaparegui el cristall violeta?
Plantejament Les dues columnes es comporten igual fins a la decoloració; allà es veu la diferència.
Columna 2: amb l’alcohol-acetona perd el color (queda clara) i després la safranina la tenyeix de vermell: són bacteris gramnegatius.
Columna 1: continua violeta després de la decoloració i la safranina no la canvia: són bacteris grampositius.
Els grampositius tenen una capa de peptidoglicà (mureïna) molt gruixuda, que reté el complex de cristall violeta i lugol quan s’hi passa l’alcohol. Els gramnegatius tenen una capa fina i una membrana externa que l’alcohol altera, i el colorant s’escapa.
ResultatLa columna 2 correspon als gramnegatius i la 1, als grampositius. Els bacteris violeta (grampositius) tenen una paret de peptidoglicà més gruixuda, que reté el cristall violeta en la decoloració.
La pauta oficial dona: Gramnegatius: columna 2; grampositius: columna 1; capa de peptidoglicà (paret) més gruixuda (o àcids teicoics).
3.30,5 punts


Cupriavidus necator és un bacteri quimioautòtrof. La seva producció de PHA comença quan el bacteri es troba en condicions de limitació de nitrogen (), magnesi (Mg), oxigen () o fòsfor (P), i d’excés de carboni (C) al seu entorn; aquestes circumstàncies fan que s’activi el cicle de Calvin.
Completeu la taula de sota basant-vos en la informació de l’esquema següent.
Enzim necessari per a dur a terme la fixació (1):
Coenzim reductor (2):
Molècula que és fixada en el cicle de Calvin (3):
Localització del cicle de Calvin:
S’utilitza llum per a produir l’ATP? Raoneu la resposta.
Plantejament El cicle de Calvin és el mateix que en les plantes, però l’energia i el poder reductor no surten de la llum, sinó de l’oxidació de l’.
1: la RuBisCO (ribulosa-1,5-bisfosfat carboxilasa), l’enzim que fixa el carboni.
2: el NADPH (o NADH), que la hidrogenasa redueix amb els electrons de l’.
3: el , la molècula que es fixa en matèria orgànica.
Localització: el citosol del bacteri (els procariotes no tenen cloroplasts).
Llum: No. És un bacteri quimioautòtrof: obté l’energia de l’oxidació de l’ (una reacció química) i no té pigments fotosintètics. L’ATP no es fa per fotofosforilació.
Resultat1: RuBisCO; 2: NADPH (o NADH); 3: ; el cicle es fa al citosol. No s’utilitza llum, perquè és quimioautòtrof: treu l’energia de l’oxidació de l’.
La pauta oficial dona: RuBisCO; NADPH o NADH; ; citosol del bacteri; no, perquè és quimioautòtrof i no té pigments fotosintètics (el NADH ve de l’oxidació de l’).
3.40,5 punts


Cupriavidus necator també pot comportar-se com un organisme heteròtrof quan al medi hi ha un excés de matèria orgànica (fructosa, glucosa…), per la qual cosa també s’acumula PHA com a reserva energètica i de carboni dins la cèl·lula, tal com mostra l’esquema següent. Completeu la taula de sota basant-vos en aquest esquema.
Com s’anomena la via A?
Com s’anomena la reacció B?
Quin és el balanç energètic per glucosa de la via A?
Quan Cupriavidus necator necessita energia, utilitza el PHA per a tornar a fer acetil-CoA, que entrarà al cicle de Krebs. On es durà a terme el cicle de Krebs?
Plantejament A l’esquema, la glucosa dona dos piruvats (via A) i cada piruvat dona un acetil-CoA (reacció B).
Via A, de glucosa a 2 piruvats: la glicòlisi (glucòlisi).
Reacció B, de piruvat a acetil-CoA: la descarboxilació oxidativa del piruvat, que allibera i redueix a NADH.
Balanç de la glicòlisi: es gasten 2 ATP a la primera fase i se’n formen 4 a la segona.
A més, la glicòlisi produeix 2 NADH per glucosa.
El cicle de Krebs es fa al citosol (citoplasma), perquè els bacteris no tenen mitocondris.
ResultatLa via A és la glicòlisi i la reacció B, la descarboxilació oxidativa del piruvat. La glicòlisi dona un balanç de 2 ATP per glucosa. El cicle de Krebs es fa al citosol, perquè és un procariota.
La pauta oficial dona: Glucòlisi; descarboxilació oxidativa del piruvat; 2 ATP; citosol (o citoplasma).
3.50,5 punts


Cupriavidus necator utilitza l’operó phaCAB per a la síntesi de PHA, en què els tres gens són transcrits conjuntament sota el control d’un promotor comú. Aquest operó conté tres gens (phaC, phaA i phaB) que codifiquen tres enzims implicats en la síntesi de PHA. Observeu la imatge següent i responeu a les preguntes de la taula que hi ha a continuació, sobre l’expressió de l’operó phaCAB.
Quants mRNA diferents se sintetitzen quan l’operó phaCAB és transcrit?
Quantes proteïnes diferents se sintetitzen quan l’operó phaCAB és traduït?
Quina utilitat té l’agrupació de gens en operons als bacteris?
Si una mutació inactivés la funció del gen phaC, sense afectar els altres dos gens, se sintetitzaria el PHA? Raoneu la resposta.
Plantejament En un operó, un sol promotor controla diversos gens que es transcriuen junts.
Es transcriu un sol mRNA (policistrònic), que porta la informació dels tres gens.
Aquest mRNA es tradueix en tres proteïnes diferents, els tres enzims: phaA dona la β-cetotiolasa; phaB, l’acetoacetil-CoA reductasa, i phaC, la PHA polimerasa.
Utilitat de l’operó: els gens d’una mateixa via es regulen de manera coordinada (s’activen o s’aturen alhora), cosa que permet respondre ràpidament als canvis del medi i estalviar energia, perquè es fa un sol mRNA.
Mutació en phaC: no se sintetitzaria PHA. Segons l’esquema, phaC codifica la PHA polimerasa, l’enzim de l’últim pas, que uneix les molècules de 3-hidroxibutiril-CoA per formar el polímer. Encara que phaA i phaB funcionessin, s’acumularia el producte intermedi però no es formaria el bioplàstic.
ResultatEs fa un sol mRNA i tres proteïnes. Els operons permeten regular junts gens relacionats. Sense phaC no es forma PHA, perquè falta la PHA polimerasa que fa l’últim pas de la síntesi.
La pauta oficial dona: Un sol mRNA; 3 proteïnes (enzims); coordinació de la regulació, rapidesa o estalvi d’energia; no, perquè phaC codifica la polimerasa que fa el polímer.
Algun apartat no t’ha sortit?
MicrobiologiaVirus, viroides i prionsBacterisTransferència de gens en bacterisProtozous i fongsUsos dels microorganismesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de microbiologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat