Gelat d’espirulina: Arthrospira platensis

Exercici 3 · PAU 2025, ordinària, sèrie 1 · 2,5 punts

MetabolismeLa pauta arrodoneix diferent

També a Microbiologia, Biomolècules, Disseny experimental, Tècniques d’observació

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent

Torna al tema6 de 24

Després dels 24

Vols continuar amb el tema de metabolisme?

Aquests 24 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

L’estiu de 2024, el gelat d’espirulina va experimentar un augment considerable en el nombre de vendes a diversos països. L’ingredient principal d’aquest tipus de gelat són filaments de cianobacteris de l’espècie Arthrospira platensis.

a) La imatge següent correspon a filaments d’aquest cianobacteri colonial. A partir de l’escala gràfica que s’hi indica, calculeu a quants augments s’ha aconseguit aquesta micrografia. Indiqueu els càlculs que heu fet per a obtenir el resultat.

[0,5 punts]

b) L’Arthrospira platensis és un cianobacteri fotoautòtrof no fixador de nitrogen. Completeu la taula explicant què vol dir que un organisme és fotoautòtrof o quimioheteròtrof.

Què vol dir que un organisme és fotoautòtrof?

Què vol dir que un organisme és quimioheteròtrof?

[0,4 punts]

c) Indiqueu quines de les vies metabòliques següents d’Arthrospira platensis permeten que el seu metabolisme sigui fotoautòtrof i expliqueu-ne la funció biològica.

Via metabòlicaPermet que Arthrospira platensis sigui fotoautòtrofa? (Sí/No)En cas afirmatiu, indiqueu-ne la funció biològica
Cicle de Calvin
Fosforilació oxidativa
Fotòlisi de l’aigua
Cicle de Krebs

[0,6 punts]

d) L’espirulina seca té un alt contingut proteic (entre el 60 % i el 70 %). La proteïna més abundant és la C-ficocianina.

Observeu la imatge següent, on hi ha representats els aminoàcids més abundants a l’espirulina, i responeu a les qüestions que hi ha a continuació.

Dibuixeu la fórmula del dipèptid resultant de la unió d’aquests dos aminoàcids:

Indiqueu el nom de l’enllaç que els uneix:

[0,5 punts]

e) L’any 2020 es va fer un estudi sobre els efectes de l’ús de l’espirulina com a aliment per a tractar la hipertensió arterial. Es van seleccionar 40 pacients hipertensos: a la meitat se’ls van subministrar 2 g d’espirulina diàriament i a l’altra meitat se’ls van donar 2 g de placebo. A tots dos grups se’ls va mesurar la tensió arterial en acabar el tractament.

Responeu a les preguntes següents, relatives a aquest estudi:

Quina és la variable dependent?

Justificació:

Quina és la variable independent?

Justificació:

En l’estudi es van utilitzar com a rèpliques 20 pacients que prenien espirulina i 20 que prenien placebo. Justifiqueu aquesta composició.

[0,5 punts]

Fórmules desenvolupades de dos aminoàcids. Valina: NH₂ i COOH units al carboni alfa, que porta un H i el radical CH amb dos grups CH₃. Àcid glutàmic: NH₂ i COOH units al carboni alfa, que porta un H i el radical CH₂−CH₂−COOH.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 0,5 puntsb) 0,4 puntsc) 0,6 puntsd) 0,5 puntse) 0,5 punts

a)0,5 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

La imatge següent correspon a filaments d’aquest cianobacteri colonial. A partir de l’escala gràfica que s’hi indica, calculeu a quants augments s’ha aconseguit aquesta micrografia. Indiqueu els càlculs que heu fet per a obtenir el resultat.

Plantejament Els augments són la mida a la imatge dividida per la mida real. La barra d’escala mesura 10 μm10\ \mu\mathrm{m} de veritat; només cal mesurar-la amb un regle a l’examen imprès i passar les dues mides a la mateixa unitat.

  1. Mesurem la barra de l’escala a la imatge: fa uns 7,57{,}5 mm, és a dir, 0,750{,}75 cm.

  2. Passem la mida de la imatge a micròmetres (1 cm=10 000 μm1\ \mathrm{cm}=10\,000\ \mu\mathrm{m}):

    0,75 cm=0,75⋅10 000 μm=7 500 μm0{,}75\ \mathrm{cm}=0{,}75\cdot 10\,000\ \mu\mathrm{m}=7\,500\ \mu\mathrm{m}
  3. Dividim la mida a la imatge per la mida real:

    augments\text{augments}=mida a la imatgemida real{}= \frac{\text{mida a la imatge}}{\text{mida real}}=7 500 μm10 μm{}= \frac{7\,500\ \mu\mathrm{m}}{10\ \mu\mathrm{m}}=750{}= 750
  4. Com que la mesura depèn del regle, un resultat entre 600600 i 800800 augments és correcte si el càlcul està ben fet.

ResultatLa micrografia té uns 750750 augments (750×750\times).

La pauta oficial dona: Augments: mida aparent dividida per mida real, 0,7 cm10 μm=700×\frac{0{,}7\ \mathrm{cm}}{10\ \mu\mathrm{m}}=700\times (s’accepta entre 600600 i 800×800\times).

b)0,4 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

L’Arthrospira platensis és un cianobacteri fotoautòtrof no fixador de nitrogen. Completeu la taula explicant què vol dir que un organisme és fotoautòtrof o quimioheteròtrof.

Què vol dir que un organisme és fotoautòtrof?

Què vol dir que un organisme és quimioheteròtrof?

Plantejament Cada nom té dues parts: la primera diu d’on treu l’energia l’organisme i la segona, d’on treu el carboni.

  1. «Foto-»: l’energia s’obté de la llum.

  2. «-autòtrof»: el carboni s’obté d’una font inorgànica, el CO2\mathrm{CO_2}.

  3. «Quimio-»: l’energia s’obté de reaccions químiques (l’oxidació de compostos).

  4. «-heteròtrof»: el carboni s’obté de matèria orgànica.

ResultatUn fotoautòtrof obté l’energia de la llum i el carboni del CO2\mathrm{CO_2}; un quimioheteròtrof obté l’energia de reaccions químiques d’oxidació i el carboni de la matèria orgànica.

La pauta oficial dona: Fotoautòtrof: energia de la llum i carboni inorgànic (CO2\mathrm{CO_2}). Quimioheteròtrof: energia de reaccions químiques i carboni orgànic.

c)0,6 punts

Apartat c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat c) a l’enunciat oficial, en català

Indiqueu quines de les vies metabòliques següents d’Arthrospira platensis permeten que el seu metabolisme sigui fotoautòtrof i expliqueu-ne la funció biològica.

Via metabòlicaPermet que Arthrospira platensis sigui fotoautòtrofa? (Sí/No)En cas afirmatiu, indiqueu-ne la funció biològica
Cicle de Calvin
Fosforilació oxidativa
Fotòlisi de l’aigua
Cicle de Krebs

Plantejament La fotoautotròfia necessita captar l’energia de la llum (fase lluminosa) i fixar el CO2\mathrm{CO_2} (fase fosca). Les vies de la respiració no hi tenen res a veure.

  1. Cicle de Calvin: Sí. Fixa el carboni del CO2\mathrm{CO_2} en molècules orgàniques (glúcids), gastant l’ATP i el NADPH de la fase lluminosa.

  2. Fosforilació oxidativa: No. És la síntesi d’ATP de la respiració cel·lular, amb l’oxigen com a acceptor final d’electrons; no depèn de la llum.

  3. Fotòlisi de l’aigua: Sí. Amb l’energia de la llum es trenca l’aigua i s’obtenen electrons, protons (H+\mathrm{H^+}) i O2\mathrm{O_2}; els electrons entren a la cadena de transport fotosintètica, que produeix ATP i poder reductor (NADPH).

  4. Cicle de Krebs: No. Oxida l’acetil-CoA a CO2\mathrm{CO_2} dins la respiració; és una via catabòlica, no autòtrofa.

ResultatSí: el cicle de Calvin (fixa el CO2\mathrm{CO_2} en matèria orgànica) i la fotòlisi de l’aigua (aporta electrons i protons per fer ATP i NADPH amb l’energia de la llum). No: la fosforilació oxidativa i el cicle de Krebs.

La pauta oficial dona: Calvin: sí, fixar el carboni del CO2\mathrm{CO_2} en molècules orgàniques; fosforilació oxidativa: no; fotòlisi: sí, dissociar l’aigua amb la llum i obtenir protons i electrons per a l’ATP i el NADPH; Krebs: no.

d)0,5 punts

Apartat d) a l’enunciat oficial, en castellàApartat d) a l’enunciat oficial, en català

L’espirulina seca té un alt contingut proteic (entre el 60 % i el 70 %). La proteïna més abundant és la C-ficocianina.

Observeu la imatge següent, on hi ha representats els aminoàcids més abundants a l’espirulina, i responeu a les qüestions que hi ha a continuació.

Dibuixeu la fórmula del dipèptid resultant de la unió d’aquests dos aminoàcids:

Indiqueu el nom de l’enllaç que els uneix:

Plantejament Dos aminoàcids s’uneixen quan el grup carboxil (−COOH-\mathrm{COOH}) d’un reacciona amb el grup amino (−NH2-\mathrm{NH_2}) de l’altre i s’allibera una molècula d’aigua (condensació).

  1. Prenem la valina com a primer aminoàcid (extrem amino lliure) i l’àcid glutàmic com a segon (extrem carboxil lliure).

  2. El −OH-\mathrm{OH} del carboxil de la valina i un H de l’amino de l’àcid glutàmic formen una molècula d’aigua:

    Val+Glu⟶Val-Glu+H2O\text{Val}+\text{Glu}\longrightarrow\text{Val-Glu}+\mathrm{H_2O}
  3. El dipèptid, en fórmula semidesenvolupada (el dibuix desenvolupat és a la figura):

    H2N−CH(CH(CH3)2)−CO−NH−CH(CH2−CH2−COOH)−COOH\mathrm{H_2N{-}CH(CH(CH_3)_2){-}CO{-}NH{-}CH(CH_2{-}CH_2{-}COOH){-}COOH}
  4. L’enllaç −CO−NH−-\mathrm{CO{-}NH}- que uneix el carboni del carboxil de la valina amb el nitrogen de l’àcid glutàmic és l’enllaç peptídic.

  5. També és correcte unir-los en l’ordre contrari (Glu-Val): aleshores l’enllaç peptídic es forma entre el carboxil de l’àcid glutàmic que hi ha al costat del grup amino i l’amino de la valina.

ResultatEl dipèptid Val-Glu és H2N−CH(CH(CH3)2)−CO−NH−CH(CH2−CH2−COOH)−COOH\mathrm{H_2N{-}CH(CH(CH_3)_2){-}CO{-}NH{-}CH(CH_2{-}CH_2{-}COOH){-}COOH}, i l’enllaç que uneix els dos aminoàcids és un enllaç peptídic.

La pauta oficial dona: Fórmula del dipèptid Val-Glu (s’accepta indicar que es forma aigua); enllaç peptídic.

Fórmula desenvolupada del dipèptid valina-àcid glutàmic. D’esquerra a dreta: el grup NH₂, el carboni alfa de la valina (amb H i el radical CH, que porta dos CH₃), el grup C=O, el grup N-H, el carboni alfa de l’àcid glutàmic (amb H i el radical CH₂−CH₂−COOH) i el grup COOH final. Un requadre discontinu marca l’enllaç peptídic −CO−NH−.

e)0,5 punts

Apartat e) a l’enunciat oficial, en castellàApartat e) a l’enunciat oficial, en català

L’any 2020 es va fer un estudi sobre els efectes de l’ús de l’espirulina com a aliment per a tractar la hipertensió arterial. Es van seleccionar 40 pacients hipertensos: a la meitat se’ls van subministrar 2 g d’espirulina diàriament i a l’altra meitat se’ls van donar 2 g de placebo. A tots dos grups se’ls va mesurar la tensió arterial en acabar el tractament.

Responeu a les preguntes següents, relatives a aquest estudi:

Quina és la variable dependent?

Justificació:

Quina és la variable independent?

Justificació:

En l’estudi es van utilitzar com a rèpliques 20 pacients que prenien espirulina i 20 que prenien placebo. Justifiqueu aquesta composició.

Plantejament En un experiment es canvia una sola variable (la independent) i es mesura l’efecte en una altra (la dependent); tota la resta s’ha de mantenir igual.

  1. Variable dependent: la tensió arterial dels pacients (els seus canvis). Justificació: és el que es mesura al final per veure l’efecte del tractament.

  2. Variable independent: el que pren cada pacient, 2 g diaris d’espirulina o 2 g de placebo. Justificació: és la variable que l’investigador decideix i canvia entre els grups.

  3. Grup de control: els 20 pacients que prenen placebo; el placebo evita que l’efecte psicològic de saber-se tractat faci variar la tensió.

  4. Variables controlades: la dosi (2 g), la durada del tractament i que tots siguin pacients hipertensos.

  5. Rèpliques: cada pacient respon de manera diferent. Amb 20 pacients per grup, l’efecte de la variabilitat individual i de l’atzar es redueix i els resultats són més fiables (estadísticament significatius).

ResultatLa variable dependent és la tensió arterial i la independent, rebre espirulina o placebo. Es fan servir 20 pacients per grup perquè els resultats no siguin fruit de l’atzar o de diferències entre persones.

La pauta oficial dona: Dependent: canvis en la tensió arterial (la que s’observa); independent: administrar espirulina o placebo (la que es manipula); rèpliques perquè els resultats no siguin fruit de l’atzar.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de metabolisme així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Metabolisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Microbiologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Biomolècules· aquest exercici14 de 15 exàmens
  4. Disseny experimental· aquest exercici14 de 15 exàmens
  5. Tècniques d’observació· aquest exercici10 de 15 exàmens
  6. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  7. Immunologia15 de 15 exàmens
  8. Evolució14 de 15 exàmens
  9. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  10. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.