Vinagre de poma: fermentació alcohòlica i acètica

Exercici 2 · PAU 2026, extraordinària, sèrie 2 · 2,5 punts

MetabolismeLa pauta arrodoneix diferent

També a Microbiologia, La cèl·lula, Tècniques d’observació

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 2

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent

Torna al tema4 de 24

Després dels 24

Vols continuar amb el tema de metabolisme?

Aquests 24 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Per a fer vinagre de poma es trituren pomes madures i s’obté un most de poma ric en sucres fermentables. Aquest suc és la base que permetrà dur a terme dues fermentacions.

La primera fermentació és la fermentació alcohòlica, feta per llevats presents a la pell de la poma (per exemple, Saccharomyces cerevisiae) en un medi tapat. Els llevats transformen els sucres en etanol. El resultat és la sidra, que té un contingut moderat d’alcohol.

La segona fermentació és la fermentació acètica, feta pels bacteris acètics (sobretot Acetobacter). Aquests bacteris oxiden l’etanol de la sidra i el converteixen en àcid acètic, el component principal del vinagre.

2.1 Les imatges següents mostren el llevat responsable de la primera fermentació (Saccharomyces cerevisiae) (a l’esquerra) i el bacteri responsable de la segona fermentació (Acetobacter) (a la dreta).

Completeu la taula següent responent a les qüestions que s’hi plantegen.

Quin és el diàmetre real de Saccharomyces cerevisiae? Mostreu els càlculs que heu fet.

Quina és la llargada real d’Acetobacter? Mostreu els càlculs que heu fet.

La diferència de mida entre Saccharomyces cerevisiae i Acetobacter es deu al fet que són tipus cel·lulars diferents. Quin tipus de cèl·lula és cadascun?

Saccharomyces cerevisiae: …

Acetobacter: …

[0,5 punts]

2.2 La fermentació alcohòlica que porten a terme els llevats consta de dos passos. El primer pas és una via metabòlica que oxida la glucosa present al most de poma fins a obtenir àcid pirúvic (o piruvat). El segon pas consisteix en dues reaccions que redueixen l’àcid pirúvic a etanol per a produir la sidra. Aquests dos passos es mostren en l’esquema següent:

Completeu la taula següent tenint en compte l’esquema anterior.

Com s’anomena la via metabòlica A?

Com s’anomena la molècula B?

La reducció de l’acetaldehid a etanol serveix per a regenerar la molècula C, a partir de l’oxidació de la molècula D, amb l’objectiu de mantenir funcionant la via A i aprofitar els 2 ATP/glucosa que produeix. Com s’anomenen les molècules C i D?

C: … D: …

Quina és la localització cel·lular de la fermentació alcohòlica?

[0,5 punts]

2.3 El llevat és un organisme anaerobi facultatiu. En un cultiu de Saccharomyces cerevisiae es mesura el consum específic de glucosa per hora en les dues situacions següents:

Condicions aeròbiques (amb O2\mathrm{O_2}). Consum de glucosa: 1,09 mmol⋅g−1⋅h−11{,}09\ \mathrm{mmol\cdot g^{-1}\cdot h^{-1}}.Condicions anaeròbiques (sense O2\mathrm{O_2}). Consum de glucosa: 17,4 mmol⋅g−1⋅h−117{,}4\ \mathrm{mmol\cdot g^{-1}\cdot h^{-1}}.

Quantes vegades és més alt el consum de glucosa en condicions anaeròbiques que en condicions aeròbiques? Doneu una explicació metabòlica del resultat.

[0,5 punts]

2.4 Un cop obtinguda la sidra, els bacteris acètics com Acetobacter duran a terme la fermentació acètica oxidant l’etanol del medi a àcid acètic per a obtenir el vinagre de poma. Acetobacter pot fer aquesta oxidació perquè té dos enzims: l’alcohol deshidrogenasa de membrana (PQQ-ADH), que oxida l’etanol a acetaldehid, i l’aldehid deshidrogenasa de membrana (PQQ-ALDH), que oxida l’acetaldehid a àcid acètic. Tots dos enzims transfereixen directament els electrons de les oxidacions que catalitzen a una cadena de transport electrònic que els portarà fins a reduir l’oxigen de l’aire. Aquest transport electrònic genera un gradient de H+\mathrm{H^+} que serveix per a produir ATP.

L’esquema següent mostra la cadena de transport electrònic d’Acetobacter:

Se’n va dir antigament «fermentació acètica» perquè s’allibera un àcid, l’àcid acètic, al medi. Però quan se’n va descobrir el funcionament metabòlic, es va veure que des del punt de vista bioquímic no és realment una fermentació. A partir de la informació del text i l’esquema anteriors, indiqueu tres motius pels quals la fermentació acètica no és, bioquímicament parlant, una fermentació.

[0,5 punts]

2.5 La cadena de transport electrònic d’Acetobacter que es mostra a l’esquema de la pregunta anterior és similar a la que tenim a les nostres cèl·lules per a obtenir ATP mitjançant la fosforilació oxidativa. A partir de l’observació de l’esquema anterior i dels vostres coneixements, empleneu les caselles en blanc de la taula següent.

Fosforilació oxidativa a Acetobacter en el procés de fabricació de vinagreFosforilació oxidativa a les nostres cèl·lules
Donador d’e−e^-Etanol (que s’oxida a acetaldehid) i acetaldehid (que s’oxida a àcid acètic)
Acceptor d’e−e^-Oxigen (que es redueix a aigua)
Localització cel·lular
Expliqueu com s’aprofita el gradient de protons generat per a produir ATP

[0,5 punts]

Esquema de la fermentació alcohòlica. 1r pas, via metabòlica A: la glucosa (C₆H₁₂O₆) dona 2 àcids pirúvics, amb formació de 2 ATP a partir de 2 ADP+2 Pi i transformació de 2 molècules C en 2 molècules D. 2n pas, reducció del piruvat a etanol: cada àcid pirúvic (CH₃−CO−COOH) perd una molècula B i dona acetaldehid (CH₃−CHO), que es redueix a etanol (CH₃−CH₂OH) transformant 2 molècules D en 2 molècules C.Esquema de la fermentació alcohòlica. 1r pas, via metabòlica A: la glucosa (C₆H₁₂O₆) dona 2 àcids pirúvics, amb formació de 2 ATP a partir de 2 ADP+2 Pi i transformació de 2 molècules C en 2 molècules D. 2n pas, reducció del piruvat a etanol: cada àcid pirúvic (CH₃−CO−COOH) perd una molècula B i dona acetaldehid (CH₃−CHO), que es redueix a etanol (CH₃−CH₂OH) transformant 2 molècules D en 2 molècules C.
Cadena de transport electrònic d’Acetobacter a la membrana plasmàtica, entre el medi (a dalt) i el citosol (a baix). La PQQ-ADH oxida l’etanol a acetaldehid i la PQQ-ALDH, l’acetaldehid a àcid acètic, totes dues cap al medi, alliberant 2H⁺ i cedint 2e⁻. Els electrons passen a la ubiquinona (UQ, que es redueix a UQH₂) i d’aquí a l’oxidasa UOX, on redueixen 1/2 O₂ amb 2H⁺ a H₂O. Es bomben H⁺ cap al medi: la concentració de H⁺ és alta a fora i baixa al citosol.Cadena de transport electrònic d’Acetobacter a la membrana plasmàtica, entre el medi (a dalt) i el citosol (a baix). La PQQ-ADH oxida l’etanol a acetaldehid i la PQQ-ALDH, l’acetaldehid a àcid acètic, totes dues cap al medi, alliberant 2H⁺ i cedint 2e⁻. Els electrons passen a la ubiquinona (UQ, que es redueix a UQH₂) i d’aquí a l’oxidasa UOX, on redueixen 1/2 O₂ amb 2H⁺ a H₂O. Es bomben H⁺ cap al medi: la concentració de H⁺ és alta a fora i baixa al citosol.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2.1 0,5 punts2.2 0,5 punts2.3 0,5 punts2.4 0,5 punts2.5 0,5 punts

2.10,5 punts

Apartat 2.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.1 a l’enunciat oficial, en català

Les imatges següents mostren el llevat responsable de la primera fermentació (Saccharomyces cerevisiae) (a l’esquerra) i el bacteri responsable de la segona fermentació (Acetobacter) (a la dreta).

Completeu la taula següent responent a les qüestions que s’hi plantegen.

Quin és el diàmetre real de Saccharomyces cerevisiae? Mostreu els càlculs que heu fet.

Quina és la llargada real d’Acetobacter? Mostreu els càlculs que heu fet.

La diferència de mida entre Saccharomyces cerevisiae i Acetobacter es deu al fet que són tipus cel·lulars diferents. Quin tipus de cèl·lula és cadascun?

Saccharomyces cerevisiae: …

Acetobacter: …

Plantejament Cada imatge té la seva barra d’escala. Mesurem amb un regle, a l’examen imprès, la barra i la cèl·lula, i fem una regla de tres.

  1. Llevat: la barra de 5 μm5\ \mu\mathrm{m} fa 2,22{,}2 cm i el diàmetre de la cèl·lula, uns 3,03{,}0 cm.

    3,0 cm⋅5 μm2,2 cm≈6,8 μm3{,}0\ \mathrm{cm}\cdot\frac{5\ \mu\mathrm{m}}{2{,}2\ \mathrm{cm}}\approx 6{,}8\ \mu\mathrm{m}
  2. Acetobacter (el bacteri sencer de dalt a la dreta): la barra de 2 μm2\ \mu\mathrm{m} fa 1,91{,}9 cm i el bacteri, uns 2,22{,}2 cm de llarg.

    2,2 cm⋅2 μm1,9 cm≈2,3 μm2{,}2\ \mathrm{cm}\cdot\frac{2\ \mu\mathrm{m}}{1{,}9\ \mathrm{cm}}\approx 2{,}3\ \mu\mathrm{m}
  3. Com que es mesura amb un regle i es pot triar un altre bacteri, valors una mica diferents també són correctes si el càlcul està ben fet.

  4. Saccharomyces cerevisiae és una cèl·lula eucariota (un fong unicel·lular); Acetobacter és una cèl·lula procariota (un bacteri), molt més petita.

ResultatSaccharomyces cerevisiae fa uns 6,8 μm6{,}8\ \mu\mathrm{m} de diàmetre i Acetobacter, uns 2,3 μm2{,}3\ \mu\mathrm{m} de llarg. El llevat és una cèl·lula eucariota (fong) i Acetobacter, una cèl·lula procariota (bacteri).

La pauta oficial dona: Llevat: 3 cm⋅5 μm2,2 cm=6,8 μm\frac{3\ \mathrm{cm}\cdot 5\ \mu\mathrm{m}}{2{,}2\ \mathrm{cm}}=6{,}8\ \mu\mathrm{m}; Acetobacter: 2,1 cm⋅2 μm1,9 cm=2,2 μm\frac{2{,}1\ \mathrm{cm}\cdot 2\ \mu\mathrm{m}}{1{,}9\ \mathrm{cm}}=2{,}2\ \mu\mathrm{m}; eucariota (fong) i procariota (bacteri).

2.20,5 punts

Apartat 2.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.2 a l’enunciat oficial, en català

La fermentació alcohòlica que porten a terme els llevats consta de dos passos. El primer pas és una via metabòlica que oxida la glucosa present al most de poma fins a obtenir àcid pirúvic (o piruvat). El segon pas consisteix en dues reaccions que redueixen l’àcid pirúvic a etanol per a produir la sidra. Aquests dos passos es mostren en l’esquema següent:

Completeu la taula següent tenint en compte l’esquema anterior.

Com s’anomena la via metabòlica A?

Com s’anomena la molècula B?

La reducció de l’acetaldehid a etanol serveix per a regenerar la molècula C, a partir de l’oxidació de la molècula D, amb l’objectiu de mantenir funcionant la via A i aprofitar els 2 ATP/glucosa que produeix. Com s’anomenen les molècules C i D?

C: … D: …

Quina és la localització cel·lular de la fermentació alcohòlica?

Plantejament A l’esquema, la glucosa passa a 2 piruvats (via A), cada piruvat perd un carboni (molècula B) i dona acetaldehid, i l’acetaldehid es redueix a etanol.

  1. Via A: la glicòlisi (glucòlisi), que oxida la glucosa a 2 piruvats i dona 2 ATP nets.

  2. Molècula B: el CO2\mathrm{CO_2}, que s’allibera quan el piruvat es descarboxila a acetaldehid (són les bombolles de la fermentació).

  3. C: el NAD+\mathrm{NAD^+}, que la glicòlisi necessita i que es regenera en reduir l’acetaldehid a etanol.

  4. D: el NADH (NADH+H+\mathrm{NADH+H^+}), que es forma a la glicòlisi i s’oxida en aquest pas.

  5. Localització: el citosol (hialoplasma) de la cèl·lula de llevat.

ResultatA: glicòlisi; B: CO2\mathrm{CO_2}; C: NAD+\mathrm{NAD^+}; D: NADH. La fermentació alcohòlica es fa al citosol.

La pauta oficial dona: Glicòlisi; CO2\mathrm{CO_2}; C: NAD+\mathrm{NAD^+}, D: NADH+H+\mathrm{NADH+H^+}; citosol.

2.30,5 punts

Apartat 2.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.3 a l’enunciat oficial, en català

El llevat és un organisme anaerobi facultatiu. En un cultiu de Saccharomyces cerevisiae es mesura el consum específic de glucosa per hora en les dues situacions següents:

Condicions aeròbiques (amb O2\mathrm{O_2}). Consum de glucosa: 1,09 mmol⋅g−1⋅h−11{,}09\ \mathrm{mmol\cdot g^{-1}\cdot h^{-1}}.Condicions anaeròbiques (sense O2\mathrm{O_2}). Consum de glucosa: 17,4 mmol⋅g−1⋅h−117{,}4\ \mathrm{mmol\cdot g^{-1}\cdot h^{-1}}.

Quantes vegades és més alt el consum de glucosa en condicions anaeròbiques que en condicions aeròbiques? Doneu una explicació metabòlica del resultat.

Plantejament Dividim els dos consums i després comparem quant ATP treu el llevat de cada glucosa en cada condició.

  1. Quocient entre els dos consums:

    17,41,09≈16,0\frac{17{,}4}{1{,}09}\approx 16{,}0
  2. Amb oxigen, el llevat fa la respiració cel·lular i oxida la glucosa del tot fins a CO2\mathrm{CO_2} i H2O\mathrm{H_2O}: obté entre 3030 i 3838 ATP per glucosa.

  3. Sense oxigen, fa la fermentació alcohòlica: només la glicòlisi produeix ATP, 22 ATP per glucosa, i l’etanol encara conté molta energia.

  4. Per obtenir la mateixa quantitat d’ATP per hora, el llevat que fermenta ha de consumir molta més glucosa. Per exemple, amb uns 3232 ATP per glucosa en la respiració, la proporció seria

    322=16\frac{32}{2}=16

ResultatEn anaerobiosi el consum de glucosa és unes 1616 vegades més alt, perquè la fermentació només dona 22 ATP per glucosa i la respiració, entre 3030 i 3838: per obtenir la mateixa energia cal gastar molta més glucosa.

La pauta oficial dona: 17,41,09=15,96\frac{17{,}4}{1{,}09}=15{,}96 vegades; aerobi: respiració (3030–3838 ATP/glucosa); anaerobi: fermentació (22 ATP/glucosa); cal consumir més glucosa.

2.40,5 punts

Apartat 2.4 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.4 a l’enunciat oficial, en català

Un cop obtinguda la sidra, els bacteris acètics com Acetobacter duran a terme la fermentació acètica oxidant l’etanol del medi a àcid acètic per a obtenir el vinagre de poma. Acetobacter pot fer aquesta oxidació perquè té dos enzims: l’alcohol deshidrogenasa de membrana (PQQ-ADH), que oxida l’etanol a acetaldehid, i l’aldehid deshidrogenasa de membrana (PQQ-ALDH), que oxida l’acetaldehid a àcid acètic. Tots dos enzims transfereixen directament els electrons de les oxidacions que catalitzen a una cadena de transport electrònic que els portarà fins a reduir l’oxigen de l’aire. Aquest transport electrònic genera un gradient de H+\mathrm{H^+} que serveix per a produir ATP.

L’esquema següent mostra la cadena de transport electrònic d’Acetobacter:

Se’n va dir antigament «fermentació acètica» perquè s’allibera un àcid, l’àcid acètic, al medi. Però quan se’n va descobrir el funcionament metabòlic, es va veure que des del punt de vista bioquímic no és realment una fermentació. A partir de la informació del text i l’esquema anteriors, indiqueu tres motius pels quals la fermentació acètica no és, bioquímicament parlant, una fermentació.

Plantejament Una fermentació és anaeròbica, passa al citosol, fa ATP només per fosforilació a nivell de substrat i té com a acceptor final d’electrons una molècula orgànica. Comprovem què passa a Acetobacter.

  1. Motiu 1: necessita oxigen. L’acceptor final dels electrons és l’O2\mathrm{O_2}, que es redueix a aigua; en una fermentació l’acceptor és una molècula orgànica i no cal oxigen.

  2. Motiu 2: utilitza una cadena de transport electrònic a la membrana plasmàtica, que bomba protons; les fermentacions no tenen cadena de transport i passen al citosol.

  3. Motiu 3: l’ATP es fa per fosforilació oxidativa, aprofitant el gradient de protons amb l’ATP sintasa, i no per fosforilació a nivell de substrat.

  4. També serien vàlids: no comença amb la glicòlisi ni amb la glucosa, sinó amb l’etanol, i no redueix el piruvat a una altra molècula orgànica. Bioquímicament és una respiració (una oxidació aeròbica incompleta de l’etanol).

ResultatNo és una fermentació perquè necessita oxigen com a acceptor final, fa servir una cadena de transport electrònic de membrana i produeix l’ATP per fosforilació oxidativa: és, en realitat, una respiració.

La pauta oficial dona: Tres d’aquests: requereix oxigen, utilitza una cadena de transport electrònic, és una respiració, és a la membrana, ATP per fosforilació oxidativa, no inclou la glicòlisi, no redueix el piruvat, parteix de l’etanol.

2.50,5 punts

Apartat 2.5 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.5 a l’enunciat oficial, en català

La cadena de transport electrònic d’Acetobacter que es mostra a l’esquema de la pregunta anterior és similar a la que tenim a les nostres cèl·lules per a obtenir ATP mitjançant la fosforilació oxidativa. A partir de l’observació de l’esquema anterior i dels vostres coneixements, empleneu les caselles en blanc de la taula següent.

Fosforilació oxidativa a Acetobacter en el procés de fabricació de vinagreFosforilació oxidativa a les nostres cèl·lules
Donador d’e−e^-Etanol (que s’oxida a acetaldehid) i acetaldehid (que s’oxida a àcid acètic)
Acceptor d’e−e^-Oxigen (que es redueix a aigua)
Localització cel·lular
Expliqueu com s’aprofita el gradient de protons generat per a produir ATP

Plantejament Les dues cadenes funcionen igual: uns donadors cedeixen electrons, l’oxigen els accepta i el flux d’electrons bomba protons a través d’una membrana.

  1. Donador d’electrons a les nostres cèl·lules: el NADH (NADH+H+\mathrm{NADH+H^+}), que s’oxida a NAD+\mathrm{NAD^+}, i també el FADH2\mathrm{FADH_2}.

  2. Acceptor d’electrons a Acetobacter: l’oxigen (O2\mathrm{O_2}), que es redueix a aigua.

  3. Localització a Acetobacter: la membrana plasmàtica (el bacteri no té mitocondris).

  4. Localització a les nostres cèl·lules: la membrana mitocondrial interna (les crestes mitocondrials).

  5. Aprofitament del gradient: els H+\mathrm{H^+} acumulats a un costat de la membrana tornen a l’altre a favor de gradient passant per l’ATP sintasa, que aprofita l’energia d’aquest flux per fosforilar ADP i fer ATP (quimiosmosi).

ResultatDonador a les nostres cèl·lules: NADH (i FADH2\mathrm{FADH_2}); acceptor a Acetobacter: O2\mathrm{O_2}; membrana plasmàtica a Acetobacter i membrana mitocondrial interna a les nostres cèl·lules. Els protons tornen per l’ATP sintasa, que fa ATP.

La pauta oficial dona: NADH (i FADH2\mathrm{FADH_2}); O2\mathrm{O_2}; membrana plasmàtica; membrana mitocondrial interna (crestes); els H+\mathrm{H^+} tornen per l’ATP sintasa, que fosforila ADP a ATP.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de metabolisme així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Metabolisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Microbiologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Tècniques d’observació· aquest exercici10 de 15 exàmens
  4. La cèl·lula· aquest exercici8 de 15 exàmens
  5. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  6. Immunologia15 de 15 exàmens
  7. Biomolècules14 de 15 exàmens
  8. Evolució14 de 15 exàmens
  9. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  10. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  11. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.