Biologia, PAU 2026 de Catalunya: l’examen extraordinari resolt

L’examen extraordinari de Biologia de la PAU de Catalunya del 2026, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què.

Catalunya · 2n de Batxillerat
Convocatòria extraordinària · sèrie 2
4 exercicis de 2,5 punts
Contrastat amb la pauta oficial

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta.

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts.

Els exercicis de l’examen

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Evolució, Biotecnologia, Genètica molecular

Enunciat oficial de l’exercici 1 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria extraordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 1 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria extraordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

«Apeman» és una cançó del 1970 del grup britànic de rock The Kinks que parla del desencís amb la vida moderna i el desig de ser un home-mico (apeman) que visqui en harmonia amb la natura, lluny de l’estrès i la contaminació.

1.1 Al final de la primera estrofa, la cançó diu:

«[…] no soc millor que els animals asseguts a les gàbies de l’home al zoològic perquè, comparat amb les flors i els ocells i els arbres, soc un home-mico […]».

En relació amb les dues darreres frases, podem interpretar que, des del punt de vista de la natura (pel que fa a les plantes i els ocells), no hi ha gaires diferències entre un ésser humà «civilitzat» i un mico. En termes evolutius, això és cert, ja que humans i micos són molt propers evolutivament perquè es van separar fa pocs milions d’anys. Els ocells i els primats es van separar força abans i, per tant, els ocells estan igual d’allunyats filogenèticament dels humans que dels micos. Les plantes i els animals es van separar fa molt més temps.

Entre els tres arbres filogenètics següents n’hi ha un que representa correctament aquesta informació. Digueu quin és escrivint la lletra corresponent i, sobre aquest, indiqueu a què corresponen les branques 1, 2, 3 i 4: planta, ocell, mico o humà.

L’arbre correcte és …

En l’arbre correcte, la branca 1 correspon a …

En l’arbre correcte, la branca 2 correspon a …

En l’arbre correcte, la branca 3 correspon a …

En l’arbre correcte, la branca 4 correspon a …

[0,5 punts]

1.2 Les semblances entre els humans i altres primats evidencien que aquestes espècies tenen un origen evolutiu comú. El grau de semblança anatòmica i morfològica entre espècies va ser la base per a representar els primers arbres evolutius. Malgrat això, existeixen diferents mecanismes que poden originar aquestes semblances.

Un exemple d’això és el cas del polze dels humans i dels ximpanzés, i el fals polze dels pandes gegants. Tots tres tenen cinc dits, com es mostra a la figura. En els humans, el polze serveix per a manipular objectes i, en els ximpanzés, bàsicament serveix per a la locomoció. En els pandes gegants, el dit polze no és prènsil, però tenen un fals polze que en realitat és un os del canell que els serveix per a manipular el bambú.

Completeu la taula següent responent a les qüestions que s’hi plantegen.

El polze dels humans i el dels ximpanzés són òrgans anàlegs o homòlegs? Justifiqueu la resposta.

El polze dels humans i el fals polze dels pandes gegants són òrgans anàlegs o homòlegs? Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

1.3 Actualment, les filogènies entre diverses espècies s’obtenen comparant seqüències de DNA. A continuació es mostra un fragment d’una seqüència de DNA humana i de tres espècies diferents: un primat (ximpanzé), un altre mamífer (ratolí) i un cuc de terra. Les posicions en què una espècie presenta una diferència respecte als humans s’indiquen en color gris i subratllat. Deduïu a quina espècie (ximpanzé, ratolí o cuc) pertany cadascuna de les seqüències (1, 2 i 3), i justifiqueu la resposta.

Humà: `GCTAGCCTGCAAGTCTTAAGTCCGCAGTGCCAATAGCGCATTGCCTT`

1: `ACTAGCCTGTAAGTCTTACGTCCGCAGTGCGAATAGCGTATAGCCTC`

2: `GCTAGCCTACAAGTCTTAAGTCCGCGGTGCCAATTGCGCATAGCCTT`

3: `GCTAGCCTGCAAGTCTGAAGTCCGCAGTGCCAATAGCGCATTGCCTT`

[0,5 punts]

1.4 Per a construir un arbre filogenètic basat en homologies en la seqüència de DNA cal en primer lloc obtenir aquestes seqüències. El primer pas per a poder seqüenciar el DNA és amplificar el fragment d’interès mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa (PCR). L’arbre següent mostra el resultat d’una PCR per a amplificar un gen en diferents espècies de mamífers, en què els encebadors (o primers) s’han dissenyat a partir de la seqüència humana. El símbol + indica que la PCR ha funcionat correctament, i el símbol –, que l’amplificació no ha funcionat i no s’ha obtingut cap producte. Responeu a les preguntes de la taula que hi ha a continuació.

Els encebadors s’uniran a una regió específica del DNA. Un cop units, quina és la seva funció en la PCR?

S’ha obtingut un resultat positiu en humans i en les espècies evolutivament més properes, i negatiu en les espècies més allunyades. Quin és el motiu pel qual la PCR no ha amplificat el DNA de les espècies evolutivament més llunyanes?

[0,5 punts]

1.5 La PCR també es pot utilitzar per a mesurar els nivells d’expressió gènica, fent servir una variant de la tècnica, anomenada PCR quantitativa. En aquest cas, el material de partida és l’mRNA. Responeu a les preguntes següents, relatives a aquesta qüestió.

Per a fer una PCR quantitativa, en primer lloc cal obtenir DNA complementari a l’mRNA. Com s’anomena aquest procés i quin és l’enzim que el duu a terme?

Per a comparar seqüències de DNA de dues espècies diferents, el teixit d’on s’obté el DNA no és rellevant. En canvi, quan s’analitza mRNA per a comparar els nivells d’expressió d’un gen, sí que és important saber de quin teixit prové aquest mRNA. Raoneu-ne el perquè.

[0,5 punts]

Tres arbres filogenètics amb quatre branques numerades d’1 a 4. A: de l’arrel surt la branca 4 i un nus que, ja a prop de les puntes, separa la 1 d’un nus final, molt curt, que uneix 2 i 3. B: de l’arrel surt la branca 1 i un nus que, a prop de les puntes, separa la 4 d’un nus que uneix 2 i 3; aquest nus és gairebé tan enrere com el de la 4. C: de l’arrel surten un nus, molt a prop de l’arrel, que uneix 1 i 2, i un altre, a prop de les puntes, que uneix 3 i 4.

Esquelets de tres mans, amb els dits numerats de l’1 al 5. Panda gegant: el dit 1 és el dit polze i, al costat, un os del canell allargat, el fals polze. Humà: el dit 1, el polze, separat dels altres. Ximpanzé: el dit 1, el polze, curt i separat dels altres.

Les quatre seqüències de l’apartat 1.3, alineades, amb les posicions diferents de la humana en gris i subratllades: 7 a la seqüència 1, 4 a la 2 i 1 a la 3.

Arbre filogenètic de cinc mamífers amb el resultat de la PCR a sobre de cada un. Humà (+) i macaco (+) són germans; el ratolí (+) s’hi uneix després; el gat (–) i la balena (–) formen una altra branca, que s’uneix a les anteriors a l’arrel.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.10,5 punts

Plantejament En un arbre filogenètic, com més a prop de les puntes s’uneixen dues branques, més recent és el seu avantpassat comú. Busquem l’arbre on humà i mico s’uneixen molt a prop de les puntes, l’ocell s’hi uneix més enrere i la planta se separa la primera.

Arbre A: les branques 2 i 3 s’uneixen just abans de les puntes (separació molt recent); la 1 s’hi uneix una mica més enrere, i la 4 se separa a l’arrel, molt abans que totes.
Arbre B: 2 i 3 també són germanes, però s’uneixen gairebé tan enrere com la branca 4 s’uneix a elles; indicaria que humà i mico es van separar gairebé quan es van separar dels ocells, cosa que contradiu el text.
Arbre C: agrupa 1 amb 2 i 3 amb 4; la planta quedaria agrupada amb un animal, cosa impossible.
Per tant, l’arbre correcte és A: 2 i 3 són humà i mico (en qualsevol ordre), 1 és l’ocell (igual d’allunyat de tots dos) i 4 és la planta.

ResultatL’arbre correcte és A. Branca 1: ocell; branques 2 i 3: humà i mico (en qualsevol ordre); branca 4: planta.

La pauta oficial dona: A; 1 ocell; 2 i 3 humà i mico (o al revés); 4 planta (l’arbre B té les branques 2 i 3 gairebé tan llargues com la 4).

1.20,5 punts

Plantejament Els òrgans homòlegs tenen el mateix origen evolutiu encara que facin funcions diferents; els anàlegs fan funcions semblants però tenen un origen diferent.

Polze humà i polze del ximpanzé: són òrgans homòlegs. Tenen el mateix origen evolutiu, el primer dit de la mà, heretat d’un avantpassat comú, encara que ara serveixin per a funcions diferents (manipular i caminar).
Polze humà i fals polze del panda: són òrgans anàlegs. Fan una funció semblant (agafar i manipular), però el fals polze és un os del canell, no un dit: s’ha originat de manera independent, per convergència evolutiva, i no s’ha heretat d’un avantpassat comú.

ResultatEl polze humà i el del ximpanzé són homòlegs (mateix origen, heretat d’un avantpassat comú); el polze humà i el fals polze del panda són anàlegs (funció semblant, però origen independent).

La pauta oficial dona: Homòlegs: mateix origen evolutiu (heretat d’un ancestre comú). Anàlegs: funcions semblants però origen independent (convergència).

1.30,5 punts

Plantejament Com més temps fa que dues espècies es van separar, més mutacions han acumulat i més diferències hi ha entre les seves seqüències. Comptem les diferències de cada seqüència respecte a la humana.

Seqüència 1: $7$ diferències.
Seqüència 2: $4$ diferències.
Seqüència 3: $1$ diferència.
El ximpanzé és el més proper als humans (un altre primat), el ratolí és un mamífer més allunyat i el cuc de terra és el més llunyà (ni tan sols és vertebrat).

ResultatLa seqüència 3 (una diferència) és del ximpanzé, la 2 (quatre diferències) és del ratolí i la 1 (set diferències) és del cuc de terra: com més parentiu evolutiu, menys diferències en el DNA.

La pauta oficial dona: 1 cuc; 2 ratolí; 3 ximpanzé; com més distància evolutiva amb els humans, més diferències en la seqüència.

1.40,5 punts

Plantejament A la PCR, la DNA polimerasa només pot allargar una cadena que ja tingui un extrem 3′; els encebadors li proporcionen aquest punt de partida als dos extrems del fragment.

Funció dels encebadors: un cop units per complementarietat a cada extrem del fragment, ofereixen un extrem 3′ lliure a partir del qual la DNA polimerasa afegeix nucleòtids i sintetitza la cadena nova. Així només s’amplifica el fragment comprès entre els dos encebadors.
Els encebadors s’han dissenyat amb la seqüència humana. Les espècies més allunyades (gat i balena) fa més temps que es van separar dels humans i han acumulat més diferències en la seqüència del DNA, també a la regió on haurien d’unir-se els encebadors.
Si aquesta regió ja no és complementària als encebadors, no s’hi uneixen bé, la polimerasa no pot començar i no s’obté cap producte.

ResultatEls encebadors aporten l’extrem 3′ on la DNA polimerasa comença a sintetitzar la cadena nova. En les espècies llunyanes la PCR falla perquè la seva seqüència ha acumulat diferències respecte a la humana i els encebadors no s’hi uneixen.

La pauta oficial dona: Permeten la unió de la DNA polimerasa (extrem 3′) i la síntesi o amplificació del fragment; més diferències en la seqüència respecte a la humana, i els encebadors no s’uneixen.

1.50,5 punts

Plantejament La PCR copia DNA, no RNA: primer cal passar l’mRNA a DNA. I, a diferència del DNA, l’mRNA depèn de quins gens s’expressen en cada cèl·lula.

El procés de fer DNA a partir d’RNA és la retrotranscripció (transcripció inversa), i el fa l’enzim retrotranscriptasa (transcriptasa inversa). El DNA que s’obté s’anomena DNA complementari (cDNA).
Totes les cèl·lules d’un organisme tenen el mateix DNA, de manera que per comparar seqüències de DNA qualsevol teixit serveix.
En canvi, cada teixit expressa uns gens diferents i en quantitats diferents: un gen pot transcriure’s molt en un teixit i gens en un altre. L’mRNA només hi és on el gen s’ha transcrit, i per això cal saber de quin teixit ve.

ResultatÉs la retrotranscripció, feta per la retrotranscriptasa (transcriptasa inversa). Cal saber el teixit perquè l’expressió dels gens, i per tant l’mRNA, és diferent en cada teixit, mentre que el DNA és el mateix a totes les cèl·lules.

La pauta oficial dona: Retrotranscripció (transcripció inversa) i retrotranscriptasa; l’expressió gènica depèn del teixit (o només hi ha mRNA on el gen s’ha expressat).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 2

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Metabolisme, Microbiologia, La cèl·lula, Tècniques d’observació

Enunciat oficial de l’exercici 2 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria extraordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 2 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria extraordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Per a fer vinagre de poma es trituren pomes madures i s’obté un most de poma ric en sucres fermentables. Aquest suc és la base que permetrà dur a terme dues fermentacions.

La primera fermentació és la fermentació alcohòlica, feta per llevats presents a la pell de la poma (per exemple, Saccharomyces cerevisiae) en un medi tapat. Els llevats transformen els sucres en etanol. El resultat és la sidra, que té un contingut moderat d’alcohol.

La segona fermentació és la fermentació acètica, feta pels bacteris acètics (sobretot Acetobacter). Aquests bacteris oxiden l’etanol de la sidra i el converteixen en àcid acètic, el component principal del vinagre.

2.1 Les imatges següents mostren el llevat responsable de la primera fermentació (Saccharomyces cerevisiae) (a l’esquerra) i el bacteri responsable de la segona fermentació (Acetobacter) (a la dreta).

Completeu la taula següent responent a les qüestions que s’hi plantegen.

Quin és el diàmetre real de Saccharomyces cerevisiae? Mostreu els càlculs que heu fet.

Quina és la llargada real d’Acetobacter? Mostreu els càlculs que heu fet.

La diferència de mida entre Saccharomyces cerevisiae i Acetobacter es deu al fet que són tipus cel·lulars diferents. Quin tipus de cèl·lula és cadascun?

Saccharomyces cerevisiae: …

Acetobacter: …

[0,5 punts]

2.2 La fermentació alcohòlica que porten a terme els llevats consta de dos passos. El primer pas és una via metabòlica que oxida la glucosa present al most de poma fins a obtenir àcid pirúvic (o piruvat). El segon pas consisteix en dues reaccions que redueixen l’àcid pirúvic a etanol per a produir la sidra. Aquests dos passos es mostren en l’esquema següent:

Completeu la taula següent tenint en compte l’esquema anterior.

Com s’anomena la via metabòlica A?

Com s’anomena la molècula B?

La reducció de l’acetaldehid a etanol serveix per a regenerar la molècula C, a partir de l’oxidació de la molècula D, amb l’objectiu de mantenir funcionant la via A i aprofitar els 2 ATP/glucosa que produeix. Com s’anomenen les molècules C i D?

C: … D: …

Quina és la localització cel·lular de la fermentació alcohòlica?

[0,5 punts]

2.3 El llevat és un organisme anaerobi facultatiu. En un cultiu de Saccharomyces cerevisiae es mesura el consum específic de glucosa per hora en les dues situacions següents:

Condicions aeròbiques (amb $\mathrm{O_2}$ ). Consum de glucosa: $1{,}09\ \mathrm{mmol\cdot g^{-1}\cdot h^{-1}}$ .	Condicions anaeròbiques (sense $\mathrm{O_2}$ ). Consum de glucosa: $17{,}4\ \mathrm{mmol\cdot g^{-1}\cdot h^{-1}}$ .

Quantes vegades és més alt el consum de glucosa en condicions anaeròbiques que en condicions aeròbiques? Doneu una explicació metabòlica del resultat.

[0,5 punts]

2.4 Un cop obtinguda la sidra, els bacteris acètics com Acetobacter duran a terme la fermentació acètica oxidant l’etanol del medi a àcid acètic per a obtenir el vinagre de poma. Acetobacter pot fer aquesta oxidació perquè té dos enzims: l’alcohol deshidrogenasa de membrana (PQQ-ADH), que oxida l’etanol a acetaldehid, i l’aldehid deshidrogenasa de membrana (PQQ-ALDH), que oxida l’acetaldehid a àcid acètic. Tots dos enzims transfereixen directament els electrons de les oxidacions que catalitzen a una cadena de transport electrònic que els portarà fins a reduir l’oxigen de l’aire. Aquest transport electrònic genera un gradient de $\mathrm{H^+}$ que serveix per a produir ATP.

L’esquema següent mostra la cadena de transport electrònic d’Acetobacter:

Se’n va dir antigament «fermentació acètica» perquè s’allibera un àcid, l’àcid acètic, al medi. Però quan se’n va descobrir el funcionament metabòlic, es va veure que des del punt de vista bioquímic no és realment una fermentació. A partir de la informació del text i l’esquema anteriors, indiqueu tres motius pels quals la fermentació acètica no és, bioquímicament parlant, una fermentació.

[0,5 punts]

2.5 La cadena de transport electrònic d’Acetobacter que es mostra a l’esquema de la pregunta anterior és similar a la que tenim a les nostres cèl·lules per a obtenir ATP mitjançant la fosforilació oxidativa. A partir de l’observació de l’esquema anterior i dels vostres coneixements, empleneu les caselles en blanc de la taula següent.

	Fosforilació oxidativa a Acetobacter en el procés de fabricació de vinagre	Fosforilació oxidativa a les nostres cèl·lules
Donador d’ $e^-$	Etanol (que s’oxida a acetaldehid) i acetaldehid (que s’oxida a àcid acètic)
Acceptor d’ $e^-$		Oxigen (que es redueix a aigua)
Localització cel·lular
Expliqueu com s’aprofita el gradient de protons generat per a produir ATP

[0,5 punts]

Esquema de la fermentació alcohòlica. 1r pas, via metabòlica A: la glucosa (C₆H₁₂O₆) dona 2 àcids pirúvics, amb formació de 2 ATP a partir de 2 ADP+2 Pi i transformació de 2 molècules C en 2 molècules D. 2n pas, reducció del piruvat a etanol: cada àcid pirúvic (CH₃−CO−COOH) perd una molècula B i dona acetaldehid (CH₃−CHO), que es redueix a etanol (CH₃−CH₂OH) transformant 2 molècules D en 2 molècules C.

Cadena de transport electrònic d’Acetobacter a la membrana plasmàtica, entre el medi (a dalt) i el citosol (a baix). La PQQ-ADH oxida l’etanol a acetaldehid i la PQQ-ALDH, l’acetaldehid a àcid acètic, totes dues cap al medi, alliberant 2H⁺ i cedint 2e⁻. Els electrons passen a la ubiquinona (UQ, que es redueix a UQH₂) i d’aquí a l’oxidasa UOX, on redueixen 1/2 O₂ amb 2H⁺ a H₂O. Es bomben H⁺ cap al medi: la concentració de H⁺ és alta a fora i baixa al citosol.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2.10,5 punts

Plantejament Cada imatge té la seva barra d’escala. Mesurem amb un regle, a l’examen imprès, la barra i la cèl·lula, i fem una regla de tres.

Llevat: la barra de $5\ \mu\mathrm{m}$ fa $2{,}2$ cm i el diàmetre de la cèl·lula, uns $3{,}0$ cm.
$3{,}0\ \mathrm{cm}\cdot\frac{5\ \mu\mathrm{m}}{2{,}2\ \mathrm{cm}}\approx 6{,}8\ \mu\mathrm{m}$
Acetobacter (el bacteri sencer de dalt a la dreta): la barra de $2\ \mu\mathrm{m}$ fa $1{,}9$ cm i el bacteri, uns $2{,}2$ cm de llarg.
$2{,}2\ \mathrm{cm}\cdot\frac{2\ \mu\mathrm{m}}{1{,}9\ \mathrm{cm}}\approx 2{,}3\ \mu\mathrm{m}$
Com que es mesura amb un regle i es pot triar un altre bacteri, valors una mica diferents també són correctes si el càlcul està ben fet.
Saccharomyces cerevisiae és una cèl·lula eucariota (un fong unicel·lular); Acetobacter és una cèl·lula procariota (un bacteri), molt més petita.

ResultatSaccharomyces cerevisiae fa uns $6{,}8\ \mu\mathrm{m}$ de diàmetre i Acetobacter, uns $2{,}3\ \mu\mathrm{m}$ de llarg. El llevat és una cèl·lula eucariota (fong) i Acetobacter, una cèl·lula procariota (bacteri).

La pauta oficial dona: Llevat: $\frac{3\ \mathrm{cm}\cdot 5\ \mu\mathrm{m}}{2{,}2\ \mathrm{cm}}=6{,}8\ \mu\mathrm{m}$ ; Acetobacter: $\frac{2{,}1\ \mathrm{cm}\cdot 2\ \mu\mathrm{m}}{1{,}9\ \mathrm{cm}}=2{,}2\ \mu\mathrm{m}$ ; eucariota (fong) i procariota (bacteri).

2.20,5 punts

Plantejament A l’esquema, la glucosa passa a 2 piruvats (via A), cada piruvat perd un carboni (molècula B) i dona acetaldehid, i l’acetaldehid es redueix a etanol.

Via A: la glicòlisi (glucòlisi), que oxida la glucosa a 2 piruvats i dona 2 ATP nets.
Molècula B: el $\mathrm{CO_2}$ , que s’allibera quan el piruvat es descarboxila a acetaldehid (són les bombolles de la fermentació).
C: el $\mathrm{NAD^+}$ , que la glicòlisi necessita i que es regenera en reduir l’acetaldehid a etanol.
D: el NADH ( $\mathrm{NADH+H^+}$ ), que es forma a la glicòlisi i s’oxida en aquest pas.
Localització: el citosol (hialoplasma) de la cèl·lula de llevat.

ResultatA: glicòlisi; B: $\mathrm{CO_2}$ ; C: $\mathrm{NAD^+}$ ; D: NADH. La fermentació alcohòlica es fa al citosol.

La pauta oficial dona: Glicòlisi; $\mathrm{CO_2}$ ; C: $\mathrm{NAD^+}$ , D: $\mathrm{NADH+H^+}$ ; citosol.

2.30,5 punts

Plantejament Dividim els dos consums i després comparem quant ATP treu el llevat de cada glucosa en cada condició.

Quocient entre els dos consums:
$\frac{17{,}4}{1{,}09}\approx 16{,}0$
Amb oxigen, el llevat fa la respiració cel·lular i oxida la glucosa del tot fins a $\mathrm{CO_2}$ i $\mathrm{H_2O}$ : obté entre $30$ i $38$ ATP per glucosa.
Sense oxigen, fa la fermentació alcohòlica: només la glicòlisi produeix ATP, $2$ ATP per glucosa, i l’etanol encara conté molta energia.
Per obtenir la mateixa quantitat d’ATP per hora, el llevat que fermenta ha de consumir molta més glucosa. Per exemple, amb uns $32$ ATP per glucosa en la respiració, la proporció seria
$\frac{32}{2}=16$

ResultatEn anaerobiosi el consum de glucosa és unes $16$ vegades més alt, perquè la fermentació només dona $2$ ATP per glucosa i la respiració, entre $30$ i $38$ : per obtenir la mateixa energia cal gastar molta més glucosa.

La pauta oficial dona: $\frac{17{,}4}{1{,}09}=15{,}96$ vegades; aerobi: respiració ( $30$ – $38$ ATP/glucosa); anaerobi: fermentació ( $2$ ATP/glucosa); cal consumir més glucosa.

2.40,5 punts

Plantejament Una fermentació és anaeròbica, passa al citosol, fa ATP només per fosforilació a nivell de substrat i té com a acceptor final d’electrons una molècula orgànica. Comprovem què passa a Acetobacter.

Motiu 1: necessita oxigen. L’acceptor final dels electrons és l’ $\mathrm{O_2}$ , que es redueix a aigua; en una fermentació l’acceptor és una molècula orgànica i no cal oxigen.
Motiu 2: utilitza una cadena de transport electrònic a la membrana plasmàtica, que bomba protons; les fermentacions no tenen cadena de transport i passen al citosol.
Motiu 3: l’ATP es fa per fosforilació oxidativa, aprofitant el gradient de protons amb l’ATP sintasa, i no per fosforilació a nivell de substrat.
També serien vàlids: no comença amb la glicòlisi ni amb la glucosa, sinó amb l’etanol, i no redueix el piruvat a una altra molècula orgànica. Bioquímicament és una respiració (una oxidació aeròbica incompleta de l’etanol).

ResultatNo és una fermentació perquè necessita oxigen com a acceptor final, fa servir una cadena de transport electrònic de membrana i produeix l’ATP per fosforilació oxidativa: és, en realitat, una respiració.

La pauta oficial dona: Tres d’aquests: requereix oxigen, utilitza una cadena de transport electrònic, és una respiració, és a la membrana, ATP per fosforilació oxidativa, no inclou la glicòlisi, no redueix el piruvat, parteix de l’etanol.

2.50,5 punts

Plantejament Les dues cadenes funcionen igual: uns donadors cedeixen electrons, l’oxigen els accepta i el flux d’electrons bomba protons a través d’una membrana.

Donador d’electrons a les nostres cèl·lules: el NADH ( $\mathrm{NADH+H^+}$ ), que s’oxida a $\mathrm{NAD^+}$ , i també el $\mathrm{FADH_2}$ .
Acceptor d’electrons a Acetobacter: l’oxigen ( $\mathrm{O_2}$ ), que es redueix a aigua.
Localització a Acetobacter: la membrana plasmàtica (el bacteri no té mitocondris).
Localització a les nostres cèl·lules: la membrana mitocondrial interna (les crestes mitocondrials).
Aprofitament del gradient: els $\mathrm{H^+}$ acumulats a un costat de la membrana tornen a l’altre a favor de gradient passant per l’ATP sintasa, que aprofita l’energia d’aquest flux per fosforilar ADP i fer ATP (quimiosmosi).

ResultatDonador a les nostres cèl·lules: NADH (i $\mathrm{FADH_2}$ ); acceptor a Acetobacter: $\mathrm{O_2}$ ; membrana plasmàtica a Acetobacter i membrana mitocondrial interna a les nostres cèl·lules. Els protons tornen per l’ATP sintasa, que fa ATP.

La pauta oficial dona: NADH (i $\mathrm{FADH_2}$ ); $\mathrm{O_2}$ ; membrana plasmàtica; membrana mitocondrial interna (crestes); els $\mathrm{H^+}$ tornen per l’ATP sintasa, que fosforila ADP a ATP.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Genètica mendeliana, Genètica molecular, Immunologia

Enunciat oficial de l’exercici 3 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria extraordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 3 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria extraordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

La professora de biologia ha proposat als alumnes de segon de batxillerat que s’organitzin en grups per analitzar continguts de biologia que apareixen en diferents produccions audiovisuals (sèries i pel·lícules) i mitjans de comunicació (plataformes i xarxes socials). L’objectiu de l’activitat és comprovar el rigor i la veracitat d’aquests continguts a partir de les aportacions dels mateixos alumnes. A continuació reproduïm una mostra del que han recollit.

3.1 Un dels grups d’alumnes presenta una situació sobre grups sanguinis. En una telesèrie ambientada en un hospital, la doctora detecta una errada en els resultats de l’analítica del seu pacient. Segons l’hemograma, el pacient té tipus sanguini A, però els seus dos progenitors són del tipus B. La doctora diu: «Això no és possible: un fill del grup A amb progenitors del grup B. M’heu donat una analítica d’un altre pacient.» El grup d’alumnes es planteja si el que afirma la doctora és cert.

El grup sanguini, segons el sistema ABO, el determinen tres al·lels: l’al·lel $i$ (que en homozigosi dona el grup sanguini O), l’al·lel $I^A$ (que en homozigosi dona el grup sanguini A) i l’al·lel $I^B$ (que en homozigosi dona el grup sanguini B). També sabem que $I^A$ i $I^B$ són codominants entre ells ( $I^A=I^B$ ) i que tots dos són dominants respecte a l’al·lel $i$ ( $I^A>i$ ; $I^B>i$ ).

Digueu si dos progenitors amb grup sanguini B poden tenir un fill amb grup sanguini A i justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

3.2 Un altre grup ha analitzat la sèrie Joc de trons, concretament el personatge Tyrion Lannister.

En Tyrion té acondroplàsia, una condició genètica caracteritzada pel creixement ossi anòmal, que fa que tingui les cames i els braços més curts.

El gen afectat, FGFR3, codifica el receptor del factor de creixement 3 dels fibroblasts i s’expressa al cartílag i al cervell, entre altres teixits.

A continuació es mostra una part de la seqüència del gen FGFR3 sense cap mutació que generi acondroplàsia. Escriviu les seqüències que falten de DNA i mRNA i la seqüència de la proteïna a les caselles corresponents de la taula següent.

DNA	5′ CTG	GGA	CTA 3′
DNA	3′		5′
mRNA	5′	GGA	3′
Seqüència d’aminoàcids

[0,5 punts]

3.3 Hi ha dues mutacions puntuals de canvi de base de nucleòtid que poden provocar el desenvolupament de l’acondroplàsia. En un 2 % dels casos, la guanina marcada en negreta a la pregunta anterior és substituïda per una citosina. En un 98 % dels casos, la guanina és substituïda per una adenina. Completeu la taula següent explicant l’efecte d’aquestes mutacions sobre la seqüència de la proteïna.

Canvi guanina-citosina:

Canvi guanina-adenina:

En un 80-90 % dels casos, l’acondroplàsia es produeix per una mutació dominant que apareix en els gàmetes d’un dels progenitors. Quines cèl·lules dels descendents tindran la mutació: les somàtiques, les reproductores o totes dues? Justifiqueu la resposta.

Cèl·lules afectades:

Justificació:

[0,5 punts]

3.4 El grup ha trobat que algunes persones amb acondroplàsia poden tenir més risc de patir inflamació crònica de baix grau i dolor articular. Responeu a les preguntes següents sobre el paper dels mastòcits en el procés inflamatori.

On es localitzen els mastòcits?

Quina substància segrega el mastòcit?

La inflamació es genera perquè la substància segregada s’uneix a les cèl·lules endotelials dels vasos sanguinis. Quina conseqüència té aquesta unió en els vasos sanguinis?

[0,5 punts]

3.5 El darrer grup ha formulat una pregunta sobre Peet Montzingo, el conegut tiktoker amb una alçada mitjana en una família en què els dos progenitors, el seu germà i la seva germana tenen acondroplàsia. En Peet és el germà petit.

Representeu l’arbre genealògic d’aquesta família, amb els dos progenitors i els tres fills, utilitzant la simbologia adient (quadrat o cercle, blanc o negre).

Indiqueu-hi clarament els genotips de cada membre de la família, sabent que l’acondroplàsia és una mutació que s’hereta com un tret autosòmic dominant (letal durant l’etapa embrionària en homozigosi dominant).

[0,5 punts]

Taula del codi genètic estàndard: per a cada codó de l’mRNA (primera lletra a les files, segona a les columnes i tercera a la dreta) dona l’aminoàcid. Els codons que fan falta aquí: CUG, Leu; GGA, Gly; UCG, Ser; CCU, Pro; CUA, Leu; CGA, Arg; AGA, Arg.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

3.10,5 punts

Plantejament Escrivim tots els genotips possibles dels pares del grup B i mirem quins gàmetes poden fer.

Una persona del grup B pot ser $I^BI^B$ o $I^Bi$ . Cap dels dos genotips porta l’al·lel $I^A$ .
Per tant, els seus gàmetes porten $I^B$ o $i$ . Fins i tot en el cas més variat, dos pares heterozigots:
$I^Bi\times I^Bi$
Quadre de Punnett:
$\begin{array}{c|cc} & I^B & i \\ \hline I^B & I^BI^B & I^Bi \\ i & I^Bi & ii \end{array}$
Els fills poden ser $I^BI^B$ o $I^Bi$ (grup B) o $ii$ (grup O). Un fill del grup A ha de portar com a mínim un al·lel $I^A$ ( $I^AI^A$ o $I^Ai$ ), i aquest al·lel no li pot venir de cap dels dos pares.

ResultatNo: dos progenitors del grup B només poden tenir fills del grup B o del grup O, perquè cap no té l’al·lel $I^A$ . La doctora té raó.

La pauta oficial dona: No; els pares B són $I^BI^B$ o $I^Bi$ i només poden tenir fills B o O; l’ $I^A$ no els pot venir dels pares.

3.20,5 punts

Plantejament La segona cadena de DNA és la complementària i antiparal·lela de la primera. L’mRNA té el codó GGA igual que la cadena donada: per tant, la cadena donada és la codificant i l’mRNA és igual que ella, amb U en lloc de T.

Cadena complementària del DNA (A amb T, G amb C), escrita de $3^\prime$ a $5^\prime$ :
$3'\ \mathrm{GAC\ CCT\ AGC\ GGA\ GAT}\ 5'$
mRNA, de $5^\prime$ a $3^\prime$ (igual que la cadena codificant, amb U):
$5'\ \mathrm{CUG\ GGA\ UCG\ CCU\ CUA}\ 3'$
Traducció amb el codi genètic: CUG, Leu; GGA, Gly; UCG, Ser; CCU, Pro; CUA, Leu.
$\text{Leu-Gly-Ser-Pro-Leu}$

ResultatDNA: $3^\prime$ GAC CCT AGC GGA GAT $5^\prime$ ; mRNA: $5^\prime$ CUG GGA UCG CCU CUA $3^\prime$ ; proteïna: Leu-Gly-Ser-Pro-Leu.

La pauta oficial dona: DNA $3^\prime$ GAC CCT AGC GGA GAT $5^\prime$ ; mRNA $5^\prime$ CUG GGA UCG CCU CUA $3^\prime$ ; Leu-Gly-Ser-Pro-Leu.

3.30,5 punts

Plantejament La guanina en negreta és la primera base del codó GGA (el segon codó), que codifica glicina. Canviem aquesta base i tornem a traduir.

Canvi de G per C: el codó de l’mRNA passa de GGA a CGA, que codifica arginina. La glicina es canvia per arginina (mutació de canvi de sentit).
$\mathrm{GGA}\ (\text{Gly})\longrightarrow\mathrm{CGA}\ (\text{Arg})$
Canvi de G per A: el codó passa de GGA a AGA, que també codifica arginina. L’efecte sobre la proteïna és el mateix.
$\mathrm{GGA}\ (\text{Gly})\longrightarrow\mathrm{AGA}\ (\text{Arg})$
La resta de la seqüència no canvia: Leu-Arg-Ser-Pro-Leu en lloc de Leu-Gly-Ser-Pro-Leu.
Cèl·lules afectades: totes dues, les somàtiques i les reproductores. Justificació: la mutació és en el gàmeta que forma el zigot; totes les cèl·lules de l’individu provenen del zigot per mitosi i, per tant, totes porten la mutació, també les de la línia germinal.

ResultatTots dos canvis substitueixen la glicina per arginina. La mutació serà a totes les cèl·lules del descendent, somàtiques i reproductores, perquè ja era al zigot del qual provenen.

La pauta oficial dona: G-C: glicina a arginina; G-A: glicina a arginina; totes dues, perquè la mutació és al zigot i passa a totes les cèl·lules.

3.40,5 punts

Plantejament Els mastòcits participen en la resposta inflamatòria alliberant el contingut dels seus grànuls.

Localització: als teixits, sobretot al teixit connectiu, a prop dels vasos sanguinis (pell, mucoses).
Substància: la histamina (també alliberen heparina i altres mediadors).
Conseqüència: la histamina provoca vasodilatació i augmenta la permeabilitat dels vasos. Arriba més sang a la zona (vermellor i calor), surt plasma cap al teixit (inflor) i els leucòcits hi poden passar (diapèdesi).

ResultatEls mastòcits són als teixits; segreguen histamina, que provoca vasodilatació i augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis.

La pauta oficial dona: Als teixits; histamina (o heparina, proteases, serotonina, citocines); vasodilatació, diapèdesi o augment de la permeabilitat vascular.

3.50,5 punts

Plantejament $A$ és l’al·lel de l’acondroplàsia (dominant) i $a$ , el normal. Com que $AA$ és letal, tots els afectats que neixen són heterozigots.

Símbols: quadrat, home; cercle, dona; negre, afectat; blanc, no afectat. Els pares, a dalt, units per una línia horitzontal; els fills, a baix, penjant d’aquesta línia.
Pare i mare: afectats, i per tant $Aa$ (si fossin $AA$ no haurien sobreviscut).
Germà i germana: afectats, $Aa$ .
Peet: home d’alçada mitjana (no afectat), $aa$ ; ha rebut un $a$ de cada progenitor.
Comprovació amb el creuament $Aa\times Aa$ : surten $\frac{1}{4}\,AA$ (no neixen), $\frac{1}{2}\,Aa$ i $\frac{1}{4}\,aa$ ; entre els que neixen, $\frac{2}{3}$ són afectats i $\frac{1}{3}$ no, cosa que és compatible amb aquesta família.

ResultatGeneració I: pare (quadrat negre) $Aa$ i mare (cercle negre) $Aa$ . Generació II: germana (cercle negre) $Aa$ , germà (quadrat negre) $Aa$ i Peet (quadrat blanc) $aa$ .

La pauta oficial dona: Dues generacions; quadrat home i cercle dona; negre afectat; afectats $Aa$ i Peet $aa$ (si s’assigna $AA$ a un afectat, 0 punts).

Arbre genealògic de dues generacions. Generació I: un quadrat negre (el pare) i un cercle negre (la mare), units per una línia, tots dos amb el genotip Aa. Generació II, penjant de la parella: un cercle negre Aa (la germana), un quadrat negre Aa (el germà) i un quadrat blanc aa (Peet).

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Biomolècules, Microbiologia, Genètica molecular

Enunciat oficial de l’exercici 4 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria extraordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 4 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria extraordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

L’any 2024 un equip de recerca de la Universitat de Stanford va publicar a la revista Cell el descobriment d’un nou tipus d’entitat biològica feta d’RNA: els obeliscs. Tot i que els obeliscs es van trobar inicialment al citosol de bacteris de la microbiota digestiva humana, estudis posteriors n’han trobat també en mostres marines i ambientals. Aquest fet suggereix que estan bastant estesos entre els bacteris de molts ecosistemes.

4.1 Els obeliscs són petites molècules d’RNA circular monocatenari (és a dir, de cadena senzilla) amb una estructura molt estable i una forma allargada (d’aquí els ve el nom). Observeu la imatge següent i completeu la taula que hi ha a continuació.

Com s’anomenen els monòmers, com el que hi ha encerclat a la imatge amb el número 1, que constitueixen les cadenes d’àcids nucleics?

Com s’anomena la molècula encerclada amb el número 2?

Com s’anomena l’enllaç que s’estableix entre les bases nitrogenades, indicat amb el número 3?

Quina conseqüència té l’establiment d’enllaços com el número 3 per a l’estructura i la forma de l’obelisc? Justifiqueu la resposta.

Quina base nitrogenada s’ha senyalat amb la lletra X?

[0,5 punts]

4.2 Quan es va descobrir l’estructura i l’estabilitat dels obeliscs ja es va sospitar que serien entitats biològiques d’RNA que es reprodueixen de manera autònoma. Això es va confirmar quan es va seqüenciar el DNA dels bacteris que els hostatgen i es va observar que no conté cap seqüència complementària a l’RNA que constitueix l’obelisc. Expliqueu per què aquest fet reforça la idea que els obeliscs són entitats biològiques autònomes.

[0,5 punts]

4.3 En tot el genoma dels obeliscs només hi ha un o dos gens. Aquests gens codifiquen unes proteïnes anomenades oblines. El fet de tenir un o dos gens situa els obeliscs a mig camí entre els viroides (que no tenen cap gen) i els virus. En relació amb això, responeu a les qüestions de la taula següent.

Què són els viroides?

Indiqueu tres característiques dels virus que els diferencien dels obeliscs:

[0,5 punts]

4.4 Encara no es coneix la funció de les oblines, però possiblement ajuden a la replicació de l’RNA que constitueix l’obelisc. Aquesta suposició es basa en el fet que, en la seva seqüència d’aminoàcids, hi apareix uns quants cops la combinació Arg-Lys-Lys, que és pròpia de proteïnes que s’uneixen a àcids nucleics com l’RNA. Observeu les fórmules d’aquests dos aminoàcids i completeu la taula que hi ha a continuació.

Dibuixeu un tripèptid de seqüència $\mathrm{NH_2}$ -Arg-Lys-Lys-COOH.

L’abundància de seqüències riques en aminoàcids com Arg i Lys afavoreix que determinades proteïnes es puguin unir, gràcies als radicals d’aquests aminoàcids, a àcids nucleics com l’RNA. Per què aquests radicals de l’arginina i la lisina permeten a una proteïna unir-se a l’RNA?

[0,5 punts]

4.5 Actualment, no sabem si la presència d’obeliscs té algun impacte, positiu o negatiu, sobre el bacteri que els hostatja. No sabem tampoc exactament com es repliquen els obeliscs, tot i que la seva presència abundant en determinats bacteris fa pensar que es repliquen de manera autònoma i es transmeten verticalment en la població de bacteris, fet que en fa augmentar el nombre. Així mateix, es desconeix si es poden transmetre horitzontalment d’un bacteri a un altre.

A partir d’aquesta informació, completeu la taula següent:

Expliqueu què significa que els obeliscs «es transmeten verticalment en la població de bacteris».

Anomeneu dos mecanismes de transmissió horitzontal de gens en bacteris.

[0,5 punts]

Estructura d’un obelisc (RNA circular d’aspecte allargat). A l’esquerra, la molècula sencera, una vareta llarga, i una ampliació d’un tram. A l’ampliació, dues cadenes del mateix RNA enfrontades, amb els grups fosfat, les pentoses i les bases aparellades: X amb A (dos ponts d’hidrogen), C amb G (tres) i X amb A (dos). El cercle 1 envolta un nucleòtid sencer (fosfat, pentosa i la base C); el cercle 2 envolta la pentosa d’un nucleòtid, amb un OH al carboni 2′; les línies 3 assenyalen les línies de punts entre les bases X i A. La base X és un anell de sis àtoms amb dos grups C=O i un N-H, sense grup metil. Al costat, un petit dibuix d’un obelisc egipci.

Fórmules desenvolupades de l’arginina (Arg) i la lisina (Lys). Totes dues tenen el grup amino (NH₂), un H i el grup carboxil (COOH) units al carboni alfa. Radical de l’arginina: tres CH₂, un NH i un carboni unit a H₂N i a NH₂⁺. Radical de la lisina: quatre CH₂ i un NH₃⁺.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

4.10,5 punts

Plantejament La imatge mostra un tros de la cadena d’RNA plegada sobre si mateixa, amb les bases aparellades.

1: un nucleòtid (un ribonucleòtid), format per un grup fosfat, una pentosa i una base nitrogenada.
2: la pentosa, la ribosa (β-D-ribofuranosa), amb el grup OH al carboni 2′, pròpia de l’RNA.
3: ponts d’hidrogen entre bases complementàries (A amb U, G amb C).
Conseqüència: els ponts d’hidrogen s’estableixen entre zones complementàries de la mateixa cadena. Així l’RNA circular es plega sobre si mateix com una cremallera tancada, formant una doble hèlix intramolecular: això li dona la forma allargada i l’estabilitat.
X: l’uracil. S’aparella amb l’adenina (A), és una pirimidina amb dos grups $\mathrm{C{=}O}$ i, a l’RNA, ocupa el lloc de la timina.

Resultat1: nucleòtid; 2: ribosa; 3: ponts d’hidrogen, que uneixen zones complementàries de la mateixa cadena i la pleguen en una forma allargada i estable; X: uracil.

La pauta oficial dona: Nucleòtids; ribosa; ponts d’hidrogen; donen la forma allargada i estable en unir zones complementàries de la mateixa cadena; uracil.

4.20,5 punts

Plantejament Tot RNA d’una cèl·lula es forma per transcripció d’un gen del seu DNA, i és complementari de la cadena motlle d’aquest gen.

Si l’RNA de l’obelisc es fes transcrivint un gen del bacteri, el DNA del bacteri hauria de tenir una seqüència complementària a aquest RNA.
No n’hi ha cap: l’obelisc no prové de la transcripció del cromosoma (ni del DNA) del bacteri hoste.
Per tant, les còpies de l’obelisc s’han de fer a partir del mateix RNA de l’obelisc, de manera independent del genoma del bacteri: és una entitat que es replica de manera autònoma.

ResultatCom que el DNA del bacteri no té cap seqüència complementària a l’obelisc, l’obelisc no pot sortir de la transcripció de cap gen del bacteri: s’ha de copiar a partir del seu propi RNA, de manera autònoma.

La pauta oficial dona: Demostra que els obeliscs no són RNA provinent de la transcripció d’un gen del cromosoma (o del DNA) del bacteri hoste.

4.30,5 punts

Plantejament Viroides, obeliscs i virus són agents acel·lulars; es diferencien per l’estructura i pel material genètic.

Els viroides són agents infecciosos formats només per una molècula petita d’RNA circular de cadena senzilla, sense càpsida i sense gens que codifiquin proteïnes, que parasiten cèl·lules vegetals i hi causen malalties.
Característica 1 dels virus: tenen una càpsida de proteïnes que envolta el material genètic.
Característica 2: alguns tenen, a més, un embolcall lipídic extern.
Característica 3: el seu material genètic pot ser DNA o RNA, de cadena senzilla o doble, i conté molts més gens (proteïnes de la càpsida, enzims com polimerases o integrases).
Altres diferències vàlides: poden infectar cèl·lules de tota mena (animals, vegetals, bacterianes o de fongs) i són més grans.

ResultatEls viroides són RNA circulars i nus que infecten plantes. Els virus, a diferència dels obeliscs, tenen càpsida proteica, de vegades embolcall lipídic, i un genoma de DNA o RNA amb molts més gens.

La pauta oficial dona: Agents infecciosos formats només per RNA que parasiten vegetals; tres característiques: càpsida, embolcall, DNA o RNA, mono- o bicatenari, hostes de tot tipus, més grans, més gens.

4.40,5 punts

Plantejament Els aminoàcids s’uneixen per enllaços peptídics entre el carboxil d’un i l’amino del següent; l’extrem amino lliure és el de l’arginina i el carboxil lliure, el de la segona lisina.

Cada enllaç peptídic es forma per condensació, alliberant una molècula d’aigua; per a tres aminoàcids calen dos enllaços:
$\text{Arg}+\text{Lys}+\text{Lys}$ ${}\longrightarrow \text{Arg-Lys-Lys}$ ${}+2\,\mathrm{H_2O}$
El tripèptid, en fórmula semidesenvolupada (el dibuix desenvolupat és a la figura):
$\mathrm{H_2N{-}CH(R_{Arg}){-}CO{-}NH{-}CH(R_{Lys}){-}CO{-}NH{-}CH(R_{Lys}){-}COOH}$
Radicals: el de l’arginina és $\mathrm{-(CH_2)_3{-}NH{-}C(NH_2){=}NH_2^+}$ i el de la lisina, $\mathrm{-(CH_2)_4{-}NH_3^+}$ , tal com apareixen a les fórmules de l’enunciat.
Aquests radicals són bàsics i, al pH de la cèl·lula, tenen càrrega positiva.
L’RNA té càrrega negativa pels grups fosfat de la cadena. Les càrregues positives dels radicals i les negatives de l’RNA s’atrauen (atracció electrostàtica), i la proteïna s’uneix a l’RNA.

ResultatEl tripèptid és $\mathrm{H_2N{-}CH(R_{Arg}){-}CO{-}NH{-}CH(R_{Lys}){-}CO{-}NH{-}CH(R_{Lys}){-}COOH}$ , amb dos enllaços peptídics. Els radicals de l’arginina i la lisina tenen càrrega positiva i són atrets pels fosfats de l’RNA, amb càrrega negativa.

La pauta oficial dona: Tripèptid Arg-Lys-Lys amb els enllaços peptídics ben fets; radicals amb càrrega positiva (bàsics) atrets per les càrregues negatives de l’RNA.

Fórmula desenvolupada del tripèptid Arg-Lys-Lys. D’esquerra a dreta: el grup NH₂, el carboni alfa de l’arginina amb el seu radical (tres CH₂, NH i un C unit a H₂N i a NH₂⁺), un enllaç peptídic CO-NH, el carboni alfa de la primera lisina (radical: quatre CH₂ i NH₃⁺), un segon enllaç peptídic CO-NH, el carboni alfa de la segona lisina i el grup COOH final. Dos requadres discontinus marquen els enllaços peptídics.

4.50,5 punts

Plantejament La transmissió vertical és de cèl·lula mare a cèl·lules filles; l’horitzontal, entre bacteris que ja existeixen.

Transmissió vertical: l’obelisc es replica dins del bacteri i, quan el bacteri es divideix (per bipartició), les còpies es reparteixen entre els dos bacteris fills. Així passa d’una generació de bacteris a la següent, i a mesura que la població creix també augmenta el nombre d’obeliscs.
Mecanismes de transmissió horitzontal de gens: la conjugació (pas de DNA d’un bacteri a un altre a través d’un pèl sexual), la transformació (captació de DNA lliure del medi) i la transducció (transport de DNA bacterià per un bacteriòfag).

ResultatEs transmeten verticalment perquè, quan el bacteri es divideix, cada bacteri fill rep còpies de l’obelisc. Dos mecanismes de transmissió horitzontal són la conjugació i la transformació (també la transducció).

La pauta oficial dona: En dividir-se el bacteri, les còpies de l’obelisc es reparteixen entre els fills i augmenten amb la població; conjugació, transformació, transducció o vesícules (dos).

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Biologia, resolts

2026juny · sèrie 1 juny · sèrie 5extraordinària · Ets aquí
2025juny · sèrie 1 juny · sèrie 4 extraordinària
2024juny · sèrie 1 juny · sèrie 5 extraordinària
2023juny · sèrie 1 juny · sèrie 5 extraordinària
2022juny · sèrie 2 juny · sèrie 5 extraordinària

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Biologia de 2022 a 2026.

Metabolisme Genètica molecular Evolució Biomolècules Genètica mendeliana Biotecnologia Microbiologia Immunologia Tècniques d’observació Tots els temes de Biologia

Preguntes freqüents

Com era l’examen extraordinari de Biologia del 2026?

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Per temes, els punts eren: metabolisme (2 punts), genètica molecular (1,5 punts), evolució (1,5 punts), biomolècules (1 punt), genètica mendeliana (1 punt), biotecnologia (1 punt), microbiologia (1 punt), immunologia (0,5 punts) i tècniques d’observació (0,5 punts).

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 1 dels 4 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per arrodoniment): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Solucions escrites per EducaIA i contrastades una a una amb la pauta oficial de correcció.

Com fem i comprovem els exercicis

Tens la PAU de Biologia aquest curs?

Puja els teus apunts de Biologia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Biologia a EducaIA

Tots els exàmens de Catalunya Centre PAU de Catalunya Calculadora de nota PAU