Biologia, PAU 2026 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 1) resolt

L’examen de juny (sèrie 1) de Biologia de la PAU de Catalunya del 2026, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què.

Catalunya · 2n de Batxillerat
Convocatòria ordinària (juny) · sèrie 1
4 exercicis de 2,5 punts
Contrastat amb la pauta oficial

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta.

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts.

Els exercicis de l’examen

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

2,5 puntsEnunciat ambiguTemes: Genètica mendeliana, Evolució, Biotecnologia

Enunciat oficial de l’exercici 1 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 1 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

A la saga literària de Cançó de gel i foc, una de les famílies protagonistes troba una lloba gegant (Aenocyon dirus) amb sis cadells al costat. Els llops gegants van existir realment i es van extingir fa 13 000 anys.

El llop actual (Canis lupus) té un pèl el color del qual depèn de diversos gens. El primer gen que actua és MC1R, que determina la quantitat de pigment colorant (eumelanina) que es fabrica. Aquest gen té dos al·lels, $A^F$ i $A^C$ , de manera que $A^FA^F$ fabrica molt de pigment i la coloració és més fosca; $A^FA^C$ fabrica menys pigment i la coloració és clara, i $A^CA^C$ no fabrica pigment i, per tant, la coloració és blanca. El segon gen que actua és CBD103, que determina el color del pigment, i té dos al·lels: B (dominant), que determina el pigment negre, i b (recessiu), que determina el pigment gris.

1.1 Els sis cadells de la lloba eren: dos de pèl gris fosc, dos de color gris clar, un de negre i un de blanc. Completeu la taula amb els fenotips i els genotips possibles dels cadells per a aquests gens.

Fenotip	Genotips possibles
	$A^FA^FBB$
Cadell gris clar
Cadell gris fosc
Cadell blanc

[0,5 punts]

1.2 A la taula següent, determineu el tipus d’herència de la coloració induïda per MC1R i justifiqueu la resposta.

Tipus d’herència:

Justificació:

[0,5 punts]

1.3 Actualment, a la zona euroasiàtica es pot diferenciar clarament la distribució de llops pel color del pèl, grisos al sud i blancs al nord (zona àrtica). Expliqueu per què la freqüència dels al·lels que atorguen coloracions clares ha augmentat a les poblacions del nord.

[0,5 punts]

1.4 L’any passat, l’empresa Colossal Biosciences va modificar genèticament el genoma del llop Canis lupus i va obtenir tres cadells de llop que tenien un aspecte semblant al dels llops gegants de la saga literària. La notícia deia que havien recuperat l’espècie extingida de llop gegant.

Segons la definició biològica de espècie, com podríem demostrar que aquests tres cadells ja no són de Canis lupus, sinó que són d’una espècie diferent?

[0,5 punts]

1.5 A continuació es mostren diverses fases de la tècnica CRISPR utilitzada per a modificar determinats gens del genoma del llop (Canis lupus) i obtenir cadells modificats genèticament. Ordeneu-les numèricament segons l’ordre correcte del procés.

	L’enzim Cas9, guiat per l’RNA guia, reconeix la regió del DNA de Canis lupus que es vol modificar.
	Es comprova mitjançant tècniques de seqüenciació que el gen s’ha modificat correctament i que s’expressa de manera funcional.
	Es determina el gen d’interès del llop gegant i se n’obté la seqüència a partir de restes de DNA antic.
	Es dissenya un RNA guia complementari a la seqüència del gen d’interès de Canis lupus.
	Es modifica el gen de Canis lupus per a incorporar-hi la informació genètica del llop gegant.

[0,5 punts]

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.10,5 punts

Plantejament Cada fenotip depèn dels dos gens: MC1R decideix la quantitat de pigment (molt, poc o gens) i CBD103, el color del pigment (negre si hi ha almenys una B, gris si és $bb$ ).

$A^FA^FBB$ : molt de pigment, de color negre. El fenotip és negre (també ho seria $A^FA^FBb$ ).
Gris clar: poc pigment ( $A^FA^C$ ) i pigment gris ( $bb$ ):
$A^FA^C\,bb$
Gris fosc: molt de pigment ( $A^FA^F$ ) i pigment gris ( $bb$ ):
$A^FA^F\,bb$
Blanc: $A^CA^C$ no fabrica pigment, així que el gen CBD103 no es nota i pot tenir qualsevol genotip:
$A^CA^C\,BB$ $A^CA^C\,Bb$ $A^CA^C\,bb$

ResultatNegre: $A^FA^FBB$ . Gris clar: $A^FA^Cbb$ . Gris fosc: $A^FA^Fbb$ . Blanc: $A^CA^CBB$ , $A^CA^CBb$ o $A^CA^Cbb$ .

La pauta oficial dona: Negre ( $A^FA^FBB$ ); gris clar $A^FA^Cbb$ ; gris fosc $A^FA^Fbb$ (s’accepta $A^FA^CBb$ ); blanc $A^CA^CBB$ , $A^CA^CBb$ , $A^CA^Cbb$ (cal donar també el gen B).

1.20,5 punts

Plantejament Comparem el fenotip de l’heterozigot amb el dels dos homozigots.

$A^FA^F$ dona coloració fosca; $A^CA^C$ , blanca, i l’heterozigot $A^FA^C$ , clara: un fenotip diferent dels dos homozigots i intermedi entre tots dos.
Cap dels dos al·lels domina completament sobre l’altre: si $A^F$ fos dominant, l’heterozigot seria fosc, i si ho fos $A^C$ , seria blanc.

ResultatÉs una herència intermèdia (dominància incompleta): l’heterozigot $A^FA^C$ té un fenotip intermedi (clar) entre els dels dos homozigots (fosc i blanc).

La pauta oficial dona: Herència intermèdia o dominància incompleta; cap al·lel domina completament i l’heterozigot és intermedi entre els homozigots.

1.30,5 punts

Plantejament És un cas de selecció natural: un caràcter heretable que dona avantatge en un ambient concret.

A la població de llops hi ha variabilitat genètica: hi ha individus amb al·lels que donen pèl clar o blanc, apareguts per mutació a l’atzar.
A l’Àrtic, amb neu i gel, un pelatge clar camufla millor el llop: s’apropa a les preses sense ser vist i caça més.
Els llops clars sobreviuen més i es reprodueixen més que els foscos, i transmeten els seus al·lels als cadells.
Per selecció natural, generació rere generació la freqüència dels al·lels de coloració clara augmenta en les poblacions del nord. No és que el fred faci tornar blanc el pèl (això seria una explicació lamarckiana).

ResultatPer selecció natural: a l’Àrtic els llops de pèl clar es camuflen millor a la neu, cacen i sobreviuen més, es reprodueixen més i transmeten els seus al·lels, que per això augmenten de freqüència.

La pauta oficial dona: Els portadors d’al·lels clars es camuflen millor, sobreviuen i es reprodueixen més i transmeten els al·lels; selecció natural; res lamarckià.

1.40,5 punts

Plantejament El concepte biològic d’espècie es basa en la reproducció, no en l’aspecte.

Definició biològica: una espècie és un conjunt d’individus que es poden reproduir entre ells i tenir descendència fèrtil, i que estan aïllats reproductivament d’altres espècies.
Prova: creuar els cadells modificats, quan siguin adults, amb llops Canis lupus.
Si tenen descendència i aquesta descendència és fèrtil, continuen sent de la mateixa espècie, Canis lupus, encara que s’assemblin als llops gegants.
Només si no es poguessin reproduir amb ells o si els seus fills fossin estèrils (aïllament reproductiu) es podria dir que són d’una espècie diferent.

ResultatCaldria creuar-los amb Canis lupus: si en tenen descendència fèrtil, són de la mateixa espècie; només si estan aïllats reproductivament (sense descendència fèrtil) serien una espècie diferent.

La pauta oficial dona: Espècie: individus que es reprodueixen i tenen descendència fèrtil; si els cadells es reprodueixen amb llops amb descendència fèrtil, no són d’una altra espècie.

1.50,5 punts

Plantejament Amb CRISPR-Cas9 cal saber primer què es vol canviar, després dirigir l’enzim al lloc exacte, tallar i modificar, i finalment comprovar el resultat.

1: es determina el gen d’interès del llop gegant i se n’obté la seqüència a partir de DNA antic.
2: es dissenya l’RNA guia complementari a la seqüència del gen de Canis lupus.
3: la Cas9, guiada per l’RNA guia, reconeix la regió del DNA que es vol modificar.
4: es modifica el gen de Canis lupus per incorporar-hi la informació del llop gegant.
5: es comprova per seqüenciació que el gen s’ha modificat bé i que s’expressa.
Els passos 1 i 2 es poden intercanviar: l’RNA guia es dissenya a partir de la seqüència de Canis lupus, que no depèn del DNA antic.

ResultatOrdre: Cas9 reconeix la regió, 3; comprovació per seqüenciació, 5; gen del llop gegant a partir de DNA antic, 1; disseny de l’RNA guia, 2; modificació del gen, 4 (els dos primers passos es poden intercanviar).

La pauta oficial dona: 3, 5, 1 o 2, 2 o 1, 4 (en l’ordre de la taula).

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: La cèl·lula, Immunologia, Disseny experimental, Microbiologia, Biotecnologia

Enunciat oficial de l’exercici 2 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 2 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Richard Peto és un estadístic i epidemiòleg britànic que l’any 1977 va constatar que hi havia una manca de correlació entre la mida d’algunes espècies animals i el risc de patir càncer. Va observar que espècies de mida gran i longeves (que viuen molts anys), com els elefants, tenen una taxa de càncer igual o inferior a la d’espècies més petites, com els ratolins. Aquesta observació es coneix com la paradoxa de Peto i suggereix l’existència de diferents mecanismes anticancerígens naturals en les espècies.

2.1 Com que el càncer està relacionat amb el cicle cel·lular, el doctor Peto esperava trobar una taxa de càncer superior en espècies d’animals de mida més gran i més longevitat. Responeu a les preguntes següents, relatives a aquesta qüestió:

Quina relació hi ha entre el càncer i el cicle cel·lular?

Per què el doctor Peto esperava trobar una taxa de càncer superior en espècies d’animals de mida més gran i més longevitat?

[0,5 punts]

2.2 En investigacions posteriors es va observar que els elefants no tenen un risc més alt de patir càncer perquè, en el seu cas, des del punt de vista evolutiu, s’han seleccionat mecanismes moleculars que han reduït aquesta vulnerabilitat. Els elefants tenen vint còpies del gen supressor de tumors TP53 en el seu genoma, mentre que els humans o altres mamífers en tenen una. El gen TP53 codifica la proteïna p53, que atura la divisió cel·lular en el punt de control $\mathrm{G_2/M}$ si hi ha dany en el DNA, perquè pugui reparar-se o, en cas contrari, induir l’apoptosi.

Expliqueu dos motius pels quals tenir vint còpies del gen TP53 pot reduir el risc de patir càncer respecte al fet de tenir-ne menys còpies.

[0,5 punts]

2.3 Per a estudiar el paper de la proteïna p53 en el control del cicle cel·lular es va dur a terme un experiment al laboratori amb dues línies cel·lulars humanes: una línia cel·lular original (amb el gen TP53 funcional) i una línia cel·lular en la qual s’havia inactivat el gen TP53. Es van cultivar les dues línies de cèl·lules i es van exposar a radiació gamma, una radiació ionitzant forta que provoca danys greus en el DNA. Posteriorment, es va observar cada línia cel·lular al microscopi i se’n va calcular l’índex mitòtic (el percentatge de cèl·lules que estaven en mitosi) cada dotze hores durant quatre dies.

Es van obtenir els resultats següents:

Quina de les dues línies del gràfic (la de quadres blancs o la de quadres negres) representa la línia cel·lular original amb el gen TP53 funcional? Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

2.4 Actualment, la principal causa de mort dels elefants joves al món és la infecció per l’herpesvirus endoteliotròpic de l’elefant (EEHV), un virus de doble cadena de DNA capaç de causar hemorràgies internes mortals. El reservori principal del virus EEHV són els animals adults infectats que no presenten hemorràgies i en els quals el virus es troba en fase de latència. Per a identificar aquests animals es duu a terme una PCR (reacció en cadena de la polimerasa) a partir de mostres de teixit de l’animal i una detecció d’anticossos contra l’EEHV en sang.

Responeu a les preguntes següents, en relació amb aquest experiment.

És possible trobar una amplificació del genoma de l’EEHV per PCR en els elefants adults infectats que no presenten hemorràgies? (Sí / No)

Justificació:

És possible que un elefant adult que té el virus EEHV en fase de latència hagi desenvolupat en algun moment anticossos contra aquest virus? (Sí / No)

Justificació:

[0,5 punts]

2.5 L’octubre del 2025, un equip d’investigadors de la Universitat de Surrey (Regne Unit) va presentar a la revista Nature Communications el disseny de la primera vacuna d’RNA recombinant per a l’EEHV. Els resultats són prometedors i mostren com la vacuna va induir la resposta de dos tipus clau de cèl·lules immunitàries: els limfòcits T helpers o col·laboradors $\mathrm{CD4^+}$ i els limfòcits T citotòxics $\mathrm{CD8^+}$ .

Responeu a les preguntes següents, relatives a la vacunació.

Indiqueu, en cadascuna de les categories següents (A i B), quin tipus d’immunitat proporciona als elefants la vacuna d’RNA recombinant.

A: Activa / Passiva. B: Artificial / Natural.

Justificació:

La vacunació amb RNA consisteix a injectar determinats mRNA perquè les cèl·lules de l’elefant els tradueixin i sintetitzin proteïnes víriques. Per què aquestes proteïnes activaran el sistema immunitari de l’elefant?

[0,5 punts]

Gràfic de l’índex mitòtic (en %, de 0 a 15) en funció del temps després de la radiació (de 0 a 96 h, cada 12 h). Quadres blancs (línia de punts): uns 2,7 a 0 h, 2,5 a 12 h, 3 a 24 h, 4,3 a 36 h, un màxim d’uns 13,3 a 48 h, 9 a 60 h, 5 a 72 h, 3,3 a 84 h i 2 a 96 h. Quadres negres (línia contínua): uns 3,3 a 0 h i, a partir de les 12 h, valors entre 0 i 0,7.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2.10,5 punts

Plantejament El càncer apareix quan es perd el control de la divisió cel·lular, i cada divisió és una oportunitat d’error.

Relació: el càncer és una desregulació del cicle cel·lular. Mutacions en els gens que el controlen fan que unes cèl·lules es divideixin sense control i formin un tumor.
Un animal gran té moltes més cèl·lules, i un animal longeu fa moltes més divisions cel·lulars al llarg de la vida.
A cada replicació del DNA hi pot haver errors, i amb més cèl·lules i més divisions s’acumulen més mutacions. Per això Peto esperava més càncer en els animals grans i longeus.

ResultatEl càncer és una divisió cel·lular descontrolada per una desregulació del cicle. Peto ho esperava perquè els animals grans i longeus tenen més cèl·lules i fan més divisions, i per tant més probabilitat d’acumular mutacions.

La pauta oficial dona: Càncer: desregulació del cicle (divisió descontrolada, mutacions); més cèl·lules i més divisions, més risc d’errades o mutacions.

2.20,5 punts

Plantejament La p53 és un fre: si el DNA està danyat, atura el cicle o fa morir la cèl·lula. Més còpies del gen fan aquest fre més potent i més segur.

Motiu 1: amb vint còpies del gen es fabrica més proteïna p53 funcional, de manera que les cèl·lules amb el DNA danyat s’aturen al punt de control $\mathrm{G_2/M}$ o entren en apoptosi amb més eficàcia, i no es divideixen amb el dany.
Motiu 2: si una mutació inactiva una còpia de TP53, n’hi queden dinou de funcionals. Perquè una cèl·lula perdi del tot la protecció de la p53 caldrien moltes mutacions, cosa molt improbable.
Totes dues coses fan que sigui més difícil que una cèl·lula amb mutacions es divideixi sense control i origini un càncer.

ResultatAmb més còpies hi ha més proteïna p53 funcional, que atura la divisió o provoca l’apoptosi de les cèl·lules amb el DNA danyat, i, si una còpia muta, les altres continuen funcionant; així es redueix el risc de càncer.

La pauta oficial dona: Més còpies, més proteïna p53 funcional (o altres còpies si una muta); menys possibilitat que es divideixin cèl·lules amb el DNA danyat (o més apoptosi).

2.30,5 punts

Plantejament Després de la radiació totes les cèl·lules tenen el DNA danyat. Només les que tenen p53 funcional s’aturaran abans de la mitosi.

Variable independent: tenir el gen TP53 funcional o inactivat. Variable dependent: l’índex mitòtic. Totes dues línies reben la mateixa radiació i es mesuren cada $12$ h.
Quadres negres: l’índex mitòtic baixa d’uns $3\ \%$ a l’hora $0$ a gairebé $0\ \%$ a les $12$ h i es manté per sota de l’ $1\ \%$ fins a les $96$ h.
Quadres blancs: l’índex mitòtic continua al voltant del $3\ \%$ i puja fins a uns $13\ \%$ a les $48$ h; després baixa a uns $2\ \%$ a les $96$ h.
La p53 funcional atura el cicle al punt de control $\mathrm{G_2/M}$ quan el DNA està danyat (perquè es repari) o porta la cèl·lula a l’apoptosi: per això gairebé cap cèl·lula entra en mitosi.
Les cèl·lules sense p53 no s’aturen i es divideixen amb el DNA danyat, i l’índex mitòtic puja.

ResultatLa línia de quadres negres és la que té el gen TP53 funcional: després de la radiació l’índex mitòtic cau gairebé a $0\ \%$ , perquè la p53 atura el cicle abans de la mitosi o provoca l’apoptosi de les cèl·lules danyades.

La pauta oficial dona: Quadres negres: no augmenta l’índex mitòtic perquè la p53 funcional atura el cicle (o provoca l’apoptosi); també es pot justificar descartant els quadres blancs.

2.40,5 punts

Plantejament En la latència el virus no es multiplica i no causa símptomes, però el seu DNA continua dins de les cèl·lules.

PCR: Sí. Les cèl·lules de l’elefant infectat contenen el DNA del virus en fase de latència; si s’usen encebadors específics de l’EEHV, la PCR amplifica aquest DNA encara que no hi hagi hemorràgies.
Anticossos: Sí. Si el virus és latent, l’elefant s’hi ha exposat en algun moment (la primera infecció), i aquesta exposició ha desencadenat una resposta immunitària amb producció d’anticossos contra l’EEHV.

ResultatSí a totes dues: el DNA del virus latent és a les cèl·lules i la PCR l’amplifica, i l’elefant va estar exposat al virus en la infecció inicial, cosa que va desencadenar la producció d’anticossos.

La pauta oficial dona: Sí: les cèl·lules contenen el DNA del virus, que s’amplificarà per PCR. Sí: hi ha hagut exposició al virus, que ha desencadenat la producció d’anticossos.

2.50,5 punts

Plantejament Una vacuna fa que l’organisme respongui a un antigen sense patir la malaltia.

A, activa: és el sistema immunitari del mateix elefant el que respon i fabrica anticossos, limfòcits activats i cèl·lules de memòria.
B, artificial: l’antigen s’introdueix de manera deliberada amb la vacuna, no per una infecció natural.
Les proteïnes víriques que fabriquen les cèl·lules de l’elefant no són pròpies de l’elefant: el sistema immunitari les reconeix com a estranyes i actuen com a antígens que activen la resposta immunitària.

ResultatLa vacuna dona immunitat activa (l’elefant fabrica les seves defenses i memòria) i artificial (l’antigen s’introdueix deliberadament). Les proteïnes víriques activen el sistema immunitari perquè són estranyes i actuen com a antígens.

La pauta oficial dona: A activa (el cos produeix anticossos i memòria), B artificial (exposició deliberada a l’antigen); actuen com a antígens, proteïnes no pròpies.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Microbiologia, Metabolisme, Genètica molecular, Tècniques d’observació

Enunciat oficial de l’exercici 3 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 3 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Els polihidroxialcanoats (PHA) són bioplàstics sintetitzats intracel·lularment per alguns microorganismes com a reserva de carboni i energia que, una vegada extrets de la cèl·lula, presenten propietats físiques similars als plàstics derivats del petroli. Des de la dècada del 1980 són un tema d’investigació important, sobretot com a substituts dels plàstics d’origen petroquímic, ja que els PHA són completament biodegradables i es produeixen a partir de fonts de carboni renovables.

Un dels microorganismes que generen PHA és Cupriavidus necator, un bacteri gramnegatiu quimioautòtrof.

3.1 Indiqueu, a la taula següent, quina d’aquestes dues imatges podria correspondre a Cupriavidus necator, i anomeneu-ne les parts numerades.

Cupriavidus necator: Imatge A / Imatge B

1		3
2		4

[0,5 punts]

3.2 Per a distingir els bacteris gramnegatius i grampositius es duu a terme la tinció de Gram, tal com s’esquematitza a la taula següent:

TINCIÓ DE GRAM

	1	2
SENSE TENYIR	CLAR	CLAR
CRISTALL VIOLETA	BLAU FOSC	BLAU FOSC
LUGOL	VIOLETA	VIOLETA
DECOLORACIÓ AMB ALCOHOL-ACETONA	VIOLETA	CLAR
SAFRANINA	VIOLETA	VERMELL

Completeu la taula següent basant-vos en la informació de la imatge anterior.

Quina columna correspon als bacteris gramnegatius? (1 / 2)

Quina columna correspon als bacteris grampositius? (1 / 2)

Tenint en compte les diferències que hi ha segons la tinció, quina característica estructural tenen els bacteris tenyits de color violeta que fa que a l’hora d’efectuar la decoloració no desaparegui el cristall violeta?

[0,5 punts]

3.3 Cupriavidus necator és un bacteri quimioautòtrof. La seva producció de PHA comença quan el bacteri es troba en condicions de limitació de nitrogen ( $\mathrm{N_2}$ ), magnesi (Mg), oxigen ( $\mathrm{O_2}$ ) o fòsfor (P), i d’excés de carboni (C) al seu entorn; aquestes circumstàncies fan que s’activi el cicle de Calvin.

Completeu la taula de sota basant-vos en la informació de l’esquema següent.

Enzim necessari per a dur a terme la fixació (1):

Coenzim reductor (2):

Molècula que és fixada en el cicle de Calvin (3):

Localització del cicle de Calvin:

S’utilitza llum per a produir l’ATP? Raoneu la resposta.

[0,5 punts]

3.4 Cupriavidus necator també pot comportar-se com un organisme heteròtrof quan al medi hi ha un excés de matèria orgànica (fructosa, glucosa…), per la qual cosa també s’acumula PHA com a reserva energètica i de carboni dins la cèl·lula, tal com mostra l’esquema següent. Completeu la taula de sota basant-vos en aquest esquema.

Com s’anomena la via A?

Com s’anomena la reacció B?

Quin és el balanç energètic per glucosa de la via A?

Quan Cupriavidus necator necessita energia, utilitza el PHA per a tornar a fer acetil-CoA, que entrarà al cicle de Krebs. On es durà a terme el cicle de Krebs?

[0,5 punts]

3.5 Cupriavidus necator utilitza l’operó phaCAB per a la síntesi de PHA, en què els tres gens són transcrits conjuntament sota el control d’un promotor comú. Aquest operó conté tres gens (phaC, phaA i phaB) que codifiquen tres enzims implicats en la síntesi de PHA. Observeu la imatge següent i responeu a les preguntes de la taula que hi ha a continuació, sobre l’expressió de l’operó phaCAB.

Quants mRNA diferents se sintetitzen quan l’operó phaCAB és transcrit?

Quantes proteïnes diferents se sintetitzen quan l’operó phaCAB és traduït?

Quina utilitat té l’agrupació de gens en operons als bacteris?

Si una mutació inactivés la funció del gen phaC, sense afectar els altres dos gens, se sintetitzaria el PHA? Raoneu la resposta.

[0,5 punts]

Dues parets bacterianes en esquema. A: una capa gruixuda (1), feta de diverses capes entrecreuades, sobre una sola bicapa lipídica (2). B: una bicapa lipídica exterior (3), una capa fina (4) i una bicapa lipídica interior (2).

Esquema del cicle de Calvin a Cupriavidus necator. L’H₂ s’oxida a la hidrogenasa, que proporciona el coenzim reductor (2) al cicle de Calvin. El cicle també rep ATP i fixa la molècula 3 gràcies a l’enzim 1, encarregat de la fixació. Del cicle surt acetil-CoA, que s’utilitza per a la síntesi de PHA.

Esquema «Excés de glucosa i poca necessitat d’energia». La via A porta de la glucosa a 2 piruvats; la reacció B porta dels 2 piruvats a 2 acetil-CoA. La β-cetotiolasa uneix dos acetil-CoA en acetoacetil-CoA (i allibera CoA-SH); l’acetoacetil-CoA reductasa el redueix a 3-hidroxibutiril-CoA (amb NADPH, que passa a NADP⁺); la PHB sintasa afegeix aquestes unitats una a una al polímer, el PHA.

Procés metabòlic de producció de PHA. L’operó phaCAB té un promotor seguit dels gens phaC, phaA i phaB. Unes línies uneixen cada gen amb el seu enzim: phaA, β-cetotiolasa; phaB, acetoacetil-CoA reductasa; phaC, PHA polimerasa. A sota, la via: acetil-CoA, acetoacetil-CoA, 3-hidroxibutiril-CoA i P3HB (el polímer), cada pas catalitzat per un d’aquests enzims, en aquest ordre.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

3.10,5 punts

Plantejament Cupriavidus necator és gramnegatiu. La paret d’un gramnegatiu té una capa fina de peptidoglicà entre dues membranes; la d’un grampositiu, una capa gruixuda de peptidoglicà sobre la membrana plasmàtica.

La imatge A té una capa gruixuda (1) sobre una sola membrana (2): és la paret d’un grampositiu.
La imatge B té dues bicapes lipídiques (3 i 2) i, entre elles, una capa fina (4): és la paret d’un gramnegatiu. Per tant, Cupriavidus necator correspon a la imatge B.
1: capa gruixuda de peptidoglicà (mureïna), la paret del grampositiu.
2: membrana plasmàtica (citoplasmàtica), la bicapa lipídica interna.
3: membrana externa, la bicapa lipídica exterior pròpia dels gramnegatius.
4: capa fina de peptidoglicà, dins de l’espai periplasmàtic.

ResultatCupriavidus necator correspon a la imatge B. 1: peptidoglicà (paret gruixuda); 2: membrana plasmàtica; 3: membrana externa; 4: capa fina de peptidoglicà (espai periplasmàtic).

La pauta oficial dona: Imatge B; 1 peptidoglicà o paret; 2 membrana plasmàtica; 3 membrana externa; 4 peptidoglicà o espai periplasmàtic.

3.20,5 punts

Plantejament Les dues columnes es comporten igual fins a la decoloració; allà es veu la diferència.

Columna 2: amb l’alcohol-acetona perd el color (queda clara) i després la safranina la tenyeix de vermell: són bacteris gramnegatius.
Columna 1: continua violeta després de la decoloració i la safranina no la canvia: són bacteris grampositius.
Els grampositius tenen una capa de peptidoglicà (mureïna) molt gruixuda, que reté el complex de cristall violeta i lugol quan s’hi passa l’alcohol. Els gramnegatius tenen una capa fina i una membrana externa que l’alcohol altera, i el colorant s’escapa.

ResultatLa columna 2 correspon als gramnegatius i la 1, als grampositius. Els bacteris violeta (grampositius) tenen una paret de peptidoglicà més gruixuda, que reté el cristall violeta en la decoloració.

La pauta oficial dona: Gramnegatius: columna 2; grampositius: columna 1; capa de peptidoglicà (paret) més gruixuda (o àcids teicoics).

3.30,5 punts

Plantejament El cicle de Calvin és el mateix que en les plantes, però l’energia i el poder reductor no surten de la llum, sinó de l’oxidació de l’ $\mathrm{H_2}$ .

1: la RuBisCO (ribulosa-1,5-bisfosfat carboxilasa), l’enzim que fixa el carboni.
2: el NADPH (o NADH), que la hidrogenasa redueix amb els electrons de l’ $\mathrm{H_2}$ .
3: el $\mathrm{CO_2}$ , la molècula que es fixa en matèria orgànica.
Localització: el citosol del bacteri (els procariotes no tenen cloroplasts).
Llum: No. És un bacteri quimioautòtrof: obté l’energia de l’oxidació de l’ $\mathrm{H_2}$ (una reacció química) i no té pigments fotosintètics. L’ATP no es fa per fotofosforilació.

Resultat1: RuBisCO; 2: NADPH (o NADH); 3: $\mathrm{CO_2}$ ; el cicle es fa al citosol. No s’utilitza llum, perquè és quimioautòtrof: treu l’energia de l’oxidació de l’ $\mathrm{H_2}$ .

La pauta oficial dona: RuBisCO; NADPH o NADH; $\mathrm{CO_2}$ ; citosol del bacteri; no, perquè és quimioautòtrof i no té pigments fotosintètics (el NADH ve de l’oxidació de l’ $\mathrm{H_2}$ ).

3.40,5 punts

Plantejament A l’esquema, la glucosa dona dos piruvats (via A) i cada piruvat dona un acetil-CoA (reacció B).

Via A, de glucosa a 2 piruvats: la glicòlisi (glucòlisi).
Reacció B, de piruvat a acetil-CoA: la descarboxilació oxidativa del piruvat, que allibera $\mathrm{CO_2}$ i redueix $\mathrm{NAD^+}$ a NADH.
Balanç de la glicòlisi: es gasten 2 ATP a la primera fase i se’n formen 4 a la segona.
$4\ \text{ATP}-2\ \text{ATP}$ ${}= 2\ \text{ATP per glucosa}$
A més, la glicòlisi produeix 2 NADH per glucosa.
El cicle de Krebs es fa al citosol (citoplasma), perquè els bacteris no tenen mitocondris.

ResultatLa via A és la glicòlisi i la reacció B, la descarboxilació oxidativa del piruvat. La glicòlisi dona un balanç de 2 ATP per glucosa. El cicle de Krebs es fa al citosol, perquè és un procariota.

La pauta oficial dona: Glucòlisi; descarboxilació oxidativa del piruvat; 2 ATP; citosol (o citoplasma).

3.50,5 punts

Plantejament En un operó, un sol promotor controla diversos gens que es transcriuen junts.

Es transcriu un sol mRNA (policistrònic), que porta la informació dels tres gens.
Aquest mRNA es tradueix en tres proteïnes diferents, els tres enzims: phaA dona la β-cetotiolasa; phaB, l’acetoacetil-CoA reductasa, i phaC, la PHA polimerasa.
Utilitat de l’operó: els gens d’una mateixa via es regulen de manera coordinada (s’activen o s’aturen alhora), cosa que permet respondre ràpidament als canvis del medi i estalviar energia, perquè es fa un sol mRNA.
Mutació en phaC: no se sintetitzaria PHA. Segons l’esquema, phaC codifica la PHA polimerasa, l’enzim de l’últim pas, que uneix les molècules de 3-hidroxibutiril-CoA per formar el polímer. Encara que phaA i phaB funcionessin, s’acumularia el producte intermedi però no es formaria el bioplàstic.

ResultatEs fa un sol mRNA i tres proteïnes. Els operons permeten regular junts gens relacionats. Sense phaC no es forma PHA, perquè falta la PHA polimerasa que fa l’últim pas de la síntesi.

La pauta oficial dona: Un sol mRNA; 3 proteïnes (enzims); coordinació de la regulació, rapidesa o estalvi d’energia; no, perquè phaC codifica la polimerasa que fa el polímer.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferentTemes: Metabolisme, Biomolècules, Evolució, La cèl·lula, Tècniques d’observació

Enunciat oficial de l’exercici 4 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 4 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2026 (convocatòria ordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Els pops són depredadors marins actius que alternen períodes de desplaçament lent amb moments de fugida explosiva per propulsió a raig. Aquesta locomoció ràpida exigeix una quantitat elevada d’energia en molt poc temps.

4.1 Diversos estudis han demostrat que, per a obtenir energia quan fa natació ràpida, el pop fa servir principalment una via metabòlica anaeròbica, especialment al teixit muscular del mantell, mentre que per a obtenir energia quan fa activitat moderada utilitza vies aeròbiques. Completeu la taula següent:

Quan el pop fa natació ràpida, quina via metabòlica utilitza?

Quan el pop fa natació moderada, quin procés metabòlic utilitza?

[0,4 punts]

4.2 Quan el pop fa una natació moderada, segueix un metabolisme aeròbic amb moltes etapes utilitzant la glucosa com a substrat inicial per a poder obtenir un rendiment energètic més elevat que en la natació ràpida. Completeu la taula següent anomenant les vies metabòliques que utilitza i la seva ubicació.

Vies metabòliques	Ubicació cel·lular i subcel·lular

[0,6 punts]

4.3 Els pops poden canviar ràpidament de color gràcies als cromatòfors, unes cèl·lules pigmentàries que contenen melanina o altres pigments. Cada cromatòfor està envoltat de fibres musculars que, en contraure’s, estiren la cèl·lula i expandeixen el pigment, de manera que es modifica el color de la pell del pop.

Observeu la micrografia següent i calculeu la mida real del cromatòfor en micròmetres.

[0,5 punts]

4.4 La via de síntesi de melanina s’inicia partir de la tirosina. En els melanòcits, la tirosina és oxidada per l’enzim tirosinasa per a donar lloc a la dihidroxifenilalanina (DOPA). Posteriorment, a partir de la DOPA i utilitzant altres enzims, es formen diferents tipus de melanina amb reaccions d’oxidació i polimerització.

Completeu la taula següent sobre la tirosinasa.

Quin tipus de biomolècula és la tirosinasa?

Quin és el substrat de la tirosinasa?

Quin és el producte final de la tirosinasa?

La tirosinasa necessita coure ( $\mathrm{Cu^{2+}}$ ) per a funcionar. La presència d’aquest cofactor modula l’activitat de l’enzim sense modificar-ne l’estructura primària.

Què significa que no s’altera l’estructura primària de l’enzim?

[0,5 punts]

4.5 La comparació de les característiques entre el pop i altres organismes dona informació sobre quin ha estat el seu origen evolutiu. Per exemple, s’ha vist que certes estructures complexes del pop Octopus insularis (com els ulls tipus càmera) han evolucionat de manera convergent en grups molt allunyats com els cefalòpodes i els vertebrats, mentre que altres característiques com l’existència de la tirosinasa ja eren presents en espècies avantpassades comunes de cefalòpodes i vertebrats.

Responeu a les preguntes següents, relacionades amb l’evolució convergent.

Què és la convergència evolutiva?

Com s’anomenen els òrgans que es formen seguint una evolució convergent? En el context d’aquesta pregunta, quins serien aquests òrgans?

[0,5 punts]

Micrografia de cromatòfors: uns quinze cercles foscos de mida semblant sobre un fons clar. Una fletxa assenyala un dels cromatòfors de la part de baix. Barra d’escala de 10 μm a baix a la dreta; el cromatòfor assenyalat fa una mica menys que aquesta barra (uns dos terços).

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

4.10,4 punts

Plantejament Sense oxigen suficient, les cèl·lules musculars obtenen ATP de la glicòlisi i regeneren el $\mathrm{NAD^+}$ amb una fermentació; amb oxigen, oxiden la glucosa del tot.

Natació ràpida: la fermentació làctica (glicòlisi anaeròbica, en què el piruvat es redueix).
Natació moderada: la respiració cel·lular (aeròbica).

ResultatEn la natació ràpida, la fermentació làctica; en la natació moderada, la respiració cel·lular aeròbica.

La pauta oficial dona: Ràpida: fermentació làctica (només «fermentació», la meitat); moderada: respiració cel·lular.

4.20,6 punts

Plantejament La respiració de la glucosa té tres grans etapes, cadascuna en un compartiment.

Glicòlisi: al citosol (citoplasma).
Cicle de Krebs: a la matriu mitocondrial (abans, el piruvat s’hi converteix en acetil-CoA).
Cadena de transport d’electrons (cadena respiratòria) i fosforilació oxidativa: a la membrana mitocondrial interna (les crestes mitocondrials).

ResultatGlicòlisi, al citosol; cicle de Krebs, a la matriu mitocondrial; cadena respiratòria i fosforilació oxidativa, a la membrana mitocondrial interna (crestes).

La pauta oficial dona: Glicòlisi, citosol; cicle de Krebs, matriu mitocondrial; cadena de transport d’electrons o fosforilació oxidativa, crestes o membrana mitocondrial interna.

4.30,5 punts

Plantejament Mesurem amb un regle, a l’examen imprès, la barra d’escala ( $10\ \mu\mathrm{m}$ ) i el diàmetre del cromatòfor assenyalat amb la fletxa, i fem una regla de tres.

Mesures sobre el paper: barra d’escala, $1{,}5$ cm; diàmetre del cromatòfor, uns $1{,}05$ cm.
Mida real del cromatòfor:
$1{,}05\ \mathrm{cm}\cdot\frac{10\ \mu\mathrm{m}}{1{,}5\ \mathrm{cm}}=7{,}0\ \mu\mathrm{m}$
Com que la mesura amb el regle pot variar una mica, resultats propers (per exemple, $6{,}7\ \mu\mathrm{m}$ si el diàmetre es mesura com a $1$ cm) també són correctes si el càlcul està ben fet.

ResultatEl cromatòfor fa uns $7\ \mu\mathrm{m}$ de diàmetre.

La pauta oficial dona: $\frac{1\ \mathrm{cm}\cdot 10\ \mu\mathrm{m}}{1{,}5\ \mathrm{cm}}=6{,}66\ \mu\mathrm{m}$ (s’accepten altres valors si el càlcul és correcte).

4.40,5 punts

Plantejament La tirosinasa és un enzim: el substrat és la molècula sobre la qual actua i el producte, la que en surt.

Tipus de biomolècula: una proteïna (de fet, una glicoproteïna); és un enzim.
Substrat: la tirosina.
Producte: la DOPA (dihidroxifenilalanina).
L’estructura primària d’una proteïna és la seqüència dels seus aminoàcids. Que no s’alteri vol dir que el coure no canvia ni quins aminoàcids té l’enzim, ni quants n’hi ha, ni en quin ordre: només s’hi uneix i en modifica l’activitat.

ResultatLa tirosinasa és una proteïna (enzim); el substrat és la tirosina i el producte, la DOPA. No alterar l’estructura primària vol dir que no canvia la seqüència (l’ordre i el nombre) d’aminoàcids de l’enzim.

La pauta oficial dona: Proteïna (glicoproteïna); tirosina; DOPA; no canvia la seqüència (ordre i quantitat) d’aminoàcids.

4.50,5 punts

Plantejament Cal distingir les semblances heretades d’un avantpassat comú de les que han aparegut per separat.

Convergència evolutiva: espècies poc emparentades desenvolupen estructures o característiques semblants.
Aquestes semblances apareixen perquè la selecció natural actua de manera semblant en ambients o modes de vida semblants.
Les estructures s’originen de manera independent en cada grup: no provenen d’un avantpassat comú que ja les tingués.
Els òrgans que es formen per evolució convergent s’anomenen òrgans anàlegs: tenen una funció i una forma semblants però un origen diferent.
En aquest cas, els òrgans anàlegs són els ulls tipus càmera dels cefalòpodes (com el pop) i dels vertebrats.

ResultatLa convergència evolutiva és l’aparició independent de característiques semblants en espècies no emparentades, per pressions selectives semblants. Els òrgans resultants són òrgans anàlegs; aquí, els ulls tipus càmera.

La pauta oficial dona: Característiques semblants, per pressions ambientals semblants, sense avantpassat comú; òrgans anàlegs; els ulls tipus càmera.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Biologia, resolts

2026juny · sèrie 1 · Ets aquíjuny · sèrie 5 extraordinària
2025juny · sèrie 1 juny · sèrie 4 extraordinària
2024juny · sèrie 1 juny · sèrie 5 extraordinària
2023juny · sèrie 1 juny · sèrie 5 extraordinària
2022juny · sèrie 2 juny · sèrie 5 extraordinària

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Biologia de 2022 a 2026.

Metabolisme Evolució Tècniques d’observació La cèl·lula Genètica mendeliana Biotecnologia Biomolècules Genètica molecular Immunologia Disseny experimental Tots els temes de Biologia

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 1) de Biologia del 2026?

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Per temes, els punts eren: metabolisme (2 punts), evolució (1,5 punts), tècniques d’observació (1,5 punts), la cèl·lula (1 punt), genètica mendeliana (1 punt), biotecnologia (1 punt), biomolècules (0,5 punts), genètica molecular (0,5 punts), immunologia (0,5 punts) i disseny experimental (0,5 punts).

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 2 dels 4 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per un enunciat ambigu i per arrodoniment): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Solucions escrites per EducaIA i contrastades una a una amb la pauta oficial de correcció.

Com fem i comprovem els exercicis

Tens la PAU de Biologia aquest curs?

Puja els teus apunts de Biologia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Biologia a EducaIA

Tots els exàmens de Catalunya Centre PAU de Catalunya Calculadora de nota PAU