Biologia, PAU 2025 de Catalunya: l’examen de juny (sèrie 4) resolt

L’examen de juny (sèrie 4) de Biologia de la PAU de Catalunya del 2025, sencer: els quatre exercicis tal com van sortir, cadascun amb la solució pas a pas d’EducaIA de cada apartat, contrastada amb la pauta oficial de correcció. Quan la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta, et diem per què.

Catalunya · 2n de Batxillerat
Convocatòria ordinària (juny) · sèrie 4
4 exercicis de 2,5 punts
Contrastat amb la pauta oficial

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Què hi entrava, en punts

Els punts de cada apartat, sumats pel tema del temari que pregunta.

Instruccions de l’examen L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts.

Els exercicis de l’examen

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 1

2,5 puntsL’examen porta una errataTemes: Metabolisme, Biomolècules, Genètica molecular, Microbiologia

Enunciat oficial de l’exercici 1 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2025 (convocatòria ordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 1 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2025 (convocatòria ordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

La cua de bou és un estofat d’origen cordovès molt apreciat gastronòmicament i amb notables propietats nutritives.

a) L’any 2022 es va dur a terme un estudi amb un grup de 25 persones que van incloure a la seva dieta una ració superior als 150 grams de cua de bou els dijous i els diumenges. Aquest estudi va determinar que la cua de bou, si es consumeix a l’hora de dinar i es fa exercici, activa la despesa de greix per a obtenir energia. L’esquema següent mostra el catabolisme del greix fins a l’obtenció d’ATP.

Observeu la figura anterior i completeu la taula següent:

Com es diu la via metabòlica indicada a l’esquema com a via A?

Com es diu la via metabòlica indicada a l’esquema com a via B?

Com es diu la via metabòlica indicada a l’esquema com a via C?

Quin paper té l’oxigen ( $\mathrm{O_2}$ ) en la fosforilació oxidativa?

Quin paper té el NADH en la fosforilació oxidativa?

[0,5 punts]

b) La cua de bou és una font de proteïna important per l’alt contingut en col·lagen que té. El col·lagen és una proteïna formada a partir de tres cadenes polipeptídiques idèntiques. L’esquema següent mostra els diferents graus de plegament del col·lagen:

Tenint en compte l’esquema anterior, completeu la taula següent:

Què és l’estructura primària d’una proteïna i quina importància té?

Quin tipus d’estructura secundària presenta el col·lagen?

L’estructura definitiva del col·lagen és terciària o quaternària? Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

c) La cua de bou també conté molta vitamina B12 que el nostre cos no pot sintetitzar. La vitamina B12 és imprescindible per al funcionament de l’organisme, ja que és un cofactor de dos enzims. Un d’aquests enzims és l’L-metilmalonil-CoA-mutasa, que catalitza la conversió d’L-metilmalonil-CoA en succinil-CoA, necessari per a la síntesi d’hemoglobina. El dèficit de vitamina B12 pot provocar una greu forma d’anèmia anomenada anèmia perniciosa.

Expliqueu què és un cofactor i justifiqueu per què la manca de vitamina B12 pot provocar anèmia perniciosa.

[0,5 punts]

d) L’altre enzim del nostre cos que té com a cofactor la vitamina B12 és la metionina-sintasa, que catalitza la conversió de la cisteïna en metionina. La metionina, al seu torn, és requerida per a la síntesi d’S-adenosilmetionina, un donador de grups metil ( $\mathrm{CH_3}$ ) que la cèl·lula utilitza per a metilar regions de DNA en promotors de gens. Aquesta metilació serveix per a inhibir l’expressió de determinats gens quan és necessari.

A partir d’aquesta informació, de l’observació de l’esquema i dels vostres coneixements, detecteu en el text següent cinc errades i corregiu-les:

«La cisteïna i la metionina són dos nucleòtids que contenen sodi. La metionina-sintasa catalitza la conversió de cisteïna en metionina, que, posteriorment, es pot convertir en S-adenosilmetionina. L’S-adenosilmetionina transfereix grups metil a promotors de determinats gens i els silencia: quan el promotor està metilat, no s’hi pot unir la DNA-polimerasa i, per tant, el gen no es pot traduir. Un dèficit en vitamina B12 pot provocar que alguns gens supressors tumorals no es metilin, cosa que fa que no quedin silenciats i que augmenti el risc de patir càncer.»

Errada (copieu el fragment del text on es troba)	Correcció

[0,5 punts]

e) Des de l’aparició a finals dels anys noranta del segle XX de la malaltia de les vaques boges o encefalopatia espongiforme bovina (EEB), la cua de bou, així com altres parts d’aquest animal que poden tenir restes de medul·la espinal, és controlada a l’escorxador per a prevenir la presència de prions.

Expliqueu què són els prions i com poden provocar l’EEB.

[0,5 punts]

Esquema del catabolisme del greix. Fora del mitocondri (citosol), la via A transforma els triacilglicèrids (greix) en àcids grassos, que entren al mitocondri. A dins, la via B porta els àcids grassos fins a acetil-CoA i produeix NADH; l’acetil-CoA entra a la via C, un cicle que allibera CO₂ i produeix NADH. A l’esquerra, la fosforilació oxidativa: el NADH passa a NAD⁺, l’O₂ passa a H₂O i l’ADP i el fosfat (Pi) passen a ATP.

Esquema en tres requadres. Estructura primària (font: uniprot.org): els 50 primers dels 1464 aminoàcids de la cadena, des de l’extrem NH₂: MFSFVDLRLLLLLAATALLTHGQEEGQVEGQDEDIPPITCVQNGLRYHDRD…COOH. Estructura secundària: una de les tres cadenes, en model de cintes, plegada en una hèlix. Estructura definitiva: les tres cadenes helicoïdals unides i enrotllades entre elles.

Esquema. Cisteïna (fórmula: carboni central amb H, NH₂, COOH i el radical CH₂−SH) → metionina, per la metionina-sintasa (cofactor: vitamina B12); fórmula de la metionina: carboni central amb H, NH₂, COOH i el radical CH₂−CH₂−S−CH₃. La metionina dona S-adenosilmetionina, que per metilació posa grups CH₃ al DNA davant d’un gen: el gen activat (amb una fletxa d’inici) passa a gen silenciat (fletxa barrada amb una X).

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,5 punts

Plantejament Cal reconèixer a l’esquema les vies del catabolisme dels triacilglicèrids i el paper de l’oxigen i del NADH a la cadena respiratòria.

Via A: lipòlisi. Al citosol, els triacilglicèrids (greix) s’hidrolitzen en glicerina i àcids grassos.
Via B: beta-oxidació (hèlix de Lynen). Dins del mitocondri, els àcids grassos es van trencant en molècules d’acetil-CoA, i es formen NADH (i $\mathrm{FADH_2}$ ).
Via C: cicle de Krebs (dels àcids tricarboxílics). L’acetil-CoA s’oxida fins a $\mathrm{CO_2}$ i es formen més NADH.
Oxigen: és l’acceptor final dels electrons de la cadena respiratòria; en acceptar-los (amb protons) es redueix a aigua, que surt a l’esquema com a $\mathrm{H_2O}$ .
NADH: és el donador d’electrons a la cadena respiratòria; en cedir-los s’oxida a $\mathrm{NAD^+}$ , i l’energia d’aquests electrons s’aprofita per fer ATP a partir d’ADP i fosfat.

ResultatVia A: lipòlisi. Via B: beta-oxidació (hèlix de Lynen). Via C: cicle de Krebs. L’oxigen és l’acceptor final d’electrons (es redueix a aigua) i el NADH, el donador d’electrons de la cadena respiratòria.

La pauta oficial dona: Via A: lipòlisi. Via B: beta-oxidació (o hèlix de Lynen). Via C: cicle de Krebs (o dels àcids tricarboxílics). $\mathrm{O_2}$ : acceptor d’electrons. NADH: donador d’electrons.

b)0,5 punts

Plantejament Es demanen els nivells d’estructura de les proteïnes aplicats al col·lagen, a partir de l’esquema.

Estructura primària: la seqüència d’aminoàcids de la cadena (quins aminoàcids hi ha, quants i en quin ordre), com la que surt a l’esquema començant per l’extrem $\mathrm{NH_2}$ .
Importància: determina totes les altres estructures, és a dir, com es plega la proteïna, la seva forma i, per tant, la seva funció.
Estructura secundària: l’esquema mostra cada cadena plegada en hèlix α. Cal saber que en el col·lagen real cada cadena forma una hèlix més estirada i que gira en sentit contrari, l’hèlix del col·lagen, un tipus d’estructura secundària propi d’aquesta proteïna.
Estructura definitiva: quaternària, perquè està formada per més d’una cadena polipeptídica (tres cadenes unides entre elles). L’estructura terciària és el plegament d’una sola cadena.

ResultatEstructura primària: la seqüència d’aminoàcids (nombre i ordre); determina el plegament, la forma i la funció de la proteïna. Estructura secundària: hèlix α, segons l’esquema (en el col·lagen real, una hèlix pròpia, l’hèlix del col·lagen). Estructura definitiva: quaternària, perquè la formen tres cadenes polipeptídiques.

La pauta oficial dona: Seqüència d’aminoàcids (nombre i ordre); determina la resta d’estructures (plegament, forma, funció). Secundària: hèlix alfa. Quaternària, perquè està formada per més d’una cadena (tres).

c)0,5 punts

Plantejament Es demana la definició de cofactor i la cadena de conseqüències des de la manca de vitamina B12 fins a l’anèmia.

Un cofactor és una molècula no proteica (un ió o una molècula orgànica, que s’anomena coenzim) que un enzim necessita per catalitzar la reacció.
Sense vitamina B12, la L-metilmalonil-CoA-mutasa no pot fer bé la seva funció i no es forma prou succinil-CoA.
Segons l’enunciat, el succinil-CoA és necessari per fabricar hemoglobina, la proteïna dels glòbuls vermells que transporta l’oxigen per la sang; sense prou succinil-CoA no se’n fabrica prou.
La sang no pot portar prou oxigen als teixits: això és l’anèmia.

ResultatUn cofactor és una molècula no proteica que l’enzim necessita per catalitzar la reacció. Sense vitamina B12, la L-metilmalonil-CoA-mutasa no funciona bé, no hi ha prou succinil-CoA ni, per tant, prou hemoglobina, i la sang no transporta prou oxigen: anèmia.

La pauta oficial dona: Cofactor: molècula no proteica que necessita l’enzim per catalitzar la reacció; sense vitamina B12 la metilmalonil-CoA-mutasa no funciona bé, no s’obté prou succinil-CoA, no es fabrica prou hemoglobina (que transporta l’oxigen) i es produeix l’anèmia; també es valora la coherència del redactat.

d)0,5 punts

Plantejament Cal repassar el text frase per frase amb l’esquema (les fórmules de la cisteïna i la metionina i el gen silenciat per metilació) i amb el que se sap de la transcripció i del càncer.

Errada 1: «dos nucleòtids». Correcció: dos aminoàcids. A l’esquema, totes dues tenen un grup amino ( $\mathrm{NH_2}$ ) i un grup carboxil (COOH) units al mateix carboni.
Errada 2: «que contenen sodi». Correcció: que contenen sofre (S). A les fórmules es veu el sofre: el grup SH de la cisteïna i el $\mathrm{S{-}CH_3}$ de la metionina.
Errada 3: «no s’hi pot unir la DNA-polimerasa». Correcció: l’RNA-polimerasa. L’enzim que s’uneix al promotor per començar a llegir un gen és l’RNA-polimerasa; la DNA-polimerasa intervé en la replicació.
Errada 4: «el gen no es pot traduir». Correcció: no es pot transcriure. Si l’RNA-polimerasa no s’uneix al promotor, no es fa la transcripció del gen a RNA (la traducció és el pas posterior, de l’RNA a proteïna).
Errada 5: «alguns gens supressors tumorals». Correcció: alguns oncogens (protooncogens). Si un gen que afavoreix la divisió cel·lular no queda silenciat, augmenta el risc de càncer; en canvi, si un gen supressor de tumors s’expressa, el risc no augmenta, sinó que disminueix.
La resta del text segueix l’enunciat i l’esquema, i no hi ha més errades per corregir. Compte, però, amb una cosa que l’examen dona per bona: en realitat, la metionina-sintasa no fa la metionina a partir de la cisteïna sinó de l’homocisteïna. Es veu a les fórmules de l’esquema: el radical de la cisteïna és $\mathrm{CH_2{-}SH}$ i el de la metionina, $\mathrm{CH_2{-}CH_2{-}S{-}CH_3}$ ; amb un grup metil ( $\mathrm{CH_3}$ ) no n’hi ha prou, perquè també hi falta un $\mathrm{CH_2}$ . L’homocisteïna, de radical $\mathrm{CH_2{-}CH_2{-}SH}$ , sí que es converteix en metionina en rebre un metil.

Resultat«nucleòtids» → aminoàcids; «sodi» → sofre; «DNA-polimerasa» → RNA-polimerasa; «traduir» → transcriure; «gens supressors tumorals» → oncogens (protooncogens).

La pauta oficial dona: Nucleòtids → aminoàcids; sodi → sofre; DNA-polimerasa → RNA-polimerasa; traduir → transcriure; gens supressors tumorals → oncogens (o protooncogens).

e)0,5 punts

Plantejament Es demana la naturalesa dels prions i el mecanisme pel qual causen la malaltia.

Un prió és una proteïna infecciosa: una forma mal plegada (PrPsc) d’una proteïna normal del sistema nerviós (PrPc). No té àcid nucleic.
Quan un animal ingereix prions (per exemple, amb restes de teixit nerviós d’un animal malalt), aquests arriben a l’encèfal i fan que les proteïnes normals PrPc també es pleguin malament i es converteixin en PrPsc: la malaltia s’estén com una reacció en cadena.
Les proteïnes mal plegades no es poden degradar i s’acumulen al llarg dels anys en agregats o plaques.
Aquests agregats maten les neurones, i l’encèfal s’omple de forats (vacuoles) com una esponja, d’aquí el nom d’espongiforme, fins que l’animal mor.

ResultatEls prions són proteïnes infeccioses mal plegades; quan arriben a l’encèfal fan que les proteïnes normals també es pleguin malament, i aquestes s’acumulen en agregats que maten les neurones i deixen l’encèfal ple de forats com una esponja (encefalopatia espongiforme).

La pauta oficial dona: Prió: proteïna (PrPsc) infecciosa i mal plegada; fa que les proteïnes pròpies (PrPc) també es pleguin malament; formen agregats o plaques, provoquen mort neuronal i vacuolització de l’encèfal; també es valora la coherència del redactat.

Per què no coincideix amb la pauta

L’examen dona per bones tres coses que no són exactes, i la resposta que puntua és la que el segueix. Apartat b: l’esquema dibuixa cada cadena del col·lagen com una hèlix alfa, i els correctors donen «hèlix alfa»; en el col·lagen real, cada cadena fa l’hèlix del col·lagen, més estirada i de gir contrari, i per això la solució ho aclareix. Apartat c: l’anèmia per manca de vitamina B12 no es deu sobretot al fet que falti succinil-CoA per fabricar hemoglobina (la cèl·lula també l’obté del cicle de Krebs), sinó al fet que sense B12 tampoc no funciona la metionina-sintasa i els precursors dels glòbuls vermells no poden copiar bé el seu DNA per dividir-se. Apartat d: la metionina-sintasa no transforma la cisteïna en metionina, sinó l’homocisteïna; els correctors no ho compten com a errada i les cinc errades de la taula no canvien.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 2

2,5 puntsLa pauta té un errorTemes: Metabolisme, La cèl·lula, Disseny experimental

Enunciat oficial de l’exercici 2 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2025 (convocatòria ordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 2 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2025 (convocatòria ordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

L’alumnat de segon de batxillerat ha fet servir un laboratori virtual per a experimentar amb dos factors que afecten la fotosíntesi: el flux lluminós i la temperatura.

[Captura del laboratori virtual: una làmpada il·lumina un recipient amb aigua i una planta aquàtica, amb un termòmetre. A sota, els controls: «Flux lluminós: 1000 lúmens», «Temperatura: 10 °C», «Nombre de bombolles: 0» i un comptador que marca «0 segons».]

Aquest laboratori virtual permet escollir diferents valors de flux lluminós i de temperatura. Un cop s’inicia la simulació, es van visualitzant les bombolles que hi apareixen. El comptador indica la velocitat de sortida de les bombolles. Les figures següents mostren dos moments diferents de l’experiment.

[Dues captures del mateix laboratori, a 1000 lúmens i 10 °C: a la primera, «Nombre de bombolles: 3» i «12 segons»; a la segona, «Nombre de bombolles: 5» i «24 segons».]

La tercera bombolla apareix al cap de 12 segons d’iniciar la simulació (a 1 000 lúmens i 10 °C).

La cinquena bombolla apareix al cap de 24 segons d’iniciar la simulació (a 1 000 lúmens i 10 °C).

a) Responeu a les preguntes següents respecte a la composició i l’origen d’aquestes bombolles.

Quin és el gas que contenen aquestes bombolles?

En quina de les dues fases de la fotosíntesi es genera aquest gas?

De quina molècula prové aquest gas?

[0,4 punts]

b) L’orgànul on té lloc aquesta reacció és el cloroplast, l’estructura del qual es relaciona directament amb aquesta reacció. Completeu la taula de sota amb els noms de les molècules, les estructures o els compartiments d’aquest orgànul (senyalats amb números en la imatge) i indiqueu en quin lloc es produeix la reacció que genera el gas contingut en les bombolles.

1	Ribosomes	2
3	Midó	4	Membrana interna del cloroplast
5		6
7		8
9	Tilacoides	10	DNA

La reacció que genera el gas contingut en les bombolles es produeix a:

[0,6 punts]

c) L’alumnat ha anat canviant els valors de flux lluminós i de temperatura i ha recollit els resultats en la taula següent. Ha arribat a la conclusió que el nombre de bombolles per unitat de temps és una mesura indirecta de la velocitat de la fotosíntesi.

Temps que tarda a sortir cada bombolla (en segons):

Bombolles	1 000 lúmens, 10 °C	1 000 lúmens, 25 °C	1 000 lúmens, 40 °C	3 000 lúmens, 10 °C	3 000 lúmens, 25 °C	3 000 lúmens, 40 °C
Primera	0	0	0	0	0	0
Segona	6	3	6	3	1	3
Tercera	12	5	12	6	3	6
Quarta	18	8	18	10	5	10
Cinquena	24	11	24	13	6	13
Sisena	30	13	30	16	8	16

Justifiqueu aquesta afirmació a partir de la reacció global de la fotosíntesi.

Reacció global de la fotosíntesi:

Justificació de l’afirmació a partir de la reacció global:

[0,5 punts]

d) Quines conclusions es poden treure respecte a la influència del flux lluminós en la velocitat de la fotosíntesi? Justifiqueu la resposta a partir dels valors de la taula de l’apartat c.

Conclusions:

Justificació a partir dels valors de la taula:

[0,5 punts]

e) Quines conclusions es poden treure respecte a la influència de la temperatura en la velocitat de la fotosíntesi? Justifiqueu la resposta a partir dels valors de la taula.

Conclusions:

Justificació a partir dels valors de la taula:

[0,5 punts]

Esquema d’un cloroplast amb parts numerades. 1: punts petits a l’interior (ribosomes). 2: a l’ampliació de 8, l’espai de dins d’un dels discos apilats. 3: grans clars (midó). 4, 5 i 6: a l’ampliació de les dues membranes que envolten el cloroplast, la de dins (4), l’espai entre elles (5) i la de fora (6). 7: el medi intern on hi ha els discos. 8: una pila de discos. 9: els discos (tilacoides). 10: una molècula circular (DNA).

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,4 punts

Plantejament Les bombolles que deixa anar una planta aquàtica il·luminada són el gas que allibera la fotosíntesi.

Gas: oxigen ( $\mathrm{O_2}$ ).
Fase: la fase lluminosa (dependent de la llum), en la cadena fotosintètica de transport d’electrons.
Origen: de l’aigua ( $\mathrm{H_2O}$ ). En la fotòlisi de l’aigua, al fotosistema II, l’aigua cedeix electrons i protons i en surt l’oxigen.

ResultatOxigen ( $\mathrm{O_2}$ ), que es genera a la fase lluminosa i prové de l’aigua (fotòlisi de l’aigua).

La pauta oficial dona: Oxigen ( $\mathrm{O_2}$ ); fase lluminosa (lumínica, dependent de la llum, o cadena fotosintètica de transport d’electrons); de l’aigua ( $\mathrm{H_2O}$ ).

b)0,6 punts

Plantejament Cal posar nom a les parts que falten del cloroplast (2, 5, 6, 7 i 8) i dir on es fa la fotòlisi de l’aigua.

2: espai tilacoidal (lumen), l’interior d’un tilacoide, tal com es veu a l’ampliació de 8.
5: espai intermembranós, entre la membrana interna (4) i l’externa.
6: membrana externa del cloroplast.
7: estroma, el medi intern del cloroplast, on hi ha el DNA, els ribosomes i el midó.
8: grana (un granum), una pila de tilacoides.
Lloc de la reacció: l’oxigen es forma en la fotòlisi de l’aigua, al fotosistema II, a la cara interna de la membrana dels tilacoides, i s’allibera a l’espai tilacoidal (lumen).

Resultat2: espai tilacoidal (lumen); 5: espai intermembranós; 6: membrana externa; 7: estroma; 8: grana. La reacció es produeix a l’espai tilacoidal (a la cara interna de la membrana dels tilacoides).

La pauta oficial dona: 2: espai tilacoidal (lumen o espai intratilacoidal); 5: espai intermembranós; 6: membrana externa del cloroplast; 7: estroma; 8: grana. Reacció: a l’espai tilacoidal (també s’admeten les membranes dels tilacoides).

c)0,5 punts

Plantejament Cal escriure la reacció global i fer-hi veure que l’oxigen de les bombolles és un dels productes.

Reacció global de la fotosíntesi (amb l’energia de la llum):
$6\,\mathrm{CO_2}+6\,\mathrm{H_2O}$ ${}\longrightarrow \mathrm{C_6H_{12}O_6}+6\,\mathrm{O_2}$
L’oxigen és un dels productes finals: per cada glucosa que es fabrica s’alliberen $6$ molècules d’ $\mathrm{O_2}$ . Com més de pressa es fa la fotosíntesi, més oxigen s’allibera per unitat de temps.
Les bombolles són aquest oxigen: comptar-ne quantes surten per unitat de temps és mesurar la velocitat a què es produeix l’oxigen, que reflecteix la velocitat de tota la reacció. És una mesura indirecta perquè no es mesura la glucosa que es fabrica.

Resultat $6\,\mathrm{CO_2}+6\,\mathrm{H_2O}$ ${}\longrightarrow \mathrm{C_6H_{12}O_6}+6\,\mathrm{O_2}$ (amb llum). L’ $\mathrm{O_2}$ és un producte de la reacció; per tant, la velocitat a què surten les bombolles d’oxigen reflecteix la velocitat de tota la fotosíntesi.

La pauta oficial dona: $6\,\mathrm{CO_2}+6\,\mathrm{H_2O}$ ${}\to \mathrm{C_6H_{12}O_6}+6\,\mathrm{O_2}$ (o amb $12\,\mathrm{H_2O}$ i $6\,\mathrm{H_2O}$ als productes; no cal escriure «llum»). L’ $\mathrm{O_2}$ és un dels productes finals: la velocitat d’obtenció d’oxigen reflecteix la velocitat total de la reacció.

d)0,5 punts

Plantejament Per veure l’efecte del flux lluminós, es compara el temps fins a la sisena bombolla amb $1\,000$ i amb $3\,000$ lúmens a la mateixa temperatura: com menys temps, més bombolles per unitat de temps i més velocitat.

A $10$ °C: $30$ s amb $1\,000$ lúmens i $16$ s amb $3\,000$ lúmens.
A $25$ °C: $13$ s amb $1\,000$ lúmens i $8$ s amb $3\,000$ lúmens.
A $40$ °C: $30$ s amb $1\,000$ lúmens i $16$ s amb $3\,000$ lúmens.
A totes tres temperatures, amb $3\,000$ lúmens la sisena bombolla surt abans: en el mateix temps es fan més bombolles, és a dir, més bombolles per unitat de temps.

ResultatEn augmentar el flux lluminós (de $1\,000$ a $3\,000$ lúmens) augmenta la velocitat de la fotosíntesi: a la mateixa temperatura, la sisena bombolla surt abans amb $3\,000$ lúmens ( $16$ s davant de $30$ s a $10$ °C i a $40$ °C; $8$ s davant de $13$ s a $25$ °C).

La pauta oficial dona: En incrementar el flux lluminós augmenta la velocitat de la fotosíntesi. Sisena bombolla: a 10 °C, 30 s (1000 lúmens) i 16 s (3000 lúmens); a 25 °C, 13 s i 8 s; a 40 °C, 30 s i 16 s (cal com a mínim un exemple amb dades; també s’accepta calcular la velocitat: $6/30=0{,}2$ bombolles/s, etc.).

e)0,5 punts

Plantejament Ara es compara el temps fins a la sisena bombolla a les tres temperatures, amb el mateix flux lluminós.

Amb $1\,000$ lúmens: $30$ s a $10$ °C, $13$ s a $25$ °C i $30$ s a $40$ °C.
Amb $3\,000$ lúmens: $16$ s a $10$ °C, $8$ s a $25$ °C i $16$ s a $40$ °C.
Amb els dos fluxos, el temps més curt (la velocitat més gran) és a $25$ °C, i a $10$ °C i a $40$ °C la fotosíntesi és més lenta (i igual de lenta).
Les reaccions de la fotosíntesi les catalitzen enzims: a baixa temperatura actuen a poc a poc, i per sobre de la temperatura òptima perden activitat.

ResultatDe les tres temperatures assajades, la velocitat màxima és a $25$ °C (la temperatura òptima), i és més baixa a $10$ °C i a $40$ °C: sisena bombolla en $13$ s davant de $30$ s (amb $1\,000$ lúmens) i en $8$ s davant de $16$ s (amb $3\,000$ lúmens).

La pauta oficial dona: A 25 °C es dona la velocitat màxima, inferior a 10 °C i a 40 °C (temperatura òptima de 25 °C). Sisena bombolla: a 1000 lúmens, 30 s a 10 °C i a 40 °C i 13 s a 25 °C; a 3000 lúmens, 18 s a 10 °C i a 40 °C i 8 s a 25 °C (cal com a mínim un exemple amb dades; també s’accepta amb velocitats).

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Microbiologia, Immunologia

Enunciat oficial de l’exercici 3 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2025 (convocatòria ordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 3 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2025 (convocatòria ordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

El juny de 2024 hi va haver un brot de llengua blava a diverses comarques de Catalunya. Es tracta d’una infecció que afecta animals remugants com les cabres, les ovelles i les vaques.

La malaltia de la llengua blava és una malaltia causada pel virus BTV, un patogen amb RNA bicatenari i de forma icosaèdrica.

a) Quina de les imatges següents correspon al virus BTV? Justifiqueu les respostes a partir de les imatges proporcionades.

[Imatge de l’esquerra: micrografia de moltes estructures allargades en forma de bastó, amb la indicació d’escala « $1\ \mu\mathrm{m}$ ». Imatge de la dreta: micrografia d’una sola partícula arrodonida, de superfície granulada, una mica més gran que la barra d’escala de $50\ \mathrm{nm}$ (uns $55\ \mathrm{nm}$ de diàmetre).]

Imatge de l’esquerra	Imatge de la dreta
Correspon al virus BTV? Sí / No	Correspon al virus BTV? Sí / No
Justificació:	Justificació:

[0,5 punts]

b) L’esquema següent representa les diferents fases del procés d’infecció del virus BTV en una cèl·lula d’un animal remugant. Completeu la taula de sota explicant breument en què consisteix cadascuna de les fases marcades amb números.

Número de la fase	Breu explicació de la fase del procés d’infecció
1
2
3
4
5

[0,5 punts]

c) Un dels primers símptomes de la malaltia de la llengua blava és la inflamació d’aquest òrgan en els animals afectats. Trieu dues biomolècules o cèl·lules de les que es proposen tot seguit que intervinguin en el procés inflamatori. Anoteu-les dins de la taula següent i expliqueu la funció principal que tenen en aquest procés.

Biomolècules i cèl·lules: anticossos, histamina, cèl·lules plasmàtiques, mastòcits, eosinòfils.

Biomolècula o cèl·lula	Funció en el procés inflamatori

[0,5 punts]

d) Una de les maneres de lluitar contra la malaltia de la llengua blava és la vacunació preventiva dels animals. Completeu la taula següent:

Quin tipus d’immunitat confereixen les vacunes als animals remugants? Natural / Artificial

Justificació:

Quin tipus d’immunitat confereixen les vacunes als animals remugants? Activa / Passiva

Justificació:

[0,5 punts]

e) Es coneixen 24 serotipus diferents del virus BTV, els quals es defineixen segons les variants de la proteïna VP2 de la càpsida. L’any 2009, hi va haver un brot del serotipus 1 de la malaltia de la llengua blava arran del qual es van vacunar molts remugants contra aquest serotipus. El brot del juny de 2024 va ser del serotipus 8. Per què la vacuna que es va administrar el 2024 havia de ser diferent de la del 2009? Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

Esquema d’una cèl·lula amb el nucli a la dreta. 1: un virus icosaèdric s’uneix a la membrana i entra dins d’una vesícula (endosoma). Allibera la part interna del virus, que dona RNA missatger (mRNA). 2: als ribosomes, l’mRNA dona proteïnes. 3: les proteïnes i una cadena d’RNA formen una partícula nova. 4: dins de la partícula, l’RNA passa a ser de doble cadena. 5: els virus nous surten de la cèl·lula.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,5 punts

Plantejament Cal comparar cada imatge amb el que diu l’enunciat del BTV (un virus icosaèdric): la mida, que dona l’escala, i la forma.

Imatge de l’esquerra: no és el BTV. L’escala és de micròmetres, i les estructures són d’aquest ordre de mida, massa grans per a un virus. A més, tenen forma de bastó: són bacils (bacteris), no partícules icosaèdriques.
Imatge de la dreta: sí que és el BTV. La partícula fa una mica més que la barra de $50\ \mathrm{nm}$ (uns $55\ \mathrm{nm}$ ): és de l’ordre dels nanòmetres, la mida d’un virus.
A més, la seva forma arrodonida pot correspondre a una càpsida icosaèdrica, que en una micrografia es veu gairebé esfèrica.

ResultatEsquerra: no (estructures de mida de l’ordre dels micròmetres i en forma de bastó: bacils). Dreta: sí (una partícula d’uns $55\ \mathrm{nm}$ , de l’ordre dels nanòmetres com un virus, amb una forma que pot ser icosaèdrica).

La pauta oficial dona: Esquerra: no (la mida, de l’ordre de µm, no és la d’un virus; o bé la forma és de bacil, no icosaèdrica). Dreta: sí (la mida, de l’ordre de nm, és la dels virus; o bé la forma pot ser icosaèdrica). N’hi ha prou amb un argument per imatge; també s’accepta que l’una és de microscopi òptic i l’altra d’electrònic.

b)0,5 punts

Plantejament Cal seguir l’esquema fase per fase i posar nom a cada pas del cicle del virus dins de la cèl·lula.

1: unió del virus a un receptor de la membrana plasmàtica de la cèl·lula (adsorció); després entra per endocitosi, dins d’un endosoma, i en surt al citoplasma la part interna del virus, que fa l’RNA missatger víric.
2: traducció. L’RNA missatger del virus es tradueix als ribosomes de la cèl·lula i es fabriquen les proteïnes víriques.
3: acoblament (assemblatge). Les proteïnes de la càpsida s’ajunten amb una cadena d’RNA víric i formen una partícula nova.
4: replicació del material genètic. A partir de la cadena d’RNA que hi ha dins de la partícula se’n fa la complementària, i en resulta l’RNA bicatenari del virus.
5: alliberament. Els virus nous surten de la cèl·lula (per exocitosi) i poden infectar altres cèl·lules.

Resultat1: unió del virus al receptor de la membrana i entrada; 2: traducció de l’RNA víric a proteïnes; 3: acoblament de les proteïnes de la càpsida amb una cadena d’RNA víric; 4: replicació de l’RNA víric (es fa bicatenari); 5: alliberament dels nous virus per exocitosi.

La pauta oficial dona: 1: unió del virus al receptor de la membrana plasmàtica de la cèl·lula animal; 2: traducció de l’RNA del virus; 3: acoblament de les proteïnes de la càpsida i una cadena d’RNA víric; 4: replicació o duplicació de l’RNA víric; 5: exocitosi dels nous virions.

c)0,5 punts

Plantejament La inflamació és una resposta inespecífica: cal triar, de la llista, les que hi participen (els anticossos i les cèl·lules plasmàtiques són de la resposta específica).

Histamina: provoca vasodilatació i fa més permeables els capil·lars; per això surt plasma cap al teixit afectat, que s’infla i s’envermelleix.
Mastòcits: són les cèl·lules que alliberen la histamina (i altres substàncies) quan hi ha una infecció o un dany cel·lular.
També es podrien triar els eosinòfils, que alliberen histaminasa, un enzim que degrada la histamina i frena la inflamació.

ResultatHistamina: vasodilatació i sortida de plasma cap al teixit afectat. Mastòcits: alliberen la histamina davant d’una infecció o un dany. (També valdrien els eosinòfils, que degraden la histamina amb la histaminasa.)

La pauta oficial dona: Dues de: histamina (vasodilatació i sortida de plasma cap al teixit afectat); mastòcits (alliberen histamina davant d’una infecció o un dany cel·lular, i citocines que activen els basòfils); eosinòfils (alliberen histaminasa, que degrada la histamina i inhibeix el procés inflamatori).

d)0,5 punts

Plantejament Es classifica la immunitat que dona una vacuna segons dos criteris: d’on ve (natural o artificial) i qui fa els anticossos (activa o passiva).

Artificial: la desencadena la inoculació de la vacuna, una intervenció mèdica, i no una infecció natural.
Activa: és el sistema immunitari del mateix animal vacunat el que respon als antígens de la vacuna, fabrica els anticossos i genera cèl·lules de memòria.

ResultatArtificial (la provoca la inoculació de la vacuna, no la infecció natural) i activa (el mateix animal fabrica els anticossos i les cèl·lules de memòria).

La pauta oficial dona: Artificial: el desencadenant és la inoculació de la vacuna i no la infecció per causes naturals. Activa: el propi cos de l’animal vacunat sintetitza els anticossos i genera les cèl·lules de memòria.

e)0,5 punts

Plantejament Cal relacionar els serotipus (variants de la VP2) amb l’especificitat dels anticossos que genera una vacuna.

Cada serotipus té una variant diferent de la proteïna VP2 de la càpsida, és a dir, un antigen diferent.
La resposta immunitària és específica: la vacuna del 2009, contra el serotipus 1, va fer que els animals fabriquessin anticossos i cèl·lules de memòria que reconeixen la VP2 del serotipus 1.
Aquests anticossos no reconeixen la VP2 del serotipus 8, que és diferent; per tant, la vacuna del 2009 no protegia contra el brot del 2024, i calia una vacuna específica contra el serotipus 8.

ResultatPerquè cada vacuna és específica d’un serotipus: el serotipus 8 té una proteïna VP2 de la càpsida diferent de la del serotipus 1, i els anticossos generats per la vacuna del 2009 (contra el serotipus 1) no la reconeixen ni protegeixen contra el virus del 2024.

La pauta oficial dona: Cada vacuna és específica per a un serotipus; la VP2 de la càpsida és diferent en el serotipus 1 i en el 8, i per l’especificitat dels anticossos la vacuna del 2009 no protegiria de la infecció del serotipus 8; es valoren també la contextualització i la coherència.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pautaTemes: Genètica mendeliana, Biotecnologia, Disseny experimental

Enunciat oficial de l’exercici 4 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2025 (convocatòria ordinària), en castellà. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Enunciat oficial de l’exercici 4 de la PAU de Biologia de Catalunya de 2025 (convocatòria ordinària), en català. El text és a la pàgina. — Enunciat oficial

Els ratolins Beethoven tenen una mutació en el gen TMC1, situat al cromosoma 19, que els origina sordesa progressiva fins a la pèrdua total de l’oïda, de manera similar al procés de pèrdua auditiva que va patir el músic Ludwig van Beethoven. L’any 2018 es va publicar un treball en què es descrivia un experiment basat en la tecnologia CRISPR-Cas9 per a recuperar l’oïda de ratolins Beethoven adults amb la mutació en el gen TMC1. Els ratolins eren heterozigots, i l’objectiu era inactivar la còpia portadora de la mutació a cèl·lules de l’oïda.

a) Ompliu la taula següent sobre la mutació en el gen TMC1 en els ratolins Beethoven.

L’al·lel que causa la sordesa és dominant o recessiu? Justifiqueu la resposta.

En un encreuament entre dos ratolins heterozigots, quina proporció de la descendència s’espera que tingui sordesa progressiva? Indiqueu el procediment que heu seguit.

[0,5 punts]

b) La imatge següent mostra el mecanisme d’edició gènica CRISPR-Cas9 unit a una cadena de DNA, en què els dos petits triangles assenyalen els llocs de tall del DNA. Ompliu la taula següent identificant a quins elements corresponen les dues parts indicades amb una fletxa (1 i 2) i expliqueu quina és la seva funció.

Part	Element	Funció
1
2

[0,5 punts]

c) Abans d’autoritzar l’ús de la tecnologia CRISPR-Cas9 en humans, és necessària l’experimentació en organismes model com el ratolí per a mesurar els possibles riscos que pot comportar. Aquests riscos també són diferents si la tecnologia s’aplica a cèl·lules germinals o somàtiques.

A la taula següent, expliqueu un dels riscos que pot comportar l’aplicació d’aquesta tecnologia i raoneu si aquest risc pot tenir més conseqüències segons si la tecnologia CRISPR-Cas9 s’aplica a la línia germinal o a la somàtica.

Expliqueu un dels riscos que pot comportar l’aplicació de la tecnologia CRISPR-Cas9:

Raoneu en quina línia cel·lular (germinal o somàtica) pot tenir més conseqüències aquest risc:

[0,5 punts]

d) Per a comprovar l’eficàcia del tractament es van sotmetre ratolins tractats i no tractats a estímuls auditius i es va registrar el seu nivell de resposta a diferents freqüències de so. Amb els ratolins tractats, el nivell de resposta es va tornar a mesurar sis mesos després. En l’experiment es va disposar de quatre grups de ratolins (A, B, C i D), classificats segons si tenien la mutació a TMC1 o no i segons si havien estat tractats amb CRISPR-Cas9 o no.

Grup	Nombre de ratolins	Nombre de ratolins que responen a l’estímul auditiu
A. Salvatge (sense mutació)	15	15
B. Beethoven	15	0
C. Salvatge tractat amb CRISPR-Cas9	15	15 (1 mes després del tractament); 15 (6 mesos després del tractament)
D. Beethoven tractat amb CRISPR-Cas9	15	13 (1 mes després del tractament); 6 (6 mesos després del tractament)

Indiqueu quina seria la finalitat de les següents comparacions entre grups:

Comparació	Finalitat
A-B
B-D

[0,5 punts]

e) Completeu la taula següent sobre el tractament amb CRISPR-Cas9.

Quina conclusió sobre l’eficàcia del tractament amb CRISPR-Cas9 es pot extreure de l’experiment representat a la taula anterior? Raoneu la resposta.

Quina utilitat tindria comparar el nivell de mortalitat entre els grups A i C mesos després?

[0,5 punts]

Esquema del complex CRISPR-Cas9 sobre una doble cadena de DNA del ratolí. Una gran massa grisa (assenyalada amb l’1) envolta un tros del DNA, on les dues cadenes estan separades. D’aquesta massa en surt una petita estructura en forma de forquilla, amb una part aparellada (assenyalada amb el 2). Dos triangles petits, un a cada cadena, marquen els llocs de tall.

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a)0,5 punts

Plantejament L’enunciat diu que els ratolins Beethoven, sords, són heterozigots: d’aquí es dedueix la dominància, i després es fa l’encreuament amb un quadre de Punnett.

Dominant: els ratolins Beethoven són heterozigots, amb una sola còpia de l’al·lel mutat, i tenen sordesa: l’al·lel mutat s’expressa encara que hi hagi l’al·lel normal. Com que el gen és al cromosoma 19, un autosoma, l’herència no és lligada al sexe.
Anomenem $T$ l’al·lel mutat (dominant, sordesa) i $t$ l’al·lel normal. Cada progenitor heterozigot $Tt$ fa la meitat de gàmetes $T$ i la meitat $t$ :
$Tt\times Tt$
Quadre de Punnett:
$T$ $t$
$T$ $TT$ $Tt$
$t$ $Tt$ $tt$
Genotips: $\tfrac14$ $TT$ , $\tfrac12$ $Tt$ i $\tfrac14$ $tt$ . Tenen sordesa els que porten almenys un al·lel $T$ :
$\tfrac14+\tfrac12=\tfrac34=75\ \%$

	$T$	$t$
$T$	$TT$	$Tt$
$t$	$Tt$	$tt$

ResultatL’al·lel és dominant (els heterozigots, amb una sola còpia, tenen sordesa). En l’encreuament $Tt\times Tt$ , s’espera que $\tfrac34$ de la descendència ( $75\ \%$ : $TT$ i $Tt$ ) tingui sordesa progressiva.

La pauta oficial dona: Dominant, perquè s’expressa en ratolins heterozigots que només tenen una còpia de l’al·lel (no és lligada al sexe: el gen és al cromosoma 19). Proporció: $\tfrac34$ ( $75\ \%$ ), amb un quadre de Punnett o un mètode equivalent que mostri els gàmetes i la unió en el zigot.

b)0,5 punts

Plantejament El sistema CRISPR-Cas9 té dues peces: una proteïna que talla i un RNA que la guia.

1: la proteïna Cas9, la massa grisa que envolta el DNA. És una nucleasa: talla les dues cadenes del DNA en el lloc assenyalat pels triangles.
2: l’RNA guia (gRNA o sgRNA). Té una seqüència complementària a una de les cadenes del DNA de la regió que es vol editar: s’hi aparella i hi porta la Cas9, de manera que el tall es fa exactament en aquella seqüència.

Resultat1: Cas9, que talla les dues cadenes del DNA. 2: RNA guia, complementari a la seqüència que es vol editar, que porta el complex CRISPR-Cas9 fins a aquesta seqüència.

La pauta oficial dona: 1: Cas9 (proteïna Cas9), talla l’ADN de doble cadena. 2: gRNA (sgRNA o RNA guia), conté una seqüència complementària a una de les cadenes de la regió que es vol editar i permet la unió del complex CRISPR-Cas9 a aquesta seqüència.

c)0,5 punts

Plantejament Es demana un risc concret de l’edició amb CRISPR-Cas9 i on tindria més conseqüències.

Risc: que la Cas9 talli altres seqüències del genoma, semblants a la que es vol editar o repetides, i hi generi mutacions no desitjades, que podrien alterar gens importants o fins i tot originar un càncer.
Línia germinal: aquestes mutacions tindrien més conseqüències, perquè passarien a totes les cèl·lules de l’individu que se’n desenvolupés i es podrien transmetre a la descendència.
Línia somàtica: només afectarien el teixit tractat d’aquell individu (aquí, cèl·lules de l’oïda) i no es transmetrien als descendents.

ResultatRisc: que la Cas9 talli altres seqüències i generi mutacions no desitjades (fins i tot un càncer). Té més conseqüències a la línia germinal: les mutacions passarien a totes les cèl·lules de l’individu i a la descendència; a la línia somàtica només afecten el teixit tractat.

La pauta oficial dona: Risc (un de): que la Cas9 talli altres seqüències, que generi altres mutacions, que origini un càncer (o múltiples talls en una seqüència repetida). Línia: més greu en la germinal (afectaria totes les cèl·lules de l’organisme o es transmetria a la descendència); en la somàtica només un teixit (també s’accepta que en la somàtica pot donar un càncer).

d)0,5 punts

Plantejament Cada comparació canvia una sola cosa entre els dos grups: cal dir quina i què permet comprovar.

A-B: els dos grups no estan tractats i només es diferencien en la mutació. Serveix per comprovar que els ratolins Beethoven han perdut l’oïda, comparant-los amb els salvatges, que fan de grup control: responen $15$ de $15$ salvatges i $0$ de $15$ Beethoven.
B-D: tots dos són ratolins Beethoven i només es diferencien en el tractament. Serveix per comprovar si el tractament amb CRISPR-Cas9 ha millorat l’oïda, comparant-los amb ratolins idèntics no tractats: $0$ de $15$ davant de $13$ de $15$ un mes després.

ResultatA-B: comprovar que els ratolins Beethoven han perdut l’oïda, comparant-los amb els salvatges (grup control). B-D: comprovar que el tractament amb CRISPR-Cas9 millora l’oïda, comparant ratolins Beethoven tractats amb ratolins Beethoven no tractats.

La pauta oficial dona: A-B: comprovar que els ratolins Beethoven han perdut l’oïda, comparant-los amb els salvatges, que són el grup control. B-D: comprovar que el tractament amb CRISPR-Cas9 ha funcionat i millora la capacitat auditiva, comparant amb ratolins idèntics (Beethoven) no tractats.

e)0,5 punts

Plantejament Cal llegir el grup D al cap d’un mes i de sis mesos, i pensar què canvia entre els grups A i C.

Un mes després del tractament responen $13$ dels $15$ ratolins Beethoven tractats, mentre que dels no tractats no en respon cap:
$\frac{13}{15}\approx 0{,}87=87\ \%$
Sis mesos després només en responen $6$ de $15$ : l’efecte es va perdent amb el temps.
$\frac{6}{15}=0{,}4=40\ \%$
Mortalitat A-C: els dos grups són de ratolins salvatges i l’única diferència és el tractament. Si els tractats (C) moren més que els no tractats (A), el tractament té efectes secundaris; si moren igual, és un indici que el tractament és segur.

ResultatEl tractament és eficaç a curt termini (un mes després responen $13$ de $15$ ratolins tractats, el $87\ \%$ , davant de cap dels no tractats), però perd eficàcia amb el temps ( $6$ de $15$ , el $40\ \%$ , als sis mesos). Comparar la mortalitat d’A i C serviria per detectar efectes secundaris del tractament, és a dir, si és segur.

La pauta oficial dona: El tractament ha estat eficaç, ja que un mes després la majoria dels ratolins tractats responen a l’estímul; amb el pas del temps perd efectivitat. Comparar la mortalitat d’A i C: detectar possibles efectes secundaris del tractament o demostrar que és segur.

Examen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

Els altres exàmens de Biologia, resolts

2026juny · sèrie 1 juny · sèrie 5 extraordinària
2025juny · sèrie 1juny · sèrie 4 · Ets aquíextraordinària
2024juny · sèrie 1 juny · sèrie 5 extraordinària
2023juny · sèrie 1 juny · sèrie 5 extraordinària
2022juny · sèrie 2 juny · sèrie 5 extraordinària

Practica cada tema

Cada tema d’aquest examen té la seva pàgina amb tots els exercicis de la PAU de Biologia de 2022 a 2026.

Disseny experimental Microbiologia Immunologia Metabolisme Biomolècules Biotecnologia La cèl·lula Genètica molecular Genètica mendeliana Tots els temes de Biologia

Preguntes freqüents

Com era l’examen de juny (sèrie 4) de Biologia del 2025?

L’examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Per temes, els punts eren: disseny experimental (2 punts), microbiologia (1,5 punts), immunologia (1,5 punts), metabolisme (1,4 punts), biomolècules (1 punt), biotecnologia (1 punt), la cèl·lula (0,6 punts), genètica molecular (0,5 punts) i genètica mendeliana (0,5 punts).

Les solucions són les oficials?

No: les escriu EducaIA, pas a pas, i cada apartat està contrastat amb la pauta oficial de correcció. En 2 dels 4 exercicis la nostra resposta no coincideix del tot amb la pauta (per una errata de l’examen i per un error de la pauta): ho expliquem al costat de la solució.

On són l’examen oficial i la pauta?

Als enllaços de dalt de tot: el PDF de l’examen en català i en castellà i el de la pauta de correcció, al web de la Generalitat. El botó d’imprimir prepara l’examen amb espai per respondre i les solucions a part.

Solucions escrites per EducaIA i contrastades una a una amb la pauta oficial de correcció.

Com fem i comprovem els exercicis

Tens la PAU de Biologia aquest curs?

Puja els teus apunts de Biologia i EducaIA et prepara el pla dia a dia fins a la PAU, amb resums, flashcards i tests dels teus propis temes.

Prepara la PAU de Biologia a EducaIA

Tots els exàmens de Catalunya Centre PAU de Catalunya Calculadora de nota PAU