Àcid palmític, oli de palma i metàstasi

Exercici 2 · PAU 2023, ordinària, sèrie 1 · 3 punts

BiomolèculesCoincideix amb la pauta

També a Metabolisme, Immunologia, Biotecnologia

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

3 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema13 de 23

Després dels 23

Vols continuar amb el tema de biomolècules?

Aquests 23 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

En una investigació publicada l’any 2021 a la revista Nature, un equip de científics internacionals, encapçalats per un investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), va trobar que l’àcid palmític fa que les cèl·lules tumorals siguin més agressives i tinguin més capacitat de provocar metàstasi.

1 L’oli de palma, a diferència de la majoria d’olis vegetals, conté d’un 40 % a un 50 % d’àcids grassos saturats (principalment, àcid palmític), d’un 37 % a un 46 % d’àcids grassos monoinsaturats (principalment, àcid oleic) i un 10 % d’àcids grassos poliinsaturats. Per les característiques que té, la indústria alimentària fa servir l’oli de palma per a fer cobertures de xocolata que no es fonguin fàcilment. Responeu a les preguntes de la taula següent:

Expliqueu què vol dir que l’àcid palmític és un àcid gras saturat.

Quina és la característica de l’àcid palmític que permet que la xocolata de les cobertures costi més de fondre’s? Raoneu la resposta.

Tenint en compte que l’àcid palmític té 16 àtoms de carboni, representeu la fórmula d’aquesta molècula.

L’àcid palmític és una molècula amfipàtica. Expliqueu què vol dir això.

La tripalmitina, o triglicèrid de l’àcid palmític, és una molècula emprada en medicina i en cosmètica. Com s’anomena la reacció de síntesi de la tripalmitina a partir del glicerol (o glicerina) i l’àcid palmític?

[1 punt]

2 La tripalmitina és un greix. Empleneu les caselles en blanc de la taula següent amb el nom de les vies metabòliques que ens permeten obtenir energia a partir dels greixos. Escriviu-ne el nom (anomenant-les en l’ordre en què es produeixen), el compartiment cel·lular on tenen lloc i, si escau, la seva localització dins del compartiment cel·lular.

OrdreVies metabòliques que permeten obtenir energia a partir dels greixosCompartiment cel·lular on tenen llocLocalització dins del compartiment cel·lular
1
2
3
4

[1 punt]

3.a Per estudiar l’efecte de l’àcid palmític sobre les cèl·lules canceroses, els investigadors van trasplantar tumors de pacients a ratolins immunodeprimits. Aquests ratolins no van rebutjar el tumor.

El ratolí nu (nude mouse, en anglès) és una soca de ratolins de laboratori immunodeprimits, amb una mutació genètica que fa que l’animal no tingui timus. Empleneu la taula següent:

Quines cèl·lules del sistema immunitari maduren en el timus?

Esmenteu dues funcions biològiques d’aquestes cèl·lules:

1.

2.

[0,3 punts]

3.b La majoria de les soques de ratolí nu no són completament immunodeprimides. Per aquest motiu, actualment es treballa amb ratolins amb defectes més complets en el sistema immunitari gràcies al bloqueig d’alguns gens. En la taula següent es mostra part del procediment per a obtenir ratolins amb gens bloquejats (knockout mouse, en anglès), però les fases estan desordenades. Ordeneu la seqüència d’aquest procediment numerant-ne les fases de l’1 al 7.

Fases del procedimentNúmero d’ordre
Inserció d’un gen marcador en el gen bloquejat
Aïllament de cèl·lules embrionàries de ratolí
Implantació del blastocist en una femella de ratolí
Bloqueig del gen específic involucrat en el sistema immunitari
Inserció de les cèl·lules que presenten el gen bloquejat en un blastocist (embrió)
Selecció de les cèl·lules que han incorporat el marcador
Obtenció de la cria de ratolí amb el gen bloquejat

[0,7 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1 1 punt2 1 punt3.a 0,3 punts3.b 0,7 punts

11 punt

Apartat 1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1 a l’enunciat oficial, en català

L’oli de palma, a diferència de la majoria d’olis vegetals, conté d’un 40 % a un 50 % d’àcids grassos saturats (principalment, àcid palmític), d’un 37 % a un 46 % d’àcids grassos monoinsaturats (principalment, àcid oleic) i un 10 % d’àcids grassos poliinsaturats. Per les característiques que té, la indústria alimentària fa servir l’oli de palma per a fer cobertures de xocolata que no es fonguin fàcilment. Responeu a les preguntes de la taula següent:

Expliqueu què vol dir que l’àcid palmític és un àcid gras saturat.

Quina és la característica de l’àcid palmític que permet que la xocolata de les cobertures costi més de fondre’s? Raoneu la resposta.

Tenint en compte que l’àcid palmític té 16 àtoms de carboni, representeu la fórmula d’aquesta molècula.

L’àcid palmític és una molècula amfipàtica. Expliqueu què vol dir això.

La tripalmitina, o triglicèrid de l’àcid palmític, és una molècula emprada en medicina i en cosmètica. Com s’anomena la reacció de síntesi de la tripalmitina a partir del glicerol (o glicerina) i l’àcid palmític?

Plantejament Cinc preguntes curtes sobre l’estructura de l’àcid palmític, un àcid gras de 16 carbonis, i sobre la síntesi d’un triglicèrid.

  1. Àcid gras saturat: a la cadena hidrocarbonada tots els enllaços entre carbonis són simples; no té cap doble ni triple enllaç entre carbonis.

  2. Per què la cobertura costa més de fondre’s: les cadenes saturades són rectes i s’empaqueten molt juntes, amb moltes interaccions de Van der Waals entre elles. Per això l’àcid palmític té un punt de fusió alt i és sòlid a temperatura ambient.

  3. Fórmula: un grup metil, 1414 grups metilè i el grup carboxil, 1+14+1=161+14+1=16 carbonis.

    CH3−(CH2)14−COOH\mathrm{CH_3{-}(CH_2)_{14}{-}COOH}
  4. Comptant els àtoms, la fórmula molecular és:

    C16H32O2\mathrm{C_{16}H_{32}O_2}
  5. Molècula amfipàtica: té una part polar o hidròfila (el grup carboxil, −COOH\mathrm{-COOH}) i una part apolar o hidròfoba (la cadena hidrocarbonada).

  6. La tripalmitina es forma per esterificació: cadascun dels tres grups alcohol del glicerol s’uneix amb el grup carboxil d’un àcid palmític per un enllaç èster, i s’allibera una molècula d’aigua per cada enllaç.

    glicerol\text{glicerol}+3 aˋcid palmıˊtic{}+3\ \text{àcid palmític}→tripalmitina{}\rightarrow \text{tripalmitina}+3 H2O{}+3\,\mathrm{H_2O}

ResultatSaturat: només enllaços simples entre carbonis. Com que és saturat, té un punt de fusió alt i és sòlid, i la cobertura costa de fondre. Fórmula: CH3−(CH2)14−COOH\mathrm{CH_3{-}(CH_2)_{14}{-}COOH}. Amfipàtica: té una part polar (el carboxil) i una d’apolar (la cadena). La reacció és una esterificació.

La pauta oficial dona: Només enllaços simples entre carbonis; punt de fusió més alt (més sòlid) per ser saturat; CH3−(CH2)14−COOH\mathrm{CH_3{-}(CH_2)_{14}{-}COOH}; part polar (hidròfila) i part apolar (hidròfoba); esterificació.

21 punt

Apartat 2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2 a l’enunciat oficial, en català

La tripalmitina és un greix. Empleneu les caselles en blanc de la taula següent amb el nom de les vies metabòliques que ens permeten obtenir energia a partir dels greixos. Escriviu-ne el nom (anomenant-les en l’ordre en què es produeixen), el compartiment cel·lular on tenen lloc i, si escau, la seva localització dins del compartiment cel·lular.

OrdreVies metabòliques que permeten obtenir energia a partir dels greixosCompartiment cel·lular on tenen llocLocalització dins del compartiment cel·lular
1
2
3
4

Plantejament Per obtenir energia d’un greix, primer se n’alliberen els àcids grassos i després s’oxiden fins a CO2\mathrm{CO_2} amb les vies de la respiració cel·lular.

  1. 1. Lipòlisi, al citosol: les lipases hidrolitzen la tripalmitina en glicerol i tres àcids grassos (àcid palmític).

  2. 2. β-oxidació (hèlix de Lynen), al mitocondri, a la matriu mitocondrial: cada volta treu dos carbonis de l’àcid gras en forma d’acetil-CoA i forma NADH i FADH2\mathrm{FADH_2}.

  3. 3. Cicle de Krebs, al mitocondri, a la matriu mitocondrial: oxida l’acetil-CoA a CO2\mathrm{CO_2} i forma més NADH, FADH2\mathrm{FADH_2} i GTP.

  4. 4. Cadena de transport d’electrons i fosforilació oxidativa, al mitocondri, a la membrana mitocondrial interna (a les crestes): els electrons del NADH i del FADH2\mathrm{FADH_2} arriben a l’oxigen, i l’ATP sintasa fabrica la major part de l’ATP.

  5. La taula queda així:

    1lipoˋlisicitosol—2β-oxidacioˊmitocondrimatriu3cicle de Krebsmitocondrimatriu4fosforilacioˊ oxidativamitocondrimembrana interna\begin{array}{c|l|l|l} 1 & \text{lipòlisi} & \text{citosol} & \text{—} \\ 2 & \beta\text{-oxidació} & \text{mitocondri} & \text{matriu} \\ 3 & \text{cicle de Krebs} & \text{mitocondri} & \text{matriu} \\ 4 & \text{fosforilació oxidativa} & \text{mitocondri} & \text{membrana interna} \end{array}
  6. Si es considera la lipòlisi una digestió prèvia i no una via del metabolisme, la seqüència de quatre files també és vàlida així: β-oxidació (que comença al citosol, on s’activa l’àcid gras, i continua a la matriu mitocondrial), cicle de Krebs, cadena respiratòria i fosforilació oxidativa (totes dues a la membrana mitocondrial interna).

Resultat1, lipòlisi (citosol); 2, β-oxidació (mitocondri, matriu); 3, cicle de Krebs (mitocondri, matriu); 4, cadena de transport d’electrons i fosforilació oxidativa (mitocondri, membrana interna o crestes).

La pauta oficial dona: Lipòlisi (citosol); β-oxidació (mitocondri, matriu); cicle de Krebs (mitocondri, matriu); fosforilació oxidativa o cadena de transport d’electrons (mitocondri, membrana interna o crestes). També accepta començar per la β-oxidació si la lipòlisi es considera digestió.

3.a0,3 punts

Apartat 3.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.a a l’enunciat oficial, en català

Per estudiar l’efecte de l’àcid palmític sobre les cèl·lules canceroses, els investigadors van trasplantar tumors de pacients a ratolins immunodeprimits. Aquests ratolins no van rebutjar el tumor.

El ratolí nu (nude mouse, en anglès) és una soca de ratolins de laboratori immunodeprimits, amb una mutació genètica que fa que l’animal no tingui timus. Empleneu la taula següent:

Quines cèl·lules del sistema immunitari maduren en el timus?

Esmenteu dues funcions biològiques d’aquestes cèl·lules:

1.

2.

Plantejament El timus és l’òrgan on maduren uns limfòcits concrets; sense timus, el ratolí no els té madurs i no rebutja el tumor.

  1. Al timus maduren els limfòcits T.

  2. Funció 1: els limfòcits T col·laboradors (helper) activen els limfòcits B perquè proliferin, es diferenciïn i produeixin anticossos, i també activen altres cèl·lules immunitàries.

  3. Funció 2: els limfòcits T citotòxics destrueixen les cèl·lules infectades i les cèl·lules estranyes o tumorals que tenen antígens estranys a la membrana; per això, sense ells, el ratolí no rebutja el tumor trasplantat.

  4. Una altra funció possible: els limfòcits T reguladors inhibeixen l’activitat d’altres limfòcits i frenen la resposta immunitària.

ResultatEls limfòcits T. Funcions: activar els limfòcits B (i la producció d’anticossos) i destruir les cèl·lules infectades o estranyes, com les del tumor (també, regular i inhibir altres limfòcits).

La pauta oficial dona: Limfòcits T; dues funcions: activar els limfòcits B, destruir cèl·lules infectades, inhibir altres limfòcits o qualsevol funció d’un tipus de limfòcit T.

3.b0,7 punts

Apartat 3.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.b a l’enunciat oficial, en català

La majoria de les soques de ratolí nu no són completament immunodeprimides. Per aquest motiu, actualment es treballa amb ratolins amb defectes més complets en el sistema immunitari gràcies al bloqueig d’alguns gens. En la taula següent es mostra part del procediment per a obtenir ratolins amb gens bloquejats (knockout mouse, en anglès), però les fases estan desordenades. Ordeneu la seqüència d’aquest procediment numerant-ne les fases de l’1 al 7.

Fases del procedimentNúmero d’ordre
Inserció d’un gen marcador en el gen bloquejat
Aïllament de cèl·lules embrionàries de ratolí
Implantació del blastocist en una femella de ratolí
Bloqueig del gen específic involucrat en el sistema immunitari
Inserció de les cèl·lules que presenten el gen bloquejat en un blastocist (embrió)
Selecció de les cèl·lules que han incorporat el marcador
Obtenció de la cria de ratolí amb el gen bloquejat

Plantejament Cal ordenar les fases tenint en compte què necessita cada una: primer hi ha d’haver cèl·lules embrionàries, després se’n modifica el gen, se seleccionen les modificades i, finalment, s’obté un ratolí a partir d’elles.

  1. 1: aïllament de cèl·lules embrionàries de ratolí (són les cèl·lules que es modificaran).

  2. 2: bloqueig del gen específic involucrat en el sistema immunitari.

  3. 3: inserció d’un gen marcador en el gen bloquejat (per poder reconèixer les cèl·lules modificades).

  4. 4: selecció de les cèl·lules que han incorporat el marcador.

  5. 5: inserció de les cèl·lules que presenten el gen bloquejat en un blastocist (embrió).

  6. 6: implantació del blastocist en una femella de ratolí.

  7. 7: obtenció de la cria de ratolí amb el gen bloquejat.

ResultatInserció del marcador, 3; aïllament de cèl·lules embrionàries, 1; implantació del blastocist, 6; bloqueig del gen, 2; inserció de les cèl·lules en un blastocist, 5; selecció de les cèl·lules, 4; obtenció de la cria, 7.

La pauta oficial dona: Ordre de les fases tal com surten a la taula: 33, 11, 66, 22, 55, 44, 77.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Biomolècules· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Metabolisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Immunologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  4. Biotecnologia· aquest exercici13 de 15 exàmens
  5. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  6. Microbiologia15 de 15 exàmens
  7. Evolució14 de 15 exàmens
  8. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  9. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.