Obeliscs d’RNA circular i oblines

Exercici 4 · PAU 2026, extraordinària, sèrie 2 · 2,5 punts

BiomolèculesCoincideix amb la pauta

També a Microbiologia, Genètica molecular

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema4 de 23

Després dels 23

Vols continuar amb el tema de biomolècules?

Aquests 23 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

L’any 2024 un equip de recerca de la Universitat de Stanford va publicar a la revista Cell el descobriment d’un nou tipus d’entitat biològica feta d’RNA: els obeliscs. Tot i que els obeliscs es van trobar inicialment al citosol de bacteris de la microbiota digestiva humana, estudis posteriors n’han trobat també en mostres marines i ambientals. Aquest fet suggereix que estan bastant estesos entre els bacteris de molts ecosistemes.

4.1 Els obeliscs són petites molècules d’RNA circular monocatenari (és a dir, de cadena senzilla) amb una estructura molt estable i una forma allargada (d’aquí els ve el nom). Observeu la imatge següent i completeu la taula que hi ha a continuació.

Com s’anomenen els monòmers, com el que hi ha encerclat a la imatge amb el número 1, que constitueixen les cadenes d’àcids nucleics?

Com s’anomena la molècula encerclada amb el número 2?

Com s’anomena l’enllaç que s’estableix entre les bases nitrogenades, indicat amb el número 3?

Quina conseqüència té l’establiment d’enllaços com el número 3 per a l’estructura i la forma de l’obelisc? Justifiqueu la resposta.

Quina base nitrogenada s’ha senyalat amb la lletra X?

[0,5 punts]

4.2 Quan es va descobrir l’estructura i l’estabilitat dels obeliscs ja es va sospitar que serien entitats biològiques d’RNA que es reprodueixen de manera autònoma. Això es va confirmar quan es va seqüenciar el DNA dels bacteris que els hostatgen i es va observar que no conté cap seqüència complementària a l’RNA que constitueix l’obelisc. Expliqueu per què aquest fet reforça la idea que els obeliscs són entitats biològiques autònomes.

[0,5 punts]

4.3 En tot el genoma dels obeliscs només hi ha un o dos gens. Aquests gens codifiquen unes proteïnes anomenades oblines. El fet de tenir un o dos gens situa els obeliscs a mig camí entre els viroides (que no tenen cap gen) i els virus. En relació amb això, responeu a les qüestions de la taula següent.

Què són els viroides?

Indiqueu tres característiques dels virus que els diferencien dels obeliscs:

1.

2.

3.

[0,5 punts]

4.4 Encara no es coneix la funció de les oblines, però possiblement ajuden a la replicació de l’RNA que constitueix l’obelisc. Aquesta suposició es basa en el fet que, en la seva seqüència d’aminoàcids, hi apareix uns quants cops la combinació Arg-Lys-Lys, que és pròpia de proteïnes que s’uneixen a àcids nucleics com l’RNA. Observeu les fórmules d’aquests dos aminoàcids i completeu la taula que hi ha a continuació.

Dibuixeu un tripèptid de seqüència NH2\mathrm{NH_2}-Arg-Lys-Lys-COOH.

L’abundància de seqüències riques en aminoàcids com Arg i Lys afavoreix que determinades proteïnes es puguin unir, gràcies als radicals d’aquests aminoàcids, a àcids nucleics com l’RNA. Per què aquests radicals de l’arginina i la lisina permeten a una proteïna unir-se a l’RNA?

[0,5 punts]

4.5 Actualment, no sabem si la presència d’obeliscs té algun impacte, positiu o negatiu, sobre el bacteri que els hostatja. No sabem tampoc exactament com es repliquen els obeliscs, tot i que la seva presència abundant en determinats bacteris fa pensar que es repliquen de manera autònoma i es transmeten verticalment en la població de bacteris, fet que en fa augmentar el nombre. Així mateix, es desconeix si es poden transmetre horitzontalment d’un bacteri a un altre.

A partir d’aquesta informació, completeu la taula següent:

Expliqueu què significa que els obeliscs «es transmeten verticalment en la població de bacteris».

Anomeneu dos mecanismes de transmissió horitzontal de gens en bacteris.

[0,5 punts]

Estructura d’un obelisc (RNA circular d’aspecte allargat). A l’esquerra, la molècula sencera, una vareta llarga, i una ampliació d’un tram. A l’ampliació, dues cadenes del mateix RNA enfrontades, amb els grups fosfat, les pentoses i les bases aparellades: X amb A (dos ponts d’hidrogen), C amb G (tres) i X amb A (dos). El cercle 1 envolta un nucleòtid sencer (fosfat, pentosa i la base C); el cercle 2 envolta la pentosa d’un nucleòtid, amb un OH al carboni 2′; les línies 3 assenyalen les línies de punts entre les bases X i A. La base X és un anell de sis àtoms amb dos grups C=O i un N-H, sense grup metil. Al costat, un petit dibuix d’un obelisc egipci.Estructura d’un obelisc (RNA circular d’aspecte allargat). A l’esquerra, la molècula sencera, una vareta llarga, i una ampliació d’un tram. A l’ampliació, dues cadenes del mateix RNA enfrontades, amb els grups fosfat, les pentoses i les bases aparellades: X amb A (dos ponts d’hidrogen), C amb G (tres) i X amb A (dos). El cercle 1 envolta un nucleòtid sencer (fosfat, pentosa i la base C); el cercle 2 envolta la pentosa d’un nucleòtid, amb un OH al carboni 2′; les línies 3 assenyalen les línies de punts entre les bases X i A. La base X és un anell de sis àtoms amb dos grups C=O i un N-H, sense grup metil. Al costat, un petit dibuix d’un obelisc egipci.
Fórmules desenvolupades de l’arginina (Arg) i la lisina (Lys). Totes dues tenen el grup amino (NH₂), un H i el grup carboxil (COOH) units al carboni alfa. Radical de l’arginina: tres CH₂, un NH i un carboni unit a H₂N i a NH₂⁺. Radical de la lisina: quatre CH₂ i un NH₃⁺.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

4.1 0,5 punts4.2 0,5 punts4.3 0,5 punts4.4 0,5 punts4.5 0,5 punts

4.10,5 punts

Apartat 4.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.1 a l’enunciat oficial, en català

Els obeliscs són petites molècules d’RNA circular monocatenari (és a dir, de cadena senzilla) amb una estructura molt estable i una forma allargada (d’aquí els ve el nom). Observeu la imatge següent i completeu la taula que hi ha a continuació.

Com s’anomenen els monòmers, com el que hi ha encerclat a la imatge amb el número 1, que constitueixen les cadenes d’àcids nucleics?

Com s’anomena la molècula encerclada amb el número 2?

Com s’anomena l’enllaç que s’estableix entre les bases nitrogenades, indicat amb el número 3?

Quina conseqüència té l’establiment d’enllaços com el número 3 per a l’estructura i la forma de l’obelisc? Justifiqueu la resposta.

Quina base nitrogenada s’ha senyalat amb la lletra X?

Plantejament La imatge mostra un tros de la cadena d’RNA plegada sobre si mateixa, amb les bases aparellades.

  1. 1: un nucleòtid (un ribonucleòtid), format per un grup fosfat, una pentosa i una base nitrogenada.

  2. 2: la pentosa, la ribosa (β-D-ribofuranosa), amb el grup OH al carboni 2′, pròpia de l’RNA.

  3. 3: ponts d’hidrogen entre bases complementàries (A amb U, G amb C).

  4. Conseqüència: els ponts d’hidrogen s’estableixen entre zones complementàries de la mateixa cadena. Així l’RNA circular es plega sobre si mateix com una cremallera tancada, formant una doble hèlix intramolecular: això li dona la forma allargada i l’estabilitat.

  5. X: l’uracil. S’aparella amb l’adenina (A), és una pirimidina amb dos grups C=O\mathrm{C{=}O} i, a l’RNA, ocupa el lloc de la timina.

Resultat1: nucleòtid; 2: ribosa; 3: ponts d’hidrogen, que uneixen zones complementàries de la mateixa cadena i la pleguen en una forma allargada i estable; X: uracil.

La pauta oficial dona: Nucleòtids; ribosa; ponts d’hidrogen; donen la forma allargada i estable en unir zones complementàries de la mateixa cadena; uracil.

4.20,5 punts

Apartat 4.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.2 a l’enunciat oficial, en català

Quan es va descobrir l’estructura i l’estabilitat dels obeliscs ja es va sospitar que serien entitats biològiques d’RNA que es reprodueixen de manera autònoma. Això es va confirmar quan es va seqüenciar el DNA dels bacteris que els hostatgen i es va observar que no conté cap seqüència complementària a l’RNA que constitueix l’obelisc. Expliqueu per què aquest fet reforça la idea que els obeliscs són entitats biològiques autònomes.

Plantejament Tot RNA d’una cèl·lula es forma per transcripció d’un gen del seu DNA, i és complementari de la cadena motlle d’aquest gen.

  1. Si l’RNA de l’obelisc es fes transcrivint un gen del bacteri, el DNA del bacteri hauria de tenir una seqüència complementària a aquest RNA.

  2. No n’hi ha cap: l’obelisc no prové de la transcripció del cromosoma (ni del DNA) del bacteri hoste.

  3. Per tant, les còpies de l’obelisc s’han de fer a partir del mateix RNA de l’obelisc, de manera independent del genoma del bacteri: és una entitat que es replica de manera autònoma.

ResultatCom que el DNA del bacteri no té cap seqüència complementària a l’obelisc, l’obelisc no pot sortir de la transcripció de cap gen del bacteri: s’ha de copiar a partir del seu propi RNA, de manera autònoma.

La pauta oficial dona: Demostra que els obeliscs no són RNA provinent de la transcripció d’un gen del cromosoma (o del DNA) del bacteri hoste.

4.30,5 punts

Apartat 4.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.3 a l’enunciat oficial, en català

En tot el genoma dels obeliscs només hi ha un o dos gens. Aquests gens codifiquen unes proteïnes anomenades oblines. El fet de tenir un o dos gens situa els obeliscs a mig camí entre els viroides (que no tenen cap gen) i els virus. En relació amb això, responeu a les qüestions de la taula següent.

Què són els viroides?

Indiqueu tres característiques dels virus que els diferencien dels obeliscs:

1.

2.

3.

Plantejament Viroides, obeliscs i virus són agents acel·lulars; es diferencien per l’estructura i pel material genètic.

  1. Els viroides són agents infecciosos formats només per una molècula petita d’RNA circular de cadena senzilla, sense càpsida i sense gens que codifiquin proteïnes, que parasiten cèl·lules vegetals i hi causen malalties.

  2. Característica 1 dels virus: tenen una càpsida de proteïnes que envolta el material genètic.

  3. Característica 2: alguns tenen, a més, un embolcall lipídic extern.

  4. Característica 3: el seu material genètic pot ser DNA o RNA, de cadena senzilla o doble, i conté molts més gens (proteïnes de la càpsida, enzims com polimerases o integrases).

  5. Altres diferències vàlides: poden infectar cèl·lules de tota mena (animals, vegetals, bacterianes o de fongs) i són més grans.

ResultatEls viroides són RNA circulars i nus que infecten plantes. Els virus, a diferència dels obeliscs, tenen càpsida proteica, de vegades embolcall lipídic, i un genoma de DNA o RNA amb molts més gens.

La pauta oficial dona: Agents infecciosos formats només per RNA que parasiten vegetals; tres característiques: càpsida, embolcall, DNA o RNA, mono- o bicatenari, hostes de tot tipus, més grans, més gens.

4.40,5 punts

Apartat 4.4 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.4 a l’enunciat oficial, en català

Encara no es coneix la funció de les oblines, però possiblement ajuden a la replicació de l’RNA que constitueix l’obelisc. Aquesta suposició es basa en el fet que, en la seva seqüència d’aminoàcids, hi apareix uns quants cops la combinació Arg-Lys-Lys, que és pròpia de proteïnes que s’uneixen a àcids nucleics com l’RNA. Observeu les fórmules d’aquests dos aminoàcids i completeu la taula que hi ha a continuació.

Dibuixeu un tripèptid de seqüència NH2\mathrm{NH_2}-Arg-Lys-Lys-COOH.

L’abundància de seqüències riques en aminoàcids com Arg i Lys afavoreix que determinades proteïnes es puguin unir, gràcies als radicals d’aquests aminoàcids, a àcids nucleics com l’RNA. Per què aquests radicals de l’arginina i la lisina permeten a una proteïna unir-se a l’RNA?

Plantejament Els aminoàcids s’uneixen per enllaços peptídics entre el carboxil d’un i l’amino del següent; l’extrem amino lliure és el de l’arginina i el carboxil lliure, el de la segona lisina.

  1. Cada enllaç peptídic es forma per condensació, alliberant una molècula d’aigua; per a tres aminoàcids calen dos enllaços:

    Arg+Lys+Lys\text{Arg}+\text{Lys}+\text{Lys}⟶Arg-Lys-Lys{}\longrightarrow \text{Arg-Lys-Lys}+2 H2O{}+2\,\mathrm{H_2O}
  2. El tripèptid, en fórmula semidesenvolupada (el dibuix desenvolupat és a la figura):

    H2N−CH(RArg)−CO−NH−CH(RLys)−CO−NH−CH(RLys)−COOH\mathrm{H_2N{-}CH(R_{Arg}){-}CO{-}NH{-}CH(R_{Lys}){-}CO{-}NH{-}CH(R_{Lys}){-}COOH}
  3. Radicals: el de l’arginina és −(CH2)3−NH−C(NH2)=NH2+\mathrm{-(CH_2)_3{-}NH{-}C(NH_2){=}NH_2^+} i el de la lisina, −(CH2)4−NH3+\mathrm{-(CH_2)_4{-}NH_3^+}, tal com apareixen a les fórmules de l’enunciat.

  4. Aquests radicals són bàsics i, al pH de la cèl·lula, tenen càrrega positiva.

  5. L’RNA té càrrega negativa pels grups fosfat de la cadena. Les càrregues positives dels radicals i les negatives de l’RNA s’atrauen (atracció electrostàtica), i la proteïna s’uneix a l’RNA.

ResultatEl tripèptid és H2N−CH(RArg)−CO−NH−CH(RLys)−CO−NH−CH(RLys)−COOH\mathrm{H_2N{-}CH(R_{Arg}){-}CO{-}NH{-}CH(R_{Lys}){-}CO{-}NH{-}CH(R_{Lys}){-}COOH}, amb dos enllaços peptídics. Els radicals de l’arginina i la lisina tenen càrrega positiva i són atrets pels fosfats de l’RNA, amb càrrega negativa.

La pauta oficial dona: Tripèptid Arg-Lys-Lys amb els enllaços peptídics ben fets; radicals amb càrrega positiva (bàsics) atrets per les càrregues negatives de l’RNA.

Fórmula desenvolupada del tripèptid Arg-Lys-Lys. D’esquerra a dreta: el grup NH₂, el carboni alfa de l’arginina amb el seu radical (tres CH₂, NH i un C unit a H₂N i a NH₂⁺), un enllaç peptídic CO-NH, el carboni alfa de la primera lisina (radical: quatre CH₂ i NH₃⁺), un segon enllaç peptídic CO-NH, el carboni alfa de la segona lisina i el grup COOH final. Dos requadres discontinus marquen els enllaços peptídics.

4.50,5 punts

Apartat 4.5 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.5 a l’enunciat oficial, en català

Actualment, no sabem si la presència d’obeliscs té algun impacte, positiu o negatiu, sobre el bacteri que els hostatja. No sabem tampoc exactament com es repliquen els obeliscs, tot i que la seva presència abundant en determinats bacteris fa pensar que es repliquen de manera autònoma i es transmeten verticalment en la població de bacteris, fet que en fa augmentar el nombre. Així mateix, es desconeix si es poden transmetre horitzontalment d’un bacteri a un altre.

A partir d’aquesta informació, completeu la taula següent:

Expliqueu què significa que els obeliscs «es transmeten verticalment en la població de bacteris».

Anomeneu dos mecanismes de transmissió horitzontal de gens en bacteris.

Plantejament La transmissió vertical és de cèl·lula mare a cèl·lules filles; l’horitzontal, entre bacteris que ja existeixen.

  1. Transmissió vertical: l’obelisc es replica dins del bacteri i, quan el bacteri es divideix (per bipartició), les còpies es reparteixen entre els dos bacteris fills. Així passa d’una generació de bacteris a la següent, i a mesura que la població creix també augmenta el nombre d’obeliscs.

  2. Mecanismes de transmissió horitzontal de gens: la conjugació (pas de DNA d’un bacteri a un altre a través d’un pèl sexual), la transformació (captació de DNA lliure del medi) i la transducció (transport de DNA bacterià per un bacteriòfag).

ResultatEs transmeten verticalment perquè, quan el bacteri es divideix, cada bacteri fill rep còpies de l’obelisc. Dos mecanismes de transmissió horitzontal són la conjugació i la transformació (també la transducció).

La pauta oficial dona: En dividir-se el bacteri, les còpies de l’obelisc es reparteixen entre els fills i augmenten amb la població; conjugació, transformació, transducció o vesícules (dos).

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Biomolècules· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Microbiologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Genètica molecular· aquest exercici10 de 15 exàmens
  4. Metabolisme15 de 15 exàmens
  5. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  6. Immunologia15 de 15 exàmens
  7. Evolució14 de 15 exàmens
  8. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  9. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.