2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 4
2,5 puntsCoincideix amb la pautaTorna al tema4 de 23
Després dels 23
Vols continuar amb el tema de biomolècules?
Aquests 23 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantL’any 2024 un equip de recerca de la Universitat de Stanford va publicar a la revista Cell el descobriment d’un nou tipus d’entitat biològica feta d’RNA: els obeliscs. Tot i que els obeliscs es van trobar inicialment al citosol de bacteris de la microbiota digestiva humana, estudis posteriors n’han trobat també en mostres marines i ambientals. Aquest fet suggereix que estan bastant estesos entre els bacteris de molts ecosistemes.
4.1 Els obeliscs són petites molècules d’RNA circular monocatenari (és a dir, de cadena senzilla) amb una estructura molt estable i una forma allargada (d’aquí els ve el nom). Observeu la imatge següent i completeu la taula que hi ha a continuació.
Com s’anomenen els monòmers, com el que hi ha encerclat a la imatge amb el número 1, que constitueixen les cadenes d’àcids nucleics?
Com s’anomena la molècula encerclada amb el número 2?
Com s’anomena l’enllaç que s’estableix entre les bases nitrogenades, indicat amb el número 3?
Quina conseqüència té l’establiment d’enllaços com el número 3 per a l’estructura i la forma de l’obelisc? Justifiqueu la resposta.
Quina base nitrogenada s’ha senyalat amb la lletra X?
[0,5 punts]
4.2 Quan es va descobrir l’estructura i l’estabilitat dels obeliscs ja es va sospitar que serien entitats biològiques d’RNA que es reprodueixen de manera autònoma. Això es va confirmar quan es va seqüenciar el DNA dels bacteris que els hostatgen i es va observar que no conté cap seqüència complementària a l’RNA que constitueix l’obelisc. Expliqueu per què aquest fet reforça la idea que els obeliscs són entitats biològiques autònomes.
[0,5 punts]
4.3 En tot el genoma dels obeliscs només hi ha un o dos gens. Aquests gens codifiquen unes proteïnes anomenades oblines. El fet de tenir un o dos gens situa els obeliscs a mig camí entre els viroides (que no tenen cap gen) i els virus. En relació amb això, responeu a les qüestions de la taula següent.
Què són els viroides?
Indiqueu tres característiques dels virus que els diferencien dels obeliscs:
1.
2.
3.
[0,5 punts]
4.4 Encara no es coneix la funció de les oblines, però possiblement ajuden a la replicació de l’RNA que constitueix l’obelisc. Aquesta suposició es basa en el fet que, en la seva seqüència d’aminoàcids, hi apareix uns quants cops la combinació Arg-Lys-Lys, que és pròpia de proteïnes que s’uneixen a àcids nucleics com l’RNA. Observeu les fórmules d’aquests dos aminoàcids i completeu la taula que hi ha a continuació.
Dibuixeu un tripèptid de seqüència -Arg-Lys-Lys-COOH.
L’abundància de seqüències riques en aminoàcids com Arg i Lys afavoreix que determinades proteïnes es puguin unir, gràcies als radicals d’aquests aminoàcids, a àcids nucleics com l’RNA. Per què aquests radicals de l’arginina i la lisina permeten a una proteïna unir-se a l’RNA?
[0,5 punts]
4.5 Actualment, no sabem si la presència d’obeliscs té algun impacte, positiu o negatiu, sobre el bacteri que els hostatja. No sabem tampoc exactament com es repliquen els obeliscs, tot i que la seva presència abundant en determinats bacteris fa pensar que es repliquen de manera autònoma i es transmeten verticalment en la població de bacteris, fet que en fa augmentar el nombre. Així mateix, es desconeix si es poden transmetre horitzontalment d’un bacteri a un altre.
A partir d’aquesta informació, completeu la taula següent:
Expliqueu què significa que els obeliscs «es transmeten verticalment en la població de bacteris».
Anomeneu dos mecanismes de transmissió horitzontal de gens en bacteris.
[0,5 punts]



Solució d’EducaIA
4.10,5 punts


Els obeliscs són petites molècules d’RNA circular monocatenari (és a dir, de cadena senzilla) amb una estructura molt estable i una forma allargada (d’aquí els ve el nom). Observeu la imatge següent i completeu la taula que hi ha a continuació.
Com s’anomenen els monòmers, com el que hi ha encerclat a la imatge amb el número 1, que constitueixen les cadenes d’àcids nucleics?
Com s’anomena la molècula encerclada amb el número 2?
Com s’anomena l’enllaç que s’estableix entre les bases nitrogenades, indicat amb el número 3?
Quina conseqüència té l’establiment d’enllaços com el número 3 per a l’estructura i la forma de l’obelisc? Justifiqueu la resposta.
Quina base nitrogenada s’ha senyalat amb la lletra X?
Plantejament La imatge mostra un tros de la cadena d’RNA plegada sobre si mateixa, amb les bases aparellades.
1: un nucleòtid (un ribonucleòtid), format per un grup fosfat, una pentosa i una base nitrogenada.
2: la pentosa, la ribosa (β-D-ribofuranosa), amb el grup OH al carboni 2′, pròpia de l’RNA.
3: ponts d’hidrogen entre bases complementàries (A amb U, G amb C).
Conseqüència: els ponts d’hidrogen s’estableixen entre zones complementàries de la mateixa cadena. Així l’RNA circular es plega sobre si mateix com una cremallera tancada, formant una doble hèlix intramolecular: això li dona la forma allargada i l’estabilitat.
X: l’uracil. S’aparella amb l’adenina (A), és una pirimidina amb dos grups i, a l’RNA, ocupa el lloc de la timina.
Resultat1: nucleòtid; 2: ribosa; 3: ponts d’hidrogen, que uneixen zones complementàries de la mateixa cadena i la pleguen en una forma allargada i estable; X: uracil.
La pauta oficial dona: Nucleòtids; ribosa; ponts d’hidrogen; donen la forma allargada i estable en unir zones complementàries de la mateixa cadena; uracil.
4.20,5 punts


Quan es va descobrir l’estructura i l’estabilitat dels obeliscs ja es va sospitar que serien entitats biològiques d’RNA que es reprodueixen de manera autònoma. Això es va confirmar quan es va seqüenciar el DNA dels bacteris que els hostatgen i es va observar que no conté cap seqüència complementària a l’RNA que constitueix l’obelisc. Expliqueu per què aquest fet reforça la idea que els obeliscs són entitats biològiques autònomes.
Plantejament Tot RNA d’una cèl·lula es forma per transcripció d’un gen del seu DNA, i és complementari de la cadena motlle d’aquest gen.
Si l’RNA de l’obelisc es fes transcrivint un gen del bacteri, el DNA del bacteri hauria de tenir una seqüència complementària a aquest RNA.
No n’hi ha cap: l’obelisc no prové de la transcripció del cromosoma (ni del DNA) del bacteri hoste.
Per tant, les còpies de l’obelisc s’han de fer a partir del mateix RNA de l’obelisc, de manera independent del genoma del bacteri: és una entitat que es replica de manera autònoma.
ResultatCom que el DNA del bacteri no té cap seqüència complementària a l’obelisc, l’obelisc no pot sortir de la transcripció de cap gen del bacteri: s’ha de copiar a partir del seu propi RNA, de manera autònoma.
La pauta oficial dona: Demostra que els obeliscs no són RNA provinent de la transcripció d’un gen del cromosoma (o del DNA) del bacteri hoste.
4.30,5 punts


En tot el genoma dels obeliscs només hi ha un o dos gens. Aquests gens codifiquen unes proteïnes anomenades oblines. El fet de tenir un o dos gens situa els obeliscs a mig camí entre els viroides (que no tenen cap gen) i els virus. En relació amb això, responeu a les qüestions de la taula següent.
Què són els viroides?
Indiqueu tres característiques dels virus que els diferencien dels obeliscs:
1.
2.
3.
Plantejament Viroides, obeliscs i virus són agents acel·lulars; es diferencien per l’estructura i pel material genètic.
Els viroides són agents infecciosos formats només per una molècula petita d’RNA circular de cadena senzilla, sense càpsida i sense gens que codifiquin proteïnes, que parasiten cèl·lules vegetals i hi causen malalties.
Característica 1 dels virus: tenen una càpsida de proteïnes que envolta el material genètic.
Característica 2: alguns tenen, a més, un embolcall lipídic extern.
Característica 3: el seu material genètic pot ser DNA o RNA, de cadena senzilla o doble, i conté molts més gens (proteïnes de la càpsida, enzims com polimerases o integrases).
Altres diferències vàlides: poden infectar cèl·lules de tota mena (animals, vegetals, bacterianes o de fongs) i són més grans.
ResultatEls viroides són RNA circulars i nus que infecten plantes. Els virus, a diferència dels obeliscs, tenen càpsida proteica, de vegades embolcall lipídic, i un genoma de DNA o RNA amb molts més gens.
La pauta oficial dona: Agents infecciosos formats només per RNA que parasiten vegetals; tres característiques: càpsida, embolcall, DNA o RNA, mono- o bicatenari, hostes de tot tipus, més grans, més gens.
4.40,5 punts


Encara no es coneix la funció de les oblines, però possiblement ajuden a la replicació de l’RNA que constitueix l’obelisc. Aquesta suposició es basa en el fet que, en la seva seqüència d’aminoàcids, hi apareix uns quants cops la combinació Arg-Lys-Lys, que és pròpia de proteïnes que s’uneixen a àcids nucleics com l’RNA. Observeu les fórmules d’aquests dos aminoàcids i completeu la taula que hi ha a continuació.
Dibuixeu un tripèptid de seqüència -Arg-Lys-Lys-COOH.
L’abundància de seqüències riques en aminoàcids com Arg i Lys afavoreix que determinades proteïnes es puguin unir, gràcies als radicals d’aquests aminoàcids, a àcids nucleics com l’RNA. Per què aquests radicals de l’arginina i la lisina permeten a una proteïna unir-se a l’RNA?
Plantejament Els aminoàcids s’uneixen per enllaços peptídics entre el carboxil d’un i l’amino del següent; l’extrem amino lliure és el de l’arginina i el carboxil lliure, el de la segona lisina.
Cada enllaç peptídic es forma per condensació, alliberant una molècula d’aigua; per a tres aminoàcids calen dos enllaços:
El tripèptid, en fórmula semidesenvolupada (el dibuix desenvolupat és a la figura):
Radicals: el de l’arginina és i el de la lisina, , tal com apareixen a les fórmules de l’enunciat.
Aquests radicals són bàsics i, al pH de la cèl·lula, tenen càrrega positiva.
L’RNA té càrrega negativa pels grups fosfat de la cadena. Les càrregues positives dels radicals i les negatives de l’RNA s’atrauen (atracció electrostàtica), i la proteïna s’uneix a l’RNA.
ResultatEl tripèptid és , amb dos enllaços peptídics. Els radicals de l’arginina i la lisina tenen càrrega positiva i són atrets pels fosfats de l’RNA, amb càrrega negativa.
La pauta oficial dona: Tripèptid Arg-Lys-Lys amb els enllaços peptídics ben fets; radicals amb càrrega positiva (bàsics) atrets per les càrregues negatives de l’RNA.

4.50,5 punts


Actualment, no sabem si la presència d’obeliscs té algun impacte, positiu o negatiu, sobre el bacteri que els hostatja. No sabem tampoc exactament com es repliquen els obeliscs, tot i que la seva presència abundant en determinats bacteris fa pensar que es repliquen de manera autònoma i es transmeten verticalment en la població de bacteris, fet que en fa augmentar el nombre. Així mateix, es desconeix si es poden transmetre horitzontalment d’un bacteri a un altre.
A partir d’aquesta informació, completeu la taula següent:
Expliqueu què significa que els obeliscs «es transmeten verticalment en la població de bacteris».
Anomeneu dos mecanismes de transmissió horitzontal de gens en bacteris.
Plantejament La transmissió vertical és de cèl·lula mare a cèl·lules filles; l’horitzontal, entre bacteris que ja existeixen.
Transmissió vertical: l’obelisc es replica dins del bacteri i, quan el bacteri es divideix (per bipartició), les còpies es reparteixen entre els dos bacteris fills. Així passa d’una generació de bacteris a la següent, i a mesura que la població creix també augmenta el nombre d’obeliscs.
Mecanismes de transmissió horitzontal de gens: la conjugació (pas de DNA d’un bacteri a un altre a través d’un pèl sexual), la transformació (captació de DNA lliure del medi) i la transducció (transport de DNA bacterià per un bacteriòfag).
ResultatEs transmeten verticalment perquè, quan el bacteri es divideix, cada bacteri fill rep còpies de l’obelisc. Dos mecanismes de transmissió horitzontal són la conjugació i la transformació (també la transducció).
La pauta oficial dona: En dividir-se el bacteri, les còpies de l’obelisc es reparteixen entre els fills i augmenten amb la població; conjugació, transformació, transducció o vesícules (dos).
Algun apartat no t’ha sortit?
BiomolèculesGlúcids i lípidsProteïnes i enzimsÀcids nucleicsLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat