RNA del tigre de Tasmània i gen FTH1

Exercici 1 · PAU 2024, ordinària, sèrie 1 · 3 punts

Genètica molecularCoincideix amb la pauta

També a Biomolècules, Disseny experimental, Evolució

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

3 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema8 de 16

El setembre de 2023, el canal digital de la cadena de notícies CNN publicava el titular següent: «Un equip de científics recupera per primera vegada RNA d’un tigre de Tasmània, una espècie extingida fa anys». Aquesta recerca es va dur a terme a partir d’un exemplar d’aquesta espècie que es conserva al Museu Suec d’Història Natural.

1.a Fins aquest moment s’havia aconseguit recuperar i aïllar DNA d’alguns animals extingits, però mai RNA.

Enumereu dues diferències entre els components químics d’aquests dos àcids nucleics.

[0,6 punts]

1.b En un altre fragment de la notícia es podia llegir la frase següent: «L’equip de recerca va poder seqüenciar l’RNA dels teixits de la pell i el múscul esquelètic de l’animal i identificar l’expressió de gens concrets dels tigres de Tasmània.» De quin tipus d’RNA es deu tractar? Justifiqueu la resposta.

[0,4 punts]

2.a La seqüència indicada a la taula següent correspon a un dels fragments d’RNA del gen FTH1 aïllat al múscul esquelètic de l’exemplar analitzat.

Completeu-la utilitzant la taula del codi genètic que hi ha a continuació.

Cadena de DNA complementària
Cadena de DNA que es transcriu
RNAAUUCGUGAGACUUCA
Seqüència de la proteïna FTH1

[0,6 punts]

2.b Com s’anomenen els processos que permeten a les cèl·lules sintetitzar RNA a partir d’un gen i després sintetitzar la proteïna corresponent? On es localitzen dins la cèl·lula?

[0,4 punts]

3.a L’equip d’investigadors també va comparar les seqüències dels fragments d’RNA del múscul esquelètic i de la pell de l’exemplar de tigre de Tasmània del museu suec amb seqüències conegudes dels mateixos teixits de dues altres espècies: el diable de Tasmània i l’ovella.

Amb relació a aquesta recerca, completeu la taula següent:

Quin problema volien resoldre els investigadors amb aquesta comparació?

Quina hipòtesi podien haver formulat?

Proposeu una millora perquè els resultats d’aquesta recerca fossin estadísticament significatius:

[0,6 punts]

3.b El gràfic següent representa els resultats obtinguts en tres gens força representatius de les semblances i les diferències entre aquestes espècies quant a nivell d’expressió gènica. Escriviu dues conclusions sobre la semblança d’aquestes espècies o dels seus teixits a partir d’aquesta informació.

[0,4 punts]

Taula del codi genètic: a l’esquerra, la primera lletra del codó (U, C, A, G); a dalt, la segona; a la dreta, la tercera. Cada casella dona l’aminoàcid de cada codó amb l’abreviatura de tres lletres (Phe, Leu, Ile, Met, Val, Ser, Pro, Thr, Ala, Tyr, His, Gln, Asn, Lys, Asp, Glu, Cys, Trp, Arg, Gly) i els codons STOP: UAA, UAG i UGA.Taula del codi genètic: a l’esquerra, la primera lletra del codó (U, C, A, G); a dalt, la segona; a la dreta, la tercera. Cada casella dona l’aminoàcid de cada codó amb l’abreviatura de tres lletres (Phe, Leu, Ile, Met, Val, Ser, Pro, Thr, Ala, Tyr, His, Gln, Asn, Lys, Asp, Glu, Cys, Trp, Arg, Gly) i els codons STOP: UAA, UAG i UGA.
Diagrama de barres. Eix vertical: nivell d’expressió (còpies d’mRNA per cèl·lula), de 0 a 140. Per a cada espècie, pell i múscul, amb tres barres (gen 1 blanca, gen 2 grisa, gen 3 negra). Tigre de Tasmània: pell 110, 40 i unes 2; múscul 60, gairebé 0 i 90. Diable de Tasmània: pell 120, 40 i unes 3; múscul 60, gairebé 0 i 95. Ovella: pell 140, 50 i gairebé 0; múscul 35, gairebé 0 i 60.Diagrama de barres. Eix vertical: nivell d’expressió (còpies d’mRNA per cèl·lula), de 0 a 140. Per a cada espècie, pell i múscul, amb tres barres (gen 1 blanca, gen 2 grisa, gen 3 negra). Tigre de Tasmània: pell 110, 40 i unes 2; múscul 60, gairebé 0 i 90. Diable de Tasmània: pell 120, 40 i unes 3; múscul 60, gairebé 0 i 95. Ovella: pell 140, 50 i gairebé 0; múscul 35, gairebé 0 i 60.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.a 0,6 punts1.b 0,4 punts2.a 0,6 punts2.b 0,4 punts3.a 0,6 punts3.b 0,4 punts

1.a0,6 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Fins aquest moment s’havia aconseguit recuperar i aïllar DNA d’alguns animals extingits, però mai RNA.

Enumereu dues diferències entre els components químics d’aquests dos àcids nucleics.

Plantejament Es demanen diferències en els components químics: els dos àcids nucleics estan fets de nucleòtids (pentosa, àcid fosfòric i base nitrogenada), així que cal comparar la pentosa i les bases.

  1. Pentosa: el DNA té desoxiribosa (sense grup −OH-\mathrm{OH} al carboni 2′) i l’RNA té ribosa.

  2. Bases nitrogenades: la timina (T) només es troba al DNA i l’uracil (U) només a l’RNA; l’adenina, la guanina i la citosina les tenen tots dos.

  3. L’àcid fosfòric és el mateix en tots dos, i diferències com la localització a la cèl·lula o el nombre de cadenes no són de components químics.

ResultatEl DNA té desoxiribosa i l’RNA, ribosa; el DNA té timina i l’RNA, en lloc seu, uracil.

La pauta oficial dona: Desoxiribosa al DNA i ribosa a l’RNA; timina només al DNA i uracil només a l’RNA.

1.b0,4 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

En un altre fragment de la notícia es podia llegir la frase següent: «L’equip de recerca va poder seqüenciar l’RNA dels teixits de la pell i el múscul esquelètic de l’animal i identificar l’expressió de gens concrets dels tigres de Tasmània.» De quin tipus d’RNA es deu tractar? Justifiqueu la resposta.

Plantejament Cal relacionar l’«expressió de gens concrets» amb el tipus d’RNA que es forma quan un gen s’expressa.

  1. Que un gen s’expressi vol dir, primer de tot, que es transcriu: es fa una còpia en RNA de la seva seqüència de DNA.

  2. Aquesta còpia és l’RNA missatger (mRNA), que porta la informació del gen fins als ribosomes.

  3. A partir de l’mRNA es fabrica la proteïna que fa la funció del gen. Per això, detectar l’mRNA d’un gen en un teixit indica que aquell gen s’hi està expressant.

ResultatEs tracta d’RNA missatger (mRNA): és la còpia que es fa d’un gen quan s’expressa (transcripció) i porta la informació per fabricar la proteïna corresponent.

La pauta oficial dona: RNA missatger: expressar-se un gen és transcriure’s en un mRNA, a partir del qual es fa la proteïna.

2.a0,6 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

La seqüència indicada a la taula següent correspon a un dels fragments d’RNA del gen FTH1 aïllat al múscul esquelètic de l’exemplar analitzat.

Completeu-la utilitzant la taula del codi genètic que hi ha a continuació.

Cadena de DNA complementària
Cadena de DNA que es transcriu
RNAAUUCGUGAGACUUCA
Seqüència de la proteïna FTH1

Plantejament Partim de l’RNA. La cadena de DNA que es transcriu (motlle) és complementària a l’RNA; la cadena de DNA complementària a la motlle té la mateixa seqüència que l’RNA, però amb T en lloc d’U. La proteïna es llegeix codó a codó amb la taula.

  1. Cadena de DNA que es transcriu, complementària a l’RNA (A amb T, U amb A, G amb C i C amb G):

    TAA  GCA  CTC  TGA  AGT\mathrm{TAA\ \ GCA\ \ CTC\ \ TGA\ \ AGT}
  2. Cadena de DNA complementària (la que no es transcriu), igual que l’RNA però amb T en lloc d’U:

    ATT  CGT  GAG  ACT  TCA\mathrm{ATT\ \ CGT\ \ GAG\ \ ACT\ \ TCA}
  3. Traducció amb la taula del codi genètic: AUU, Ile; CGU, Arg; GAG, Glu; ACU, Thr; UCA, Ser.

  4. Si l’RNA està escrit de 5′ a 3′, la cadena motlle, que és antiparal·lela, queda escrita de 3′ a 5′.

ResultatDNA complementària: ATT CGT GAG ACT TCA; DNA que es transcriu: TAA GCA CTC TGA AGT; proteïna: Ile-Arg-Glu-Thr-Ser.

La pauta oficial dona: ATT CGT GAG ACT TCA; TAA GCA CTC TGA AGT; Ile Arg Glu Thr Ser.

2.b0,4 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Com s’anomenen els processos que permeten a les cèl·lules sintetitzar RNA a partir d’un gen i després sintetitzar la proteïna corresponent? On es localitzen dins la cèl·lula?

Plantejament Són els dos passos de l’expressió gènica: de gen a RNA i d’RNA a proteïna.

  1. Síntesi d’RNA a partir d’un gen: transcripció. En una cèl·lula eucariota com les del tigre de Tasmània té lloc al nucli, on hi ha el DNA.

  2. Síntesi de la proteïna a partir de l’mRNA: traducció. Té lloc als ribosomes, al citoplasma (lliures al citosol o units al reticle endoplasmàtic rugós).

ResultatTranscripció, al nucli; traducció, als ribosomes del citoplasma.

La pauta oficial dona: Transcripció, al nucli; traducció, als ribosomes (o al citosol).

3.a0,6 punts

Apartat 3.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.a a l’enunciat oficial, en català

L’equip d’investigadors també va comparar les seqüències dels fragments d’RNA del múscul esquelètic i de la pell de l’exemplar de tigre de Tasmània del museu suec amb seqüències conegudes dels mateixos teixits de dues altres espècies: el diable de Tasmània i l’ovella.

Amb relació a aquesta recerca, completeu la taula següent:

Quin problema volien resoldre els investigadors amb aquesta comparació?

Quina hipòtesi podien haver formulat?

Proposeu una millora perquè els resultats d’aquesta recerca fossin estadísticament significatius:

Plantejament Es demana el problema que es vol investigar (en forma de pregunta), una hipòtesi que hi respongui de manera provisional i una manera de fer que els resultats tinguin valor estadístic.

  1. Problema (en forma de pregunta): els gens que s’expressen a la pell i al múscul esquelètic del tigre de Tasmània són semblants als que s’expressen en els mateixos teixits del diable de Tasmània i de l’ovella?

  2. Hipòtesi (una resposta provisional a la pregunta): potser els gens que s’expressen en un mateix teixit són semblants en les tres espècies, i el tigre de Tasmània s’assembla més al diable de Tasmània, que també és un marsupial, que a l’ovella.

  3. Millora: s’ha analitzat un sol exemplar de tigre de Tasmània. Caldria repetir l’anàlisi amb més individus de cada espècie (rèpliques), per saber si les diferències són entre espècies o només entre individus.

  4. També valen altres formulacions coherents: preguntar quines diferències hi ha entre els RNA dels tres animals, o quina espècie és més propera a quina; com a hipòtesi, que hi ha poques (o moltes) diferències entre els RNA; i, com a millora, analitzar més gens, i no només tres.

ResultatProblema: els gens que s’expressen a la pell i al múscul del tigre de Tasmània són semblants als del diable de Tasmània i de l’ovella? Hipòtesi: potser són semblants en un mateix teixit i el tigre s’assembla més al diable. Millora: analitzar més individus de cada espècie (rèpliques).

La pauta oficial dona: Una pregunta sobre les semblances o diferències dels RNA dels tres animals; una hipòtesi coherent; més individus (rèpliques) o més gens.

3.b0,4 punts

Apartat 3.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.b a l’enunciat oficial, en català

El gràfic següent representa els resultats obtinguts en tres gens força representatius de les semblances i les diferències entre aquestes espècies quant a nivell d’expressió gènica. Escriviu dues conclusions sobre la semblança d’aquestes espècies o dels seus teixits a partir d’aquesta informació.

Plantejament Llegim al gràfic el nivell d’expressió (còpies d’mRNA per cèl·lula) de cada gen en cada teixit i comparem espècies i teixits.

  1. Pell: el gen 1 s’expressa molt (tigre 110110, diable 120120, ovella 140140), el gen 2 a un nivell mitjà (4040, 4040 i 5050) i el gen 3 gairebé gens (menys de 55).

  2. Múscul: el gen 1 a un nivell mitjà (tigre 6060, diable 6060, ovella 3535), el gen 2 gairebé gens i el gen 3 molt (tigre 9090, diable 9595, ovella 6060).

  3. Conclusió 1: el tigre i el diable de Tasmània tenen un patró d’expressió gairebé idèntic en tots dos teixits, mentre que l’ovella s’hi assembla menys, sobretot al múscul (3535 i 6060 davant de 6060 i 9090–9595).

  4. Conclusió 2: les mostres s’assemblen més per teixit que per espècie: la pell de les tres espècies té el mateix patró (gen 1 alt, gen 2 mitjà, gen 3 gairebé nul), i el múscul de les tres, un patró diferent del de la pell (gen 3 alt, gen 2 gairebé nul).

  5. També valen altres conclusions coherents amb el gràfic, com ara que les pells de les tres espècies són força semblants o que al múscul el tigre i el diable s’assemblen molt i l’ovella és força diferent.

ResultatEl tigre i el diable de Tasmània són molt semblants entre ells i l’ovella ho és menys (sobretot al múscul); i un mateix teixit s’assembla més entre espècies que dos teixits diferents d’una mateixa espècie.

La pauta oficial dona: Dues conclusions: tigre i diable molt semblants i l’ovella més diferent; més semblança entre teixits que entre organismes; pells semblants; al múscul, l’ovella diferent.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de genètica molecular així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Genètica molecular· aquest exercici10 de 15 exàmens
  2. Biomolècules· aquest exercici14 de 15 exàmens
  3. Evolució· aquest exercici14 de 15 exàmens
  4. Disseny experimental· aquest exercici14 de 15 exàmens
  5. Metabolisme15 de 15 exàmens
  6. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  7. Microbiologia15 de 15 exàmens
  8. Immunologia15 de 15 exàmens
  9. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.