Filogènia de primats i fals polze del panda

Exercici 1 · PAU 2026, extraordinària, sèrie 2 · 2,5 punts

EvolucióCoincideix amb la pauta

També a Biotecnologia, Genètica molecular

2026Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 1

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema4 de 22

Després dels 22

Vols continuar amb el tema d’evolució?

Aquests 22 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

«Apeman» és una cançó del 1970 del grup britànic de rock The Kinks que parla del desencís amb la vida moderna i el desig de ser un home-mico (apeman) que visqui en harmonia amb la natura, lluny de l’estrès i la contaminació.

1.1 Al final de la primera estrofa, la cançó diu:

«[…] no soc millor que els animals asseguts a les gàbies de l’home al zoològic perquè, comparat amb les flors i els ocells i els arbres, soc un home-mico […]».

En relació amb les dues darreres frases, podem interpretar que, des del punt de vista de la natura (pel que fa a les plantes i els ocells), no hi ha gaires diferències entre un ésser humà «civilitzat» i un mico. En termes evolutius, això és cert, ja que humans i micos són molt propers evolutivament perquè es van separar fa pocs milions d’anys. Els ocells i els primats es van separar força abans i, per tant, els ocells estan igual d’allunyats filogenèticament dels humans que dels micos. Les plantes i els animals es van separar fa molt més temps.

Entre els tres arbres filogenètics següents n’hi ha un que representa correctament aquesta informació. Digueu quin és escrivint la lletra corresponent i, sobre aquest, indiqueu a què corresponen les branques 1, 2, 3 i 4: planta, ocell, mico o humà.

L’arbre correcte és …

En l’arbre correcte, la branca 1 correspon a …

En l’arbre correcte, la branca 2 correspon a …

En l’arbre correcte, la branca 3 correspon a …

En l’arbre correcte, la branca 4 correspon a …

[0,5 punts]

1.2 Les semblances entre els humans i altres primats evidencien que aquestes espècies tenen un origen evolutiu comú. El grau de semblança anatòmica i morfològica entre espècies va ser la base per a representar els primers arbres evolutius. Malgrat això, existeixen diferents mecanismes que poden originar aquestes semblances.

Un exemple d’això és el cas del polze dels humans i dels ximpanzés, i el fals polze dels pandes gegants. Tots tres tenen cinc dits, com es mostra a la figura. En els humans, el polze serveix per a manipular objectes i, en els ximpanzés, bàsicament serveix per a la locomoció. En els pandes gegants, el dit polze no és prènsil, però tenen un fals polze que en realitat és un os del canell que els serveix per a manipular el bambú.

Completeu la taula següent responent a les qüestions que s’hi plantegen.

El polze dels humans i el dels ximpanzés són òrgans anàlegs o homòlegs? Justifiqueu la resposta.

El polze dels humans i el fals polze dels pandes gegants són òrgans anàlegs o homòlegs? Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

1.3 Actualment, les filogènies entre diverses espècies s’obtenen comparant seqüències de DNA. A continuació es mostra un fragment d’una seqüència de DNA humana i de tres espècies diferents: un primat (ximpanzé), un altre mamífer (ratolí) i un cuc de terra. Les posicions en què una espècie presenta una diferència respecte als humans s’indiquen en color gris i subratllat. Deduïu a quina espècie (ximpanzé, ratolí o cuc) pertany cadascuna de les seqüències (1, 2 i 3), i justifiqueu la resposta.

Humà: `GCTAGCCTGCAAGTCTTAAGTCCGCAGTGCCAATAGCGCATTGCCTT`

1: `ACTAGCCTGTAAGTCTTACGTCCGCAGTGCGAATAGCGTATAGCCTC`

2: `GCTAGCCTACAAGTCTTAAGTCCGCGGTGCCAATTGCGCATAGCCTT`

3: `GCTAGCCTGCAAGTCTGAAGTCCGCAGTGCCAATAGCGCATTGCCTT`

[0,5 punts]

1.4 Per a construir un arbre filogenètic basat en homologies en la seqüència de DNA cal en primer lloc obtenir aquestes seqüències. El primer pas per a poder seqüenciar el DNA és amplificar el fragment d’interès mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa (PCR). L’arbre següent mostra el resultat d’una PCR per a amplificar un gen en diferents espècies de mamífers, en què els encebadors (o primers) s’han dissenyat a partir de la seqüència humana. El símbol + indica que la PCR ha funcionat correctament, i el símbol –, que l’amplificació no ha funcionat i no s’ha obtingut cap producte. Responeu a les preguntes de la taula que hi ha a continuació.

Els encebadors s’uniran a una regió específica del DNA. Un cop units, quina és la seva funció en la PCR?

S’ha obtingut un resultat positiu en humans i en les espècies evolutivament més properes, i negatiu en les espècies més allunyades. Quin és el motiu pel qual la PCR no ha amplificat el DNA de les espècies evolutivament més llunyanes?

[0,5 punts]

1.5 La PCR també es pot utilitzar per a mesurar els nivells d’expressió gènica, fent servir una variant de la tècnica, anomenada PCR quantitativa. En aquest cas, el material de partida és l’mRNA. Responeu a les preguntes següents, relatives a aquesta qüestió.

Per a fer una PCR quantitativa, en primer lloc cal obtenir DNA complementari a l’mRNA. Com s’anomena aquest procés i quin és l’enzim que el duu a terme?

Per a comparar seqüències de DNA de dues espècies diferents, el teixit d’on s’obté el DNA no és rellevant. En canvi, quan s’analitza mRNA per a comparar els nivells d’expressió d’un gen, sí que és important saber de quin teixit prové aquest mRNA. Raoneu-ne el perquè.

[0,5 punts]

Tres arbres filogenètics amb quatre branques numerades d’1 a 4. A: de l’arrel surt la branca 4 i un nus que, ja a prop de les puntes, separa la 1 d’un nus final, molt curt, que uneix 2 i 3. B: de l’arrel surt la branca 1 i un nus que, a prop de les puntes, separa la 4 d’un nus que uneix 2 i 3; aquest nus és gairebé tan enrere com el de la 4. C: de l’arrel surten un nus, molt a prop de l’arrel, que uneix 1 i 2, i un altre, a prop de les puntes, que uneix 3 i 4.
Esquelets de tres mans, amb els dits numerats de l’1 al 5. Panda gegant: el dit 1 és el dit polze i, al costat, un os del canell allargat, el fals polze. Humà: el dit 1, el polze, separat dels altres. Ximpanzé: el dit 1, el polze, curt i separat dels altres.Esquelets de tres mans, amb els dits numerats de l’1 al 5. Panda gegant: el dit 1 és el dit polze i, al costat, un os del canell allargat, el fals polze. Humà: el dit 1, el polze, separat dels altres. Ximpanzé: el dit 1, el polze, curt i separat dels altres.
Les quatre seqüències de l’apartat 1.3, alineades, amb les posicions diferents de la humana en gris i subratllades: 7 a la seqüència 1, 4 a la 2 i 1 a la 3.Les quatre seqüències de l’apartat 1.3, alineades, amb les posicions diferents de la humana en gris i subratllades: 7 a la seqüència 1, 4 a la 2 i 1 a la 3.
Arbre filogenètic de cinc mamífers amb el resultat de la PCR a sobre de cada un. Humà (+) i macaco (+) són germans; el ratolí (+) s’hi uneix després; el gat (–) i la balena (–) formen una altra branca, que s’uneix a les anteriors a l’arrel.Arbre filogenètic de cinc mamífers amb el resultat de la PCR a sobre de cada un. Humà (+) i macaco (+) són germans; el ratolí (+) s’hi uneix després; el gat (–) i la balena (–) formen una altra branca, que s’uneix a les anteriors a l’arrel.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.1 0,5 punts1.2 0,5 punts1.3 0,5 punts1.4 0,5 punts1.5 0,5 punts

1.10,5 punts

Apartat 1.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.1 a l’enunciat oficial, en català

Al final de la primera estrofa, la cançó diu:

«[…] no soc millor que els animals asseguts a les gàbies de l’home al zoològic perquè, comparat amb les flors i els ocells i els arbres, soc un home-mico […]».

En relació amb les dues darreres frases, podem interpretar que, des del punt de vista de la natura (pel que fa a les plantes i els ocells), no hi ha gaires diferències entre un ésser humà «civilitzat» i un mico. En termes evolutius, això és cert, ja que humans i micos són molt propers evolutivament perquè es van separar fa pocs milions d’anys. Els ocells i els primats es van separar força abans i, per tant, els ocells estan igual d’allunyats filogenèticament dels humans que dels micos. Les plantes i els animals es van separar fa molt més temps.

Entre els tres arbres filogenètics següents n’hi ha un que representa correctament aquesta informació. Digueu quin és escrivint la lletra corresponent i, sobre aquest, indiqueu a què corresponen les branques 1, 2, 3 i 4: planta, ocell, mico o humà.

L’arbre correcte és …

En l’arbre correcte, la branca 1 correspon a …

En l’arbre correcte, la branca 2 correspon a …

En l’arbre correcte, la branca 3 correspon a …

En l’arbre correcte, la branca 4 correspon a …

Plantejament En un arbre filogenètic, com més a prop de les puntes s’uneixen dues branques, més recent és el seu avantpassat comú. Busquem l’arbre on humà i mico s’uneixen molt a prop de les puntes, l’ocell s’hi uneix més enrere i la planta se separa la primera.

  1. Arbre A: les branques 2 i 3 s’uneixen just abans de les puntes (separació molt recent); la 1 s’hi uneix una mica més enrere, i la 4 se separa a l’arrel, molt abans que totes.

  2. Arbre B: 2 i 3 també són germanes, però s’uneixen gairebé tan enrere com la branca 4 s’uneix a elles; indicaria que humà i mico es van separar gairebé quan es van separar dels ocells, cosa que contradiu el text.

  3. Arbre C: agrupa 1 amb 2 i 3 amb 4; la planta quedaria agrupada amb un animal, cosa impossible.

  4. Per tant, l’arbre correcte és A: 2 i 3 són humà i mico (en qualsevol ordre), 1 és l’ocell (igual d’allunyat de tots dos) i 4 és la planta.

ResultatL’arbre correcte és A. Branca 1: ocell; branques 2 i 3: humà i mico (en qualsevol ordre); branca 4: planta.

La pauta oficial dona: A; 1 ocell; 2 i 3 humà i mico (o al revés); 4 planta (l’arbre B té les branques 2 i 3 gairebé tan llargues com la 4).

1.20,5 punts

Apartat 1.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.2 a l’enunciat oficial, en català

Les semblances entre els humans i altres primats evidencien que aquestes espècies tenen un origen evolutiu comú. El grau de semblança anatòmica i morfològica entre espècies va ser la base per a representar els primers arbres evolutius. Malgrat això, existeixen diferents mecanismes que poden originar aquestes semblances.

Un exemple d’això és el cas del polze dels humans i dels ximpanzés, i el fals polze dels pandes gegants. Tots tres tenen cinc dits, com es mostra a la figura. En els humans, el polze serveix per a manipular objectes i, en els ximpanzés, bàsicament serveix per a la locomoció. En els pandes gegants, el dit polze no és prènsil, però tenen un fals polze que en realitat és un os del canell que els serveix per a manipular el bambú.

Completeu la taula següent responent a les qüestions que s’hi plantegen.

El polze dels humans i el dels ximpanzés són òrgans anàlegs o homòlegs? Justifiqueu la resposta.

El polze dels humans i el fals polze dels pandes gegants són òrgans anàlegs o homòlegs? Justifiqueu la resposta.

Plantejament Els òrgans homòlegs tenen el mateix origen evolutiu encara que facin funcions diferents; els anàlegs fan funcions semblants però tenen un origen diferent.

  1. Polze humà i polze del ximpanzé: són òrgans homòlegs. Tenen el mateix origen evolutiu, el primer dit de la mà, heretat d’un avantpassat comú, encara que ara serveixin per a funcions diferents (manipular i caminar).

  2. Polze humà i fals polze del panda: són òrgans anàlegs. Fan una funció semblant (agafar i manipular), però el fals polze és un os del canell, no un dit: s’ha originat de manera independent, per convergència evolutiva, i no s’ha heretat d’un avantpassat comú.

ResultatEl polze humà i el del ximpanzé són homòlegs (mateix origen, heretat d’un avantpassat comú); el polze humà i el fals polze del panda són anàlegs (funció semblant, però origen independent).

La pauta oficial dona: Homòlegs: mateix origen evolutiu (heretat d’un ancestre comú). Anàlegs: funcions semblants però origen independent (convergència).

1.30,5 punts

Apartat 1.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.3 a l’enunciat oficial, en català

Actualment, les filogènies entre diverses espècies s’obtenen comparant seqüències de DNA. A continuació es mostra un fragment d’una seqüència de DNA humana i de tres espècies diferents: un primat (ximpanzé), un altre mamífer (ratolí) i un cuc de terra. Les posicions en què una espècie presenta una diferència respecte als humans s’indiquen en color gris i subratllat. Deduïu a quina espècie (ximpanzé, ratolí o cuc) pertany cadascuna de les seqüències (1, 2 i 3), i justifiqueu la resposta.

Humà: `GCTAGCCTGCAAGTCTTAAGTCCGCAGTGCCAATAGCGCATTGCCTT`

1: `ACTAGCCTGTAAGTCTTACGTCCGCAGTGCGAATAGCGTATAGCCTC`

2: `GCTAGCCTACAAGTCTTAAGTCCGCGGTGCCAATTGCGCATAGCCTT`

3: `GCTAGCCTGCAAGTCTGAAGTCCGCAGTGCCAATAGCGCATTGCCTT`

Plantejament Com més temps fa que dues espècies es van separar, més mutacions han acumulat i més diferències hi ha entre les seves seqüències. Comptem les diferències de cada seqüència respecte a la humana.

  1. Seqüència 1: 77 diferències.

  2. Seqüència 2: 44 diferències.

  3. Seqüència 3: 11 diferència.

  4. El ximpanzé és el més proper als humans (un altre primat), el ratolí és un mamífer més allunyat i el cuc de terra és el més llunyà (ni tan sols és vertebrat).

ResultatLa seqüència 3 (una diferència) és del ximpanzé, la 2 (quatre diferències) és del ratolí i la 1 (set diferències) és del cuc de terra: com més parentiu evolutiu, menys diferències en el DNA.

La pauta oficial dona: 1 cuc; 2 ratolí; 3 ximpanzé; com més distància evolutiva amb els humans, més diferències en la seqüència.

1.40,5 punts

Apartat 1.4 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.4 a l’enunciat oficial, en català

Per a construir un arbre filogenètic basat en homologies en la seqüència de DNA cal en primer lloc obtenir aquestes seqüències. El primer pas per a poder seqüenciar el DNA és amplificar el fragment d’interès mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa (PCR). L’arbre següent mostra el resultat d’una PCR per a amplificar un gen en diferents espècies de mamífers, en què els encebadors (o primers) s’han dissenyat a partir de la seqüència humana. El símbol + indica que la PCR ha funcionat correctament, i el símbol –, que l’amplificació no ha funcionat i no s’ha obtingut cap producte. Responeu a les preguntes de la taula que hi ha a continuació.

Els encebadors s’uniran a una regió específica del DNA. Un cop units, quina és la seva funció en la PCR?

S’ha obtingut un resultat positiu en humans i en les espècies evolutivament més properes, i negatiu en les espècies més allunyades. Quin és el motiu pel qual la PCR no ha amplificat el DNA de les espècies evolutivament més llunyanes?

Plantejament A la PCR, la DNA polimerasa només pot allargar una cadena que ja tingui un extrem 3′; els encebadors li proporcionen aquest punt de partida als dos extrems del fragment.

  1. Funció dels encebadors: un cop units per complementarietat a cada extrem del fragment, ofereixen un extrem 3′ lliure a partir del qual la DNA polimerasa afegeix nucleòtids i sintetitza la cadena nova. Així només s’amplifica el fragment comprès entre els dos encebadors.

  2. Els encebadors s’han dissenyat amb la seqüència humana. Les espècies més allunyades (gat i balena) fa més temps que es van separar dels humans i han acumulat més diferències en la seqüència del DNA, també a la regió on haurien d’unir-se els encebadors.

  3. Si aquesta regió ja no és complementària als encebadors, no s’hi uneixen bé, la polimerasa no pot començar i no s’obté cap producte.

ResultatEls encebadors aporten l’extrem 3′ on la DNA polimerasa comença a sintetitzar la cadena nova. En les espècies llunyanes la PCR falla perquè la seva seqüència ha acumulat diferències respecte a la humana i els encebadors no s’hi uneixen.

La pauta oficial dona: Permeten la unió de la DNA polimerasa (extrem 3′) i la síntesi o amplificació del fragment; més diferències en la seqüència respecte a la humana, i els encebadors no s’uneixen.

1.50,5 punts

Apartat 1.5 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.5 a l’enunciat oficial, en català

La PCR també es pot utilitzar per a mesurar els nivells d’expressió gènica, fent servir una variant de la tècnica, anomenada PCR quantitativa. En aquest cas, el material de partida és l’mRNA. Responeu a les preguntes següents, relatives a aquesta qüestió.

Per a fer una PCR quantitativa, en primer lloc cal obtenir DNA complementari a l’mRNA. Com s’anomena aquest procés i quin és l’enzim que el duu a terme?

Per a comparar seqüències de DNA de dues espècies diferents, el teixit d’on s’obté el DNA no és rellevant. En canvi, quan s’analitza mRNA per a comparar els nivells d’expressió d’un gen, sí que és important saber de quin teixit prové aquest mRNA. Raoneu-ne el perquè.

Plantejament La PCR copia DNA, no RNA: primer cal passar l’mRNA a DNA. I, a diferència del DNA, l’mRNA depèn de quins gens s’expressen en cada cèl·lula.

  1. El procés de fer DNA a partir d’RNA és la retrotranscripció (transcripció inversa), i el fa l’enzim retrotranscriptasa (transcriptasa inversa). El DNA que s’obté s’anomena DNA complementari (cDNA).

  2. Totes les cèl·lules d’un organisme tenen el mateix DNA, de manera que per comparar seqüències de DNA qualsevol teixit serveix.

  3. En canvi, cada teixit expressa uns gens diferents i en quantitats diferents: un gen pot transcriure’s molt en un teixit i gens en un altre. L’mRNA només hi és on el gen s’ha transcrit, i per això cal saber de quin teixit ve.

ResultatÉs la retrotranscripció, feta per la retrotranscriptasa (transcriptasa inversa). Cal saber el teixit perquè l’expressió dels gens, i per tant l’mRNA, és diferent en cada teixit, mentre que el DNA és el mateix a totes les cèl·lules.

La pauta oficial dona: Retrotranscripció (transcripció inversa) i retrotranscriptasa; l’expressió gènica depèn del teixit (o només hi ha mRNA on el gen s’ha expressat).

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’evolució així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2026, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Evolució· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Biotecnologia· aquest exercici13 de 15 exàmens
  3. Genètica molecular· aquest exercici10 de 15 exàmens
  4. Metabolisme15 de 15 exàmens
  5. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  6. Microbiologia15 de 15 exàmens
  7. Immunologia15 de 15 exàmens
  8. Biomolècules14 de 15 exàmens
  9. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.