2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 2
3 puntsCoincideix amb la pautaTorna al tema28 de 34
Després dels 34
Vols continuar amb el tema de microbiologia?
Aquests 34 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantLa pesta bubònica ha produït la mort de milions de persones arreu del món en el decurs de molts segles. El 1894, Alexandre Yersin va aconseguir identificar, a l’antiga Indoxina francesa, el microorganisme responsable d’aquesta temible malaltia.
1 Es tracta d’un bacil, anomenat Yersinia pestis en homenatge al seu descobridor. Actualment sabem que és un bacteri gramnegatiu i anaeròbic facultatiu.
a) Què volen dir els tres termes següents des del punt de vista estructural o metabòlic?
Què vol dir que és un bacil?
Què vol dir que és un bacteri gramnegatiu?
Què vol dir que és un bacteri anaeròbic facultatiu?
b) En un text científic llegim l’afirmació següent: «Afortunadament, pel fet de tractar-se d’un bacteri que té molt poques mutacions, s’han descrit molt poques resistències als antibiòtics.» Justifiqueu, des del punt de vista evolutiu, aquesta afirmació.
[1 punt]
2 Alexandre Yersin, però, no va aconseguir esbrinar com es transmetia Yersinia pestis. Ho va fer l’investigador que el va substituir, Paul Louis Simond, mentre treballava a l’habitació d’un hotel de Karachi (al Pakistan). El que es coneix com a experiment de Karachi va consistir en el que s’explica en el text següent, segons els diaris de Simond:
Sense demora vaig procedir a fer l’experiment que tenia al cap des de l’època en què vaig descobrir el bacil de Yersin a l’aparell digestiu de puces extretes de rates infectades. Vaig preparar un dispositiu que consistia en un recipient de vidre. Vaig tenir la sort d’atrapar una rata infectada de pesta a casa d’una víctima. A la pell de la rata hi havia diverses puces que corrien. Al cap de 24 hores, l’animal amb què estava experimentant semblava estar agonitzant. Llavors vaig introduir al recipient una petita gàbia metàl·lica que contenia una rata jove d’Alexandria perfectament sana i sense puces. Dins de la gàbia, la rata no podia tenir cap contacte amb la rata malalta. L’endemà al matí la rata malalta havia mort. Vaig deixar el seu cos al recipient un dia més. Durant els quatre dies següents, l’altra rata d’Alexandria va romandre empresonada i va continuar menjant amb normalitat. Cap al cinquè dia estava plena de puces i semblava tenir dificultats per a moure’s. Al vespre del sisè dia estava morta. L’autòpsia va revelar que tenia bubons tant inguinals com axil·lars. Hi havia abundants bacils de pesta als òrgans i a la sang.
Traducció i adaptació d’un fragment del text original de P. L. Simond, publicat a Matías Alinovi. Historia de las epidemias, 2010
a) Quina era la hipòtesi de Simond quan va dissenyar aquest experiment?
b) L’experiment de Karachi és un experiment històric, però té deficiències des del punt de vista del disseny experimental. Expliqueu dos aspectes que es podrien millorar en aquest disseny experimental. Justifiqueu les respostes.
Explicació i justificació de la millora 1:
Explicació i justificació de la millora 2:
[1 punt]
3 De tant en tant encara sorgeixen brots de pesta en algunes zones del món, com ara a Madagascar o a l’Àfrica subsahariana. Els científics es preguntaven quin podria ser el reservori d’aquest bacteri. Una investigació de la universitat de Washington va concloure que Yersinia pestis fa servir com a refugi un dels protozous més abundants: l’ameba.
a) Empleneu la taula de sota de les imatges amb les principals característiques dels éssers vius implicats en la transmissió i la persistència de la pesta.
| Regne | Organització cel·lular | |
|---|---|---|
| Yersinia pestis | ||
| Xenopsylla cheopis | ||
| Amoeba sp |
b) El mecanisme que fa servir Yersinia pestis per a sobreviure consisteix a sintetitzar una proteïna que inhibeix els enzims digestius dels vacúols de l’ameba. Es va fer un experiment amb una soca del bacteri genèticament modificada perquè no produís aquesta proteïna, i el resultat va ser que el bacteri no va sobreviure i va servir d’aliment per a l’ameba. Com caracteritzaríeu, en termes de relacions interespecífiques, les següents parelles d’organismes? Justifiqueu les respostes.
| Parella | Relació interespecífica | Justificació |
|---|---|---|
| Puça - rata | ||
| Yersinia pestis genèticament modificada - ameba |
[1 punt]


Solució d’EducaIA
11 punt


Es tracta d’un bacil, anomenat Yersinia pestis en homenatge al seu descobridor. Actualment sabem que és un bacteri gramnegatiu i anaeròbic facultatiu.
a) Què volen dir els tres termes següents des del punt de vista estructural o metabòlic?
Què vol dir que és un bacil?
Què vol dir que és un bacteri gramnegatiu?
Què vol dir que és un bacteri anaeròbic facultatiu?
b) En un text científic llegim l’afirmació següent: «Afortunadament, pel fet de tractar-se d’un bacteri que té molt poques mutacions, s’han descrit molt poques resistències als antibiòtics.» Justifiqueu, des del punt de vista evolutiu, aquesta afirmació.
Plantejament a) Cal explicar què vol dir que Yersinia pestis sigui un bacil, gramnegatiu i anaerobi facultatiu. b) Cal justificar, amb la selecció natural, per què un bacteri que muta poc té poques resistències als antibiòtics.
a) Bacil: és un bacteri de forma allargada, de bastonet.
a) Gramnegatiu: la seva paret té una capa fina de peptidoglicà (mureïna) coberta per una membrana externa lipídica, de manera que el peptidoglicà no és l’última coberta. Per això, amb la tinció de Gram no reté el colorant violeta i es veu de color rosa.
a) Anaerobi facultatiu: pot viure tant amb oxigen com sense. Amb oxigen obté l’energia per respiració aeròbica, i sense oxigen, per fermentació (o per respiració anaeròbica).
b) Les resistències als antibiòtics apareixen per mutacions a l’atzar, que es produeixen tant si hi ha antibiòtic com si no n’hi ha: l’antibiòtic no les provoca.
b) En un medi amb antibiòtic, la selecció natural afavoreix els pocs bacteris que per atzar ja porten una mutació de resistència: sobreviuen, es reprodueixen i la població passa a ser resistent.
b) Si el bacteri té molt poques mutacions, és molt poc probable que apareguin variants resistents. Sense aquestes variants, la selecció natural no té res per afavorir, i les poblacions de Yersinia pestis continuen sent sensibles als antibiòtics.
Resultata) Bacil: forma de bastonet. Gramnegatiu: paret amb una capa fina de peptidoglicà i una membrana externa; es veu de color rosa amb la tinció de Gram. Anaerobi facultatiu: viu amb oxigen o sense. b) Com que muta poc, rarament apareixen bacteris resistents per atzar, i sense ells la selecció natural no pot fer que una població esdevingui resistent en presència d’antibiòtic.
La pauta oficial dona: a) Forma allargada (de bastonet); sense capa de peptidoglicà com a última coberta, o capa més fina, o no es tenyeix de blau i es veu rosa amb la tinció de Gram; pot viure amb oxigen i sense. b) Muta poc: és poc probable que apareguin soques resistents, i en un medi amb antibiòtic la selecció natural no en pot seleccionar.
21 punt


Alexandre Yersin, però, no va aconseguir esbrinar com es transmetia Yersinia pestis. Ho va fer l’investigador que el va substituir, Paul Louis Simond, mentre treballava a l’habitació d’un hotel de Karachi (al Pakistan). El que es coneix com a experiment de Karachi va consistir en el que s’explica en el text següent, segons els diaris de Simond:
Sense demora vaig procedir a fer l’experiment que tenia al cap des de l’època en què vaig descobrir el bacil de Yersin a l’aparell digestiu de puces extretes de rates infectades. Vaig preparar un dispositiu que consistia en un recipient de vidre. Vaig tenir la sort d’atrapar una rata infectada de pesta a casa d’una víctima. A la pell de la rata hi havia diverses puces que corrien. Al cap de 24 hores, l’animal amb què estava experimentant semblava estar agonitzant. Llavors vaig introduir al recipient una petita gàbia metàl·lica que contenia una rata jove d’Alexandria perfectament sana i sense puces. Dins de la gàbia, la rata no podia tenir cap contacte amb la rata malalta. L’endemà al matí la rata malalta havia mort. Vaig deixar el seu cos al recipient un dia més. Durant els quatre dies següents, l’altra rata d’Alexandria va romandre empresonada i va continuar menjant amb normalitat. Cap al cinquè dia estava plena de puces i semblava tenir dificultats per a moure’s. Al vespre del sisè dia estava morta. L’autòpsia va revelar que tenia bubons tant inguinals com axil·lars. Hi havia abundants bacils de pesta als òrgans i a la sang.
Traducció i adaptació d’un fragment del text original de P. L. Simond, publicat a Matías Alinovi. Historia de las epidemias, 2010
a) Quina era la hipòtesi de Simond quan va dissenyar aquest experiment?
b) L’experiment de Karachi és un experiment històric, però té deficiències des del punt de vista del disseny experimental. Expliqueu dos aspectes que es podrien millorar en aquest disseny experimental. Justifiqueu les respostes.
Explicació i justificació de la millora 1:
Explicació i justificació de la millora 2:
Plantejament a) Cal formular la hipòtesi que posava a prova l’experiment de Karachi. b) Cal proposar i justificar dues millores del disseny experimental.
a) Simond havia trobat el bacil de Yersin al tub digestiu de puces de rates infectades, i per això va sospitar que les puces podien transmetre la malaltia.
a) Una hipòtesi es formula com una possibilitat que cal comprovar, no com un fet: «Potser les puces de les rates són els vectors que transmeten Yersinia pestis (la pesta) d’una rata malalta a una rata sana.»
b) Millora 1, un grup control: posar una altra rata sana en les mateixes condicions però sense accés a les puces, per exemple al costat de la rata malalta en una gàbia que les puces no puguin travessar. Si aquesta rata no emmalaltís, el contagi es podria atribuir a les puces i no a una altra via.
b) Millora 2, fer rèpliques: repetir l’experiment amb més rates (o diverses vegades). Amb una sola rata sana, el resultat podria ser fruit de l’atzar; amb moltes, es veu si el resultat es repeteix.
b) Una altra millora vàlida és controlar les variables: fer servir rates genèticament idèntiques (de la mateixa soca, edat i estat de salut) en les mateixes condicions ambientals, perquè l’única diferència entre les rates sigui la que es vol estudiar.
Resultata) Potser les puces de les rates són els vectors que transmeten la pesta. b) Afegir un grup control (una rata sana sense accés a les puces) i fer rèpliques amb més rates; també es podrien controlar les variables (rates idèntiques en les mateixes condicions).
La pauta oficial dona: a) Potser les puces de les rates eren els vectors de la pesta (formulat de manera condicional). b) Dues millores de categories diferents: control de variables, grup control o rèpliques, cadascuna anomenada i justificada.
31 punt


De tant en tant encara sorgeixen brots de pesta en algunes zones del món, com ara a Madagascar o a l’Àfrica subsahariana. Els científics es preguntaven quin podria ser el reservori d’aquest bacteri. Una investigació de la universitat de Washington va concloure que Yersinia pestis fa servir com a refugi un dels protozous més abundants: l’ameba.
a) Empleneu la taula de sota de les imatges amb les principals característiques dels éssers vius implicats en la transmissió i la persistència de la pesta.
| Regne | Organització cel·lular | |
|---|---|---|
| Yersinia pestis | ||
| Xenopsylla cheopis | ||
| Amoeba sp |
b) El mecanisme que fa servir Yersinia pestis per a sobreviure consisteix a sintetitzar una proteïna que inhibeix els enzims digestius dels vacúols de l’ameba. Es va fer un experiment amb una soca del bacteri genèticament modificada perquè no produís aquesta proteïna, i el resultat va ser que el bacteri no va sobreviure i va servir d’aliment per a l’ameba. Com caracteritzaríeu, en termes de relacions interespecífiques, les següents parelles d’organismes? Justifiqueu les respostes.
| Parella | Relació interespecífica | Justificació |
|---|---|---|
| Puça - rata | ||
| Yersinia pestis genèticament modificada - ameba |
Plantejament a) Cal dir el regne i l’organització cel·lular del bacil de la pesta, la puça i l’ameba. b) Cal anomenar i justificar la relació interespecífica de les parelles puça-rata i bacteri modificat-ameba.
a) Yersinia pestis: regne moneres (domini Bacteria); organització procariota (és unicel·lular).
a) Xenopsylla cheopis: regne animals; organització eucariota (és pluricel·lular).
a) Amoeba sp: regne protoctists (o protists); organització eucariota (és unicel·lular).
b) Puça-rata: parasitisme. La puça (paràsit) viu sobre la rata (hoste) i s’alimenta de la seva sang: en treu benefici i la perjudica, sense matar-la directament.
b) Yersinia pestis genèticament modificada-ameba: depredació. El bacteri modificat no pot inhibir els enzims digestius dels vacúols de l’ameba; l’ameba (depredador) el captura, el digereix i se n’alimenta, i el bacteri (presa) mor.
Resultata) Yersinia pestis: moneres, procariota; Xenopsylla cheopis: animals, eucariota; Amoeba sp: protoctists, eucariota. b) Puça-rata: parasitisme (la puça s’alimenta de la rata i la perjudica); bacteri modificat-ameba: depredació (l’ameba el digereix i se n’alimenta).
La pauta oficial dona: a) Yersinia pestis: moneres (o domini Bacteria), procariota; Xenopsylla cheopis: animals, eucariota; Amoeba sp: protoctists, eucariota. b) Puça-rata: parasitisme (la perjudica); bacteri modificat-ameba: depredació (l’ameba el mata i se’l menja).
Algun apartat no t’ha sortit?
MicrobiologiaVirus, viroides i prionsBacterisTransferència de gens en bacterisProtozous i fongsUsos dels microorganismesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de microbiologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat