Paradoxa de Peto: càncer en elefants i p53

Exercici 2 · PAU 2026, ordinària, sèrie 1 · 2,5 punts

La cèl·lulaCoincideix amb la pauta

També a Immunologia, Disseny experimental, Microbiologia, Biotecnologia

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 2

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Richard Peto és un estadístic i epidemiòleg britànic que l’any 1977 va constatar que hi havia una manca de correlació entre la mida d’algunes espècies animals i el risc de patir càncer. Va observar que espècies de mida gran i longeves (que viuen molts anys), com els elefants, tenen una taxa de càncer igual o inferior a la d’espècies més petites, com els ratolins. Aquesta observació es coneix com la paradoxa de Peto i suggereix l’existència de diferents mecanismes anticancerígens naturals en les espècies.

2.1 Com que el càncer està relacionat amb el cicle cel·lular, el doctor Peto esperava trobar una taxa de càncer superior en espècies d’animals de mida més gran i més longevitat. Responeu a les preguntes següents, relatives a aquesta qüestió:

Quina relació hi ha entre el càncer i el cicle cel·lular?

Per què el doctor Peto esperava trobar una taxa de càncer superior en espècies d’animals de mida més gran i més longevitat?

[0,5 punts]

2.2 En investigacions posteriors es va observar que els elefants no tenen un risc més alt de patir càncer perquè, en el seu cas, des del punt de vista evolutiu, s’han seleccionat mecanismes moleculars que han reduït aquesta vulnerabilitat. Els elefants tenen vint còpies del gen supressor de tumors TP53 en el seu genoma, mentre que els humans o altres mamífers en tenen una. El gen TP53 codifica la proteïna p53, que atura la divisió cel·lular en el punt de control G2/M\mathrm{G_2/M} si hi ha dany en el DNA, perquè pugui reparar-se o, en cas contrari, induir l’apoptosi.

Expliqueu dos motius pels quals tenir vint còpies del gen TP53 pot reduir el risc de patir càncer respecte al fet de tenir-ne menys còpies.

[0,5 punts]

2.3 Per a estudiar el paper de la proteïna p53 en el control del cicle cel·lular es va dur a terme un experiment al laboratori amb dues línies cel·lulars humanes: una línia cel·lular original (amb el gen TP53 funcional) i una línia cel·lular en la qual s’havia inactivat el gen TP53. Es van cultivar les dues línies de cèl·lules i es van exposar a radiació gamma, una radiació ionitzant forta que provoca danys greus en el DNA. Posteriorment, es va observar cada línia cel·lular al microscopi i se’n va calcular l’índex mitòtic (el percentatge de cèl·lules que estaven en mitosi) cada dotze hores durant quatre dies.

Es van obtenir els resultats següents:

Quina de les dues línies del gràfic (la de quadres blancs o la de quadres negres) representa la línia cel·lular original amb el gen TP53 funcional? Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

2.4 Actualment, la principal causa de mort dels elefants joves al món és la infecció per l’herpesvirus endoteliotròpic de l’elefant (EEHV), un virus de doble cadena de DNA capaç de causar hemorràgies internes mortals. El reservori principal del virus EEHV són els animals adults infectats que no presenten hemorràgies i en els quals el virus es troba en fase de latència. Per a identificar aquests animals es duu a terme una PCR (reacció en cadena de la polimerasa) a partir de mostres de teixit de l’animal i una detecció d’anticossos contra l’EEHV en sang.

Responeu a les preguntes següents, en relació amb aquest experiment.

És possible trobar una amplificació del genoma de l’EEHV per PCR en els elefants adults infectats que no presenten hemorràgies? (Sí / No)

Justificació:

És possible que un elefant adult que té el virus EEHV en fase de latència hagi desenvolupat en algun moment anticossos contra aquest virus? (Sí / No)

Justificació:

[0,5 punts]

2.5 L’octubre del 2025, un equip d’investigadors de la Universitat de Surrey (Regne Unit) va presentar a la revista Nature Communications el disseny de la primera vacuna d’RNA recombinant per a l’EEHV. Els resultats són prometedors i mostren com la vacuna va induir la resposta de dos tipus clau de cèl·lules immunitàries: els limfòcits T helpers o col·laboradors CD4+\mathrm{CD4^+} i els limfòcits T citotòxics CD8+\mathrm{CD8^+}.

Responeu a les preguntes següents, relatives a la vacunació.

Indiqueu, en cadascuna de les categories següents (A i B), quin tipus d’immunitat proporciona als elefants la vacuna d’RNA recombinant.

A: Activa / Passiva. B: Artificial / Natural.

Justificació:

La vacunació amb RNA consisteix a injectar determinats mRNA perquè les cèl·lules de l’elefant els tradueixin i sintetitzin proteïnes víriques. Per què aquestes proteïnes activaran el sistema immunitari de l’elefant?

[0,5 punts]

Gràfic de l’índex mitòtic (en %, de 0 a 15) en funció del temps després de la radiació (de 0 a 96 h, cada 12 h). Quadres blancs (línia de punts): uns 2,7 a 0 h, 2,5 a 12 h, 3 a 24 h, 4,3 a 36 h, un màxim d’uns 13,3 a 48 h, 9 a 60 h, 5 a 72 h, 3,3 a 84 h i 2 a 96 h. Quadres negres (línia contínua): uns 3,3 a 0 h i, a partir de les 12 h, valors entre 0 i 0,7.Gràfic de l’índex mitòtic (en %, de 0 a 15) en funció del temps després de la radiació (de 0 a 96 h, cada 12 h). Quadres blancs (línia de punts): uns 2,7 a 0 h, 2,5 a 12 h, 3 a 24 h, 4,3 a 36 h, un màxim d’uns 13,3 a 48 h, 9 a 60 h, 5 a 72 h, 3,3 a 84 h i 2 a 96 h. Quadres negres (línia contínua): uns 3,3 a 0 h i, a partir de les 12 h, valors entre 0 i 0,7.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

2.1 0,5 punts2.2 0,5 punts2.3 0,5 punts2.4 0,5 punts2.5 0,5 punts

2.10,5 punts

Apartat 2.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.1 a l’enunciat oficial, en català

Com que el càncer està relacionat amb el cicle cel·lular, el doctor Peto esperava trobar una taxa de càncer superior en espècies d’animals de mida més gran i més longevitat. Responeu a les preguntes següents, relatives a aquesta qüestió:

Quina relació hi ha entre el càncer i el cicle cel·lular?

Per què el doctor Peto esperava trobar una taxa de càncer superior en espècies d’animals de mida més gran i més longevitat?

Plantejament El càncer apareix quan es perd el control de la divisió cel·lular, i cada divisió és una oportunitat d’error.

  1. Relació: el càncer és una desregulació del cicle cel·lular. Mutacions en els gens que el controlen fan que unes cèl·lules es divideixin sense control i formin un tumor.

  2. Un animal gran té moltes més cèl·lules, i un animal longeu fa moltes més divisions cel·lulars al llarg de la vida.

  3. A cada replicació del DNA hi pot haver errors, i amb més cèl·lules i més divisions s’acumulen més mutacions. Per això Peto esperava més càncer en els animals grans i longeus.

ResultatEl càncer és una divisió cel·lular descontrolada per una desregulació del cicle. Peto ho esperava perquè els animals grans i longeus tenen més cèl·lules i fan més divisions, i per tant més probabilitat d’acumular mutacions.

La pauta oficial dona: Càncer: desregulació del cicle (divisió descontrolada, mutacions); més cèl·lules i més divisions, més risc d’errades o mutacions.

2.20,5 punts

Apartat 2.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.2 a l’enunciat oficial, en català

En investigacions posteriors es va observar que els elefants no tenen un risc més alt de patir càncer perquè, en el seu cas, des del punt de vista evolutiu, s’han seleccionat mecanismes moleculars que han reduït aquesta vulnerabilitat. Els elefants tenen vint còpies del gen supressor de tumors TP53 en el seu genoma, mentre que els humans o altres mamífers en tenen una. El gen TP53 codifica la proteïna p53, que atura la divisió cel·lular en el punt de control G2/M\mathrm{G_2/M} si hi ha dany en el DNA, perquè pugui reparar-se o, en cas contrari, induir l’apoptosi.

Expliqueu dos motius pels quals tenir vint còpies del gen TP53 pot reduir el risc de patir càncer respecte al fet de tenir-ne menys còpies.

Plantejament La p53 és un fre: si el DNA està danyat, atura el cicle o fa morir la cèl·lula. Més còpies del gen fan aquest fre més potent i més segur.

  1. Motiu 1: amb vint còpies del gen es fabrica més proteïna p53 funcional, de manera que les cèl·lules amb el DNA danyat s’aturen al punt de control G2/M\mathrm{G_2/M} o entren en apoptosi amb més eficàcia, i no es divideixen amb el dany.

  2. Motiu 2: si una mutació inactiva una còpia de TP53, n’hi queden dinou de funcionals. Perquè una cèl·lula perdi del tot la protecció de la p53 caldrien moltes mutacions, cosa molt improbable.

  3. Totes dues coses fan que sigui més difícil que una cèl·lula amb mutacions es divideixi sense control i origini un càncer.

ResultatAmb més còpies hi ha més proteïna p53 funcional, que atura la divisió o provoca l’apoptosi de les cèl·lules amb el DNA danyat, i, si una còpia muta, les altres continuen funcionant; així es redueix el risc de càncer.

La pauta oficial dona: Més còpies, més proteïna p53 funcional (o altres còpies si una muta); menys possibilitat que es divideixin cèl·lules amb el DNA danyat (o més apoptosi).

2.30,5 punts

Apartat 2.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.3 a l’enunciat oficial, en català

Per a estudiar el paper de la proteïna p53 en el control del cicle cel·lular es va dur a terme un experiment al laboratori amb dues línies cel·lulars humanes: una línia cel·lular original (amb el gen TP53 funcional) i una línia cel·lular en la qual s’havia inactivat el gen TP53. Es van cultivar les dues línies de cèl·lules i es van exposar a radiació gamma, una radiació ionitzant forta que provoca danys greus en el DNA. Posteriorment, es va observar cada línia cel·lular al microscopi i se’n va calcular l’índex mitòtic (el percentatge de cèl·lules que estaven en mitosi) cada dotze hores durant quatre dies.

Es van obtenir els resultats següents:

Quina de les dues línies del gràfic (la de quadres blancs o la de quadres negres) representa la línia cel·lular original amb el gen TP53 funcional? Justifiqueu la resposta.

Plantejament Després de la radiació totes les cèl·lules tenen el DNA danyat. Només les que tenen p53 funcional s’aturaran abans de la mitosi.

  1. Variable independent: tenir el gen TP53 funcional o inactivat. Variable dependent: l’índex mitòtic. Totes dues línies reben la mateixa radiació i es mesuren cada 1212 h.

  2. Quadres negres: l’índex mitòtic baixa d’uns 3 %3\ \% a l’hora 00 a gairebé 0 %0\ \% a les 1212 h i es manté per sota de l’1 %1\ \% fins a les 9696 h.

  3. Quadres blancs: l’índex mitòtic continua al voltant del 3 %3\ \% i puja fins a uns 13 %13\ \% a les 4848 h; després baixa a uns 2 %2\ \% a les 9696 h.

  4. La p53 funcional atura el cicle al punt de control G2/M\mathrm{G_2/M} quan el DNA està danyat (perquè es repari) o porta la cèl·lula a l’apoptosi: per això gairebé cap cèl·lula entra en mitosi.

  5. Les cèl·lules sense p53 no s’aturen i es divideixen amb el DNA danyat, i l’índex mitòtic puja.

ResultatLa línia de quadres negres és la que té el gen TP53 funcional: després de la radiació l’índex mitòtic cau gairebé a 0 %0\ \%, perquè la p53 atura el cicle abans de la mitosi o provoca l’apoptosi de les cèl·lules danyades.

La pauta oficial dona: Quadres negres: no augmenta l’índex mitòtic perquè la p53 funcional atura el cicle (o provoca l’apoptosi); també es pot justificar descartant els quadres blancs.

2.40,5 punts

Apartat 2.4 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.4 a l’enunciat oficial, en català

Actualment, la principal causa de mort dels elefants joves al món és la infecció per l’herpesvirus endoteliotròpic de l’elefant (EEHV), un virus de doble cadena de DNA capaç de causar hemorràgies internes mortals. El reservori principal del virus EEHV són els animals adults infectats que no presenten hemorràgies i en els quals el virus es troba en fase de latència. Per a identificar aquests animals es duu a terme una PCR (reacció en cadena de la polimerasa) a partir de mostres de teixit de l’animal i una detecció d’anticossos contra l’EEHV en sang.

Responeu a les preguntes següents, en relació amb aquest experiment.

És possible trobar una amplificació del genoma de l’EEHV per PCR en els elefants adults infectats que no presenten hemorràgies? (Sí / No)

Justificació:

És possible que un elefant adult que té el virus EEHV en fase de latència hagi desenvolupat en algun moment anticossos contra aquest virus? (Sí / No)

Justificació:

Plantejament En la latència el virus no es multiplica i no causa símptomes, però el seu DNA continua dins de les cèl·lules.

  1. PCR: Sí. Les cèl·lules de l’elefant infectat contenen el DNA del virus en fase de latència; si s’usen encebadors específics de l’EEHV, la PCR amplifica aquest DNA encara que no hi hagi hemorràgies.

  2. Anticossos: Sí. Si el virus és latent, l’elefant s’hi ha exposat en algun moment (la primera infecció), i aquesta exposició ha desencadenat una resposta immunitària amb producció d’anticossos contra l’EEHV.

ResultatSí a totes dues: el DNA del virus latent és a les cèl·lules i la PCR l’amplifica, i l’elefant va estar exposat al virus en la infecció inicial, cosa que va desencadenar la producció d’anticossos.

La pauta oficial dona: Sí: les cèl·lules contenen el DNA del virus, que s’amplificarà per PCR. Sí: hi ha hagut exposició al virus, que ha desencadenat la producció d’anticossos.

2.50,5 punts

Apartat 2.5 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.5 a l’enunciat oficial, en català

L’octubre del 2025, un equip d’investigadors de la Universitat de Surrey (Regne Unit) va presentar a la revista Nature Communications el disseny de la primera vacuna d’RNA recombinant per a l’EEHV. Els resultats són prometedors i mostren com la vacuna va induir la resposta de dos tipus clau de cèl·lules immunitàries: els limfòcits T helpers o col·laboradors CD4+\mathrm{CD4^+} i els limfòcits T citotòxics CD8+\mathrm{CD8^+}.

Responeu a les preguntes següents, relatives a la vacunació.

Indiqueu, en cadascuna de les categories següents (A i B), quin tipus d’immunitat proporciona als elefants la vacuna d’RNA recombinant.

A: Activa / Passiva. B: Artificial / Natural.

Justificació:

La vacunació amb RNA consisteix a injectar determinats mRNA perquè les cèl·lules de l’elefant els tradueixin i sintetitzin proteïnes víriques. Per què aquestes proteïnes activaran el sistema immunitari de l’elefant?

Plantejament Una vacuna fa que l’organisme respongui a un antigen sense patir la malaltia.

  1. A, activa: és el sistema immunitari del mateix elefant el que respon i fabrica anticossos, limfòcits activats i cèl·lules de memòria.

  2. B, artificial: l’antigen s’introdueix de manera deliberada amb la vacuna, no per una infecció natural.

  3. Les proteïnes víriques que fabriquen les cèl·lules de l’elefant no són pròpies de l’elefant: el sistema immunitari les reconeix com a estranyes i actuen com a antígens que activen la resposta immunitària.

ResultatLa vacuna dona immunitat activa (l’elefant fabrica les seves defenses i memòria) i artificial (l’antigen s’introdueix deliberadament). Les proteïnes víriques activen el sistema immunitari perquè són estranyes i actuen com a antígens.

La pauta oficial dona: A activa (el cos produeix anticossos i memòria), B artificial (exposició deliberada a l’antigen); actuen com a antígens, proteïnes no pròpies.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la cèl·lula així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La cèl·lula· aquest exercici8 de 15 exàmens
  2. Microbiologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Immunologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  4. Disseny experimental· aquest exercici14 de 15 exàmens
  5. Biotecnologia· aquest exercici13 de 15 exàmens
  6. Metabolisme15 de 15 exàmens
  7. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  8. Biomolècules14 de 15 exàmens
  9. Evolució14 de 15 exàmens
  10. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  11. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.