Control del cicle cel·lular: ciclina, CDK i p53

Exercici 3 · PAU 2026, ordinària, sèrie 5 · 2,5 punts

La cèl·lulaCicle cel·lular i càncerProteïnes i enzimsCoincideix amb la pauta

També a Biomolècules

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

El 2001, el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina va ser atorgat a Leland H. Hartwell, Tim Hunt i Paul M. Nurse pels seus estudis sobre el control del cicle cel·lular. La Fundació Nobel ofereix, a la seva pàgina web, un joc per a entendre el control del cicle cel·lular.

3.1 Observeu atentament la figura de la dreta. Es tracta d’una imatge del joc en què els números 1, 2, 3 i 4 corresponen cadascun a una fase del cicle cel·lular.

[Imatge del joc «Control del cicle cel·lular»: quatre requadres numerats al voltant d’un cercle amb «CDK» i «ciclina» al centre, el 4 a dalt, l’1 a la dreta, el 2 a baix i el 3 a l’esquerra, units per fletxes en el sentit de les agulles del rellotge (4→1→2→3→44\to1\to2\to3\to4). A sota, el text: «La divisió cel·lular segueix un patró específic anomenat Cicle Cel·lular. Aquest cicle il·lustra les diferents fases de la divisió. Les molècules clau que controlen i coordinen la divisió cel·lular s’anomenen “CDK” i “ciclines”.»]

Tenint en compte que a les imatges de sota només s’hi representa un parell de cromosomes, completeu la taula següent.

Material genèticIdentificació de la fase
[primera imatge]Aquesta imatge correspon a la fase del cicle cel·lular anomenada mitosi i està representada al joc amb el número 4.
[segona imatge]Aquesta imatge correspon a la fase del cicle cel·lular anomenada … i està representada al joc amb el número ….
[tercera imatge]Aquesta imatge correspon a la fase del cicle cel·lular anomenada … i està representada al joc amb el número ….
[quarta imatge]Aquesta imatge correspon a la fase del cicle cel·lular anomenada … i està representada al joc amb el número ….

Quina diferència hi ha entre la mitosi i les altres fases pel que fa al nivell de condensació del DNA?

[0,5 punts]

3.2 Tal com es pot llegir a la imatge del joc, hi ha diferents molècules que intervenen en la regulació del cicle cel·lular. Les ciclines i les quinases dependents de les ciclines (CDK) són les proteïnes que controlen el cicle cel·lular. La concentració de CDK a la cèl·lula és constant, mentre que les ciclines són sintetitzades en moments concrets i després es degraden.

Observeu el gràfic que hi ha a continuació i responeu a les preguntes de la taula de sota.

Quina línia correspon a la concentració de les ciclines? Contínua / Discontínua

Justifiqueu la resposta:

Quina línia correspon a la concentració de les quinases dependents de les ciclines (CDK)? Contínua / Discontínua

Justifiqueu la resposta:

[0,5 punts]

3.3 Als cultius cel·lulars, quan hi ha un fort increment de la temperatura, el cicle cel·lular es descontrola. Expliqueu el perquè d’aquest fet tenint en compte:

— la naturalesa bioquímica de les ciclines i les CDK;

— el mecanisme d’activació del complex CDK-ciclina que mostra la imatge següent:

[0,5 punts]

3.4 Una altra molècula important en la regulació del cicle cel·lular és la proteïna p53. La funció d’aquesta molècula en l’àmbit cel·lular és aturar el cicle cel·lular per a permetre la reparació de les mutacions en el DNA.

«Una persona amb el gen de la p53 mutat té risc de patir càncer.» Expliqueu el perquè d’aquesta afirmació.

[0,5 punts]

3.5 La proteïna p53 també activa els gens responsables de l’apoptosi cel·lular i inhibeix els gens responsables de l’angiogènesi (el creixement de vasos sanguinis cap al tumor).

Responeu a les preguntes de la taula següent:

Què és l’apoptosi cel·lular?

Per què l’activació dels gens responsables de l’apoptosi serveix per a prevenir el risc de càncer?

Per què la inhibició de l’angiogènesi prevé el risc de tumors?

[0,5 punts]

Les quatre imatges de la columna «Material genètic», de dalt a baix. Primera: una cèl·lula que s’està dividint en dues, amb dos cromosomes curts i gruixuts a cada cèl·lula filla. Segona: una cèl·lula amb el nucli al centre i dos filaments llargs i prims a dins. Tercera: un nucli amb quatre filaments llargs, aparellats de dos en dos. Quarta: un nucli amb filaments que es desdoblen en dos només en un tram.
Gràfic de la quantitat de proteïna (unitats arbitràries) en funció del temps (h), sense valors. Una línia contínua en dents de serra: puja a poc a poc fins a un màxim, baixa de cop i torna a pujar, dues vegades. Una línia discontínua horitzontal, a mitja altura, que no canvia.Gràfic de la quantitat de proteïna (unitats arbitràries) en funció del temps (h), sense valors. Una línia contínua en dents de serra: puja a poc a poc fins a un màxim, baixa de cop i torna a pujar, dues vegades. Una línia discontínua horitzontal, a mitja altura, que no canvia.
Esquema: la CDK (inactiva), una proteïna fosca amb un buit a la part de dalt, més la ciclina, una proteïna en forma d’arc, donen el complex CDK-ciclina (actiu), en què la ciclina encaixa a la part de dalt de la CDK.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

3.1 0,5 punts3.2 0,5 punts3.3 0,5 punts3.4 0,5 punts3.5 0,5 punts

3.10,5 punts

Apartat 3.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.1 a l’enunciat oficial, en català

Observeu atentament la figura de la dreta. Es tracta d’una imatge del joc en què els números 1, 2, 3 i 4 corresponen cadascun a una fase del cicle cel·lular.

[Imatge del joc «Control del cicle cel·lular»: quatre requadres numerats al voltant d’un cercle amb «CDK» i «ciclina» al centre, el 4 a dalt, l’1 a la dreta, el 2 a baix i el 3 a l’esquerra, units per fletxes en el sentit de les agulles del rellotge (4→1→2→3→44\to1\to2\to3\to4). A sota, el text: «La divisió cel·lular segueix un patró específic anomenat Cicle Cel·lular. Aquest cicle il·lustra les diferents fases de la divisió. Les molècules clau que controlen i coordinen la divisió cel·lular s’anomenen “CDK” i “ciclines”.»]

Tenint en compte que a les imatges de sota només s’hi representa un parell de cromosomes, completeu la taula següent.

Material genèticIdentificació de la fase
[primera imatge]Aquesta imatge correspon a la fase del cicle cel·lular anomenada mitosi i està representada al joc amb el número 4.
[segona imatge]Aquesta imatge correspon a la fase del cicle cel·lular anomenada … i està representada al joc amb el número ….
[tercera imatge]Aquesta imatge correspon a la fase del cicle cel·lular anomenada … i està representada al joc amb el número ….
[quarta imatge]Aquesta imatge correspon a la fase del cicle cel·lular anomenada … i està representada al joc amb el número ….

Quina diferència hi ha entre la mitosi i les altres fases pel que fa al nivell de condensació del DNA?

Plantejament Cal ordenar les fases del cicle (G1, S, G2 i mitosi) seguint les fletxes del joc i reconèixer cada fase per la quantitat de DNA del nucli: un sol filament per cromosoma, dos, o a mig duplicar.

  1. Al joc, les fletxes van del 4 a l’1, de l’1 al 2, del 2 al 3 i del 3 al 4. Si el 4 és la mitosi, després ve la G1 (1), la S (2) i la G2 (3).

  2. Segona imatge: el nucli té dos filaments llargs i prims, un per cada cromosoma del parell, sense duplicar. És la fase G1, número 1.

  3. Tercera imatge: hi ha quatre filaments, aparellats de dos en dos: cada cromosoma ja s’ha duplicat. És la fase G2, número 3.

  4. Quarta imatge: els filaments estan duplicats només en una part: el DNA s’està replicant. És la fase S (de síntesi), número 2.

  5. Condensació: a la mitosi el DNA és molt condensat (compactat) i forma cromosomes curts i gruixuts; a les altres fases (la interfase) està descondensat, en forma de cromatina (filaments llargs i prims).

ResultatSegona imatge: G1, número 1. Tercera: G2, número 3. Quarta: S, número 2. A la mitosi el DNA està molt condensat en forma de cromosomes; a les altres fases, descondensat en forma de cromatina.

La pauta oficial dona: Segona imatge: G1, número 1; tercera: G2, número 3; quarta: S (síntesi), número 2 (cal la fase i el número). Mitosi: DNA en forma de cromosoma, condensat o compactat; altres fases (interfase): cromatina, descondensada (cal esmentar els dos nivells).

3.20,5 punts

Apartat 3.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.2 a l’enunciat oficial, en català

Tal com es pot llegir a la imatge del joc, hi ha diferents molècules que intervenen en la regulació del cicle cel·lular. Les ciclines i les quinases dependents de les ciclines (CDK) són les proteïnes que controlen el cicle cel·lular. La concentració de CDK a la cèl·lula és constant, mentre que les ciclines són sintetitzades en moments concrets i després es degraden.

Observeu el gràfic que hi ha a continuació i responeu a les preguntes de la taula de sota.

Quina línia correspon a la concentració de les ciclines? Contínua / Discontínua

Justifiqueu la resposta:

Quina línia correspon a la concentració de les quinases dependents de les ciclines (CDK)? Contínua / Discontínua

Justifiqueu la resposta:

Plantejament Cal relacionar la informació del text (CDK constants, ciclines que es fabriquen i es degraden) amb la forma de cada línia del gràfic.

  1. La línia contínua puja a poc a poc, baixa de cop i torna a pujar: la quantitat de proteïna canvia al llarg del temps de manera cíclica.

  2. Ciclines: línia contínua, perquè es sintetitzen en moments concrets (la línia puja) i després es degraden (la línia baixa).

  3. CDK: línia discontínua, que és horitzontal: la quantitat no varia amb el temps, i el text diu que la concentració de CDK és constant.

ResultatCiclines: línia contínua, perquè la seva concentració canvia (es fabriquen en moments concrets i es degraden). CDK: línia discontínua, perquè és recta i la seva concentració és constant.

La pauta oficial dona: Ciclines: línia contínua (es sintetitzen en moments concrets: la quantitat canvia al llarg del temps). CDK: línia discontínua (concentració constant: no varia, línia recta). També es valora el redactat.

3.30,5 punts

Apartat 3.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.3 a l’enunciat oficial, en català

Als cultius cel·lulars, quan hi ha un fort increment de la temperatura, el cicle cel·lular es descontrola. Expliqueu el perquè d’aquest fet tenint en compte:

— la naturalesa bioquímica de les ciclines i les CDK;

— el mecanisme d’activació del complex CDK-ciclina que mostra la imatge següent:

Plantejament Les ciclines i les CDK són proteïnes, i el complex actiu depèn de la forma de totes dues: cal explicar què fa la calor a aquesta forma.

  1. Les ciclines i les CDK són proteïnes.

  2. Un augment fort de la temperatura les desnaturalitza: es trenquen els enllaços febles que mantenen la seva estructura tridimensional, i en canvia la forma.

  3. Segons la imatge, la CDK s’activa quan la ciclina s’hi acobla, i això depèn que les dues formes encaixin. Desnaturalitzades, la ciclina i la CDK ja no es reconeixen ni s’acoblen.

  4. Sense complex CDK-ciclina actiu, no es pot controlar el pas d’una fase a l’altra, i el cicle cel·lular es descontrola.

ResultatLes ciclines i les CDK són proteïnes; la calor les desnaturalitza i en canvia la forma, de manera que la ciclina no es pot acoblar a la CDK, no es forma el complex CDK-ciclina actiu i el cicle cel·lular deixa d’estar controlat.

La pauta oficial dona: Són proteïnes: la temperatura alta les desnaturalitza; canvia la seva estructura o forma; no és possible l’acoblament de la ciclina amb la CDK (no es reconeixen); no s’obté el complex actiu i no poden controlar el cicle cel·lular. També es valora el redactat.

3.40,5 punts

Apartat 3.4 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.4 a l’enunciat oficial, en català

Una altra molècula important en la regulació del cicle cel·lular és la proteïna p53. La funció d’aquesta molècula en l’àmbit cel·lular és aturar el cicle cel·lular per a permetre la reparació de les mutacions en el DNA.

«Una persona amb el gen de la p53 mutat té risc de patir càncer.» Expliqueu el perquè d’aquesta afirmació.

Plantejament Cal encadenar les conseqüències: gen mutat, proteïna alterada, mutacions que no es reparen, cèl·lules que es divideixen sense control.

  1. Si el gen de la p53 està mutat, la proteïna p53 que se’n fabrica té alterada la seqüència d’aminoàcids i, per tant, l’estructura i la funció.

  2. Una p53 alterada no atura el cicle cel·lular quan hi ha mutacions en el DNA, de manera que no es reparen: la cèl·lula continua dividint-se i acumula mutacions.

  3. Si aquestes mutacions afecten gens que controlen la divisió, el cicle es desregula i la cèl·lula es divideix sense control, que és com comença un tumor o un càncer.

ResultatAmb el gen mutat, la p53 queda alterada i no atura el cicle per reparar el DNA: les cèl·lules continuen dividint-se amb mutacions, que s’acumulen, el cicle es desregula i poden aparèixer tumors (càncer).

La pauta oficial dona: Gen mutat → p53 alterada (seqüència, estructura, plegament o funció); menys reparació del DNA (o acumulació de mutacions); la cèl·lula continua dividint-se o el cicle es desregula; relació amb l’aparició de tumors o càncer; redacció coherent.

3.50,5 punts

Apartat 3.5 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.5 a l’enunciat oficial, en català

La proteïna p53 també activa els gens responsables de l’apoptosi cel·lular i inhibeix els gens responsables de l’angiogènesi (el creixement de vasos sanguinis cap al tumor).

Responeu a les preguntes de la taula següent:

Què és l’apoptosi cel·lular?

Per què l’activació dels gens responsables de l’apoptosi serveix per a prevenir el risc de càncer?

Per què la inhibició de l’angiogènesi prevé el risc de tumors?

Plantejament Es demana una definició i dos mecanismes amb què la p53 frena el càncer.

  1. Apoptosi: mort cel·lular programada, un procés pel qual la cèl·lula activa la seva pròpia destrucció de manera controlada.

  2. Prevenir el càncer: si la cèl·lula té mutacions que no s’han pogut reparar, l’apoptosi l’elimina abans que es divideixi i les transmeti; així s’eliminen les cèl·lules que podrien formar un tumor.

  3. Angiogènesi: sense vasos sanguinis nous cap al tumor no hi arriben l’oxigen ni els nutrients que necessiten les cèl·lules que s’hi divideixen, i el tumor no pot créixer (i és més difícil que se n’escampin cèl·lules, la metàstasi).

ResultatL’apoptosi és la mort cel·lular programada. Prevé el càncer perquè elimina les cèl·lules amb mutacions no reparades abans que es divideixin. Sense angiogènesi no arriben oxigen ni nutrients a les cèl·lules del tumor, que no pot créixer.

La pauta oficial dona: Apoptosi: mort cel·lular (programada) o destrucció controlada de la cèl·lula. Destrueix les cèl·lules tumorals o amb mutacions no reparades, o evita que es divideixin. Sense vasos sanguinis no arriben oxigen ni nutrients a les cèl·lules que es divideixen i no poden créixer (també s’accepta que s’evita la metàstasi).

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de la cèl·lula així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. La cèl·lula· aquest exercici8 de 15 exàmens
  2. Biomolècules· aquest exercici14 de 15 exàmens
  3. Metabolisme15 de 15 exàmens
  4. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  5. Microbiologia15 de 15 exàmens
  6. Immunologia15 de 15 exàmens
  7. Evolució14 de 15 exàmens
  8. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  9. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  10. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  11. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.