Metabolisme del pop i cromatòfors de melanina

Exercici 4 · PAU 2026, ordinària, sèrie 1 · 2,5 punts

MetabolismeLa pauta arrodoneix diferent

També a Biomolècules, Evolució, La cèl·lula, Tècniques d’observació

2026Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4

2,5 puntsLa pauta arrodoneix diferent

Torna al tema2 de 24

Després dels 24

Vols continuar amb el tema de metabolisme?

Aquests 24 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Els pops són depredadors marins actius que alternen períodes de desplaçament lent amb moments de fugida explosiva per propulsió a raig. Aquesta locomoció ràpida exigeix una quantitat elevada d’energia en molt poc temps.

4.1 Diversos estudis han demostrat que, per a obtenir energia quan fa natació ràpida, el pop fa servir principalment una via metabòlica anaeròbica, especialment al teixit muscular del mantell, mentre que per a obtenir energia quan fa activitat moderada utilitza vies aeròbiques. Completeu la taula següent:

Quan el pop fa natació ràpida, quina via metabòlica utilitza?

Quan el pop fa natació moderada, quin procés metabòlic utilitza?

[0,4 punts]

4.2 Quan el pop fa una natació moderada, segueix un metabolisme aeròbic amb moltes etapes utilitzant la glucosa com a substrat inicial per a poder obtenir un rendiment energètic més elevat que en la natació ràpida. Completeu la taula següent anomenant les vies metabòliques que utilitza i la seva ubicació.

Vies metabòliquesUbicació cel·lular i subcel·lular

[0,6 punts]

4.3 Els pops poden canviar ràpidament de color gràcies als cromatòfors, unes cèl·lules pigmentàries que contenen melanina o altres pigments. Cada cromatòfor està envoltat de fibres musculars que, en contraure’s, estiren la cèl·lula i expandeixen el pigment, de manera que es modifica el color de la pell del pop.

Observeu la micrografia següent i calculeu la mida real del cromatòfor en micròmetres.

[0,5 punts]

4.4 La via de síntesi de melanina s’inicia partir de la tirosina. En els melanòcits, la tirosina és oxidada per l’enzim tirosinasa per a donar lloc a la dihidroxifenilalanina (DOPA). Posteriorment, a partir de la DOPA i utilitzant altres enzims, es formen diferents tipus de melanina amb reaccions d’oxidació i polimerització.

Completeu la taula següent sobre la tirosinasa.

Quin tipus de biomolècula és la tirosinasa?

Quin és el substrat de la tirosinasa?

Quin és el producte final de la tirosinasa?

La tirosinasa necessita coure (Cu2+\mathrm{Cu^{2+}}) per a funcionar. La presència d’aquest cofactor modula l’activitat de l’enzim sense modificar-ne l’estructura primària.

Què significa que no s’altera l’estructura primària de l’enzim?

[0,5 punts]

4.5 La comparació de les característiques entre el pop i altres organismes dona informació sobre quin ha estat el seu origen evolutiu. Per exemple, s’ha vist que certes estructures complexes del pop Octopus insularis (com els ulls tipus càmera) han evolucionat de manera convergent en grups molt allunyats com els cefalòpodes i els vertebrats, mentre que altres característiques com l’existència de la tirosinasa ja eren presents en espècies avantpassades comunes de cefalòpodes i vertebrats.

Responeu a les preguntes següents, relacionades amb l’evolució convergent.

Què és la convergència evolutiva?

Com s’anomenen els òrgans que es formen seguint una evolució convergent? En el context d’aquesta pregunta, quins serien aquests òrgans?

[0,5 punts]

Micrografia de cromatòfors: uns quinze cercles foscos de mida semblant sobre un fons clar. Una fletxa assenyala un dels cromatòfors de la part de baix. Barra d’escala de 10 μm a baix a la dreta; el cromatòfor assenyalat fa una mica menys que aquesta barra (uns dos terços).

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

4.1 0,4 punts4.2 0,6 punts4.3 0,5 punts4.4 0,5 punts4.5 0,5 punts

4.10,4 punts

Apartat 4.1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.1 a l’enunciat oficial, en català

Diversos estudis han demostrat que, per a obtenir energia quan fa natació ràpida, el pop fa servir principalment una via metabòlica anaeròbica, especialment al teixit muscular del mantell, mentre que per a obtenir energia quan fa activitat moderada utilitza vies aeròbiques. Completeu la taula següent:

Quan el pop fa natació ràpida, quina via metabòlica utilitza?

Quan el pop fa natació moderada, quin procés metabòlic utilitza?

Plantejament Sense oxigen suficient, les cèl·lules musculars obtenen ATP de la glicòlisi i regeneren el NAD+\mathrm{NAD^+} amb una fermentació; amb oxigen, oxiden la glucosa del tot.

  1. Natació ràpida: la fermentació làctica (glicòlisi anaeròbica, en què el piruvat es redueix).

  2. Natació moderada: la respiració cel·lular (aeròbica).

ResultatEn la natació ràpida, la fermentació làctica; en la natació moderada, la respiració cel·lular aeròbica.

La pauta oficial dona: Ràpida: fermentació làctica (només «fermentació», la meitat); moderada: respiració cel·lular.

4.20,6 punts

Apartat 4.2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.2 a l’enunciat oficial, en català

Quan el pop fa una natació moderada, segueix un metabolisme aeròbic amb moltes etapes utilitzant la glucosa com a substrat inicial per a poder obtenir un rendiment energètic més elevat que en la natació ràpida. Completeu la taula següent anomenant les vies metabòliques que utilitza i la seva ubicació.

Vies metabòliquesUbicació cel·lular i subcel·lular

Plantejament La respiració de la glucosa té tres grans etapes, cadascuna en un compartiment.

  1. Glicòlisi: al citosol (citoplasma).

  2. Cicle de Krebs: a la matriu mitocondrial (abans, el piruvat s’hi converteix en acetil-CoA).

  3. Cadena de transport d’electrons (cadena respiratòria) i fosforilació oxidativa: a la membrana mitocondrial interna (les crestes mitocondrials).

ResultatGlicòlisi, al citosol; cicle de Krebs, a la matriu mitocondrial; cadena respiratòria i fosforilació oxidativa, a la membrana mitocondrial interna (crestes).

La pauta oficial dona: Glicòlisi, citosol; cicle de Krebs, matriu mitocondrial; cadena de transport d’electrons o fosforilació oxidativa, crestes o membrana mitocondrial interna.

4.30,5 punts

Apartat 4.3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.3 a l’enunciat oficial, en català

Els pops poden canviar ràpidament de color gràcies als cromatòfors, unes cèl·lules pigmentàries que contenen melanina o altres pigments. Cada cromatòfor està envoltat de fibres musculars que, en contraure’s, estiren la cèl·lula i expandeixen el pigment, de manera que es modifica el color de la pell del pop.

Observeu la micrografia següent i calculeu la mida real del cromatòfor en micròmetres.

Plantejament Mesurem amb un regle, a l’examen imprès, la barra d’escala (10 μm10\ \mu\mathrm{m}) i el diàmetre del cromatòfor assenyalat amb la fletxa, i fem una regla de tres.

  1. Mesures sobre el paper: barra d’escala, 1,51{,}5 cm; diàmetre del cromatòfor, uns 1,051{,}05 cm.

  2. Mida real del cromatòfor:

    1,05 cm⋅10 μm1,5 cm=7,0 μm1{,}05\ \mathrm{cm}\cdot\frac{10\ \mu\mathrm{m}}{1{,}5\ \mathrm{cm}}=7{,}0\ \mu\mathrm{m}
  3. Com que la mesura amb el regle pot variar una mica, resultats propers (per exemple, 6,7 μm6{,}7\ \mu\mathrm{m} si el diàmetre es mesura com a 11 cm) també són correctes si el càlcul està ben fet.

ResultatEl cromatòfor fa uns 7 μm7\ \mu\mathrm{m} de diàmetre.

La pauta oficial dona: 1 cm⋅10 μm1,5 cm=6,66 μm\frac{1\ \mathrm{cm}\cdot 10\ \mu\mathrm{m}}{1{,}5\ \mathrm{cm}}=6{,}66\ \mu\mathrm{m} (s’accepten altres valors si el càlcul és correcte).

4.40,5 punts

Apartat 4.4 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.4 a l’enunciat oficial, en català

La via de síntesi de melanina s’inicia partir de la tirosina. En els melanòcits, la tirosina és oxidada per l’enzim tirosinasa per a donar lloc a la dihidroxifenilalanina (DOPA). Posteriorment, a partir de la DOPA i utilitzant altres enzims, es formen diferents tipus de melanina amb reaccions d’oxidació i polimerització.

Completeu la taula següent sobre la tirosinasa.

Quin tipus de biomolècula és la tirosinasa?

Quin és el substrat de la tirosinasa?

Quin és el producte final de la tirosinasa?

La tirosinasa necessita coure (Cu2+\mathrm{Cu^{2+}}) per a funcionar. La presència d’aquest cofactor modula l’activitat de l’enzim sense modificar-ne l’estructura primària.

Què significa que no s’altera l’estructura primària de l’enzim?

Plantejament La tirosinasa és un enzim: el substrat és la molècula sobre la qual actua i el producte, la que en surt.

  1. Tipus de biomolècula: una proteïna (de fet, una glicoproteïna); és un enzim.

  2. Substrat: la tirosina.

  3. Producte: la DOPA (dihidroxifenilalanina).

  4. L’estructura primària d’una proteïna és la seqüència dels seus aminoàcids. Que no s’alteri vol dir que el coure no canvia ni quins aminoàcids té l’enzim, ni quants n’hi ha, ni en quin ordre: només s’hi uneix i en modifica l’activitat.

ResultatLa tirosinasa és una proteïna (enzim); el substrat és la tirosina i el producte, la DOPA. No alterar l’estructura primària vol dir que no canvia la seqüència (l’ordre i el nombre) d’aminoàcids de l’enzim.

La pauta oficial dona: Proteïna (glicoproteïna); tirosina; DOPA; no canvia la seqüència (ordre i quantitat) d’aminoàcids.

4.50,5 punts

Apartat 4.5 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 4.5 a l’enunciat oficial, en català

La comparació de les característiques entre el pop i altres organismes dona informació sobre quin ha estat el seu origen evolutiu. Per exemple, s’ha vist que certes estructures complexes del pop Octopus insularis (com els ulls tipus càmera) han evolucionat de manera convergent en grups molt allunyats com els cefalòpodes i els vertebrats, mentre que altres característiques com l’existència de la tirosinasa ja eren presents en espècies avantpassades comunes de cefalòpodes i vertebrats.

Responeu a les preguntes següents, relacionades amb l’evolució convergent.

Què és la convergència evolutiva?

Com s’anomenen els òrgans que es formen seguint una evolució convergent? En el context d’aquesta pregunta, quins serien aquests òrgans?

Plantejament Cal distingir les semblances heretades d’un avantpassat comú de les que han aparegut per separat.

  1. Convergència evolutiva: espècies poc emparentades desenvolupen estructures o característiques semblants.

  2. Aquestes semblances apareixen perquè la selecció natural actua de manera semblant en ambients o modes de vida semblants.

  3. Les estructures s’originen de manera independent en cada grup: no provenen d’un avantpassat comú que ja les tingués.

  4. Els òrgans que es formen per evolució convergent s’anomenen òrgans anàlegs: tenen una funció i una forma semblants però un origen diferent.

  5. En aquest cas, els òrgans anàlegs són els ulls tipus càmera dels cefalòpodes (com el pop) i dels vertebrats.

ResultatLa convergència evolutiva és l’aparició independent de característiques semblants en espècies no emparentades, per pressions selectives semblants. Els òrgans resultants són òrgans anàlegs; aquí, els ulls tipus càmera.

La pauta oficial dona: Característiques semblants, per pressions ambientals semblants, sense avantpassat comú; òrgans anàlegs; els ulls tipus càmera.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de metabolisme així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2026, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Metabolisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Biomolècules· aquest exercici14 de 15 exàmens
  3. Evolució· aquest exercici14 de 15 exàmens
  4. Tècniques d’observació· aquest exercici10 de 15 exàmens
  5. La cèl·lula· aquest exercici8 de 15 exàmens
  6. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  7. Microbiologia15 de 15 exàmens
  8. Immunologia15 de 15 exàmens
  9. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  10. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  11. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.