2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4
2 puntsCoincideix amb la pautaTorna al tema13 de 34
Després dels 34
Vols continuar amb el tema de microbiologia?
Aquests 34 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantUn estudi liderat per un equip d’investigació de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), publicat a la revista Environmental Science & Technology, va concloure que els gens mer, presents en algunes espècies bacterianes, permeten a aquests microorganismes actuar sobre el mercuri atrapat en els sediments marins.
1.a Un d’aquests microorganismes és Alteromonas, un gènere bacterià que es troba a les aigües marines. Són bacils heteròtrofs, gramnegatius i flagel·lats.
Completeu la taula següent escrivint què signifiquen cadascun dels termes que s’hi recullen i com es pot comprovar.
| Què vol dir? | Com es pot comprovar? | |
|---|---|---|
| Bacil | ||
| Heteròtrof | ||
| Gramnegatiu | ||
| Flagel·lat | Disposa d’un flagel. | Observant la seva estructura a través d’una imatge microscòpica. |
[0,6 punts]
1.b Calculeu la llargària en micròmetres del bacteri marcat amb la lletra A a la imatge següent.
Font: Imatge obtinguda mitjançant microscopi electrònic ().
[0,4 punts]
2 L’Albert, un alumne de segon de batxillerat, després de llegir aquest estudi, manté la conversa següent amb la Laura, una companya de classe:
Albert: El gen mer es podria incorporar, de manera natural, en bacteris marins d’un altre gènere?
Laura: Suposo que, perquè passés això que dius, s’hauria de donar algun dels mecanismes de transferència lateral o horitzontal del DNA.
Albert: Quins són aquests mecanismes? No els recordo.
Laura: Ara mateix podria explicar-te’n dos.
Quina resposta hauria de donar la Laura a l’Albert?
Nom del mecanisme 1:
Explicació del mecanisme 1:
Nom del mecanisme 2:
Explicació del mecanisme 2:
[1 punt]
Solució d’EducaIA
1.a0,6 punts


Un d’aquests microorganismes és Alteromonas, un gènere bacterià que es troba a les aigües marines. Són bacils heteròtrofs, gramnegatius i flagel·lats.
Completeu la taula següent escrivint què signifiquen cadascun dels termes que s’hi recullen i com es pot comprovar.
| Què vol dir? | Com es pot comprovar? | |
|---|---|---|
| Bacil | ||
| Heteròtrof | ||
| Gramnegatiu | ||
| Flagel·lat | Disposa d’un flagel. | Observant la seva estructura a través d’una imatge microscòpica. |
Plantejament Cal explicar què vol dir cada terme (forma, tipus de nutrició i tipus de paret) i proposar una manera de comprovar-ho, com ja fa la fila de «flagel·lat».
Bacil. Què vol dir: és un bacteri de forma allargada, de bastonet. Com es comprova: observant-ne la forma en una imatge de microscopi.
Heteròtrof. Què vol dir: fa servir matèria orgànica com a font de carboni (no pot fabricar-la a partir del ). Com es comprova: cultivant-lo en un medi sense matèria orgànica, en què l’única font de carboni sigui el ; si és heteròtrof, no hi creixerà.
Gramnegatiu. Què vol dir: té una paret amb una capa prima de peptidoglicà (mureïna) i, per fora, una membrana externa. Com es comprova: amb una tinció de Gram; els gramnegatius no retenen el cristall violeta i surten de color rosa o vermell (per la safranina), no blau-violeta.
ResultatBacil: forma allargada (es veu al microscopi). Heteròtrof: la seva font de carboni és la matèria orgànica (no creix en un medi sense matèria orgànica). Gramnegatiu: paret amb una capa prima de peptidoglicà i membrana externa (en la tinció de Gram queda rosa o vermell, no violeta).
La pauta oficial dona: Bacil: forma allargada, imatge microscòpica. Heteròtrof: font de carboni orgànica, cultiu sense matèria orgànica que no creix. Gramnegatiu: peptidoglicà i membrana externa, tinció de Gram que no queda blava (rosa o vermella).
1.b0,4 punts


Calculeu la llargària en micròmetres del bacteri marcat amb la lletra A a la imatge següent.
Font: Imatge obtinguda mitjançant microscopi electrònic ().
Plantejament Es mesura amb un regle la línia que marca el bacteri A a l’examen imprès i es divideix entre els augments ().
Llargària de la línia A a la imatge impresa, mesurada amb regle:
Passem els centímetres a micròmetres ():
La mida real és la mida a la imatge dividida pels augments:
Una mesura entre i cm és raonable i dona entre i .
ResultatEl bacteri A fa uns de llargària.
La pauta oficial dona:
21 punt


L’Albert, un alumne de segon de batxillerat, després de llegir aquest estudi, manté la conversa següent amb la Laura, una companya de classe:
Albert: El gen mer es podria incorporar, de manera natural, en bacteris marins d’un altre gènere?
Laura: Suposo que, perquè passés això que dius, s’hauria de donar algun dels mecanismes de transferència lateral o horitzontal del DNA.
Albert: Quins són aquests mecanismes? No els recordo.
Laura: Ara mateix podria explicar-te’n dos.
Quina resposta hauria de donar la Laura a l’Albert?
Nom del mecanisme 1:
Explicació del mecanisme 1:
Nom del mecanisme 2:
Explicació del mecanisme 2:
Plantejament Es demanen el nom i l’explicació de dos mecanismes de transferència horitzontal de DNA entre bacteris.
Mecanisme 1: conjugació.
Explicació: una cèl·lula donadora transfereix DNA (normalment un plasmidi, o una part del cromosoma) a una cèl·lula receptora, que pot ser de la mateixa espècie o d’una altra. Cal que les dues cèl·lules entrin en contacte: un pèl sexual (pili) de la donadora s’uneix a la receptora i, en escurçar-se, les apropa fins que formen un agregat per on passa el DNA.
Mecanisme 2: transformació.
Explicació: una cèl·lula bacteriana capta fragments de DNA lliure que hi ha al medi (per exemple, alliberats per bacteris morts) i els incorpora al seu genoma.
També valen la transducció (un bacteriòfag transporta DNA d’un bacteri a un altre: quan es formen virus nous, alguns incorporen DNA del bacteri infectat i l’injecten en el bacteri següent) i la formació de vesícules (els bacteris alliberen al medi vesícules que contenen fragments de DNA o plasmidis, i altres bacteris les absorbeixen).
ResultatConjugació: una cèl·lula donadora transfereix DNA (un plasmidi) a una receptora amb què entra en contacte. Transformació: un bacteri capta DNA lliure del medi. (També valen la transducció, per mitjà d’un bacteriòfag, i la formació de vesícules.)
La pauta oficial dona: Dos de: conjugació, transducció, transformació, formació de vesícules, amb la seva explicació.
Algun apartat no t’ha sortit?
MicrobiologiaVirus, viroides i prionsBacterisTransferència de gens en bacterisProtozous i fongsUsos dels microorganismesLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de microbiologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat