Gens mer i mercuri en sediments marins

Exercici 4 · PAU 2024, ordinària, sèrie 1 · 2 punts

MicrobiologiaCoincideix amb la pauta

També a Tècniques d’observació, Metabolisme

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 4

2 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema13 de 34

Després dels 34

Vols continuar amb el tema de microbiologia?

Aquests 34 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

Un estudi liderat per un equip d’investigació de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), publicat a la revista Environmental Science & Technology, va concloure que els gens mer, presents en algunes espècies bacterianes, permeten a aquests microorganismes actuar sobre el mercuri atrapat en els sediments marins.

1.a Un d’aquests microorganismes és Alteromonas, un gènere bacterià que es troba a les aigües marines. Són bacils heteròtrofs, gramnegatius i flagel·lats.

Completeu la taula següent escrivint què signifiquen cadascun dels termes que s’hi recullen i com es pot comprovar.

Què vol dir?Com es pot comprovar?
Bacil
Heteròtrof
Gramnegatiu
Flagel·latDisposa d’un flagel.Observant la seva estructura a través d’una imatge microscòpica.

[0,6 punts]

1.b Calculeu la llargària en micròmetres del bacteri marcat amb la lletra A a la imatge següent.

Font: Imatge obtinguda mitjançant microscopi electrònic (2 000×2\,000\times).

[0,4 punts]

2 L’Albert, un alumne de segon de batxillerat, després de llegir aquest estudi, manté la conversa següent amb la Laura, una companya de classe:

Albert: El gen mer es podria incorporar, de manera natural, en bacteris marins d’un altre gènere?

Laura: Suposo que, perquè passés això que dius, s’hauria de donar algun dels mecanismes de transferència lateral o horitzontal del DNA.

Albert: Quins són aquests mecanismes? No els recordo.

Laura: Ara mateix podria explicar-te’n dos.

Quina resposta hauria de donar la Laura a l’Albert?

Nom del mecanisme 1:

Explicació del mecanisme 1:

Nom del mecanisme 2:

Explicació del mecanisme 2:

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.a 0,6 punts1.b 0,4 punts2 1 punt

1.a0,6 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Un d’aquests microorganismes és Alteromonas, un gènere bacterià que es troba a les aigües marines. Són bacils heteròtrofs, gramnegatius i flagel·lats.

Completeu la taula següent escrivint què signifiquen cadascun dels termes que s’hi recullen i com es pot comprovar.

Què vol dir?Com es pot comprovar?
Bacil
Heteròtrof
Gramnegatiu
Flagel·latDisposa d’un flagel.Observant la seva estructura a través d’una imatge microscòpica.

Plantejament Cal explicar què vol dir cada terme (forma, tipus de nutrició i tipus de paret) i proposar una manera de comprovar-ho, com ja fa la fila de «flagel·lat».

  1. Bacil. Què vol dir: és un bacteri de forma allargada, de bastonet. Com es comprova: observant-ne la forma en una imatge de microscopi.

  2. Heteròtrof. Què vol dir: fa servir matèria orgànica com a font de carboni (no pot fabricar-la a partir del CO2\mathrm{CO_2}). Com es comprova: cultivant-lo en un medi sense matèria orgànica, en què l’única font de carboni sigui el CO2\mathrm{CO_2}; si és heteròtrof, no hi creixerà.

  3. Gramnegatiu. Què vol dir: té una paret amb una capa prima de peptidoglicà (mureïna) i, per fora, una membrana externa. Com es comprova: amb una tinció de Gram; els gramnegatius no retenen el cristall violeta i surten de color rosa o vermell (per la safranina), no blau-violeta.

ResultatBacil: forma allargada (es veu al microscopi). Heteròtrof: la seva font de carboni és la matèria orgànica (no creix en un medi sense matèria orgànica). Gramnegatiu: paret amb una capa prima de peptidoglicà i membrana externa (en la tinció de Gram queda rosa o vermell, no violeta).

La pauta oficial dona: Bacil: forma allargada, imatge microscòpica. Heteròtrof: font de carboni orgànica, cultiu sense matèria orgànica que no creix. Gramnegatiu: peptidoglicà i membrana externa, tinció de Gram que no queda blava (rosa o vermella).

1.b0,4 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Calculeu la llargària en micròmetres del bacteri marcat amb la lletra A a la imatge següent.

Font: Imatge obtinguda mitjançant microscopi electrònic (2 000×2\,000\times).

Plantejament Es mesura amb un regle la línia que marca el bacteri A a l’examen imprès i es divideix entre els augments (2 000×2\,000\times).

  1. Llargària de la línia A a la imatge impresa, mesurada amb regle:

    Limatge≈1,4 cmL_{\text{imatge}}\approx 1{,}4\ \mathrm{cm}
  2. Passem els centímetres a micròmetres (1 cm=104 μm1\ \mathrm{cm}=10^4\ \mathrm{\mu m}):

    1,4 cm=14 000 μm1{,}4\ \mathrm{cm}=14\,000\ \mathrm{\mu m}
  3. La mida real és la mida a la imatge dividida pels augments:

    Lreal=14 000 μm2 000=7 μmL_{\text{real}}=\frac{14\,000\ \mathrm{\mu m}}{2\,000}=7\ \mathrm{\mu m}
  4. Una mesura entre 1,31{,}3 i 1,51{,}5 cm és raonable i dona entre 6,56{,}5 i 7,5 μm7{,}5\ \mathrm{\mu m}.

ResultatEl bacteri A fa uns 7 μm7\ \mathrm{\mu m} de llargària.

La pauta oficial dona: 1,4 cm⋅104 μm/cm2 000\frac{1{,}4\ \mathrm{cm}\cdot 10^4\ \mathrm{\mu m/cm}}{2\,000}=7 μm{}= 7\ \mathrm{\mu m} (accepta mesures de 1,31{,}3 a 1,51{,}5 cm: de 6,56{,}5 a 7,5 μm7{,}5\ \mathrm{\mu m}).

21 punt

Apartat 2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2 a l’enunciat oficial, en català

L’Albert, un alumne de segon de batxillerat, després de llegir aquest estudi, manté la conversa següent amb la Laura, una companya de classe:

Albert: El gen mer es podria incorporar, de manera natural, en bacteris marins d’un altre gènere?

Laura: Suposo que, perquè passés això que dius, s’hauria de donar algun dels mecanismes de transferència lateral o horitzontal del DNA.

Albert: Quins són aquests mecanismes? No els recordo.

Laura: Ara mateix podria explicar-te’n dos.

Quina resposta hauria de donar la Laura a l’Albert?

Nom del mecanisme 1:

Explicació del mecanisme 1:

Nom del mecanisme 2:

Explicació del mecanisme 2:

Plantejament Es demanen el nom i l’explicació de dos mecanismes de transferència horitzontal de DNA entre bacteris.

  1. Mecanisme 1: conjugació.

  2. Explicació: una cèl·lula donadora transfereix DNA (normalment un plasmidi, o una part del cromosoma) a una cèl·lula receptora, que pot ser de la mateixa espècie o d’una altra. Cal que les dues cèl·lules entrin en contacte: un pèl sexual (pili) de la donadora s’uneix a la receptora i, en escurçar-se, les apropa fins que formen un agregat per on passa el DNA.

  3. Mecanisme 2: transformació.

  4. Explicació: una cèl·lula bacteriana capta fragments de DNA lliure que hi ha al medi (per exemple, alliberats per bacteris morts) i els incorpora al seu genoma.

  5. També valen la transducció (un bacteriòfag transporta DNA d’un bacteri a un altre: quan es formen virus nous, alguns incorporen DNA del bacteri infectat i l’injecten en el bacteri següent) i la formació de vesícules (els bacteris alliberen al medi vesícules que contenen fragments de DNA o plasmidis, i altres bacteris les absorbeixen).

ResultatConjugació: una cèl·lula donadora transfereix DNA (un plasmidi) a una receptora amb què entra en contacte. Transformació: un bacteri capta DNA lliure del medi. (També valen la transducció, per mitjà d’un bacteriòfag, i la formació de vesícules.)

La pauta oficial dona: Dos de: conjugació, transducció, transformació, formació de vesícules, amb la seva explicació.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de microbiologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Microbiologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Metabolisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Tècniques d’observació· aquest exercici10 de 15 exàmens
  4. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  5. Immunologia15 de 15 exàmens
  6. Biomolècules14 de 15 exàmens
  7. Evolució14 de 15 exàmens
  8. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  9. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  10. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.