2022Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 6
2 puntsCoincideix amb la pautaTorna al tema14 de 15
Després dels 15
Vols continuar amb el tema de biotecnologia?
Aquests 15 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantEl 21 d’octubre de 2019 va aparèixer a la premsa la notícia següent:
Creada la tècnica més precisa per a corregir mutacions del DNA
Científics del Broad Institute de Harvard i del MIT han desenvolupat una potent eina d’edició molecular capaç de modificar el DNA amb una precisió sense precedents. L’eina, que han anomenat prime editing, es basa en el perfeccionament del sistema CRISPR-Cas i obre la porta a corregir moltes mutacions que causen malalties genètiques.
Adaptació feta a partir d’un text de La Vanguardia [en línia] (21 octubre 2019)
1 El sistema CRISPR-Cas està format per una cadena d’RNA i una endonucleasa, la proteïna Cas. L’RNA té una part, anomenada RNA guia, que pot contenir la seqüència de bases que es vulgui i marca a CRISPR-Cas el lloc on s’ha d’unir al DNA.
En essència, el sistema CRISPR-Cas funciona de la manera següent:
1. El sistema CRISPR-Cas s’uneix a la regió del DNA amb una seqüència complementària a l’RNA guia.
2. La proteïna Cas talla el DNA per dos llocs concrets.
3. S’elimina aquest fragment de DNA tallat.
4. Els mateixos mecanismes de reparació cel·lular uneixen el DNA pels punts per on s’ha tallat.
En ratolins, el gen TMC1, localitzat al cromosoma 11, codifica una proteïna que s’expressa en cèl·lules auditives. Els ratolins Beethoven (anomenats així perquè pateixen sordesa com el famós músic) són sords a causa d’una mutació en el gen TMC1 en només un dels seus dos cromosomes 11. Així, encara que aquests ratolins tenen la forma correcta del gen TMC1 a l’altre cromosoma 11, són sords. El desembre del 2017, un equip de recerca va fabricar un sistema CRISPR-Cas amb un RNA guia complementari a la seqüència de la forma mutada del gen TMC1. A continuació, van introduir aquest sistema a les cèl·lules auditives de ratolins Beethoven.
Contesteu les preguntes següents:
Quin devia ser el resultat d’aquest experiment? Raoneu la resposta explicant com el mecanisme CRISPR-Cas, descrit a l’enunciat, devia haver actuat i els seus efectes en relació amb el paper de la proteïna codificada pel gen TMC1.
Aquests ratolins tractats amb CRISPR-Cas poden tenir descendents sords? Raoneu la resposta.
[1 punt]
2 En moltes ocasions, per a curar una malaltia genètica no n’hi ha prou amb eliminar la seqüència incorrecta d’un gen mutat; també cal afegir en el mateix lloc la seqüència correcta del gen. Per aconseguir-ho, prime editing afegeix, a l’RNA guia i a l’RNA d’unió a Cas, un RNA que conté la seqüència complementària de la seqüència correcta que s’hi vol afegir. A més, també uneix a Cas un altre enzim: la retrotranscriptasa.
Contesteu les qüestions següents:
Què és la retrotranscriptasa (o transcriptasa inversa) i quina acció duu a terme?
Quines entitats biològiques utilitzen d’una manera natural la retrotranscriptasa?
Expliqueu què farà la retrotranscriptasa un cop Cas hagi tallat i eliminat la seqüència mutada del DNA i quina conseqüència tindrà això.
[1 punt]
Solució d’EducaIA
11 punt


El sistema CRISPR-Cas està format per una cadena d’RNA i una endonucleasa, la proteïna Cas. L’RNA té una part, anomenada RNA guia, que pot contenir la seqüència de bases que es vulgui i marca a CRISPR-Cas el lloc on s’ha d’unir al DNA.
En essència, el sistema CRISPR-Cas funciona de la manera següent:
1. El sistema CRISPR-Cas s’uneix a la regió del DNA amb una seqüència complementària a l’RNA guia.
2. La proteïna Cas talla el DNA per dos llocs concrets.
3. S’elimina aquest fragment de DNA tallat.
4. Els mateixos mecanismes de reparació cel·lular uneixen el DNA pels punts per on s’ha tallat.
En ratolins, el gen TMC1, localitzat al cromosoma 11, codifica una proteïna que s’expressa en cèl·lules auditives. Els ratolins Beethoven (anomenats així perquè pateixen sordesa com el famós músic) són sords a causa d’una mutació en el gen TMC1 en només un dels seus dos cromosomes 11. Així, encara que aquests ratolins tenen la forma correcta del gen TMC1 a l’altre cromosoma 11, són sords. El desembre del 2017, un equip de recerca va fabricar un sistema CRISPR-Cas amb un RNA guia complementari a la seqüència de la forma mutada del gen TMC1. A continuació, van introduir aquest sistema a les cèl·lules auditives de ratolins Beethoven.
Contesteu les preguntes següents:
Quin devia ser el resultat d’aquest experiment? Raoneu la resposta explicant com el mecanisme CRISPR-Cas, descrit a l’enunciat, devia haver actuat i els seus efectes en relació amb el paper de la proteïna codificada pel gen TMC1.
Aquests ratolins tractats amb CRISPR-Cas poden tenir descendents sords? Raoneu la resposta.
Plantejament Es pregunta quin resultat va tenir eliminar amb CRISPR-Cas la forma mutada del gen TMC1 a les cèl·lules auditives dels ratolins Beethoven, i si aquests ratolins poden tenir descendents sords.
Resultat: els ratolins tractats van recuperar l’audició.
Gràcies a l’RNA guia, complementari de la seqüència de la forma mutada del gen TMC1, el sistema CRISPR-Cas es va unir només a l’al·lel mutat, el del cromosoma 11 que porta la mutació.
La proteïna Cas el va tallar per dos llocs i el fragment tallat es va eliminar; la reparació cel·lular va tornar a unir el DNA, i l’al·lel mutat va quedar inactivat.
Com que els ratolins són sords tot i tenir un al·lel correcte, la proteïna mutada és la que causa la sordesa (l’al·lel mutat és dominant). Sense l’al·lel mutat, les cèl·lules auditives deixen de fabricar la proteïna defectuosa i continuen fabricant la proteïna correcta a partir de l’al·lel normal de l’altre cromosoma 11.
Descendents: sí que poden tenir descendents sords. El sistema només es va introduir a les cèl·lules auditives, que són cèl·lules somàtiques; les cèl·lules de la línia germinal, que formen els gàmetes, no s’han modificat i conserven l’al·lel mutat.
Cada gàmeta té una probabilitat de de portar el cromosoma 11 amb l’al·lel mutat; com que n’hi ha prou amb un al·lel mutat per ser sord, si l’altre progenitor no porta la mutació, cada descendent té una probabilitat de de ser sord.
ResultatEls ratolins van recuperar l’audició: CRISPR-Cas va tallar i eliminar l’al·lel mutat de TMC1 i les cèl·lules auditives van fabricar només la proteïna correcta, la de l’al·lel normal. Sí que poden tenir descendents sords, perquè només s’han modificat cèl·lules somàtiques i la línia germinal conserva l’al·lel mutat.
La pauta oficial dona: Recuperen l’audició; l’RNA guia uneix CRISPR-Cas a la seqüència mutada, Cas la talla i s’elimina; les cèl·lules deixen de fer la proteïna anòmala i fan la correcta amb l’altre cromosoma 11. Sí que poden tenir descendents sords: només s’han modificat cèl·lules somàtiques, no la línia germinal.
21 punt


En moltes ocasions, per a curar una malaltia genètica no n’hi ha prou amb eliminar la seqüència incorrecta d’un gen mutat; també cal afegir en el mateix lloc la seqüència correcta del gen. Per aconseguir-ho, prime editing afegeix, a l’RNA guia i a l’RNA d’unió a Cas, un RNA que conté la seqüència complementària de la seqüència correcta que s’hi vol afegir. A més, també uneix a Cas un altre enzim: la retrotranscriptasa.
Contesteu les qüestions següents:
Què és la retrotranscriptasa (o transcriptasa inversa) i quina acció duu a terme?
Quines entitats biològiques utilitzen d’una manera natural la retrotranscriptasa?
Expliqueu què farà la retrotranscriptasa un cop Cas hagi tallat i eliminat la seqüència mutada del DNA i quina conseqüència tindrà això.
Plantejament Es pregunta què és la retrotranscriptasa, quines entitats biològiques la fan servir de manera natural i quin paper té en el prime editing un cop Cas ha eliminat la seqüència mutada.
La retrotranscriptasa (o transcriptasa inversa) és un enzim que sintetitza DNA a partir d’un motlle d’RNA: fabrica una cadena de DNA complementària de l’RNA.
De manera natural la fan servir els retrovirus, com el VIH, el virus de la sida, que copien el seu genoma d’RNA en DNA per integrar-lo al de la cèl·lula hoste; també la fan servir els retrotransposons.
Un cop Cas ha tallat i eliminat la seqüència mutada, la retrotranscriptasa fa servir com a motlle l’RNA que porta el sistema, complementari de la seqüència correcta, i sintetitza al mateix lloc un fragment de DNA amb la seqüència correcta del gen.
Conseqüència: la seqüència incorrecta queda substituïda per la correcta; el gen pot fabricar la proteïna normal, i així es pot curar o millorar la malaltia genètica.
ResultatLa retrotranscriptasa és un enzim que fabrica DNA a partir d’un motlle d’RNA. La fan servir de manera natural els retrovirus, com el VIH, i els retrotransposons. En el prime editing, sintetitza al lloc tallat un DNA amb la seqüència correcta a partir de l’RNA del sistema, de manera que el gen queda corregit i es pot curar la malaltia.
La pauta oficial dona: Enzim que sintetitza DNA complementari a partir d’un RNA; retrovirus (VIH…) o retrotransposons; sintetitza DNA amb la seqüència correcta al lloc tallat i es pot curar la malaltia.
Algun apartat no t’ha sortit?
BiotecnologiaEnginyeria genèticaPCR, seqüenciació i CRISPRAplicacionsLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biotecnologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat