Ratolins Beethoven, gen TMC1 i CRISPR-Cas9

Exercici 4 · PAU 2025, ordinària, sèrie 4 · 2,5 punts

Genètica mendelianaCoincideix amb la pauta

També a Biotecnologia, Disseny experimental

2025Convocatòria ordinària · Sèrie 4 · Exercici 4

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema5 de 17

Els ratolins Beethoven tenen una mutació en el gen TMC1, situat al cromosoma 19, que els origina sordesa progressiva fins a la pèrdua total de l’oïda, de manera similar al procés de pèrdua auditiva que va patir el músic Ludwig van Beethoven. L’any 2018 es va publicar un treball en què es descrivia un experiment basat en la tecnologia CRISPR-Cas9 per a recuperar l’oïda de ratolins Beethoven adults amb la mutació en el gen TMC1. Els ratolins eren heterozigots, i l’objectiu era inactivar la còpia portadora de la mutació a cèl·lules de l’oïda.

a) Ompliu la taula següent sobre la mutació en el gen TMC1 en els ratolins Beethoven.

L’al·lel que causa la sordesa és dominant o recessiu? Justifiqueu la resposta.

En un encreuament entre dos ratolins heterozigots, quina proporció de la descendència s’espera que tingui sordesa progressiva? Indiqueu el procediment que heu seguit.

[0,5 punts]

b) La imatge següent mostra el mecanisme d’edició gènica CRISPR-Cas9 unit a una cadena de DNA, en què els dos petits triangles assenyalen els llocs de tall del DNA. Ompliu la taula següent identificant a quins elements corresponen les dues parts indicades amb una fletxa (1 i 2) i expliqueu quina és la seva funció.

PartElementFunció
1
2

[0,5 punts]

c) Abans d’autoritzar l’ús de la tecnologia CRISPR-Cas9 en humans, és necessària l’experimentació en organismes model com el ratolí per a mesurar els possibles riscos que pot comportar. Aquests riscos també són diferents si la tecnologia s’aplica a cèl·lules germinals o somàtiques.

A la taula següent, expliqueu un dels riscos que pot comportar l’aplicació d’aquesta tecnologia i raoneu si aquest risc pot tenir més conseqüències segons si la tecnologia CRISPR-Cas9 s’aplica a la línia germinal o a la somàtica.

Expliqueu un dels riscos que pot comportar l’aplicació de la tecnologia CRISPR-Cas9:

Raoneu en quina línia cel·lular (germinal o somàtica) pot tenir més conseqüències aquest risc:

[0,5 punts]

d) Per a comprovar l’eficàcia del tractament es van sotmetre ratolins tractats i no tractats a estímuls auditius i es va registrar el seu nivell de resposta a diferents freqüències de so. Amb els ratolins tractats, el nivell de resposta es va tornar a mesurar sis mesos després. En l’experiment es va disposar de quatre grups de ratolins (A, B, C i D), classificats segons si tenien la mutació a TMC1 o no i segons si havien estat tractats amb CRISPR-Cas9 o no.

GrupNombre de ratolinsNombre de ratolins que responen a l’estímul auditiu
A. Salvatge (sense mutació)1515
B. Beethoven150
C. Salvatge tractat amb CRISPR-Cas91515 (1 mes després del tractament); 15 (6 mesos després del tractament)
D. Beethoven tractat amb CRISPR-Cas91513 (1 mes després del tractament); 6 (6 mesos després del tractament)

Indiqueu quina seria la finalitat de les següents comparacions entre grups:

ComparacióFinalitat
A-B
B-D

[0,5 punts]

e) Completeu la taula següent sobre el tractament amb CRISPR-Cas9.

Quina conclusió sobre l’eficàcia del tractament amb CRISPR-Cas9 es pot extreure de l’experiment representat a la taula anterior? Raoneu la resposta.

Quina utilitat tindria comparar el nivell de mortalitat entre els grups A i C mesos després?

[0,5 punts]

Esquema del complex CRISPR-Cas9 sobre una doble cadena de DNA del ratolí. Una gran massa grisa (assenyalada amb l’1) envolta un tros del DNA, on les dues cadenes estan separades. D’aquesta massa en surt una petita estructura en forma de forquilla, amb una part aparellada (assenyalada amb el 2). Dos triangles petits, un a cada cadena, marquen els llocs de tall.Esquema del complex CRISPR-Cas9 sobre una doble cadena de DNA del ratolí. Una gran massa grisa (assenyalada amb l’1) envolta un tros del DNA, on les dues cadenes estan separades. D’aquesta massa en surt una petita estructura en forma de forquilla, amb una part aparellada (assenyalada amb el 2). Dos triangles petits, un a cada cadena, marquen els llocs de tall.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 0,5 puntsb) 0,5 puntsc) 0,5 puntsd) 0,5 puntse) 0,5 punts

Repassa la teoria: Quadres de Punnett

a)0,5 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Ompliu la taula següent sobre la mutació en el gen TMC1 en els ratolins Beethoven.

L’al·lel que causa la sordesa és dominant o recessiu? Justifiqueu la resposta.

En un encreuament entre dos ratolins heterozigots, quina proporció de la descendència s’espera que tingui sordesa progressiva? Indiqueu el procediment que heu seguit.

Plantejament L’enunciat diu que els ratolins Beethoven, sords, són heterozigots: d’aquí es dedueix la dominància, i després es fa l’encreuament amb un quadre de Punnett.

  1. Dominant: els ratolins Beethoven són heterozigots, amb una sola còpia de l’al·lel mutat, i tenen sordesa: l’al·lel mutat s’expressa encara que hi hagi l’al·lel normal. Com que el gen és al cromosoma 19, un autosoma, l’herència no és lligada al sexe.

  2. Anomenem TT l’al·lel mutat (dominant, sordesa) i tt l’al·lel normal. Cada progenitor heterozigot TtTt fa la meitat de gàmetes TT i la meitat tt:

    Tt×TtTt\times Tt
  3. Quadre de Punnett:

    TTtt
    TTTTTTTtTt
    ttTtTttttt
  4. Genotips: 14\tfrac14 TTTT, 12\tfrac12 TtTt i 14\tfrac14 tttt. Tenen sordesa els que porten almenys un al·lel TT:

    14+12=34=75 %\tfrac14+\tfrac12=\tfrac34=75\ \%

ResultatL’al·lel és dominant (els heterozigots, amb una sola còpia, tenen sordesa). En l’encreuament Tt×TtTt\times Tt, s’espera que 34\tfrac34 de la descendència (75 %75\ \%: TTTT i TtTt) tingui sordesa progressiva.

La pauta oficial dona: Dominant, perquè s’expressa en ratolins heterozigots que només tenen una còpia de l’al·lel (no és lligada al sexe: el gen és al cromosoma 19). Proporció: 34\tfrac34 (75 %75\ \%), amb un quadre de Punnett o un mètode equivalent que mostri els gàmetes i la unió en el zigot.

b)0,5 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

La imatge següent mostra el mecanisme d’edició gènica CRISPR-Cas9 unit a una cadena de DNA, en què els dos petits triangles assenyalen els llocs de tall del DNA. Ompliu la taula següent identificant a quins elements corresponen les dues parts indicades amb una fletxa (1 i 2) i expliqueu quina és la seva funció.

PartElementFunció
1
2

Plantejament El sistema CRISPR-Cas9 té dues peces: una proteïna que talla i un RNA que la guia.

  1. 1: la proteïna Cas9, la massa grisa que envolta el DNA. És una nucleasa: talla les dues cadenes del DNA en el lloc assenyalat pels triangles.

  2. 2: l’RNA guia (gRNA o sgRNA). Té una seqüència complementària a una de les cadenes del DNA de la regió que es vol editar: s’hi aparella i hi porta la Cas9, de manera que el tall es fa exactament en aquella seqüència.

Resultat1: Cas9, que talla les dues cadenes del DNA. 2: RNA guia, complementari a la seqüència que es vol editar, que porta el complex CRISPR-Cas9 fins a aquesta seqüència.

La pauta oficial dona: 1: Cas9 (proteïna Cas9), talla l’ADN de doble cadena. 2: gRNA (sgRNA o RNA guia), conté una seqüència complementària a una de les cadenes de la regió que es vol editar i permet la unió del complex CRISPR-Cas9 a aquesta seqüència.

c)0,5 punts

Apartat c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat c) a l’enunciat oficial, en català

Abans d’autoritzar l’ús de la tecnologia CRISPR-Cas9 en humans, és necessària l’experimentació en organismes model com el ratolí per a mesurar els possibles riscos que pot comportar. Aquests riscos també són diferents si la tecnologia s’aplica a cèl·lules germinals o somàtiques.

A la taula següent, expliqueu un dels riscos que pot comportar l’aplicació d’aquesta tecnologia i raoneu si aquest risc pot tenir més conseqüències segons si la tecnologia CRISPR-Cas9 s’aplica a la línia germinal o a la somàtica.

Expliqueu un dels riscos que pot comportar l’aplicació de la tecnologia CRISPR-Cas9:

Raoneu en quina línia cel·lular (germinal o somàtica) pot tenir més conseqüències aquest risc:

Plantejament Es demana un risc concret de l’edició amb CRISPR-Cas9 i on tindria més conseqüències.

  1. Risc: que la Cas9 talli altres seqüències del genoma, semblants a la que es vol editar o repetides, i hi generi mutacions no desitjades, que podrien alterar gens importants o fins i tot originar un càncer.

  2. Línia germinal: aquestes mutacions tindrien més conseqüències, perquè passarien a totes les cèl·lules de l’individu que se’n desenvolupés i es podrien transmetre a la descendència.

  3. Línia somàtica: només afectarien el teixit tractat d’aquell individu (aquí, cèl·lules de l’oïda) i no es transmetrien als descendents.

ResultatRisc: que la Cas9 talli altres seqüències i generi mutacions no desitjades (fins i tot un càncer). Té més conseqüències a la línia germinal: les mutacions passarien a totes les cèl·lules de l’individu i a la descendència; a la línia somàtica només afecten el teixit tractat.

La pauta oficial dona: Risc (un de): que la Cas9 talli altres seqüències, que generi altres mutacions, que origini un càncer (o múltiples talls en una seqüència repetida). Línia: més greu en la germinal (afectaria totes les cèl·lules de l’organisme o es transmetria a la descendència); en la somàtica només un teixit (també s’accepta que en la somàtica pot donar un càncer).

d)0,5 punts

Apartat d) a l’enunciat oficial, en castellàApartat d) a l’enunciat oficial, en català

Per a comprovar l’eficàcia del tractament es van sotmetre ratolins tractats i no tractats a estímuls auditius i es va registrar el seu nivell de resposta a diferents freqüències de so. Amb els ratolins tractats, el nivell de resposta es va tornar a mesurar sis mesos després. En l’experiment es va disposar de quatre grups de ratolins (A, B, C i D), classificats segons si tenien la mutació a TMC1 o no i segons si havien estat tractats amb CRISPR-Cas9 o no.

GrupNombre de ratolinsNombre de ratolins que responen a l’estímul auditiu
A. Salvatge (sense mutació)1515
B. Beethoven150
C. Salvatge tractat amb CRISPR-Cas91515 (1 mes després del tractament); 15 (6 mesos després del tractament)
D. Beethoven tractat amb CRISPR-Cas91513 (1 mes després del tractament); 6 (6 mesos després del tractament)

Indiqueu quina seria la finalitat de les següents comparacions entre grups:

ComparacióFinalitat
A-B
B-D

Plantejament Cada comparació canvia una sola cosa entre els dos grups: cal dir quina i què permet comprovar.

  1. A-B: els dos grups no estan tractats i només es diferencien en la mutació. Serveix per comprovar que els ratolins Beethoven han perdut l’oïda, comparant-los amb els salvatges, que fan de grup control: responen 1515 de 1515 salvatges i 00 de 1515 Beethoven.

  2. B-D: tots dos són ratolins Beethoven i només es diferencien en el tractament. Serveix per comprovar si el tractament amb CRISPR-Cas9 ha millorat l’oïda, comparant-los amb ratolins idèntics no tractats: 00 de 1515 davant de 1313 de 1515 un mes després.

ResultatA-B: comprovar que els ratolins Beethoven han perdut l’oïda, comparant-los amb els salvatges (grup control). B-D: comprovar que el tractament amb CRISPR-Cas9 millora l’oïda, comparant ratolins Beethoven tractats amb ratolins Beethoven no tractats.

La pauta oficial dona: A-B: comprovar que els ratolins Beethoven han perdut l’oïda, comparant-los amb els salvatges, que són el grup control. B-D: comprovar que el tractament amb CRISPR-Cas9 ha funcionat i millora la capacitat auditiva, comparant amb ratolins idèntics (Beethoven) no tractats.

e)0,5 punts

Apartat e) a l’enunciat oficial, en castellàApartat e) a l’enunciat oficial, en català

Completeu la taula següent sobre el tractament amb CRISPR-Cas9.

Quina conclusió sobre l’eficàcia del tractament amb CRISPR-Cas9 es pot extreure de l’experiment representat a la taula anterior? Raoneu la resposta.

Quina utilitat tindria comparar el nivell de mortalitat entre els grups A i C mesos després?

Plantejament Cal llegir el grup D al cap d’un mes i de sis mesos, i pensar què canvia entre els grups A i C.

  1. Un mes després del tractament responen 1313 dels 1515 ratolins Beethoven tractats, mentre que dels no tractats no en respon cap:

    1315≈0,87=87 %\frac{13}{15}\approx 0{,}87=87\ \%
  2. Sis mesos després només en responen 66 de 1515: l’efecte es va perdent amb el temps.

    615=0,4=40 %\frac{6}{15}=0{,}4=40\ \%
  3. Mortalitat A-C: els dos grups són de ratolins salvatges i l’única diferència és el tractament. Si els tractats (C) moren més que els no tractats (A), el tractament té efectes secundaris; si moren igual, és un indici que el tractament és segur.

ResultatEl tractament és eficaç a curt termini (un mes després responen 1313 de 1515 ratolins tractats, el 87 %87\ \%, davant de cap dels no tractats), però perd eficàcia amb el temps (66 de 1515, el 40 %40\ \%, als sis mesos). Comparar la mortalitat d’A i C serviria per detectar efectes secundaris del tractament, és a dir, si és segur.

La pauta oficial dona: El tractament ha estat eficaç, ja que un mes després la majoria dels ratolins tractats responen a l’estímul; amb el pas del temps perd efectivitat. Comparar la mortalitat d’A i C: detectar possibles efectes secundaris del tractament o demostrar que és segur.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de genètica mendeliana així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2025, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Genètica mendeliana· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Disseny experimental· aquest exercici14 de 15 exàmens
  3. Biotecnologia· aquest exercici13 de 15 exàmens
  4. Metabolisme15 de 15 exàmens
  5. Microbiologia15 de 15 exàmens
  6. Immunologia15 de 15 exàmens
  7. Biomolècules14 de 15 exàmens
  8. Evolució14 de 15 exàmens
  9. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.