David Vetter, el nen bombolla, i immunodeficiència

Exercici 6 · PAU 2023, ordinària, sèrie 5 · 2 punts

Genètica mendelianaArbres genealògicsLleis de MendelHerència lligada al sexeAlteracions del sistema immunitariVacunes i sèrumsCoincideix amb la pauta

També a Immunologia

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 6

2 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema12 de 17

David Vetter (1971-1984) va ser conegut com el nen bombolla. Uns anys abans, els seus pares havien tingut un altre nen que va morir poques setmanes després de néixer degut a una immunodeficiència greu causada per la pèrdua de funció del gen IL2RGB. Aquest gen és essencial per a la maduració dels limfòcits.

Ben aviat els metges es van adonar que en David patia la mateixa malaltia. Per això se li va construir un habitacle de plàstic que el mantenia en un ambient estèril per a protegir-lo dels patògens i així evitar infeccions. Uns anys després, en David va tenir una germana sana.

1 Volem determinar el tipus d’herència de la immunodeficiència que van tenir David Vetter i el seu germà. Per fer-ho, responeu a les qüestions de la taula següent:

Dibuixeu l’arbre genealògic de la família, en el qual es distingeixi correctament el sexe dels individus i si estan afectats per la malaltia o no.

La malaltia d’en David pot tenir una herència autosòmica recessiva? (Sí / No)

Justifiqueu la resposta:

La malaltia d’en David pot tenir una herència autosòmica dominant? (Sí / No)

Justifiqueu la resposta:

La malaltia d’en David pot tenir una herència recessiva lligada al sexe? (Sí / No)

Justifiqueu la resposta:

[1 punt]

2.a En la malaltia que va patir David Vetter es produeix una manca de funció del sistema immunitari degut a un problema en la maduració dels limfòcits.

Un dels tractaments per a aquesta immunodeficiència és el trasplantament de medul·la òssia. Per què és eficient aquest tractament?

[0,5 punts]

2.b Les vacunes ens proporcionen protecció contra alguns patògens. En el cas de David Vetter, l’haurien protegit de les infeccions per patògens? Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1 1 punt2.a 0,5 punts2.b 0,5 punts

Repassa la teoria: Quadres de Punnett

11 punt

Apartat 1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1 a l’enunciat oficial, en català

Volem determinar el tipus d’herència de la immunodeficiència que van tenir David Vetter i el seu germà. Per fer-ho, responeu a les qüestions de la taula següent:

Dibuixeu l’arbre genealògic de la família, en el qual es distingeixi correctament el sexe dels individus i si estan afectats per la malaltia o no.

La malaltia d’en David pot tenir una herència autosòmica recessiva? (Sí / No)

Justifiqueu la resposta:

La malaltia d’en David pot tenir una herència autosòmica dominant? (Sí / No)

Justifiqueu la resposta:

La malaltia d’en David pot tenir una herència recessiva lligada al sexe? (Sí / No)

Justifiqueu la resposta:

Plantejament Primer construïm l’arbre amb la informació del text i després comprovem si cada model d’herència pot explicar els fenotips de la família.

  1. Arbre (figura): generació I, el pare (I-1) i la mare (I-2), tots dos sans. Generació II: el primer fill (II-1, home, afectat, que va morir), en David (II-2, home, afectat) i la germana (II-3, dona, sana). Quadrat, home; cercle, dona; negre, afectat.

  2. Autosòmica recessiva: Sí. Si aa és l’al·lel de la malaltia, els pares sans poden ser portadors (AaAa). Cada fill té una probabilitat de 14\frac{1}{4} de ser aaaa i estar afectat, com els dos germans, i la germana pot ser AAAA o AaAa i estar sana:

    Aa×AaAa\times Aa⟶14 AA+12 Aa{}\longrightarrow \tfrac{1}{4}\,AA+\tfrac{1}{2}\,Aa+14 aa{}+\tfrac{1}{4}\,aa
  3. Autosòmica dominant: No. Si l’al·lel de la malaltia fos dominant, els fills afectats l’haurien d’haver heretat del pare o de la mare, i qui el tingués també estaria malalt. Però tots dos pares estan sans.

  4. Recessiva lligada al sexe: Sí. La mare seria portadora (XAXaX^AX^a), sana perquè el seu altre X porta l’al·lel normal; el pare, sa, té un sol X i és normal (XAYX^AY). Cada fill mascle rep de la mare un dels seus dos X, i la meitat dels fills serien malalts, com en David i el seu germà; les filles reben l’X normal del pare i són sanes, com la germana:

    XAXa×XAYX^AX^a\times X^AY⟶14 XAXA{}\longrightarrow \tfrac{1}{4}\,X^AX^A+14 XAXa{}+\tfrac{1}{4}\,X^AX^a+14 XAY{}+\tfrac{1}{4}\,X^AY+14 XaY{}+\tfrac{1}{4}\,X^aY
  5. Amb aquesta família no es pot decidir entre l’herència autosòmica recessiva i la recessiva lligada al sexe: totes dues expliquen l’arbre.

ResultatAutosòmica recessiva: sí (els pares poden ser portadors, AaAa). Autosòmica dominant: no (un dels pares hauria d’estar malalt). Recessiva lligada al sexe: sí (mare portadora, XAXaX^AX^a, i pare sa, XAYX^AY: els fills mascles poden estar afectats i les filles són sanes).

La pauta oficial dona: Arbre de dues generacions amb el sexe i els afectats. Autosòmica recessiva: sí (pares portadors heterozigots, fills homozigots). Autosòmica dominant: no (un dels pares hauria d’estar afectat). Recessiva lligada al sexe: sí (mare portadora sana, pare sa; els fills mascles afectats, les filles reben l’X normal del pare).

Arbre genealògic de dues generacions. Generació I: home 1 (quadrat blanc, sa) i dona 2 (cercle blanc, sana), units per una línia horitzontal. Generació II, els seus fills: home 1 (quadrat negre, afectat; el germà que va morir), home 2 (quadrat negre, afectat; en David) i dona 3 (cercle blanc, sana; la germana). Quadrat, home; cercle, dona; negre, afectat; blanc, sa.

2.a0,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

En la malaltia que va patir David Vetter es produeix una manca de funció del sistema immunitari degut a un problema en la maduració dels limfòcits.

Un dels tractaments per a aquesta immunodeficiència és el trasplantament de medul·la òssia. Per què és eficient aquest tractament?

Plantejament Cal relacionar la medul·la òssia amb l’origen dels limfòcits, que són les cèl·lules que fallen en aquesta malaltia.

  1. La medul·la òssia vermella és el teixit on es formen les cèl·lules de la sang, també els limfòcits: hi ha les cèl·lules mare de les quals deriven. Els limfòcits B hi maduren, i els precursors dels limfòcits T en surten i maduren al timus.

  2. En David, el gen necessari per a la maduració dels limfòcits no funciona en aquestes cèl·lules mare, i els limfòcits que en surten no maduren.

  3. Si se substitueixen per cèl·lules de la medul·la d’un donant compatible, que tenen el gen funcional, les cèl·lules trasplantades formen limfòcits que maduren correctament, i el pacient passa a tenir un sistema immunitari que funciona.

ResultatPerquè la medul·la òssia és on es formen (i, els B, on maduren) els limfòcits, les cèl·lules afectades en aquesta malaltia; si es reemplacen les cèl·lules de la medul·la per cèl·lules d’un donant sense la mutació, es generen limfòcits funcionals.

La pauta oficial dona: La medul·la òssia és on s’originen i maduren els limfòcits, les cèl·lules afectades; reemplaçar-ne les cèl·lules per cèl·lules sense la mutació fa que es generin limfòcits funcionals.

2.b0,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Les vacunes ens proporcionen protecció contra alguns patògens. En el cas de David Vetter, l’haurien protegit de les infeccions per patògens? Justifiqueu la resposta.

Plantejament Cal pensar en com funciona una vacuna i què li passaria en una persona sense limfòcits funcionals.

  1. Una vacuna no protegeix per ella mateixa: conté antígens que han d’activar el sistema immunitari de la persona. Són els limfòcits els que hi responen: els limfòcits B fabriquen anticossos específics, els limfòcits T col·laboren en la resposta, i en queden cèl·lules de memòria.

  2. En David els limfòcits no maduraven correctament i no podien respondre als antígens. La vacuna no hauria generat ni anticossos ni memòria immunitària.

ResultatNo: les vacunes protegeixen perquè els limfòcits responen als seus antígens i en queden cèl·lules de memòria; en David els limfòcits no maduraven correctament i no podien respondre, de manera que la vacuna no hauria generat immunitat.

La pauta oficial dona: No: els limfòcits són imprescindibles per a la immunitat que donen les vacunes; en David no maduraven correctament i no respondrien als antígens de la vacuna.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de genètica mendeliana així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Genètica mendeliana· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Immunologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Metabolisme15 de 15 exàmens
  4. Microbiologia15 de 15 exàmens
  5. Biomolècules14 de 15 exàmens
  6. Evolució14 de 15 exàmens
  7. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  8. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  9. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.