Atròfia muscular espinal i Zolgensma

Exercici 3 · PAU 2023, extraordinària, sèrie 2 · 3 punts

Genètica mendelianaCoincideix amb la pauta

També a Biotecnologia, Immunologia

2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 3

3 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema13 de 17

L’atròfia muscular espinal (AME) és una malaltia neuromuscular greu que afecta les neurones motores de la medul·la espinal. En les seves formes més greus, els individus afectats moren abans de néixer o durant els dos primers anys de vida. L’AME és causada per una deleció del gen SMN1, situat al cromosoma 5.

1 L’arbre genealògic de sota correspon a una família en la qual hi ha dos casos d’AME. Tot i no estar representats a l’arbre, cap dels avis dels individus afectats patia aquesta malaltia. Anoteu a la taula de sota quin tipus d’herència (dominant o recessiva, autosòmica o lligada al sexe) té l’AME. A continuació, justifiqueu la resposta i escriviu la simbologia i el genotip dels individus indicats.

Tipus d’herència (dominant o recessiva) de l’AME:

Justificació:

Tipus d’herència (autosòmica o lligada al sexe) de l’AME:

Justificació:

Simbologia:

Genotip de l’individu I-3:

Genotip de l’individu I-4:

[1 punt]

2.a La freqüència d’individus sans portadors de la mutació del gen SMN1 (causant de l’AME) és relativament elevada en el conjunt de la població (1 individu de cada 54).

En un institut de la Catalunya Central hi ha 1 188 alumnes. Quants alumnes podem esperar que siguin portadors d’aquesta mutació? Indiqueu els càlculs que heu fet per obtenir la resposta.

[0,5 punts]

2.b Una parella sana no coneix el seu genotip en relació amb el gen SMN1. Quina probabilitat tenen els membres d’aquesta parella de ser tots dos portadors de la mutació causant de l’AME?

[0,5 punts]

3 L’any 2019 es va aprovar un medicament anomenat Zolgensma, que consisteix en una teràpia gènica per a l’AME. Una única injecció intravenosa, que conté l’adenovirus modificat AAV9 amb el gen SMN1 sa, es va convertir, el gener del 2021, en el medicament més car del món (2,1 milions de dòlars per dosi).

En una revista de divulgació científica es va publicar una notícia arran de la polèmica que va comportar el preu d’aquest medicament. El text següent correspon a la part d’aquesta notícia on s’explica en què consisteix una teràpia gènica i un dels seus inconvenients, però conté quatre errades. Escriviu a la taula de sota tres de les errades i corregiu-les.

«Per preparar Zolgensma, primerament s’ha de tallar el gen SMN1 sa amb uns enzims anomenats lligases. Posteriorment, aquest gen s’ha d’unir a la superfície de la càpsida d’adenovirus modificat AAV9. Aquests virus, modificats perquè no puguin replicar-se, aconsegueixen penetrar a les neurones motores i aportar còpies del gen SMN1 sa.

Zolgensma és més efectiu si s’administra a nadons que ja tenen símptomes greus de la malaltia. Un dels inconvenients detectats als assaigs clínics és la presència d’anticossos contra els adenovirus AAV9. Aquests anticossos provenien de l’alletament dels infants. Aquest tipus d’immunitat artificial i passiva neutralitza el virus i el medicament esdevé ineficient.»

Errada (copieu el fragment del text on es troba)Correcció

[1 punt]

Arbre genealògic de dues generacions. Generació I: la dona 1, sana, és germana de l’home 2, sa; l’home 2 té per parella la dona 3, sana, que és germana dels homes 4 i 5, sans. Generació II, fills d’I-2 i I-3: la dona 1 i l’home 2, tots dos amb AME. Simbologia: cercle blanc, dona sana; quadrat blanc, home sa; cercle gris, dona amb AME; quadrat gris, home amb AME.Arbre genealògic de dues generacions. Generació I: la dona 1, sana, és germana de l’home 2, sa; l’home 2 té per parella la dona 3, sana, que és germana dels homes 4 i 5, sans. Generació II, fills d’I-2 i I-3: la dona 1 i l’home 2, tots dos amb AME. Simbologia: cercle blanc, dona sana; quadrat blanc, home sa; cercle gris, dona amb AME; quadrat gris, home amb AME.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1 1 punt2.a 0,5 punts2.b 0,5 punts3 1 punt

Repassa la teoria: Quadres de Punnett

11 punt

Apartat 1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1 a l’enunciat oficial, en català

L’arbre genealògic de sota correspon a una família en la qual hi ha dos casos d’AME. Tot i no estar representats a l’arbre, cap dels avis dels individus afectats patia aquesta malaltia. Anoteu a la taula de sota quin tipus d’herència (dominant o recessiva, autosòmica o lligada al sexe) té l’AME. A continuació, justifiqueu la resposta i escriviu la simbologia i el genotip dels individus indicats.

Tipus d’herència (dominant o recessiva) de l’AME:

Justificació:

Tipus d’herència (autosòmica o lligada al sexe) de l’AME:

Justificació:

Simbologia:

Genotip de l’individu I-3:

Genotip de l’individu I-4:

Plantejament Llegim l’arbre: la parella I-2 (home sa) i I-3 (dona sana) té una filla afectada, II-1, i un fill afectat, II-2. I-1 és germana d’I-2, i I-4 i I-5 són germans d’I-3; tots ells són sans.

  1. Dominant o recessiva: els pares, I-2 i I-3, són sans i tenen dos fills afectats. Si l’al·lel de l’AME fos dominant, almenys un dels pares hauria de patir la malaltia. Per tant, l’AME és recessiva, i els dos pares en són portadors (heterozigots).

  2. Autosòmica o lligada al sexe: si fos recessiva lligada al cromosoma X, la filla afectada II-1 hauria de rebre un X amb l’al·lel de la malaltia de cadascun dels pares. Però el seu pare, I-2, és sa: el seu únic X porta l’al·lel normal, i és el que reben totes les seves filles. Per tant, no pot ser lligada al sexe: és autosòmica. A més, l’enunciat diu que el gen SMN1 és al cromosoma 5, que és un autosoma.

  3. Simbologia: AA, al·lel normal (sense AME), dominant; aa, al·lel amb la deleció (AME), recessiu.

  4. Genotip d’I-3: és sana i té fills afectats (aaaa), que han rebut un al·lel aa de cada progenitor; per tant, és portadora:

    AaAa
  5. Genotip d’I-4: és sa, de manera que té almenys un al·lel AA. No hi ha cap dada per saber si l’altre al·lel és AA o aa (els seus pares, que no surten a l’arbre, són sans):

    A−(AAA-\quad(AAo  Aa)\text{o}\ \ Aa)

ResultatL’AME és recessiva (pares sans amb fills afectats) i autosòmica (si fos lligada a l’X, el pare sa I-2 no podria tenir una filla afectada; i el gen és al cromosoma 5). Amb AA normal i aa AME, I-3 és AaAa i I-4 és A−A- (AAAA o AaAa).

La pauta oficial dona: Recessiva (pares sans amb una filla i un fill afectats); autosòmica (lligada al sexe, el pare sa no podria tenir una filla afectada; el gen és al cromosoma 5); simbologia AA / aa; I-3: AaAa; I-4: A−A-.

2.a0,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

La freqüència d’individus sans portadors de la mutació del gen SMN1 (causant de l’AME) és relativament elevada en el conjunt de la població (1 individu de cada 54).

En un institut de la Catalunya Central hi ha 1 188 alumnes. Quants alumnes podem esperar que siguin portadors d’aquesta mutació? Indiqueu els càlculs que heu fet per obtenir la resposta.

Plantejament Es demana el nombre esperat de portadors entre els alumnes de l’institut.

  1. La probabilitat que un alumne qualsevol sigui portador és 154\frac{1}{54}. El nombre esperat de portadors és el nombre d’alumnes multiplicat per aquesta probabilitat:

    1 188⋅154=1 18854=221\,188\cdot\frac{1}{54}=\frac{1\,188}{54}=22
  2. És un valor esperat: en un institut concret n’hi pot haver uns quants més o menys.

ResultatPodem esperar que hi hagi 2222 alumnes portadors.

La pauta oficial dona: 1 188⋅154=221\,188\cdot\frac{1}{54}=22 alumnes portadors.

2.b0,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Una parella sana no coneix el seu genotip en relació amb el gen SMN1. Quina probabilitat tenen els membres d’aquesta parella de ser tots dos portadors de la mutació causant de l’AME?

Plantejament Es demana la probabilitat que dues persones sanes siguin portadores totes dues.

  1. Cada membre de la parella és portador amb probabilitat 154\frac{1}{54}. Si no són parents, els dos fets són independents i les probabilitats es multipliquen:

    154⋅154=12 916≈0,000343\frac{1}{54}\cdot\frac{1}{54}=\frac{1}{2\,916}\approx 0{,}000343
  2. En percentatge:

    0,000343⋅100=0,0343 %0{,}000343\cdot 100=0{,}0343\ \%

ResultatLa probabilitat és 12 916≈0,000343\frac{1}{2\,916}\approx 0{,}000343, és a dir, un 0,0343 %0{,}0343\ \% (3,43⋅10−43{,}43\cdot 10^{-4}).

La pauta oficial dona: 154⋅154=0,000343\frac{1}{54}\cdot\frac{1}{54}=0{,}000343, és a dir, 0,0343 %0{,}0343\ \% (o 3,4⋅10−43{,}4\cdot 10^{-4}, o 12 916\frac{1}{2\,916}).

31 punt

Apartat 3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3 a l’enunciat oficial, en català

L’any 2019 es va aprovar un medicament anomenat Zolgensma, que consisteix en una teràpia gènica per a l’AME. Una única injecció intravenosa, que conté l’adenovirus modificat AAV9 amb el gen SMN1 sa, es va convertir, el gener del 2021, en el medicament més car del món (2,1 milions de dòlars per dosi).

En una revista de divulgació científica es va publicar una notícia arran de la polèmica que va comportar el preu d’aquest medicament. El text següent correspon a la part d’aquesta notícia on s’explica en què consisteix una teràpia gènica i un dels seus inconvenients, però conté quatre errades. Escriviu a la taula de sota tres de les errades i corregiu-les.

«Per preparar Zolgensma, primerament s’ha de tallar el gen SMN1 sa amb uns enzims anomenats lligases. Posteriorment, aquest gen s’ha d’unir a la superfície de la càpsida d’adenovirus modificat AAV9. Aquests virus, modificats perquè no puguin replicar-se, aconsegueixen penetrar a les neurones motores i aportar còpies del gen SMN1 sa.

Zolgensma és més efectiu si s’administra a nadons que ja tenen símptomes greus de la malaltia. Un dels inconvenients detectats als assaigs clínics és la presència d’anticossos contra els adenovirus AAV9. Aquests anticossos provenien de l’alletament dels infants. Aquest tipus d’immunitat artificial i passiva neutralitza el virus i el medicament esdevé ineficient.»

Errada (copieu el fragment del text on es troba)Correcció

Plantejament Cal trobar al text les afirmacions falses sobre la teràpia gènica i la immunitat i corregir-les. El text en té quatre; n’hi ha prou amb tres.

  1. Errada 1: «s’ha de tallar el gen SMN1 sa amb uns enzims anomenats lligases». Correcció: per tallar el DNA s’utilitzen endonucleases de restricció (enzims de restricció); les lligases fan el contrari, uneixen fragments de DNA.

  2. Errada 2: «aquest gen s’ha d’unir a la superfície de la càpsida». Correcció: el gen s’ha d’introduir dins de la càpsida, on el virus porta el seu genoma; així el virus el pot fer entrar a les cèl·lules diana.

  3. Errada 3: «Zolgensma és més efectiu si s’administra a nadons que ja tenen símptomes greus». Correcció: és més efectiu si s’administra abans que apareguin els símptomes o quan encara són lleus, perquè les neurones motores que ja s’han perdut no es recuperen: el teixit nerviós té molt poca capacitat de regeneració.

  4. Errada 4: «Aquest tipus d’immunitat artificial i passiva». Correcció: els anticossos que el nadó rep de la mare amb la llet li donen una immunitat natural, no artificial, i passiva: els ha fabricat la mare i el nadó els rep per un procés natural, sense cap intervenció mèdica.

  5. Un aclariment sobre el nom del virus: l’AAV9 és un virus adenoassociat (AAV), d’una família diferent de la dels adenovirus (és un parvovirus). L’enunciat l’anomena «adenovirus», però aquesta no és una de les quatre errades que es demanen.

ResultatErrades: «lligases» (han de ser enzims de restricció), «unir a la superfície de la càpsida» (s’ha d’introduir dins de la càpsida), «nadons que ja tenen símptomes greus» (és més efectiu abans dels símptomes o amb símptomes lleus) i «immunitat artificial» (la de la llet materna és natural i passiva); n’hi ha prou amb tres.

La pauta oficial dona: Tres de les quatre: enzims de restricció i no lligases; el gen, dins de la càpsida; més efectiu sense símptomes o amb símptomes lleus; immunitat natural (i passiva).

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de genètica mendeliana així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Genètica mendeliana· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Immunologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Biotecnologia· aquest exercici13 de 15 exàmens
  4. Metabolisme15 de 15 exàmens
  5. Microbiologia15 de 15 exàmens
  6. Biomolècules14 de 15 exàmens
  7. Evolució14 de 15 exàmens
  8. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  9. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.