Malaltia de Stargardt i gen ABCA4

Exercici 3 · PAU 2024, ordinària, sèrie 1 · 3 punts

Genètica mendelianaCoincideix amb la pauta

També a Immunologia, Biotecnologia

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3

3 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema8 de 17

Les distròfies de la retina són un conjunt de malalties que provoquen una pèrdua progressiva de la visió. La majoria són hereditàries.

1 A partir del text següent sobre la malaltia de Stargardt (una distròfia de la retina d’origen genètic), digueu quin patró d’herència té (dominant o recessiva, i autosòmica o lligada al sexe) i justifiqueu les respostes.

La malaltia de Stargardt és una degeneració de la retina que provoca una alteració de la visió central, que es torna borrosa o té zones fosques. Aquesta visió és la que utilitzem per a llegir, mirar el mòbil, reconèixer les cares i els objectes, etcètera. També pot afectar la visió dels colors.

Aquesta patologia es presenta en una de cada deu mil persones i per ara no té cura. Sol desenvolupar-se abans dels vint anys i afecta tant els nois com les noies. Només tenen la malaltia les persones que han heretat de tots dos progenitors l’al·lel defectuós ABCA4, situat al cromosoma 1.

Patró d’herència de la malaltia de Stargardt (marqueu amb una creu l’opció correcta): Dominant / Recessiva

Justificació:

Patró d’herència de la malaltia de Stargardt (marqueu amb una creu l’opció correcta): Autosòmica / Lligada al sexe

Justificació:

[1 punt]

2.a Les recerques sobre els processos causants de la malaltia de Stargardt han demostrat que la pèrdua progressiva de la visió és deguda a la mort de cèl·lules de la retina. La vitamina A, necessària per a la visió, quan es metabolitza dona lloc a la formació de diversos productes, com ara el dímer A2E. En les persones afectades per aquesta malaltia, el transportador de membrana ABCA4 no és funcional i aquests productes s’acumulen a la retina. Alguns estudis suggereixen que els dímers A2E activen la resposta immunitària, concretament el sistema del complement.

Què és el sistema del complement?

[0,5 punts]

2.b En el cas de les persones afectades per aquesta malaltia, expliqueu de quina manera el sistema del complement podria provocar la mort de les cèl·lules de la retina.

[0,5 punts]

3.a Alguns ratolins són homozigots per a l’al·lel ABCA4 no funcional i, per tant, tenen la malaltia de Stargardt. Actualment s’investiga un tractament de teràpia gènica en aquests ratolins. Aquesta teràpia consisteix a introduir el gen ABCA4 funcional a les cèl·lules de la retina dels ratolins amb l’objectiu de frenar la progressió de la malaltia i recuperar la pèrdua de la visió.

La figura següent presenta una part del procediment d’aquesta teràpia:

Quina és la funció del virus en aquest procediment de teràpia gènica?

[0,4 punts]

3.b Expliqueu quina funció fan els enzims de restricció i les ligases en l’obtenció del DNA recombinant que conté el gen ABCA4 funcional.

Funció dels enzims de restricció:

Funció de les ligases:

[0,6 punts]

Esquema en dues parts. A l’esquerra, una doble hèlix rotulada «DNA recombinant», amb tres trams: DNA del virus, gen ABCA4 i DNA del virus. Una fletxa porta a la dreta, on un «virus amb DNA recombinant» entra en una cèl·lula de la retina dins d’una vesícula, la vesícula es desplaça pel citoplasma i el virus allibera el DNA recombinant dins del nucli.Esquema en dues parts. A l’esquerra, una doble hèlix rotulada «DNA recombinant», amb tres trams: DNA del virus, gen ABCA4 i DNA del virus. Una fletxa porta a la dreta, on un «virus amb DNA recombinant» entra en una cèl·lula de la retina dins d’una vesícula, la vesícula es desplaça pel citoplasma i el virus allibera el DNA recombinant dins del nucli.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1 1 punt2.a 0,5 punts2.b 0,5 punts3.a 0,4 punts3.b 0,6 punts

Repassa la teoria: Quadres de Punnett

11 punt

Apartat 1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1 a l’enunciat oficial, en català

A partir del text següent sobre la malaltia de Stargardt (una distròfia de la retina d’origen genètic), digueu quin patró d’herència té (dominant o recessiva, i autosòmica o lligada al sexe) i justifiqueu les respostes.

La malaltia de Stargardt és una degeneració de la retina que provoca una alteració de la visió central, que es torna borrosa o té zones fosques. Aquesta visió és la que utilitzem per a llegir, mirar el mòbil, reconèixer les cares i els objectes, etcètera. També pot afectar la visió dels colors.

Aquesta patologia es presenta en una de cada deu mil persones i per ara no té cura. Sol desenvolupar-se abans dels vint anys i afecta tant els nois com les noies. Només tenen la malaltia les persones que han heretat de tots dos progenitors l’al·lel defectuós ABCA4, situat al cromosoma 1.

Patró d’herència de la malaltia de Stargardt (marqueu amb una creu l’opció correcta): Dominant / Recessiva

Justificació:

Patró d’herència de la malaltia de Stargardt (marqueu amb una creu l’opció correcta): Autosòmica / Lligada al sexe

Justificació:

Plantejament Cal deduir del text si la malaltia és dominant o recessiva i si el gen és en un autosoma o en un cromosoma sexual, i justificar cada cosa amb una frase del text.

  1. Recessiva: el text diu que només tenen la malaltia les persones que han heretat l’al·lel defectuós de tots dos progenitors. Cal tenir-ne dues còpies (ser homozigot); qui en té una sola còpia (heterozigot) és sa.

  2. Si fos dominant, n’hi hauria prou amb una còpia de l’al·lel defectuós per tenir la malaltia.

  3. Autosòmica: el gen ABCA4 és al cromosoma 1, que és un autosoma (no és ni l’X ni l’Y).

  4. També es pot argumentar amb l’herència: si fos recessiva lligada a l’X, els nois, que només tenen un cromosoma X, tindrien la malaltia amb una sola còpia de l’al·lel, heretada de la mare; en canvi, el text diu que cal heretar-lo de tots dos progenitors.

  5. Que afecti tant els nois com les noies és coherent amb l’herència autosòmica, però no n’és prova suficient: per justificar-ho cal un dels dos arguments anteriors.

ResultatRecessiva, perquè cal heretar l’al·lel defectuós dels dos progenitors (dues còpies); autosòmica, perquè el gen ABCA4 és al cromosoma 1, un autosoma.

La pauta oficial dona: Recessiva: calen dues còpies de l’al·lel defectuós. Autosòmica: el gen ABCA4 és al cromosoma 1 (o bé: calen dues còpies i els nois, amb un sol X, només n’heretarien una).

2.a0,5 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

Les recerques sobre els processos causants de la malaltia de Stargardt han demostrat que la pèrdua progressiva de la visió és deguda a la mort de cèl·lules de la retina. La vitamina A, necessària per a la visió, quan es metabolitza dona lloc a la formació de diversos productes, com ara el dímer A2E. En les persones afectades per aquesta malaltia, el transportador de membrana ABCA4 no és funcional i aquests productes s’acumulen a la retina. Alguns estudis suggereixen que els dímers A2E activen la resposta immunitària, concretament el sistema del complement.

Què és el sistema del complement?

Plantejament Es demana una definició del sistema del complement amb les seves característiques principals.

  1. És un conjunt de proteïnes (moltes són enzims) presents a la sang, al plasma sanguini, que se sintetitzen sobretot al fetge.

  2. S’activen en cascada: cada proteïna activada n’activa la següent, de manera que la resposta s’amplifica.

  3. Forma part de la resposta immunitària inespecífica (innata), tot i que també coopera amb l’específica.

  4. S’activa per complexos antigen-anticòs o per molècules de la superfície dels microorganismes, i és una resposta ràpida i eficaç sobretot contra bacteris.

ResultatÉs un conjunt de proteïnes del plasma sanguini, fabricades al fetge, que s’activen en cascada i formen part de la resposta immunitària inespecífica (innata).

La pauta oficial dona: Dues característiques: proteïnes (o enzims) de la sang; activació en cascada; resposta inespecífica (innata); ràpida contra bacteris; síntesi al fetge; diversos sistemes d’activació.

2.b0,5 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

En el cas de les persones afectades per aquesta malaltia, expliqueu de quina manera el sistema del complement podria provocar la mort de les cèl·lules de la retina.

Plantejament Cal explicar quina acció del complement activat pot destruir una cèl·lula, aplicada a les cèl·lules de la retina on s’acumulen els dímers A2E.

  1. Els dímers A2E acumulats a la retina activen el sistema del complement sobre les cèl·lules de la retina.

  2. Les proteïnes del complement activades s’uneixen a la membrana d’aquestes cèl·lules i formen el complex d’atac a la membrana, que hi obre porus.

  3. Pels porus entren i surten lliurement aigua i ions: la cèl·lula es trenca (lisi o citòlisi) i mor.

  4. També valen dues altres maneres: el complement s’uneix a la superfície de les cèl·lules de la retina (opsonització) i fa que siguin fagocitades, o bé desencadena una resposta inflamatòria que atreu fagòcits a la zona.

ResultatEl complement activat s’uneix a la membrana de les cèl·lules de la retina i hi forma porus (complex d’atac a la membrana), que en provoquen la lisi.

La pauta oficial dona: Forma porus a la membrana (complex d’atac) i provoca la lisi; o opsonitza les cèl·lules i afavoreix la fagocitosi; o produeix inflamació que atreu fagòcits.

3.a0,4 punts

Apartat 3.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.a a l’enunciat oficial, en català

Alguns ratolins són homozigots per a l’al·lel ABCA4 no funcional i, per tant, tenen la malaltia de Stargardt. Actualment s’investiga un tractament de teràpia gènica en aquests ratolins. Aquesta teràpia consisteix a introduir el gen ABCA4 funcional a les cèl·lules de la retina dels ratolins amb l’objectiu de frenar la progressió de la malaltia i recuperar la pèrdua de la visió.

La figura següent presenta una part del procediment d’aquesta teràpia:

Quina és la funció del virus en aquest procediment de teràpia gènica?

Plantejament Cal dir quin paper té el virus en el procediment de la figura.

  1. El virus porta el DNA recombinant amb el gen ABCA4 funcional, com es veu a la figura.

  2. Entra a les cèl·lules de la retina i hi allibera aquest DNA, que arriba al nucli, on el gen es pot expressar.

  3. Aquesta funció de transportar i introduir un gen dins d’una cèl·lula és la d’un vector.

ResultatFa de vector: transporta el gen ABCA4 funcional i l’introdueix a les cèl·lules de la retina dels ratolins.

La pauta oficial dona: Actua com a vector: transporta i introdueix el gen ABCA4 funcional a les cèl·lules de la retina.

3.b0,6 punts

Apartat 3.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.b a l’enunciat oficial, en català

Expliqueu quina funció fan els enzims de restricció i les ligases en l’obtenció del DNA recombinant que conté el gen ABCA4 funcional.

Funció dels enzims de restricció:

Funció de les ligases:

Plantejament Són les dues eines per construir el DNA recombinant de la figura (DNA del virus, gen ABCA4 i DNA del virus).

  1. Enzims de restricció (endonucleases de restricció): tallen el DNA per unes seqüències concretes, que reconeixen específicament.

  2. Es fan servir per tallar el DNA del virus i el DNA que conté el gen ABCA4 funcional, preferiblement amb el mateix enzim, perquè els extrems dels dos fragments siguin compatibles.

  3. Ligases (DNA ligases): uneixen fragments de DNA formant enllaços fosfodièster.

  4. Aquí uneixen el DNA del virus amb el fragment que conté el gen ABCA4 funcional, i així es forma el DNA recombinant.

ResultatEls enzims de restricció tallen el DNA del virus i el DNA amb el gen ABCA4 per seqüències concretes; les ligases uneixen el DNA del virus i el gen ABCA4 i formen el DNA recombinant.

La pauta oficial dona: Enzims de restricció: tallar el DNA del virus i el del gen ABCA4 per seqüències concretes. Ligases: unir el DNA del virus i el DNA del gen ABCA4.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de genètica mendeliana així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Genètica mendeliana· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Immunologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Biotecnologia· aquest exercici13 de 15 exàmens
  4. Metabolisme15 de 15 exàmens
  5. Microbiologia15 de 15 exàmens
  6. Biomolècules14 de 15 exàmens
  7. Evolució14 de 15 exàmens
  8. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  9. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.