Paleogenòmica de neandertals i denissovans

Exercici 3 · PAU 2025, extraordinària, sèrie 3 · 2,5 punts

EvolucióCoincideix amb la pauta

També a Genètica mendeliana, Genètica molecular

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3

2,5 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema7 de 22

Després dels 22

Vols continuar amb el tema d’evolució?

Aquests 22 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

El setembre de 2020, en un article del Boletín de la Sociedad Española de Biología Evolutiva, l’investigador Carles Lalueza-Fox feia una revisió de les darreres aportacions de la paleogenòmica, concretament en l’estudi del genoma en restes fòssils d’humans moderns, neandertals i denissovans.

a) Aquests tres grups d’humans van coexistir en el temps. La comparació dels seus genomes ha demostrat que els d’humans moderns no africans contenien entre un 2-2,5 % de gens de neandertals i que els d’humans moderns d’Oceania tenien un 4,5 % de gens de denissovans.

Tenint en compte el concepte biològic d’espècie, valoreu si és correcte referir-se a aquests tres grups d’humans (moderns, neandertals i denissovans) com a espècies diferents. Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

b) Els humans moderns van sorgir a l’Àfrica Oriental i des d’allà es van estendre a altres continents on ja habitaven els neandertals i els denissovans. Temps més tard, els humans moderns van acabar desplaçant els neandertals i els denissovans. Quin avantatge pot haver representat per als humans moderns que van arribar a Àsia i Europa l’encreuament amb neandertals i denissovans?

[0,5 punts]

c) L’estudi del DNA fòssil de denissovans i neandertals ha mostrat freqüències relativament elevades de diverses mutacions deletèries en homozigosi a causa d’una elevada taxa d’endogàmia. Què és l’endogàmia i per què causa aquest efecte?

[0,5 punts]

d) Els estudis de paleogenòmica han revelat que, entre les mutacions deletèries presents en els neandertals amb una freqüència relativament elevada, n’hi havia que provocaven alteracions esquelètiques.

Calculeu les proporcions genotípiques i fenotípiques de la descendència d’un encreuament entre dos individus neandertals sans, però que són heterozigots per a un gen autosòmic que provoca alteracions esquelètiques. Indiqueu els càlculs que heu fet.

[0,5 punts]

e) L’estat de conservació del DNA a les mostres fòssils pot ser un factor limitant per als estudis de paleogenòmica. Tot i que no hi ha un límit temporal determinat, ja que depèn de la temperatura a la qual s’ha conservat el fòssil, difícilment es poden analitzar mostres de més de 0,5 milions d’anys (Ma). Per contra, s’ha vist que algunes proteïnes es poden conservar més de 2 Ma. Segons l’autor d’aquest article, la paleoproteòmica (estudi de les proteïnes de restes fòssils) permetria l’estudi de genomes d’homínids més primitius.

Expliqueu com a partir de l’obtenció de proteïnes de restes fòssils es pot determinar la seqüència dels gens que codifiquen aquestes proteïnes i detalleu-ne els passos.

[0,5 punts]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 0,5 puntsb) 0,5 puntsc) 0,5 puntsd) 0,5 puntse) 0,5 punts

Repassa la teoria: Quadres de Punnett

a)0,5 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Aquests tres grups d’humans van coexistir en el temps. La comparació dels seus genomes ha demostrat que els d’humans moderns no africans contenien entre un 2-2,5 % de gens de neandertals i que els d’humans moderns d’Oceania tenien un 4,5 % de gens de denissovans.

Tenint en compte el concepte biològic d’espècie, valoreu si és correcte referir-se a aquests tres grups d’humans (moderns, neandertals i denissovans) com a espècies diferents. Justifiqueu la resposta.

Plantejament Cal aplicar la definició biològica d’espècie a les dades genètiques de l’enunciat.

  1. Concepte biològic d’espècie: conjunt de poblacions d’individus que es poden reproduir entre ells i tenir descendència fèrtil.

  2. Els humans moderns no africans porten un 2–2,5 % de gens de neandertal, i els d’Oceania un 4,5 % de gens de denissovà. Aquests gens només poden haver passat d’un grup a l’altre per reproducció.

  3. A més, perquè hagin arribat fins avui, els fills d’aquests encreuaments havien de ser fèrtils i tenir al seu torn descendència.

  4. Per tant, segons el concepte biològic, no és correcte considerar-los espècies diferents: formarien una sola espècie (en tot cas, poblacions o subespècies diferents).

ResultatNo és correcte: segons el concepte biològic, una espècie són individus que es reprodueixen entre ells amb descendència fèrtil, i la transferència de gens entre els tres grups demostra que ho feien.

La pauta oficial dona: No és correcte; espècie: individus que es reprodueixen i tenen descendència fèrtil; la transferència de gens entre els tres grups ho prova.

b)0,5 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

Els humans moderns van sorgir a l’Àfrica Oriental i des d’allà es van estendre a altres continents on ja habitaven els neandertals i els denissovans. Temps més tard, els humans moderns van acabar desplaçant els neandertals i els denissovans. Quin avantatge pot haver representat per als humans moderns que van arribar a Àsia i Europa l’encreuament amb neandertals i denissovans?

Plantejament Els neandertals i els denissovans feia molt de temps que vivien a Euràsia i la selecció natural ja els havia adaptat a aquell medi.

  1. En encreuar-se amb ells, els descendents dels humans moderns van adquirir al·lels (seqüències de gens) que no tenien.

  2. Alguns d’aquests al·lels eren avantatjosos en els nous territoris: per exemple, per a la resposta immunitària contra patògens locals o per adaptar-se al clima o a l’altitud.

  3. La selecció natural va afavorir els portadors d’aquests al·lels, que per això s’han mantingut en les poblacions actuals.

ResultatL’encreuament els va aportar al·lels de poblacions ja adaptades a Euràsia, que els donaven avantatges adaptatius en els nous ambients.

La pauta oficial dona: Adquisició de gens o al·lels de poblacions ja adaptades, que donaven avantatges adaptatius en els nous territoris.

c)0,5 punts

Apartat c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat c) a l’enunciat oficial, en català

L’estudi del DNA fòssil de denissovans i neandertals ha mostrat freqüències relativament elevades de diverses mutacions deletèries en homozigosi a causa d’una elevada taxa d’endogàmia. Què és l’endogàmia i per què causa aquest efecte?

Plantejament Cal definir l’endogàmia i relacionar-la amb la probabilitat que es trobin dos al·lels recessius iguals.

  1. L’endogàmia és la reproducció entre individus emparentats, de la mateixa família o d’un grup petit i aïllat.

  2. Els parents comparteixen molts al·lels heretats dels mateixos avantpassats. Si un avantpassat portava una mutació deletèria recessiva, és fàcil que la portin tots dos membres de la parella.

  3. Així augmenta la probabilitat que dos portadors heterozigots s’aparellin i tinguin fills homozigots (aaaa), en què la mutació es manifesta.

ResultatL’endogàmia és la reproducció entre parents o dins d’un grup reduït; com que els parents comparteixen al·lels, és més probable que s’aparellin dos portadors i que apareguin homozigots per a mutacions deletèries.

La pauta oficial dona: Reproducció entre individus d’una mateixa família o grup reduït; augmenta la probabilitat que s’aparellin dos portadors i, per tant, l’homozigosi.

d)0,5 punts

Apartat d) a l’enunciat oficial, en castellàApartat d) a l’enunciat oficial, en català

Els estudis de paleogenòmica han revelat que, entre les mutacions deletèries presents en els neandertals amb una freqüència relativament elevada, n’hi havia que provocaven alteracions esquelètiques.

Calculeu les proporcions genotípiques i fenotípiques de la descendència d’un encreuament entre dos individus neandertals sans, però que són heterozigots per a un gen autosòmic que provoca alteracions esquelètiques. Indiqueu els càlculs que heu fet.

Plantejament Si els heterozigots són sans, l’al·lel de les alteracions és recessiu. Fem un encreuament monohíbrid.

  1. Nomenclatura: AA, al·lel normal (dominant); aa, al·lel de les alteracions esquelètiques (recessiu).

  2. Progenitors heterozigots sans:

    Aa×AaAa\times Aa
  3. Cada progenitor fa gàmetes AA i aa, amb probabilitat 12\frac{1}{2} cadascun. Quadre de Punnett:

    AaAAAAaaAaaa\begin{array}{c|cc} & A & a \\ \hline A & AA & Aa \\ a & Aa & aa \end{array}
  4. Proporcions genotípiques:

    14 AA+12 Aa+14 aa\tfrac{1}{4}\,AA+\tfrac{1}{2}\,Aa+\tfrac{1}{4}\,aa
  5. Proporcions fenotípiques: AAAA i AaAa són normals; aaaa té alteracions esquelètiques:

    34 normals\tfrac{3}{4}\ \text{normals}+14 amb alteracions esqueleˋtiques{}+\tfrac{1}{4}\ \text{amb alteracions esquelètiques}
  6. Si es considera que la mutació, en ser deletèria, és letal en homozigosi (els aaaa moren), entre els descendents vius les proporcions serien 13 AA+23 Aa\frac{1}{3}\,AA+\frac{2}{3}\,Aa, tots normals. Aquesta lectura també es considera vàlida.

ResultatGenotips: 14 AA\frac{1}{4}\,AA, 12 Aa\frac{1}{2}\,Aa i 14 aa\frac{1}{4}\,aa. Fenotips: 34\frac{3}{4} normals i 14\frac{1}{4} amb alteracions esquelètiques.

La pauta oficial dona: Aa×AaAa\times Aa; genotips 14 AA+12 Aa+14 aa\frac{1}{4}\,AA+\frac{1}{2}\,Aa+\frac{1}{4}\,aa; fenotips 34\frac{3}{4} normals i 14\frac{1}{4} amb alteracions (si aaaa és letal: 13 AA+23 Aa\frac{1}{3}\,AA+\frac{2}{3}\,Aa, tots normals).

e)0,5 punts

Apartat e) a l’enunciat oficial, en castellàApartat e) a l’enunciat oficial, en català

L’estat de conservació del DNA a les mostres fòssils pot ser un factor limitant per als estudis de paleogenòmica. Tot i que no hi ha un límit temporal determinat, ja que depèn de la temperatura a la qual s’ha conservat el fòssil, difícilment es poden analitzar mostres de més de 0,5 milions d’anys (Ma). Per contra, s’ha vist que algunes proteïnes es poden conservar més de 2 Ma. Segons l’autor d’aquest article, la paleoproteòmica (estudi de les proteïnes de restes fòssils) permetria l’estudi de genomes d’homínids més primitius.

Expliqueu com a partir de l’obtenció de proteïnes de restes fòssils es pot determinar la seqüència dels gens que codifiquen aquestes proteïnes i detalleu-ne els passos.

Plantejament Es recorre el camí de l’expressió gènica al revés: de la proteïna a l’mRNA i de l’mRNA al DNA.

  1. Pas 1: s’aïlla la proteïna i se seqüencia, és a dir, s’esbrina quins aminoàcids té i en quin ordre.

  2. Pas 2: amb el codi genètic es dedueixen els codons de l’mRNA que codifiquen cada aminoàcid, en el mateix ordre.

  3. Pas 3: per la complementarietat de bases (A amb T, U amb A, G amb C) es dedueix la seqüència del DNA del gen: la cadena motlle és la complementària de l’mRNA i l’altra cadena és igual a l’mRNA canviant U per T.

  4. Limitació: el codi genètic és degenerat (diversos codons per a un mateix aminoàcid), així que per a alguns aminoàcids només es poden donar les seqüències possibles, no la seqüència exacta.

ResultatPrimer se seqüencia la proteïna (ordre dels aminoàcids); amb el codi genètic es dedueix l’mRNA i, per complementarietat de bases, la seqüència del gen, amb diverses possibilitats on el codi és degenerat.

La pauta oficial dona: Seqüenciar la proteïna (aminoàcids i ordre); amb el codi genètic, l’mRNA (codons degenerats: diverses opcions); per complementarietat, el gen.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’evolució així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Evolució· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Genètica mendeliana· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Genètica molecular· aquest exercici10 de 15 exàmens
  4. Metabolisme15 de 15 exàmens
  5. Microbiologia15 de 15 exàmens
  6. Immunologia15 de 15 exàmens
  7. Biomolècules14 de 15 exàmens
  8. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  9. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.