Relacions interespecífiques de les tortugues carei

Exercici 3 · PAU 2023, ordinària, sèrie 1 · 3 punts

EcologiaMecanismes de l’evolucióRelacions entre espèciesCoincideix amb la pauta

També a Evolució

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3

3 puntsCoincideix amb la pauta

Llegiu el text següent, sobre les relacions interespecífiques de les tortugues carei:

Les tortugues carei (Eretmochelys imbricata) tenen un bec punxegut i corbat, molt útil per a menjar les esponges que hi ha per damunt i dins dels coralls. Com a conseqüència d’això, els coralls tenen més espai per a establir-se.

Hi ha alguns peixos àngel (gèneres Pomacanthus i Holacanthus) que mengen les esponges que queden en els forats que les tortugues deixen i fins i tot s’alimenten de fragments d’esponges que cauen de la boca de les tortugues.

A més de les interaccions amb coralls, esponges i peixos àngel, les tortugues també tenen epibionts. Els epibionts són organismes que viuen damunt d’un altre ésser viu. Les tortugues carei tenen més de cent epibionts diferents que s’alimenten d’elles, entre els quals hi ha crustacis, mol·luscs i anèl·lids.

També hi ha peixos netejadors, com alguns del gènere Thalassoma, que s’alimenten exclusivament d’alguns d’aquests epibionts i eviten malalties greus a les tortugues.

Traducció i adaptació fetes a partir d’un fragment de l’Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles, Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC)

1 Després d’haver llegit el text, completeu la taula següent:

OrganismesRelació ecològica interespecífica entre els dos organismesJustificació
Tortugues carei i esponges
Esponges i coralls
Tortugues carei i organismes epibionts
Tortugues carei i peixos netejadors

[1 punt]

2 Les tortugues carei tenen un bec molt més punxegut i corbat que la resta de tortugues marines. Expliqueu el mecanisme evolutiu pel qual les tortugues carei poden haver adquirit aquesta característica.

[1 punt]

3 Les tortugues carei estan catalogades com a espècie «en perill crític d’extinció», segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Empleneu la taula següent amb els efectes que tindria a curt termini la desaparició de la tortuga carei sobre cada població d’organismes, tenint en compte la informació donada a l’inici de l’exercici.

OrganismesEfectes de la desaparició de la tortuga carei sobre aquests organismesJustificació
Esponges
Coralls
Peixos àngel
Organismes epibionts
Peixos netejadors

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1 1 punt2 1 punt3 1 punt

11 punt

Apartat 1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1 a l’enunciat oficial, en català

Després d’haver llegit el text, completeu la taula següent:

OrganismesRelació ecològica interespecífica entre els dos organismesJustificació
Tortugues carei i esponges
Esponges i coralls
Tortugues carei i organismes epibionts
Tortugues carei i peixos netejadors

Plantejament Per a cada parella, mirem qui en surt beneficiat o perjudicat segons el text: depredació (+,−)(+,-), competència (−,−)(-,-), parasitisme (+,−)(+,-), amb l’hoste viu, comensalisme (+,0)(+,0) i mutualisme (+,+)(+,+).

  1. Tortugues carei i esponges: depredació. Les tortugues (depredadors) capturen les esponges (preses) i se les mengen.

  2. Esponges i coralls: competència. Les esponges creixen damunt i dins dels coralls i tots dos necessiten el mateix recurs, l’espai per establir-se; quan les tortugues mengen esponges, els coralls «tenen més espai per a establir-se».

  3. Tortugues carei i epibionts: parasitisme. Els epibionts viuen damunt de les tortugues i «s’alimenten d’elles»: ells en surten beneficiats i les tortugues, perjudicades, però no les maten.

  4. Tortugues carei i peixos netejadors: mutualisme (una simbiosi en sentit ampli). Els peixos s’alimenten dels epibionts i les tortugues s’estalvien malalties greus: tots dos en surten beneficiats.

  5. Si es considerés que els epibionts només viuen damunt de la tortuga sense perjudicar-la, la relació seria de comensalisme; i si la relació amb els peixos fos imprescindible per sobreviure, es parlaria de simbiosi.

ResultatTortuga–esponges: depredació; esponges–coralls: competència per l’espai; tortuga–epibionts: parasitisme (s’alimenten de la tortuga i la perjudiquen); tortuga–peixos netejadors: mutualisme (tots dos hi guanyen).

La pauta oficial dona: Depredació (tortugues–esponges); competència per l’espai (esponges–coralls); parasitisme o comensalisme ben justificat (tortugues–epibionts); simbiosi o mutualisme (tortugues–peixos netejadors).

21 punt

Apartat 2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2 a l’enunciat oficial, en català

Les tortugues carei tenen un bec molt més punxegut i corbat que la resta de tortugues marines. Expliqueu el mecanisme evolutiu pel qual les tortugues carei poden haver adquirit aquesta característica.

Plantejament Expliquem l’origen del bec amb la teoria de l’evolució per selecció natural (neodarwinisme), no pas per l’ús de l’òrgan.

  1. A la població ancestral hi havia variabilitat en la forma del bec, causada per mutacions que apareixen a l’atzar (i per la recombinació genètica).

  2. Les tortugues amb un bec més punxegut i corbat tenien un avantatge: podien arribar millor a les esponges que hi ha damunt i dins dels coralls i s’alimentaven millor.

  3. Per això sobrevivien més i deixaven més descendència que les altres.

  4. Com que aquestes variants són hereditàries, els descendents també tenien el bec més punxegut i corbat.

  5. Aquest procés és la selecció natural: generació rere generació, la proporció de tortugues amb el bec punxegut i corbat va augmentar de manera progressiva fins que va ser el caràcter de tota l’espècie.

  6. No és que les tortugues fessin servir més el bec i aquest canviés: els caràcters adquirits durant la vida no s’hereten.

ResultatPer selecció natural: les mutacions a l’atzar van produir becs diferents; les tortugues amb el bec més punxegut i corbat s’alimentaven millor d’esponges, deixaven més descendència i transmetien el caràcter, que es va anar fent més freqüent generació rere generació.

La pauta oficial dona: Mutacions a l’atzar; avantatge per alimentar-se millor; més descendència; caràcter hereditari; selecció natural; progressivitat; redacció i context del bec. Cap resposta lamarckiana.

31 punt

Apartat 3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3 a l’enunciat oficial, en català

Les tortugues carei estan catalogades com a espècie «en perill crític d’extinció», segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Empleneu la taula següent amb els efectes que tindria a curt termini la desaparició de la tortuga carei sobre cada població d’organismes, tenint en compte la informació donada a l’inici de l’exercici.

OrganismesEfectes de la desaparició de la tortuga carei sobre aquests organismesJustificació
Esponges
Coralls
Peixos àngel
Organismes epibionts
Peixos netejadors

Plantejament Fem servir les relacions de l’apartat 1: si desapareix la tortuga, desapareix el depredador de les esponges, l’hoste dels epibionts i, de retruc, l’aliment dels peixos netejadors.

  1. Esponges: la seva població augmentaria, perquè perdrien el depredador.

  2. Coralls: la seva població disminuiria, perquè hi hauria més esponges i, per tant, més competència per l’espai.

  3. Peixos àngel: la seva població disminuiria, perquè ja no tindrien les esponges dels forats que fan les tortugues ni els fragments que cauen de la seva boca, i els costaria més alimentar-se.

  4. Organismes epibionts: la seva població disminuiria o fins i tot desapareixerien, perquè no tindrien la tortuga de la qual s’alimenten.

  5. Peixos netejadors: la seva població disminuiria, perquè s’alimenten exclusivament d’epibionts de les tortugues.

  6. Per als peixos àngel també es pot raonar al revés: com que hi hauria més esponges, podrien tenir més aliment i augmentar. I, com que el text parla d’«alguns» peixos àngel, l’efecte dependria de si cada espècie depèn o no de les tortugues per menjar esponges.

ResultatEsponges: augmentarien (sense depredador). Coralls: disminuirien (més competència per l’espai). Peixos àngel: disminuirien (més dificultat per alimentar-se). Epibionts: disminuirien o desapareixerien (sense hoste). Peixos netejadors: disminuirien (sense epibionts per menjar).

La pauta oficial dona: Esponges: augmenten (menys depredadors); coralls: disminueixen (més competència); peixos àngel: disminueixen (o augmenten, o depèn de l’espècie); epibionts: disminueixen o desapareixen; peixos netejadors: disminueixen.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’ecologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Ecologia· aquest exercici6 de 15 exàmens
  2. Evolució· aquest exercici14 de 15 exàmens
  3. Metabolisme15 de 15 exàmens
  4. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  5. Microbiologia15 de 15 exàmens
  6. Immunologia15 de 15 exàmens
  7. Biomolècules14 de 15 exàmens
  8. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  9. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  10. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  11. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  12. La cèl·lula8 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.