2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 3
3 puntsCoincideix amb la pautaTorna al tema2 de 11
Després dels 11
Vols continuar amb el tema d’ecologia?
Aquests 11 són els de la PAU del 2022 al 2023 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantLlegiu el text següent, sobre les relacions interespecífiques de les tortugues carei:
Les tortugues carei (Eretmochelys imbricata) tenen un bec punxegut i corbat, molt útil per a menjar les esponges que hi ha per damunt i dins dels coralls. Com a conseqüència d’això, els coralls tenen més espai per a establir-se.
Hi ha alguns peixos àngel (gèneres Pomacanthus i Holacanthus) que mengen les esponges que queden en els forats que les tortugues deixen i fins i tot s’alimenten de fragments d’esponges que cauen de la boca de les tortugues.
A més de les interaccions amb coralls, esponges i peixos àngel, les tortugues també tenen epibionts. Els epibionts són organismes que viuen damunt d’un altre ésser viu. Les tortugues carei tenen més de cent epibionts diferents que s’alimenten d’elles, entre els quals hi ha crustacis, mol·luscs i anèl·lids.
També hi ha peixos netejadors, com alguns del gènere Thalassoma, que s’alimenten exclusivament d’alguns d’aquests epibionts i eviten malalties greus a les tortugues.
Traducció i adaptació fetes a partir d’un fragment de l’Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles, Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC)
1 Després d’haver llegit el text, completeu la taula següent:
| Organismes | Relació ecològica interespecífica entre els dos organismes | Justificació |
|---|---|---|
| Tortugues carei i esponges | ||
| Esponges i coralls | ||
| Tortugues carei i organismes epibionts | ||
| Tortugues carei i peixos netejadors |
[1 punt]
2 Les tortugues carei tenen un bec molt més punxegut i corbat que la resta de tortugues marines. Expliqueu el mecanisme evolutiu pel qual les tortugues carei poden haver adquirit aquesta característica.
[1 punt]
3 Les tortugues carei estan catalogades com a espècie «en perill crític d’extinció», segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Empleneu la taula següent amb els efectes que tindria a curt termini la desaparició de la tortuga carei sobre cada població d’organismes, tenint en compte la informació donada a l’inici de l’exercici.
| Organismes | Efectes de la desaparició de la tortuga carei sobre aquests organismes | Justificació |
|---|---|---|
| Esponges | ||
| Coralls | ||
| Peixos àngel | ||
| Organismes epibionts | ||
| Peixos netejadors |
[1 punt]
Solució d’EducaIA
11 punt


Després d’haver llegit el text, completeu la taula següent:
| Organismes | Relació ecològica interespecífica entre els dos organismes | Justificació |
|---|---|---|
| Tortugues carei i esponges | ||
| Esponges i coralls | ||
| Tortugues carei i organismes epibionts | ||
| Tortugues carei i peixos netejadors |
Plantejament Per a cada parella, mirem qui en surt beneficiat o perjudicat segons el text: depredació , competència , parasitisme , amb l’hoste viu, comensalisme i mutualisme .
Tortugues carei i esponges: depredació. Les tortugues (depredadors) capturen les esponges (preses) i se les mengen.
Esponges i coralls: competència. Les esponges creixen damunt i dins dels coralls i tots dos necessiten el mateix recurs, l’espai per establir-se; quan les tortugues mengen esponges, els coralls «tenen més espai per a establir-se».
Tortugues carei i epibionts: parasitisme. Els epibionts viuen damunt de les tortugues i «s’alimenten d’elles»: ells en surten beneficiats i les tortugues, perjudicades, però no les maten.
Tortugues carei i peixos netejadors: mutualisme (una simbiosi en sentit ampli). Els peixos s’alimenten dels epibionts i les tortugues s’estalvien malalties greus: tots dos en surten beneficiats.
Si es considerés que els epibionts només viuen damunt de la tortuga sense perjudicar-la, la relació seria de comensalisme; i si la relació amb els peixos fos imprescindible per sobreviure, es parlaria de simbiosi.
ResultatTortuga–esponges: depredació; esponges–coralls: competència per l’espai; tortuga–epibionts: parasitisme (s’alimenten de la tortuga i la perjudiquen); tortuga–peixos netejadors: mutualisme (tots dos hi guanyen).
La pauta oficial dona: Depredació (tortugues–esponges); competència per l’espai (esponges–coralls); parasitisme o comensalisme ben justificat (tortugues–epibionts); simbiosi o mutualisme (tortugues–peixos netejadors).
21 punt


Les tortugues carei tenen un bec molt més punxegut i corbat que la resta de tortugues marines. Expliqueu el mecanisme evolutiu pel qual les tortugues carei poden haver adquirit aquesta característica.
Plantejament Expliquem l’origen del bec amb la teoria de l’evolució per selecció natural (neodarwinisme), no pas per l’ús de l’òrgan.
A la població ancestral hi havia variabilitat en la forma del bec, causada per mutacions que apareixen a l’atzar (i per la recombinació genètica).
Les tortugues amb un bec més punxegut i corbat tenien un avantatge: podien arribar millor a les esponges que hi ha damunt i dins dels coralls i s’alimentaven millor.
Per això sobrevivien més i deixaven més descendència que les altres.
Com que aquestes variants són hereditàries, els descendents també tenien el bec més punxegut i corbat.
Aquest procés és la selecció natural: generació rere generació, la proporció de tortugues amb el bec punxegut i corbat va augmentar de manera progressiva fins que va ser el caràcter de tota l’espècie.
No és que les tortugues fessin servir més el bec i aquest canviés: els caràcters adquirits durant la vida no s’hereten.
ResultatPer selecció natural: les mutacions a l’atzar van produir becs diferents; les tortugues amb el bec més punxegut i corbat s’alimentaven millor d’esponges, deixaven més descendència i transmetien el caràcter, que es va anar fent més freqüent generació rere generació.
La pauta oficial dona: Mutacions a l’atzar; avantatge per alimentar-se millor; més descendència; caràcter hereditari; selecció natural; progressivitat; redacció i context del bec. Cap resposta lamarckiana.
31 punt


Les tortugues carei estan catalogades com a espècie «en perill crític d’extinció», segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Empleneu la taula següent amb els efectes que tindria a curt termini la desaparició de la tortuga carei sobre cada població d’organismes, tenint en compte la informació donada a l’inici de l’exercici.
| Organismes | Efectes de la desaparició de la tortuga carei sobre aquests organismes | Justificació |
|---|---|---|
| Esponges | ||
| Coralls | ||
| Peixos àngel | ||
| Organismes epibionts | ||
| Peixos netejadors |
Plantejament Fem servir les relacions de l’apartat 1: si desapareix la tortuga, desapareix el depredador de les esponges, l’hoste dels epibionts i, de retruc, l’aliment dels peixos netejadors.
Esponges: la seva població augmentaria, perquè perdrien el depredador.
Coralls: la seva població disminuiria, perquè hi hauria més esponges i, per tant, més competència per l’espai.
Peixos àngel: la seva població disminuiria, perquè ja no tindrien les esponges dels forats que fan les tortugues ni els fragments que cauen de la seva boca, i els costaria més alimentar-se.
Organismes epibionts: la seva població disminuiria o fins i tot desapareixerien, perquè no tindrien la tortuga de la qual s’alimenten.
Peixos netejadors: la seva població disminuiria, perquè s’alimenten exclusivament d’epibionts de les tortugues.
Per als peixos àngel també es pot raonar al revés: com que hi hauria més esponges, podrien tenir més aliment i augmentar. I, com que el text parla d’«alguns» peixos àngel, l’efecte dependria de si cada espècie depèn o no de les tortugues per menjar esponges.
ResultatEsponges: augmentarien (sense depredador). Coralls: disminuirien (més competència per l’espai). Peixos àngel: disminuirien (més dificultat per alimentar-se). Epibionts: disminuirien o desapareixerien (sense hoste). Peixos netejadors: disminuirien (sense epibionts per menjar).
La pauta oficial dona: Esponges: augmenten (menys depredadors); coralls: disminueixen (més competència); peixos àngel: disminueixen (o augmenten, o depèn de l’espècie); epibionts: disminueixen o desapareixen; peixos netejadors: disminueixen.
Algun apartat no t’ha sortit?
EcologiaXarxes i nivells tròficsRelacions entre espèciesCicle de la matèria i descomponedorsLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’ecologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat