Llops a Catalunya: xarxa tròfica i cérvols

Exercici 1 · PAU 2023, ordinària, sèrie 1 · 3 punts

EcologiaCoincideix amb la pauta

També a Metabolisme, Immunologia

2023Convocatòria ordinària · Sèrie 1 · Exercici 1

3 puntsCoincideix amb la pauta

Des de l’any 2000 es té constància de la presència d’alguns llops a Catalunya, que provenen de l’expansió natural de la població italiana de llops. Des de la serralada dels Apenins, els llops italians van arribar als Alps francesos i, des d’allà, uns quants van arribar als Pirineus.

Llegiu el text següent, relatiu a la importància dels llops en els ecosistemes nord-americans:

Cal admetre que pot semblar una mica exagerat fer de la figura del llop un emblema contra el canvi climàtic. El plantejament és molt senzill i evident. Els llops s’alimenten d’altres animals; de fet, principalment de grans herbívors. Els cérvols i cabirols, que constitueixen el 75 % de les seves preses, tenen una dieta totalment vegetariana. Això vol dir que, en digerir la vegetació que ingereixen, aquests mamífers processen i descomponen gran part de la matèria consumida en CO2\mathrm{CO_2} i aigua. La desaparició de grans depredadors com els llops causa canvis significatius en els ecosistemes. El nombre de depredadors de mida més petita, com ara guineus o coiots, augmenta. Aquest fet no és gens sorprenent, ja que en condicions normals serien preses dels llops i, ocasionalment, s’alimenten del mateix que ells.

Adaptació feta a partir d’un fragment del llibre de Peter Wohlleben. L’intens respirar dels arbres, 2022, p. 135-138

1.a Responeu a les qüestions següents:

Construïu una xarxa tròfica que reflecteixi la informació del text anterior.

[0,6 punts]

1.b Quin és el nivell tròfic que no es troba representat en aquesta xarxa? Quina és la seva funció en l’ecosistema?

[0,4 punts]

2 Contesteu les preguntes de la taula següent:

Quines vies metabòliques permeten als cérvols i cabirols del text anterior descompondre completament la glucosa de la matèria vegetal que consumeixen en CO2\mathrm{CO_2} i aigua?

En quin procés es genera el CO2\mathrm{CO_2}?

En quin procés es genera l’aigua?

Quin balanç energètic global s’obté en aquest procés a partir de la glucosa?

[1 punt]

3 La desaparició dels llops fa augmentar la incidència de malalties en les seves preses. El fet que no hi hagi llops permet un contacte més freqüent entre els grans herbívors i que s’escampin més ràpidament els organismes patògens. En els cérvols, una d’aquestes malalties és causada pel virus de Schmallenberg. Aquest virus es va detectar a Europa per primer cop l’any 2011 i afecta principalment animals remugants. Indiqueu quina resposta immunitària es produirà en un cérvol que entra en contacte per primera vegada amb el virus de Schmallenberg i expliqueu tot el procés immunitari fins que el cérvol queda immunitzat.

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.a 0,6 punts1.b 0,4 punts2 1 punt3 1 punt

1.a0,6 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Responeu a les qüestions següents:

Construïu una xarxa tròfica que reflecteixi la informació del text anterior.

Plantejament Una xarxa tròfica representa qui menja qui. Les fletxes van de l’aliment al consumidor, en el sentit en què circulen la matèria i l’energia. Traiem del text els organismes i les relacions.

  1. Productors: la vegetació, de la qual s’alimenten els cérvols i els cabirols (que tenen «una dieta totalment vegetariana»).

  2. Consumidors primaris (herbívors): el cérvol i el cabirol.

    vegetacioˊ→ceˊrvol\text{vegetació}\rightarrow\text{cérvol}vegetacioˊ→cabirol\text{vegetació}\rightarrow\text{cabirol}
  3. Els llops s’alimenten «principalment de grans herbívors», els cérvols i els cabirols:

    ceˊrvol→llop\text{cérvol}\rightarrow\text{llop}cabirol→llop\text{cabirol}\rightarrow\text{llop}
  4. Les guineus i els coiots «s’alimenten del mateix» que els llops, és a dir, també de cérvols i cabirols:

    ceˊrvol→guineu\text{cérvol}\rightarrow\text{guineu}cabirol→guineu\text{cabirol}\rightarrow\text{guineu}ceˊrvol→coiot\text{cérvol}\rightarrow\text{coiot}cabirol→coiot\text{cabirol}\rightarrow\text{coiot}
  5. Les guineus i els coiots, en condicions normals, «serien preses dels llops»:

    guineu→llop\text{guineu}\rightarrow\text{llop}coiot→llop\text{coiot}\rightarrow\text{llop}
  6. La xarxa té, doncs, sis organismes (vegetació, cérvol, cabirol, guineu, coiot i llop) i deu fletxes. El llop ocupa el nivell més alt; la guineu i el coiot són alhora consumidors secundaris i preses del llop.

ResultatVegetació →\rightarrow cérvol i cabirol; cérvol i cabirol →\rightarrow llop, guineu i coiot; guineu i coiot →\rightarrow llop (deu relacions, amb les fletxes de l’aliment cap al consumidor).

La pauta oficial dona: Xarxa amb vegetació, cérvol, cabirol, guineu, coiot i llop; fletxes dels productors cap als consumidors: vegetació →\rightarrow cérvol i cabirol; cérvol i cabirol →\rightarrow guineu, coiot i llop; guineu i coiot →\rightarrow llop.

1.b0,4 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Quin és el nivell tròfic que no es troba representat en aquesta xarxa? Quina és la seva funció en l’ecosistema?

Plantejament Mirem quin nivell tròfic hi falta: hi ha productors i consumidors, però cap organisme que s’alimenti de les restes.

  1. Falta el nivell dels descomponedors (també anomenats transformadors o sapròtrofs), com molts bacteris i fongs.

  2. Funció: transformen la matèria orgànica de les restes, els cadàvers i els excrements en matèria inorgànica (sals minerals, CO2\mathrm{CO_2}…).

  3. Així la matèria inorgànica torna a estar a disposició dels productors, que la fan servir per fabricar matèria orgànica: es tanca el cicle de la matèria.

ResultatFalten els descomponedors, que transformen la matèria orgànica en matèria inorgànica i la deixen a disposició dels productors.

La pauta oficial dona: Els descomponedors (o sapròtrofs); transformen la matèria orgànica en inorgànica per posar-la a disposició dels productors.

21 punt

Apartat 2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2 a l’enunciat oficial, en català

Contesteu les preguntes de la taula següent:

Quines vies metabòliques permeten als cérvols i cabirols del text anterior descompondre completament la glucosa de la matèria vegetal que consumeixen en CO2\mathrm{CO_2} i aigua?

En quin procés es genera el CO2\mathrm{CO_2}?

En quin procés es genera l’aigua?

Quin balanç energètic global s’obté en aquest procés a partir de la glucosa?

Plantejament Es tracta de la respiració cel·lular aeròbica de la glucosa, que l’oxida completament fins a CO2\mathrm{CO_2} i aigua.

  1. Equació global de la respiració cel·lular:

    C6H12O6+6 O2\mathrm{C_6H_{12}O_6}+6\,\mathrm{O_2}→6 CO2+6 H2O{}\rightarrow 6\,\mathrm{CO_2}+6\,\mathrm{H_2O}
  2. Vies: la glucòlisi (al citosol), la descarboxilació oxidativa del piruvat, el cicle de Krebs (a la matriu mitocondrial) i la cadena respiratòria acoblada a la fosforilació oxidativa (a la membrana mitocondrial interna).

  3. El CO2\mathrm{CO_2} es genera en el cicle de Krebs (i també en la descarboxilació oxidativa del piruvat, que el precedeix): els carbonis de la glucosa surten com a CO2\mathrm{CO_2}.

  4. L’aigua es genera a la cadena respiratòria: l’oxigen és l’acceptor final dels electrons i, en reduir-se amb protons, forma aigua.

    O2+4 e−+4 H+→2 H2O\mathrm{O_2}+4\,e^-+4\,\mathrm{H^+}\rightarrow 2\,\mathrm{H_2O}
  5. Balanç per molècula de glucosa: 22 ATP a la glucòlisi, 22 (com a GTP) al cicle de Krebs, 1010 NADH i 22 FADH2\mathrm{FADH_2} que alimenten la cadena respiratòria.

  6. Amb el recompte clàssic (33 ATP per NADH i 22 per FADH2\mathrm{FADH_2}) surten:

    2+2+10⋅3+2⋅2=38 ATP2+2+10\cdot 3+2\cdot 2=38\ \text{ATP}
  7. Amb els rendiments que es fan servir avui (2,52{,}5 ATP per NADH i 1,51{,}5 per FADH2\mathrm{FADH_2}):

    2+2+10⋅2,5+2⋅1,5=32 ATP2+2+10\cdot 2{,}5+2\cdot 1{,}5=32\ \text{ATP}
  8. El valor exacte depèn de com entra a la mitocòndria el NADH format a la glucòlisi: amb la llançadora malat-aspartat surten 3838 ATP (recompte clàssic) o 3232 (rendiments actuals); amb la llançadora del glicerol-fosfat, 3636 o 3030. Per això els llibres donen xifres entre 3030 i 3838 ATP.

ResultatGlucòlisi, descarboxilació oxidativa del piruvat, cicle de Krebs i cadena respiratòria (fosforilació oxidativa). El CO2\mathrm{CO_2} es forma al cicle de Krebs (i en la descarboxilació del piruvat) i l’aigua, a la cadena respiratòria. El balanç és d’entre 3030 i 3838 ATP per molècula de glucosa (3838 amb el recompte clàssic).

La pauta oficial dona: Glucòlisi, cicle de Krebs i cadena respiratòria (fosforilació oxidativa); CO2\mathrm{CO_2} al cicle de Krebs (i en la descarboxilació del piruvat); aigua a la cadena respiratòria; de 3030 a 3838 ATP.

31 punt

Apartat 3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3 a l’enunciat oficial, en català

La desaparició dels llops fa augmentar la incidència de malalties en les seves preses. El fet que no hi hagi llops permet un contacte més freqüent entre els grans herbívors i que s’escampin més ràpidament els organismes patògens. En els cérvols, una d’aquestes malalties és causada pel virus de Schmallenberg. Aquest virus es va detectar a Europa per primer cop l’any 2011 i afecta principalment animals remugants. Indiqueu quina resposta immunitària es produirà en un cérvol que entra en contacte per primera vegada amb el virus de Schmallenberg i expliqueu tot el procés immunitari fins que el cérvol queda immunitzat.

Plantejament És el primer contacte amb aquest virus, així que el cérvol no té cèl·lules de memòria contra ell: s’activa una resposta immunitària específica primària, que acaba amb la formació de memòria.

  1. Tipus de resposta: una resposta immunitària específica primària (abans hi actuen les defenses inespecífiques, però no deixen memòria).

  2. Les cèl·lules presentadores d’antigen (macròfags i cèl·lules dendrítiques) fagociten virus de Schmallenberg o cèl·lules infectades i presenten els seus antígens a la membrana.

  3. Presenten l’antigen a un limfòcit T col·laborador (T helper o CD4), que s’activa.

  4. El limfòcit T col·laborador activa el limfòcit B que reconeix el mateix antigen del virus. Aquest limfòcit B es multiplica per mitosi i forma un clon.

  5. Una part del clon es diferencia en cèl·lules plasmàtiques, que fabriquen anticossos específics contra el virus de Schmallenberg; els anticossos s’hi uneixen i faciliten que sigui eliminat. Com que el virus es multiplica dins de les cèl·lules, els limfòcits T citotòxics també destrueixen les cèl·lules infectades del cérvol.

  6. La resta de cèl·lules del clon es converteixen en cèl·lules (limfòcits) de memòria. Són les que deixen el cérvol immunitzat: si torna a contactar amb el virus, la resposta secundària serà més ràpida, més intensa i més duradora.

ResultatUna resposta immunitària específica primària: les cèl·lules presentadores d’antigen presenten el virus als limfòcits T col·laboradors, que activen els limfòcits B; aquests fan un clon que dona cèl·lules plasmàtiques (anticossos contra el virus) i cèl·lules de memòria, que deixen el cérvol immunitzat.

La pauta oficial dona: Resposta immunitària primària (específica): cèl·lules presentadores d’antigen, limfòcit T helper, limfòcit B, clon, cèl·lules plasmàtiques amb anticossos específics i cèl·lules de memòria, en el context del virus i del cérvol.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’ecologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2023, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Ecologia· aquest exercici6 de 15 exàmens
  2. Metabolisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Immunologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  4. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  5. Microbiologia15 de 15 exàmens
  6. Biomolècules14 de 15 exàmens
  7. Evolució14 de 15 exàmens
  8. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  9. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  10. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  11. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  12. La cèl·lula8 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.