Plaga d’eruga peluda als alzinars

Exercici 3 · PAU 2022, extraordinària, sèrie 3 · 3 punts

EcologiaCoincideix amb la pauta

També a Metabolisme, Disseny experimental, Microbiologia

2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3

3 puntsCoincideix amb la pauta
Esquema de la xarxa tròfica. Les fletxes van del que és menjat al que se’l menja: alzina → eruga peluda de l’alzina i saltamartí; arboç → saltamartí i papallona de l’arboç; pi blanc → saltamartí; bruc d’hivern → saltamartí; eruga peluda de l’alzina → mallerenga carbonera; saltamartí → mallerenga carbonera i llangardaix ocel·lat; papallona de l’arboç → llangardaix ocel·lat; mallerenga carbonera → astor; llangardaix ocel·lat → astor.Esquema de la xarxa tròfica. Les fletxes van del que és menjat al que se’l menja: alzina → eruga peluda de l’alzina i saltamartí; arboç → saltamartí i papallona de l’arboç; pi blanc → saltamartí; bruc d’hivern → saltamartí; eruga peluda de l’alzina → mallerenga carbonera; saltamartí → mallerenga carbonera i llangardaix ocel·lat; papallona de l’arboç → llangardaix ocel·lat; mallerenga carbonera → astor; llangardaix ocel·lat → astor.
Esquema d’EducaIA amb el que mostra la imatge de l’examen: els mateixos organismes i les mateixes fletxes.

Des de la primavera del 2018, diversos alzinars de les comarques de la Selva i del Maresme s’han vist afectats per una plaga d’erugues peludes de l’alzina (Lymantria dispar). Aquestes larves de papallona devoren amb avidesa les fulles d’alzina.

1 Els experts que han estudiat la plaga afirmen que es deu a un desequilibri en l’ecosistema d’aquests boscos, ja que l’eruga peluda de l’alzina és una espècie autòctona.

L’alumnat de primer d’ESO d’un institut de la Selva ha construït caixes niu per facilitar la reproducció d’ocells insectívors com les mallerengues carboneres. La professora els ha explicat que aquesta acció serà bona per a lluitar contra l’eruga peluda i, a més, pot ser beneficiosa per a altres espècies de l’alzinar.

Són correctes aquestes afirmacions? Justifiqueu la resposta a partir de les relacions tròfiques entre algunes espècies de l’alzinar representades a l’esquema següent.

[1 punt]

2 Una de les accions que s’han dut a terme per a lluitar contra la plaga de l’eruga peluda de l’alzina és fumigar els boscos des d’avionetes. S’ha usat un preparat que conté Bacillus thuringiensis, un bacteri que només afecta les larves de papallona d’aquest ecosistema i deixa de ser actiu al cap de pocs dies.

a) Aquesta fumigació pot tenir algun efecte negatiu sobre l’ecosistema? Justifiqueu la resposta.

b) Un grup d’alumnes de primer de batxillerat vol analitzar l’efecte de la instal·lació de les caixes niu en la plaga de l’eruga peluda de l’alzina. A prop de l’institut hi ha dos alzinars semblants que no han estat fumigats i que tenen una afectació alta de la plaga. Quin disseny experimental han de fer per a dur a terme la seva recerca?

[1 punt]

3 En un dels apartats del treball de recerca, aquest grup d’alumnes explica l’efecte de la pèrdua de fulles en les alzines, però han anat una mica de bòlit i han comès cinc errades a la primera versió que han enviat a la professora, reproduïda a continuació. A la taula de sota, indiqueu les errades que els marcarà la professora i escriviu les justificacions que els haurà de donar.

La pèrdua de les fulles afecta greument les alzines, perquè les fulles són els principals òrgans fotosintetitzadors de les plantes.

Dins dels mitocondris de les cèl·lules de les fulles tenen lloc les dues fases de la fotosíntesi:

— Fase lluminosa: L’energia de la llum captada per la clorofil·la s’utilitza per a la fotòlisi de l’aigua i, a través d’una cadena de transport electrònic, es forma ATP i NADP+\mathrm{NADP^+}, els quals seran usats a la fase següent. Com a producte de la fotòlisi de l’aigua es forma diòxid de carboni.

— Fase fosca: L’energia química acumulada a la fase lluminosa s’utilitza en el cicle de Calvin per a captar oxigen i sintetitzar sucres. Aquesta fase té lloc dins de la membrana dels tilacoides.

Errada (copieu el fragment de text on es troba)Justificació

[1 punt]

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1 1 punt2 1 punt3 1 punt

11 punt

Apartat 1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1 a l’enunciat oficial, en català

Els experts que han estudiat la plaga afirmen que es deu a un desequilibri en l’ecosistema d’aquests boscos, ja que l’eruga peluda de l’alzina és una espècie autòctona.

L’alumnat de primer d’ESO d’un institut de la Selva ha construït caixes niu per facilitar la reproducció d’ocells insectívors com les mallerengues carboneres. La professora els ha explicat que aquesta acció serà bona per a lluitar contra l’eruga peluda i, a més, pot ser beneficiosa per a altres espècies de l’alzinar.

Són correctes aquestes afirmacions? Justifiqueu la resposta a partir de les relacions tròfiques entre algunes espècies de l’alzinar representades a l’esquema següent.

Plantejament Cal dir si són correctes les dues afirmacions sobre les caixes niu (ajudaran a lluitar contra l’eruga peluda i poden beneficiar altres espècies) i justificar-ho amb la xarxa tròfica de l’esquema.

  1. Relacions de l’esquema (les fletxes van de l’aliment al consumidor): l’alzina és menjada per l’eruga peluda i pel saltamartí; l’arboç, pel saltamartí i per la papallona de l’arboç; el pi blanc i el bruc d’hivern, pel saltamartí. La mallerenga carbonera menja erugues peludes i saltamartins; el llangardaix ocel·lat menja saltamartins i papallones de l’arboç; l’astor menja mallerengues i llangardaixos.

  2. Primera afirmació, correcta: les caixes niu afavoreixen la reproducció de les mallerengues carboneres, que són depredadores de l’eruga peluda. Amb més mallerengues, més erugues seran depredades i la plaga es reduirà.

  3. Segona afirmació, també correcta: si hi ha menys erugues peludes, les alzines, de les quals s’alimenten, perdran menys fulles i se’n beneficiaran.

  4. A més, l’augment de mallerengues beneficia el seu depredador, l’astor, que tindrà més aliment.

ResultatSí, són correctes: les caixes niu fan augmentar les mallerengues carboneres, depredadores de l’eruga peluda, i la plaga es redueix; això beneficia les alzines, que perden menys fulles, i també l’astor, que es menja les mallerengues.

La pauta oficial dona: Correcte: les caixes niu afavoreixen les mallerengues, depredadores de l’eruga; i en surten beneficiats els seus depredadors (l’astor) o les alzines (n’hi ha prou amb un efecte).

21 punt

Apartat 2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2 a l’enunciat oficial, en català

Una de les accions que s’han dut a terme per a lluitar contra la plaga de l’eruga peluda de l’alzina és fumigar els boscos des d’avionetes. S’ha usat un preparat que conté Bacillus thuringiensis, un bacteri que només afecta les larves de papallona d’aquest ecosistema i deixa de ser actiu al cap de pocs dies.

a) Aquesta fumigació pot tenir algun efecte negatiu sobre l’ecosistema? Justifiqueu la resposta.

b) Un grup d’alumnes de primer de batxillerat vol analitzar l’efecte de la instal·lació de les caixes niu en la plaga de l’eruga peluda de l’alzina. A prop de l’institut hi ha dos alzinars semblants que no han estat fumigats i que tenen una afectació alta de la plaga. Quin disseny experimental han de fer per a dur a terme la seva recerca?

Plantejament L’apartat a pregunta si la fumigació amb Bacillus thuringiensis pot perjudicar l’ecosistema; el b demana el disseny d’un experiment per veure l’efecte de les caixes niu sobre la plaga amb els dos alzinars.

  1. a) Sí: el preparat afecta totes les larves de papallona de l’ecosistema, no només les de l’eruga peluda. A l’esquema hi ha una altra papallona, la de l’arboç, les larves de la qual també moririen.

  2. a) Això pot afectar els seus consumidors: el llangardaix ocel·lat menja papallones de l’arboç i en tindria menys. Encara que el bacteri deixi de ser actiu al cap de pocs dies, les larves mortes en aquell temps ja no hi són.

  3. b) Variable independent: la presència de caixes niu. En un dels dos alzinars s’instal·len prou caixes niu (grup experimental).

  4. b) Grup de control: l’altre alzinar, on no es fa res (sense caixes niu i sense fumigar).

  5. b) Variables controlades: els dos boscos han de tenir condicions molt semblants (precipitacions, temperatura, sòl, orientació, densitat d’alzines i grau inicial de la plaga), i cal comprovar-ho durant tot l’estudi.

  6. b) Variable dependent i registre de resultats: durant uns mesos es compta el nombre d’erugues peludes als dos boscos (per exemple, en diverses zones de mostreig iguals a cada bosc), amb el mateix mètode i en les mateixes dates, i es comparen els resultats per treure’n conclusions.

Resultata) Sí: el bacteri també mata les larves d’altres papallones, com la de l’arboç, i això perjudica els seus depredadors, com el llangardaix ocel·lat. b) Caixes niu en un alzinar (variable independent), cap acció en l’altre (control), condicions ambientals semblants als dos (variables controlades) i recompte periòdic d’erugues als dos boscos durant uns mesos (variable dependent).

La pauta oficial dona: a) Sí: afecta totes les larves de papallona, com la papallona de l’arboç. b) Caixes niu en un alzinar (variable independent); l’altre, control; control de les variables ambientals; recompte d’erugues durant uns mesos.

31 punt

Apartat 3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3 a l’enunciat oficial, en català

En un dels apartats del treball de recerca, aquest grup d’alumnes explica l’efecte de la pèrdua de fulles en les alzines, però han anat una mica de bòlit i han comès cinc errades a la primera versió que han enviat a la professora, reproduïda a continuació. A la taula de sota, indiqueu les errades que els marcarà la professora i escriviu les justificacions que els haurà de donar.

La pèrdua de les fulles afecta greument les alzines, perquè les fulles són els principals òrgans fotosintetitzadors de les plantes.

Dins dels mitocondris de les cèl·lules de les fulles tenen lloc les dues fases de la fotosíntesi:

— Fase lluminosa: L’energia de la llum captada per la clorofil·la s’utilitza per a la fotòlisi de l’aigua i, a través d’una cadena de transport electrònic, es forma ATP i NADP+\mathrm{NADP^+}, els quals seran usats a la fase següent. Com a producte de la fotòlisi de l’aigua es forma diòxid de carboni.

— Fase fosca: L’energia química acumulada a la fase lluminosa s’utilitza en el cicle de Calvin per a captar oxigen i sintetitzar sucres. Aquesta fase té lloc dins de la membrana dels tilacoides.

Errada (copieu el fragment de text on es troba)Justificació

Plantejament Cal trobar les cinc errades del text sobre la fotosíntesi, copiar el fragment on es troba cadascuna i justificar per què és incorrecte.

  1. Errada 1, «Dins dels mitocondris de les cèl·lules»: la fotosíntesi té lloc als cloroplasts, no als mitocondris.

  2. Errada 2, «es forma ATP i NADP+\mathrm{NADP^+}»: a la cadena de transport electrònic de la fase lluminosa es forma ATP i NADPH, la forma reduïda, no el NADP+\mathrm{NADP^+}, que és la forma oxidada que accepta els electrons.

  3. Errada 3, «Com a producte de la fotòlisi de l’aigua es forma diòxid de carboni»: la fotòlisi de l’aigua allibera oxigen (O2\mathrm{O_2}), protons i electrons, no diòxid de carboni.

  4. Errada 4, «s’utilitza en el cicle de Calvin per a captar oxigen»: en el cicle de Calvin es capta (es fixa) diòxid de carboni, no oxigen.

  5. Errada 5, «Aquesta fase té lloc dins de la membrana dels tilacoides»: el cicle de Calvin té lloc a l’estroma del cloroplast; a la membrana dels tilacoides hi ha la fase lluminosa.

ResultatLes cinc errades: els mitocondris (és als cloroplasts); el NADP+\mathrm{NADP^+} (es forma NADPH); el diòxid de carboni de la fotòlisi (s’allibera oxigen); captar oxigen al cicle de Calvin (es fixa CO2\mathrm{CO_2}); la membrana dels tilacoides per a la fase fosca (és a l’estroma).

La pauta oficial dona: Mitocondris (cloroplasts); NADP+\mathrm{NADP^+} (NADPH); diòxid de carboni a la fotòlisi (oxigen); oxigen al cicle de Calvin (diòxid de carboni); membrana dels tilacoides (estroma).

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’ecologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Ecologia· aquest exercici6 de 15 exàmens
  2. Metabolisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Microbiologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  4. Disseny experimental· aquest exercici14 de 15 exàmens
  5. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  6. Immunologia15 de 15 exàmens
  7. Biomolècules14 de 15 exàmens
  8. Evolució14 de 15 exàmens
  9. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  10. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  11. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  12. La cèl·lula8 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.