Peixos introduïts als estanys dels Pirineus

Exercici 5 · PAU 2023, extraordinària, sèrie 2 · 2 punts

EcologiaVariables i controlInterpretar dadesXarxes i nivells tròficsCoincideix amb la pauta

També a Disseny experimental

2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 5

2 puntsCoincideix amb la pauta
Esquema de la xarxa tròfica. Les fletxes van del que és menjat al que se’l menja: algues → crustacis i insectes; crustacis → tritó pirinenc i truita comuna; insectes → tritó pirinenc, truita comuna i granota roja; tritó pirinenc → truita comuna; granota roja → truita comuna.Esquema de la xarxa tròfica. Les fletxes van del que és menjat al que se’l menja: algues → crustacis i insectes; crustacis → tritó pirinenc i truita comuna; insectes → tritó pirinenc, truita comuna i granota roja; tritó pirinenc → truita comuna; granota roja → truita comuna.
Esquema d’EducaIA amb el que mostra la imatge de l’examen: els mateixos organismes i les mateixes fletxes.

Des d’abans de l’any 1900 i al llarg del segle XX, en molts estanys dels Pirineus s’hi van introduir peixos deliberadament, amb finalitats comercials i de pesca recreativa. En el marc del projecte Life LimnoPirineus, l’any 2015 es van eliminar en vuit estanys les espècies de peixos introduïdes. Entre 2015 i 2019, en el marc d’aquest mateix projecte, es va fer un estudi sobre els canvis que s’anaven produint en les poblacions d’amfibis d’aquests estanys.

1.a Un dels objectius d’aquest projecte era estudiar la recuperació de les poblacions d’amfibis, en eliminar les espècies de peixos introduïdes. Per això van quantificar l’abundància de diferents espècies d’amfibis fent censos anuals en els vuit estanys on s’havien eliminat els peixos introduïts i, també, en vint-i-tres estanys de la mateixa zona amb característiques semblants en els quals no s’havia eliminat cap peix.

Responeu a les preguntes següents:

Quin és el problema que investigaven?

Quina és la variable independent?

Quina és la variable dependent?

Per a què van utilitzar els censos dels vint-i-tres estanys amb peixos?

[0,8 punts]

1.b El gràfic següent mostra els resultats que van obtenir en analitzar l’efecte de l’eliminació dels peixos sobre les poblacions d’amfibis als vuit estanys on es va aplicar aquesta mesura.

Quina és la conclusió que podeu obtenir a partir del gràfic?

[0,2 punts]

2.a La xarxa tròfica següent mostra algunes espècies que hi ha als estanys dels Pirineus.

Escriviu a la taula següent a quin nivell tròfic pertanyen les algues i els tritons. Justifiqueu la resposta.

Nivell tròfic al qual pertanyen les algues:

Justificació:

Nivell tròfic al qual pertanyen els tritons:

Justificació:

[0,6 punts]

2.b Els estanys on s’han introduït peixos tenen una coloració verdosa per la gran quantitat d’algues que hi han proliferat. A mesura que es van eliminant les truites d’aquests estanys s’observa que l’aigua perd aquest color i és més transparent. Justifiqueu aquest fet a partir de les relacions tròfiques de la xarxa anterior.

[0,4 punts]

Diagrama de barres. Eix vertical: nombre d’estanys amb amfibis, de 0 a 8. Eix horitzontal: anys del 2014 al 2019, amb una fletxa entre el 2014 i el 2015 que indica l’eliminació dels peixos. Per a cada any, una barra per a cadascuna de les quatre espècies d’amfibis: Rana temporaria, Bufo spinosus, Lissotriton helveticus i Calotriton asper. Valors, en aquest ordre: 2014, 0, 1, 0 i 1; 2015, 0, 1, 1 i 2; 2016, 3, 2, 4 i 3; 2017, 5, 2, 4 i 3; 2018, 6, 2, 4 i 3; 2019, 7, 2, 4 i 3.Diagrama de barres. Eix vertical: nombre d’estanys amb amfibis, de 0 a 8. Eix horitzontal: anys del 2014 al 2019, amb una fletxa entre el 2014 i el 2015 que indica l’eliminació dels peixos. Per a cada any, una barra per a cadascuna de les quatre espècies d’amfibis: Rana temporaria, Bufo spinosus, Lissotriton helveticus i Calotriton asper. Valors, en aquest ordre: 2014, 0, 1, 0 i 1; 2015, 0, 1, 1 i 2; 2016, 3, 2, 4 i 3; 2017, 5, 2, 4 i 3; 2018, 6, 2, 4 i 3; 2019, 7, 2, 4 i 3.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.a 0,8 punts1.b 0,2 punts2.a 0,6 punts2.b 0,4 punts

1.a0,8 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

Un dels objectius d’aquest projecte era estudiar la recuperació de les poblacions d’amfibis, en eliminar les espècies de peixos introduïdes. Per això van quantificar l’abundància de diferents espècies d’amfibis fent censos anuals en els vuit estanys on s’havien eliminat els peixos introduïts i, també, en vint-i-tres estanys de la mateixa zona amb característiques semblants en els quals no s’havia eliminat cap peix.

Responeu a les preguntes següents:

Quin és el problema que investigaven?

Quina és la variable independent?

Quina és la variable dependent?

Per a què van utilitzar els censos dels vint-i-tres estanys amb peixos?

Plantejament Cal identificar els elements del disseny experimental de l’estudi: la pregunta, les variables i el control.

  1. Problema investigat, com a pregunta: «Es recuperen les poblacions d’amfibis d’un estany quan se n’eliminen els peixos introduïts?»

  2. Variable independent (la que modifiquen els investigadors): l’eliminació o no dels peixos introduïts a l’estany.

  3. Variable dependent (la que mesuren): l’abundància de les poblacions d’amfibis, és a dir, el nombre d’amfibis i d’espècies d’amfibis que troben en els censos.

  4. Els vint-i-tres estanys amb peixos són el grup de control: estanys semblants on no s’ha canviat res. Comparant-los amb els vuit estanys on es van eliminar els peixos, es pot saber si els canvis en els amfibis es deuen a l’eliminació dels peixos i no a altres factors que varien d’un any a l’altre, com el clima.

ResultatProblema: es recuperen els amfibis en eliminar els peixos? Variable independent: l’eliminació o no dels peixos; variable dependent: l’abundància d’amfibis (nombre d’individus i d’espècies); els vint-i-tres estanys amb peixos són el grup de control, per comparar-hi els resultats.

La pauta oficial dona: Pregunta directa: si eliminem els peixos, tornaran a tenir amfibis aquests estanys?; VI: eliminació o no dels peixos (o nombre de peixos); VD: recuperació de les poblacions d’amfibis (o nombre d’amfibis o d’espècies); els 23 estanys: grup de control, per comparar.

1.b0,2 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

El gràfic següent mostra els resultats que van obtenir en analitzar l’efecte de l’eliminació dels peixos sobre les poblacions d’amfibis als vuit estanys on es va aplicar aquesta mesura.

Quina és la conclusió que podeu obtenir a partir del gràfic?

Plantejament El gràfic dona, per a cada any i per a cada espècie d’amfibi, en quants dels vuit estanys n’hi ha. Els peixos es van eliminar entre el 2014 i el 2015.

  1. Abans de l’eliminació, el 2014, només hi havia 2 espècies, cadascuna en 1 estany: Bufo spinosus i Calotriton asper.

  2. El 2015 ja hi ha 3 espècies (Bufo spinosus en 1 estany, Lissotriton helveticus en 1 i Calotriton asper en 2), i des del 2016 hi són les 4 espècies.

  3. El nombre d’estanys amb cada espècie augmenta: Rana temporaria passa de 0 estanys (2014 i 2015) a 3 (2016), 5 (2017), 6 (2018) i 7 (2019); Lissotriton helveticus, de 0 a 4; Calotriton asper, d’1 a 3; i Bufo spinosus, d’1 a 2.

  4. Sumant les quatre espècies, el nombre de presències (espècie en un estany) passa de 2 el 2014 a 16 el 2019:

    1+1=21+1=27+2+4+3=167+2+4+3=16

ResultatDesprés d’eliminar els peixos augmenta el nombre d’estanys amb amfibis i també el nombre d’espècies d’amfibis (de 2 el 2014 a 4 des del 2016): les poblacions d’amfibis es recuperen.

La pauta oficial dona: Augmenta el nombre d’estanys amb amfibis i augmenta el nombre d’espècies d’amfibis.

2.a0,6 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

La xarxa tròfica següent mostra algunes espècies que hi ha als estanys dels Pirineus.

Escriviu a la taula següent a quin nivell tròfic pertanyen les algues i els tritons. Justifiqueu la resposta.

Nivell tròfic al qual pertanyen les algues:

Justificació:

Nivell tròfic al qual pertanyen els tritons:

Justificació:

Plantejament Es demana el nivell tròfic de les algues i dels tritons, llegit a la xarxa. A la xarxa, cada fletxa va de l’organisme que és menjat al que se’l menja. Les algues són menjades pels crustacis i pels insectes; els crustacis, pel tritó pirinenc i per la truita comuna; els insectes, pel tritó pirinenc, per la truita comuna i per la granota roja; i el tritó pirinenc i la granota roja, per la truita comuna.

  1. Algues: són productors. Són organismes fotoautòtrofs: elaboren la seva pròpia matèria orgànica a partir de matèria inorgànica (diòxid de carboni, aigua i sals minerals) amb l’energia de la llum, per fotosíntesi. A la xarxa no s’alimenten de cap altre organisme.

  2. Tritons: són consumidors secundaris (de segon ordre). Són heteròtrofs i, segons la xarxa, s’alimenten de crustacis i d’insectes, que són consumidors primaris perquè mengen algues.

ResultatLes algues són productors (fan matèria orgànica a partir de matèria inorgànica per fotosíntesi) i els tritons són consumidors secundaris (heteròtrofs que mengen crustacis i insectes, consumidors primaris).

La pauta oficial dona: Algues: productors (fan matèria orgànica a partir de compostos inorgànics); tritons: consumidors secundaris (heteròtrofs que es nodreixen de consumidors primaris).

2.b0,4 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Els estanys on s’han introduït peixos tenen una coloració verdosa per la gran quantitat d’algues que hi han proliferat. A mesura que es van eliminant les truites d’aquests estanys s’observa que l’aigua perd aquest color i és més transparent. Justifiqueu aquest fet a partir de les relacions tròfiques de la xarxa anterior.

Plantejament Cal seguir l’efecte de treure les truites al llarg de la xarxa tròfica fins a les algues.

  1. La truita comuna es menja els crustacis i els insectes, que són els consumidors primaris que s’alimenten de les algues.

  2. Amb truites, hi ha pocs crustacis i insectes; les algues tenen pocs consumidors, proliferen i l’aigua es torna verdosa.

  3. En eliminar les truites, desapareix un depredador dels crustacis i dels insectes: les seves poblacions augmenten i es mengen més algues.

  4. Amb menys algues, l’aigua perd el color verd i és més transparent. És un efecte en cascada al llarg de la xarxa tròfica.

ResultatSense truites augmenten els crustacis i els insectes, dels quals s’alimentaven les truites; com que aquests consumidors primaris mengen algues, les algues disminueixen i l’aigua perd el color verdós.

La pauta oficial dona: Sense peixos augmenten els crustacis i els insectes, que s’alimenten de les algues; per això l’aigua es torna transparent.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema d’ecologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Ecologia· aquest exercici6 de 15 exàmens
  2. Disseny experimental· aquest exercici14 de 15 exàmens
  3. Metabolisme15 de 15 exàmens
  4. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  5. Microbiologia15 de 15 exàmens
  6. Immunologia15 de 15 exàmens
  7. Biomolècules14 de 15 exàmens
  8. Evolució14 de 15 exàmens
  9. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  10. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  11. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  12. La cèl·lula8 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.