2022Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 6
2 puntsCoincideix amb la pautaTorna al tema15 de 15
Després dels 15
Vols continuar amb el tema de biotecnologia?
Aquests 15 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantL’estiu del 2021 es va detectar per primer cop a Catalunya l’insecte Diabrotica virgifera, causant d’una de les plagues que ocasionen més danys als cultius de panís o blat de moro (Zea mays). Les femelles ponen els ous a prop de les arrels de les plantes. A la primavera neixen les larves, que s’alimenten de les arrels. Com a conseqüència, les plantes afectades tenen un creixement menor i produeixen menys gra.
Un mètode que s’investiga per a lluitar contra aquesta plaga consisteix en l’ús de nematodes de l’espècie Heterorhabditis bacteriophora, uns cucs que viuen al sòl. Quan un nematode troba una larva, penetra al seu interior a través de la boca o de l’anus.
Un cop dins de la larva, el nematode regurgita els bacteris que porta a l’intestí. Aquests bacteris, de l’espècie Photorhabdus luminiscens, produeixen toxines que maten la larva. La larva morta és l’aliment dels nematodes i els bacteris, i el lloc on es reprodueixen. Quan s’acaba l’aliment, els nematodes busquen una altra larva. Els bacteris que no aconsegueixen instal·lar-se dins d’un nematode no són capaços d’infectar altres larves, i els nematodes, sense aquests bacteris, no poden matar les larves d’insecte.
1 Quina relació ecològica s’estableix entre els insectes i el panís? I entre els nematodes i els bacteris? Justifiqueu les respostes.
Relació ecològica entre els insectes i el panís:
Justificació:
Relació ecològica entre els nematodes i els bacteris:
Justificació:
[1 punt]
2 Algunes plantes, quan són infestades per larves de l’insecte Diabrotica virgifera, produeixen betacariofilè, una substància que atreu nematodes del sòl que eliminen les larves de l’insecte. La major part del panís cultivat actualment als Estats Units és de varietats molt productives però que no tenen la capacitat de sintetitzar el betacariofilè. Investigadors de la Universitat de Neuchâtel (Suïssa) han aconseguit modificar genèticament plantes de panís, a les quals han introduït el gen procedent de l’orenga (Origanum vulgare) que codifica l’enzim que sintetitza el betacariofilè.
a) Expliqueu per què aquesta modificació genètica pot contribuir a controlar la plaga causada per l’insecte Diabrotica virgifera.
b) Observeu la figura següent, en què es representa una part del procés que s’ha seguit per a obtenir el panís modificat genèticament, i responeu a les qüestions que hi ha a continuació.
Expliqueu quins passos van fer els investigadors per obtenir el plasmidi recombinant de la figura anterior i quins enzims van necessitar a cada pas.
En quines cèl·lules cal introduir el plasmidi recombinant per a obtenir una planta transgènica? Per què?
[1 punt]
Solució d’EducaIA
11 punt


Quina relació ecològica s’estableix entre els insectes i el panís? I entre els nematodes i els bacteris? Justifiqueu les respostes.
Relació ecològica entre els insectes i el panís:
Justificació:
Relació ecològica entre els nematodes i els bacteris:
Justificació:
Plantejament Cal posar nom a la relació entre els insectes (Diabrotica virgifera) i el panís, i a la relació entre els nematodes i els bacteris Photorhabdus, i justificar-les amb el que diu l’enunciat.
Insectes i panís: parasitisme. És una relació entre dues espècies en què una, el paràsit, obté l’aliment de l’altra, l’hoste, i la perjudica sense matar-la de seguida.
En aquest cas el paràsit és l’insecte: les seves larves s’alimenten de les arrels del panís, que és l’hoste; les plantes afectades creixen menys i produeixen menys gra.
Nematodes i bacteris: simbiosi, una relació entre dues espècies en què totes dues se’n beneficien i que és tan estreta que no poden fer la seva funció per separat.
Els nematodes necessiten els bacteris per matar les larves (els bacteris en fabriquen les toxines) i obtenir així l’aliment; els bacteris necessiten els nematodes per arribar a les larves i infectar-les, perquè fora d’un nematode no en poden infectar cap.
Com que totes dues espècies hi guanyen, la relació entre els nematodes i els bacteris també es pot anomenar mutualisme (en aquest cas, un mutualisme obligatori).
ResultatEntre els insectes i el panís hi ha parasitisme (les larves, paràsits, s’alimenten de les arrels del panís, l’hoste, i el perjudiquen). Entre els nematodes i els bacteris hi ha simbiosi: tots dos se’n beneficien i no poden matar les larves l’un sense l’altre.
La pauta oficial dona: Parasitisme: l’insecte (paràsit) obté l’aliment del panís (hoste) i el perjudica. Simbiosi (també mutualisme ben justificat): totes dues espècies es beneficien i no poden viure per separat (els nematodes necessiten els bacteris per matar les larves; els bacteris, els nematodes per arribar-hi).
21 punt


Algunes plantes, quan són infestades per larves de l’insecte Diabrotica virgifera, produeixen betacariofilè, una substància que atreu nematodes del sòl que eliminen les larves de l’insecte. La major part del panís cultivat actualment als Estats Units és de varietats molt productives però que no tenen la capacitat de sintetitzar el betacariofilè. Investigadors de la Universitat de Neuchâtel (Suïssa) han aconseguit modificar genèticament plantes de panís, a les quals han introduït el gen procedent de l’orenga (Origanum vulgare) que codifica l’enzim que sintetitza el betacariofilè.
a) Expliqueu per què aquesta modificació genètica pot contribuir a controlar la plaga causada per l’insecte Diabrotica virgifera.
b) Observeu la figura següent, en què es representa una part del procés que s’ha seguit per a obtenir el panís modificat genèticament, i responeu a les qüestions que hi ha a continuació.
Expliqueu quins passos van fer els investigadors per obtenir el plasmidi recombinant de la figura anterior i quins enzims van necessitar a cada pas.
En quines cèl·lules cal introduir el plasmidi recombinant per a obtenir una planta transgènica? Per què?
Plantejament L’apartat a demana per què el panís que fabrica betacariofilè ajuda a controlar la plaga; el b, els passos i els enzims per fer el plasmidi recombinant de la figura i en quines cèl·lules s’ha d’introduir.
a) El panís modificat fabrica betacariofilè quan les larves l’ataquen. Aquesta substància atreu els nematodes del sòl, que entren a les larves i, amb els seus bacteris, les maten.
a) Així hi ha menys larves a les arrels, la planta en pateix menys danys i la plaga es controla: és un control biològic de plagues amb els seus enemics naturals.
b) La figura mostra un bacteri del qual s’obté un plasmidi que després s’obre; una planta d’orenga de la qual s’obté el gen que codifica l’enzim que sintetitza el betacariofilè, que també es talla; el plasmidi recombinant; un cultiu de cèl·lules vegetals, i el panís transgènic.
b) Pas 1: s’aïlla el plasmidi d’un bacteri i es talla amb un enzim de restricció (endonucleasa de restricció), que l’obre i deixa uns extrems determinats.
b) Pas 2: s’aïlla el gen de l’enzim del betacariofilè de les cèl·lules d’orenga i es talla amb el mateix enzim de restricció, de manera que els seus extrems són complementaris dels del plasmidi.
b) Pas 3: s’uneixen el gen i el plasmidi obert amb la DNA ligasa, que tanca els enllaços, i s’obté el plasmidi recombinant.
b) El plasmidi s’ha d’introduir en cèl·lules embrionàries o meristemàtiques del panís (cèl·lules totipotents), cultivades al laboratori. A partir d’una d’aquestes cèl·lules es regenera una planta sencera, i el gen introduït serà a totes les seves cèl·lules.
b) Per a plantes s’acostuma a usar el bacteri Agrobacterium tumefaciens i el seu plasmidi Ti com a vector.
Resultata) El panís modificat fabrica betacariofilè, que atreu els nematodes que maten les larves: menys larves i menys danys. b) Tallar el plasmidi i el gen de l’orenga amb el mateix enzim de restricció i unir-los amb la DNA ligasa; el plasmidi s’introdueix en cèl·lules embrionàries o meristemàtiques (totipotents) del panís, perquè en surti una planta amb el gen a totes les cèl·lules.
La pauta oficial dona: a) El panís modificat atreu més nematodes i hi ha menys larves (control biològic). b) Aïllar el gen de l’orenga i tallar-lo amb endonucleases; aïllar el plasmidi (pot ser el Ti d’Agrobacterium) i tallar-lo amb endonucleases; unir-los amb lligases; cèl·lules embrionàries, meristemàtiques o totipotents, perquè la planta tingui el gen a totes les cèl·lules.
Algun apartat no t’ha sortit?
BiotecnologiaEnginyeria genèticaPCR, seqüenciació i CRISPRAplicacionsLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biotecnologia així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2022, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat