Histidina, histamina i tonyina en llauna

Exercici 3 · PAU 2024, ordinària, sèrie 5 · 3 punts

BiomolèculesLa pauta té un error

També a Immunologia, Biotecnologia

2024Convocatòria ordinària · Sèrie 5 · Exercici 3

3 puntsLa pauta té un error

Torna al tema11 de 23

Després dels 23

Vols continuar amb el tema de biomolècules?

Aquests 23 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

El mes d’octubre del 2023, una notícia del diari Regió7 parlava d’uns bessons de nou anys que van arribar a urgències amb els símptomes següents: pell rosada i descamació, molta picor a tot el cos i conjuntivitis. Aquesta situació va tenir lloc després que es mengessin un entrepà de tonyina. La llauna que contenia la tonyina feia dies que estava oberta a la nevera, que no refrigerava prou bé.

1.a La histidina és un aminoàcid present als teixits musculars de la tonyina.

Quin tipus de biomolècules estan formades per aminoàcids?

[0,2 punts]

1.b Observeu la imatge següent, on hi ha representats diferents tipus de biomolècules, i empleneu la taula que hi ha a continuació.

BiomolèculaGrup de biomolècules al qual pertany
A
B
C
D

[0,8 punts]

2.a La mala refrigeració de la llauna va produir un sobrecreixement de bacteris, que va afavorir la conversió de la histidina en histamina mitjançant l’acció de l’enzim bacterià histidina descarboxilasa.

Amb relació al sistema immunitari, responeu a les qüestions següents sobre la histamina:

Histamina

Funció:

Què en desencadena l’alliberament?

Cèl·lules que en produeixen:

[0,8 punts]

2.b Si la llauna està ben refrigerada, a una temperatura inferior a 4 °C, no es dona aquesta conversió. Expliqueu-ne la raó en relació amb l’enzim histidina descarboxilasa.

[0,2 punts]

3.a Perquè es doni aquesta conversió és necessari que a l’aliment hi hagi els bacteris capaços de fer-ho possible. En el cas de la tonyina trobem bacteris de diferents gèneres, com Morganella sp., Escherichia sp. i Staphylococcus sp. A la indústria alimentària s’han desenvolupat diferents tècniques per a detectar la presència d’aquests bacteris als aliments. Una d’aquestes tècniques és la PCR, en què, a partir dels gens implicats en la conversió, es dissenyen encebadors (primers) específics per a detectar-los.

Expliqueu com la tècnica de la PCR permet detectar la presència d’aquests bacteris encara que es trobin en concentracions molt baixes.

[0,5 punts]

3.b Es poden utilitzar els mateixos encebadors (primers) per a detectar Morganella i Staphylococcus? Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

Fórmula desenvolupada de la histidina: un carboni central unit a un H, a un grup amino (NH₂), a un grup carboxil (COOH) i, per mitjà d’un CH₂, a un anell de cinc àtoms amb dos nitrògens (imidazole). A sota: «Molècula d’histidina».Fórmula desenvolupada de la histidina: un carboni central unit a un H, a un grup amino (NH₂), a un grup carboxil (COOH) i, per mitjà d’un CH₂, a un anell de cinc àtoms amb dos nitrògens (imidazole). A sota: «Molècula d’histidina».
Quatre molècules. A: dos nucleòtids units; cadascun té un grup fosfat, una pentosa amb un OH al carboni 2′ i una base (a dalt, adenina; a baix, citosina); el fosfat del segon s’uneix al carboni 3′ del primer. B: anells de glucosa units en cadena, amb una branca que surt d’un dels anells per un CH₂. C: una glicerina unida per enllaços èster a tres àcids grassos: un sense dobles enllaços, un amb un doble enllaç i un amb tres (marcats 9, 12 i 15). D: H₂N−CH(CH₃)−CO−NH−CH(CH₂SH)−CO−NH−CH₂−COOH, tres aminoàcids units.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.a 0,2 punts1.b 0,8 punts2.a 0,8 punts2.b 0,2 punts3.a 0,5 punts3.b 0,5 punts

1.a0,2 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

La histidina és un aminoàcid present als teixits musculars de la tonyina.

Quin tipus de biomolècules estan formades per aminoàcids?

Plantejament Es demana el grup de biomolècules que tenen els aminoàcids com a monòmers.

  1. Els aminoàcids s’uneixen entre ells per enllaços peptídics i formen pèptids; una cadena llarga és un polipèptid, i una o més cadenes plegades formen una proteïna.

ResultatLes proteïnes (i els pèptids i polipèptids).

La pauta oficial dona: Proteïnes, o bé pèptids o polipèptids.

1.b0,8 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Observeu la imatge següent, on hi ha representats diferents tipus de biomolècules, i empleneu la taula que hi ha a continuació.

BiomolèculaGrup de biomolècules al qual pertany
A
B
C
D

Plantejament Cal reconèixer cada molècula pels seus components: bases nitrogenades i fosfats, anells de glucosa, glicerina amb àcids grassos, aminoàcids units.

  1. A: dos nucleòtids units per un enllaç fosfodièster, cadascun amb un grup fosfat, una pentosa i una base nitrogenada (adenina i citosina). És un àcid nucleic. Els dos sucres tenen un grup OH al carboni 2′, que és el tret de la ribosa: és un fragment d’RNA.

  2. B: anells de glucosa units per enllaços O-glicosídics, en una cadena amb una ramificació. És un glúcid: un polisacàrid.

  3. C: una glicerina esterificada amb tres àcids grassos. És un lípid: un triacilglicèrid.

  4. D: tres aminoàcids units per dos enllaços peptídics (−CO−NH−-\mathrm{CO{-}NH}-), amb un extrem amino i un extrem carboxil. És un pèptid (un tripèptid): del grup de les proteïnes.

ResultatA: àcid nucleic (un fragment d’RNA); B: glúcid (polisacàrid); C: lípid (triacilglicèrid); D: proteïna (un pèptid).

La pauta oficial dona: A: àcid nucleic o bé DNA; B: glúcid (glícid o polisacàrid); C: lípid (triacilglicèrid o acilglicèrid); D: polipèptid, proteïna o pèptid.

2.a0,8 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

La mala refrigeració de la llauna va produir un sobrecreixement de bacteris, que va afavorir la conversió de la histidina en histamina mitjançant l’acció de l’enzim bacterià histidina descarboxilasa.

Amb relació al sistema immunitari, responeu a les qüestions següents sobre la histamina:

Histamina

Funció:

Què en desencadena l’alliberament?

Cèl·lules que en produeixen:

Plantejament Es demana el paper de la histamina en el sistema immunitari: què fa, què provoca que s’alliberi i quines cèl·lules la produeixen.

  1. Funció: provoca la inflamació: dilata els vasos sanguinis (vasodilatació), augmenta el flux de sang i en fa més permeables les parets.

  2. Què en desencadena l’alliberament: el contacte amb un agent infecciós o un antigen, l’activació del complement o, en una al·lèrgia, un al·lergen que s’uneix als anticossos de la superfície de les cèl·lules que la contenen.

  3. Cèl·lules que en produeixen: els mastòcits i els basòfils.

  4. En el cas dels bessons, la histamina no la van fabricar les seves cèl·lules: la van fer els bacteris a la tonyina, i en menjar-la van patir els mateixos efectes que en una reacció al·lèrgica (pell rosada, picor, conjuntivitis).

ResultatFunció: provoca la inflamació (vasodilatació i més flux de sang). Alliberament: el desencadena un agent infecciós, un antigen o un al·lergen, o el complement. Cèl·lules: mastòcits i basòfils.

La pauta oficial dona: Funció: provocar la inflamació, augmentar el flux sanguini o vasodilatació. Desencadenant: agent infecciós, antigen, complement o al·lergen. Cèl·lules: mastòcits i basòfils.

2.b0,2 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Si la llauna està ben refrigerada, a una temperatura inferior a 4 °C, no es dona aquesta conversió. Expliqueu-ne la raó en relació amb l’enzim histidina descarboxilasa.

Plantejament Cal relacionar la temperatura amb l’activitat de l’enzim (i amb el creixement dels bacteris que el fabriquen).

  1. Cada enzim té una temperatura òptima. A temperatures molt més baixes, les molècules es mouen poc, l’enzim i el substrat (la histidina) gairebé no es troben i l’activitat de l’enzim és molt baixa: pràcticament no transforma histidina en histamina.

  2. A més, amb el fred els bacteris gairebé no es reprodueixen, i hi ha poc enzim a la llauna.

ResultatPer sota de 4 °C l’enzim és molt lluny de la seva temperatura òptima i gairebé no actua (i els bacteris que el fabriquen gairebé no es reprodueixen), de manera que la histidina no es converteix en histamina.

La pauta oficial dona: L’enzim té una temperatura òptima: a baixa temperatura no pot actuar i no passa la histidina a histamina; o bé els bacteris no s’han pogut reproduir i hi ha menys enzim.

3.a0,5 punts

Apartat 3.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.a a l’enunciat oficial, en català

Perquè es doni aquesta conversió és necessari que a l’aliment hi hagi els bacteris capaços de fer-ho possible. En el cas de la tonyina trobem bacteris de diferents gèneres, com Morganella sp., Escherichia sp. i Staphylococcus sp. A la indústria alimentària s’han desenvolupat diferents tècniques per a detectar la presència d’aquests bacteris als aliments. Una d’aquestes tècniques és la PCR, en què, a partir dels gens implicats en la conversió, es dissenyen encebadors (primers) específics per a detectar-los.

Expliqueu com la tècnica de la PCR permet detectar la presència d’aquests bacteris encara que es trobin en concentracions molt baixes.

Plantejament La PCR amplifica un fragment concret de DNA: cal explicar què detecta i per què n’hi ha prou amb molt poc material de partida.

  1. La PCR detecta el material genètic (DNA) dels bacteris a la mostra d’aliment: els encebadors són complementaris a una seqüència del gen que fa la conversió, de manera que només s’amplifica aquest fragment, i no els altres DNA de la mostra.

  2. A cada cicle (desnaturalització, unió dels encebadors i extensió per la DNA polimerasa) el nombre de còpies del fragment es duplica: després de nn cicles, cada molècula inicial n’ha donat 2n2^n.

  3. Per exemple, en 20 cicles una sola molècula dona més d’un milió de còpies:

    220≈1062^{20}\approx 10^{6}
  4. Així, encara que a l’aliment hi hagi molt pocs bacteris, després de prou cicles hi ha prou DNA amplificat per a detectar-lo.

ResultatLa PCR amplifica específicament el DNA dels gens bacterians (gràcies als encebadors) i duplica el nombre de còpies a cada cicle (2n2^n còpies després de nn cicles); encara que hi hagi molt poc DNA de partida, després de molts cicles n’hi ha prou per detectar-lo.

La pauta oficial dona: La PCR detecta el material genètic (DNA) del bacteri a la mostra i, encara que n’hi hagi molt poc, en anar-lo amplificant als diferents cicles serà detectable (mentre que no amplificarà altres DNA de la mostra).

3.b0,5 punts

Apartat 3.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.b a l’enunciat oficial, en català

Es poden utilitzar els mateixos encebadors (primers) per a detectar Morganella i Staphylococcus? Justifiqueu la resposta.

Plantejament Cal recordar a què s’uneixen els encebadors i si aquesta seqüència és la mateixa en dos gèneres diferents.

  1. Els encebadors són fragments curts de DNA complementaris a una seqüència concreta del DNA que es vol amplificar: només s’uneixen allà on troben la seva seqüència complementària.

  2. Morganella i Staphylococcus són gèneres diferents, i els seus gens tenen seqüències de DNA diferents; per això cal dissenyar encebadors diferents per a cadascun.

  3. Només es podrien fer servir els mateixos encebadors si la seqüència on s’uneixen fos idèntica en tots dos gèneres (una regió conservada); cal que això estigui comprovat.

ResultatNo, en general: els encebadors són específics, complementaris a seqüències de DNA que són diferents en cada gènere, i cal dissenyar-ne de diferents per a Morganella i per a Staphylococcus. Només servirien els mateixos si la seqüència on s’uneixen fos idèntica en tots dos.

La pauta oficial dona: No: els encebadors són específics (complementaris a seqüències de DNA diferents per a cada espècie) i cal dissenyar-ne de diferents. També es dona per bo «sí» si es diu explícitament que les seqüències on s’uneixen són les mateixes (regions conservades).

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2024, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 30 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Biomolècules· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Immunologia· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Biotecnologia· aquest exercici13 de 15 exàmens
  4. Metabolisme15 de 15 exàmens
  5. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  6. Microbiologia15 de 15 exàmens
  7. Evolució14 de 15 exàmens
  8. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  9. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.