Sacarosa: transport pel floema dels vegetals

Exercici 6 · PAU 2023, extraordinària, sèrie 2 · 2 punts

BiomolèculesGlúcids i lípidsFotosíntesi i quimiosíntesiRespiració cel·lularCoincideix amb la pauta

També a Metabolisme

2023Convocatòria extraordinària · Sèrie 2 · Exercici 6

2 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema17 de 23

Després dels 23

Vols continuar amb el tema de biomolècules?

Aquests 23 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

La funció biològica principal de la sacarosa és el transport de monosacàrids (glucosa i fructosa) en els vegetals.

1.a La glucosa i la fructosa fabricades per fotosíntesi a les fulles són enllaçades per a formar sacarosa, que s’envia a través del floema als teixits no fotosintètics del vegetal. Aquests teixits hidrolitzen la sacarosa per aconseguir de nou glucosa i fructosa, que són oxidades per a obtenir energia.

Completeu les tres caselles que hi ha a continuació de les molècules amb el número corresponent a la fórmula de la glucosa, la fructosa i la sacarosa.

La fórmula de la glucosa és la número …

La fórmula de la fructosa és la número …

La fórmula de la sacarosa és la número …

[0,3 punts]

1.b Llegiu el text següent:

Els vegetals no transporten directament glucosa i fructosa lliures pel floema perquè aquest transport és lent i, a més, la glucosa i la fructosa lliures són menys estables que la sacarosa. Això es pot comprovar amb la prova de Fehling. Quan es fa la prova de Fehling a una solució de glucosa lliure o a una solució de fructosa lliure, l’enllaç hemiacetal responsable de la ciclació es trenca i queden lliures el grup aldehid en el cas de la glucosa o el grup cetona en el cas de la fructosa. En escalfar la solució, el grup aldehid o el grup cetona s’oxiden i alliberen electrons. Aquests electrons redueixen el Cu2+\mathrm{Cu^{2+}} del Fehling a Cu+\mathrm{Cu^+}, el qual reacciona amb l’O2\mathrm{O_2} de l’aire, fet que li dona el característic color vermell. En canvi, si es fa la prova de Fehling a la sacarosa, aquesta no s’oxida perquè és més estable.

Amb la informació del text anterior i els vostres coneixements de biologia, responeu a les preguntes de la taula següent:

El resultat de la glucosa a la prova de Fehling és positiu o negatiu?

El resultat de la fructosa a la prova de Fehling és positiu o negatiu?

Quin color presenta la sacarosa en la prova de Fehling?

Per què la sacarosa no s’oxida en la prova de Fehling?

[0,7 punts]

2 L’esquema següent mostra les vies metabòliques que porten a la síntesi de sacarosa a les fulles, el seu transport pel floema i, un cop hidrolitzada, la utilització dels seus productes a les cèl·lules de teixits no fotosintètics.

Empleneu la taula següent indicant el nom, la localització cel·lular i la localització subcel·lular, si escau, de les vies metabòliques indicades.

Nom de la viaLocalització cel·lular i, si escau, subcel·lular
Via A
Via B
Via C
Via D
Via E

[1 punt]

Sis fórmules de glúcids en projecció de Haworth, numerades de l’1 al 6. 1: un anell de sis baules amb un grup CH2OH, amb l’OH del carboni 4 cap avall. 2: dos anells de sis baules units per un oxigen. 3: un anell de cinc baules amb un grup CH2OH a cada costat de l’oxigen de l’anell. 4: un anell de sis baules amb un grup CH2OH, amb l’OH del carboni 4 cap amunt. 5: un anell de cinc baules amb un sol grup CH2OH. 6: un anell de sis baules unit per un oxigen a un anell de cinc baules amb dos grups CH2OH.
Esquema de dues cèl·lules unides pel floema. Cèl·lula fotosintètica de la fulla: la via A, una membrana amb complexos, rep llum, trenca l’aigua i allibera O2, i forma NADPH i ATP; la via B, un cicle, fa servir NADPH, ATP i CO2 i forma gliceraldehid 3-fosfat, que dona glucosa i fructosa, i aquestes formen sacarosa, que surt pel floema. Cèl·lula d’un teixit no fotosintètic: la sacarosa es trenca en glucosa i fructosa; la via C les porta a piruvat i forma ATP i NADH; el piruvat dona acetil-CoA, NADH i CO2; l’acetil-CoA entra a la via D, un cicle que forma NADH, FADH2, ATP i CO2; la via E, una cadena de membrana, rep el NADH i el FADH2, consumeix O2, forma aigua i, amb una ATP sintasa, ATP.Esquema de dues cèl·lules unides pel floema. Cèl·lula fotosintètica de la fulla: la via A, una membrana amb complexos, rep llum, trenca l’aigua i allibera O2, i forma NADPH i ATP; la via B, un cicle, fa servir NADPH, ATP i CO2 i forma gliceraldehid 3-fosfat, que dona glucosa i fructosa, i aquestes formen sacarosa, que surt pel floema. Cèl·lula d’un teixit no fotosintètic: la sacarosa es trenca en glucosa i fructosa; la via C les porta a piruvat i forma ATP i NADH; el piruvat dona acetil-CoA, NADH i CO2; l’acetil-CoA entra a la via D, un cicle que forma NADH, FADH2, ATP i CO2; la via E, una cadena de membrana, rep el NADH i el FADH2, consumeix O2, forma aigua i, amb una ATP sintasa, ATP.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1.a 0,3 punts1.b 0,7 punts2 1 punt

1.a0,3 punts

Apartat 1.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.a a l’enunciat oficial, en català

La glucosa i la fructosa fabricades per fotosíntesi a les fulles són enllaçades per a formar sacarosa, que s’envia a través del floema als teixits no fotosintètics del vegetal. Aquests teixits hidrolitzen la sacarosa per aconseguir de nou glucosa i fructosa, que són oxidades per a obtenir energia.

Completeu les tres caselles que hi ha a continuació de les molècules amb el número corresponent a la fórmula de la glucosa, la fructosa i la sacarosa.

La fórmula de la glucosa és la número …

La fórmula de la fructosa és la número …

La fórmula de la sacarosa és la número …

Plantejament Cal reconèixer cada molècula per la mida de l’anell, pels grups que té fora de l’anell i pel nombre d’unitats.

  1. La glucosa és una aldohexosa que forma un anell de sis baules (cinc carbonis i un oxigen) amb un sol grup CH2OH\mathrm{CH_2OH} fora de l’anell. Les fórmules 1 i 4 tenen aquest anell. A la 1, l’OH del carboni 4 queda cap avall: és la glucosa. A la 4 queda cap amunt: és la galactosa.

  2. La fructosa és una cetohexosa que forma un anell de cinc baules (quatre carbonis i un oxigen) amb dos grups CH2OH\mathrm{CH_2OH}, un a cada costat de l’oxigen de l’anell: és la fórmula 3. La 5 també té un anell de cinc baules, però amb un sol grup CH2OH\mathrm{CH_2OH}: és una pentosa (la ribosa).

  3. La sacarosa és un disacàrid: una glucosa (anell de sis baules) i una fructosa (anell de cinc baules) unides per un enllaç O-glicosídic. És la fórmula 6. La 2 també és un disacàrid, però de dues unitats amb anell de sis baules.

ResultatGlucosa: número 1; fructosa: número 3; sacarosa: número 6.

La pauta oficial dona: Glucosa, 1; fructosa, 3; sacarosa, 6.

1.b0,7 punts

Apartat 1.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1.b a l’enunciat oficial, en català

Llegiu el text següent:

Els vegetals no transporten directament glucosa i fructosa lliures pel floema perquè aquest transport és lent i, a més, la glucosa i la fructosa lliures són menys estables que la sacarosa. Això es pot comprovar amb la prova de Fehling. Quan es fa la prova de Fehling a una solució de glucosa lliure o a una solució de fructosa lliure, l’enllaç hemiacetal responsable de la ciclació es trenca i queden lliures el grup aldehid en el cas de la glucosa o el grup cetona en el cas de la fructosa. En escalfar la solució, el grup aldehid o el grup cetona s’oxiden i alliberen electrons. Aquests electrons redueixen el Cu2+\mathrm{Cu^{2+}} del Fehling a Cu+\mathrm{Cu^+}, el qual reacciona amb l’O2\mathrm{O_2} de l’aire, fet que li dona el característic color vermell. En canvi, si es fa la prova de Fehling a la sacarosa, aquesta no s’oxida perquè és més estable.

Amb la informació del text anterior i els vostres coneixements de biologia, responeu a les preguntes de la taula següent:

El resultat de la glucosa a la prova de Fehling és positiu o negatiu?

El resultat de la fructosa a la prova de Fehling és positiu o negatiu?

Quin color presenta la sacarosa en la prova de Fehling?

Per què la sacarosa no s’oxida en la prova de Fehling?

Plantejament Fem servir el text i el que sabem dels glúcids reductors.

  1. Glucosa: positiu. En obrir-se l’anell queda lliure el grup aldehid, que s’oxida i redueix el Cu2+\mathrm{Cu^{2+}}; apareix el color vermell.

  2. Fructosa: positiu. Segons el text, en obrir-se l’anell queda lliure el grup cetona, que també redueix el Cu2+\mathrm{Cu^{2+}}; el color passa a vermell. (En el medi bàsic del reactiu, la fructosa es transforma en part en glucosa i manosa, que tenen el grup aldehid lliure; per això dona positiu encara que sigui una cetosa.)

  3. Sacarosa: no hi ha canvi de color; queda blava, que és el color del reactiu de Fehling (per l’ió Cu2+\mathrm{Cu^{2+}}). El resultat és negatiu.

  4. Per què no s’oxida: l’enllaç O-glicosídic de la sacarosa uneix el carboni 1 de la glucosa (el del grup aldehid) amb el carboni 2 de la fructosa (el del grup cetona). Els dos carbonis amb el grup carbonil queden ocupats en l’enllaç, els anells no es poden obrir i no queda cap grup aldehid ni cetona lliure que es pugui oxidar: la sacarosa no és un glúcid reductor.

ResultatGlucosa: positiu; fructosa: positiu; sacarosa: blava (negatiu), perquè l’enllaç O-glicosídic entre el C1 de la glucosa i el C2 de la fructosa deixa ocupats els dos grups carbonil i no en queda cap de lliure per oxidar-se.

La pauta oficial dona: Glucosa, positiu; fructosa, positiu; sacarosa, blau; l’enllaç O-glicosídic uneix el C1 de la glucosa i el C2 de la fructosa i els grups carbonil no queden lliures per oxidar-se.

21 punt

Apartat 2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2 a l’enunciat oficial, en català

L’esquema següent mostra les vies metabòliques que porten a la síntesi de sacarosa a les fulles, el seu transport pel floema i, un cop hidrolitzada, la utilització dels seus productes a les cèl·lules de teixits no fotosintètics.

Empleneu la taula següent indicant el nom, la localització cel·lular i la localització subcel·lular, si escau, de les vies metabòliques indicades.

Nom de la viaLocalització cel·lular i, si escau, subcel·lular
Via A
Via B
Via C
Via D
Via E

Plantejament A l’esquema, la via A capta llum, trenca l’aigua (allibera O2\mathrm{O_2}) i forma NADPH i ATP; la B fixa el CO2\mathrm{CO_2} i forma gliceraldehid 3-fosfat; la C passa de glucosa i fructosa a piruvat i forma ATP i NADH; la D és un cicle que rep acetil-CoA i allibera CO2\mathrm{CO_2}; i la E és una cadena de membrana que fa servir oxigen, forma aigua i ATP.

  1. Via A: fase lluminosa de la fotosíntesi (cadena fotosintètica de transport d’electrons i fotofosforilació). A les cèl·lules fotosintètiques de la fulla, al cloroplast: a la membrana dels tilacoides.

  2. Via B: cicle de Calvin (fase de la fotosíntesi independent de la llum, també anomenada fase fosca). A les cèl·lules fotosintètiques de la fulla, al cloroplast: a l’estroma.

  3. Via C: glucòlisi. A les cèl·lules dels teixits no fotosintètics, al citosol.

  4. Via D: cicle de Krebs (cicle dels àcids tricarboxílics). A les cèl·lules dels teixits no fotosintètics, al mitocondri: a la matriu mitocondrial.

  5. Via E: cadena respiratòria de transport d’electrons i fosforilació oxidativa. A les cèl·lules dels teixits no fotosintètics, al mitocondri: a la membrana mitocondrial interna (crestes).

ResultatA: fase lluminosa (fotofosforilació), membrana dels tilacoides del cloroplast; B: cicle de Calvin, estroma del cloroplast; C: glucòlisi, citosol; D: cicle de Krebs, matriu mitocondrial; E: fosforilació oxidativa (cadena respiratòria), membrana mitocondrial interna.

La pauta oficial dona: A: fotofosforilació (fase lluminosa), membrana dels tilacoides; B: cicle de Calvin, estroma; C: glicòlisi, citosol; D: cicle de Krebs, matriu mitocondrial; E: fosforilació oxidativa, membrana mitocondrial interna.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2023, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Biomolècules· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Metabolisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  4. Microbiologia15 de 15 exàmens
  5. Immunologia15 de 15 exàmens
  6. Evolució14 de 15 exàmens
  7. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  8. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  9. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.