2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 3
3 puntsCoincideix amb la pautaTorna al tema12 de 23
Després dels 23
Vols continuar amb el tema de biomolècules?
Aquests 23 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.
Continua practicantL’any 2015, quan l’Alessandra tenia quaranta-tres anys, li van diagnosticar esclerodèrmia, coneguda també com a esclerosi sistèmica progressiva. El terme esclerodèrmia fa referència a una condició en què la pell i altres òrgans experimenten un enduriment i engruiximent semblant al que es produeix en la cicatrització, causat per dipòsits de col·lagen.
1.a Segons on es trobin els dipòsits de col·lagen, la simptomatologia de la malaltia serà més greu o menys.
Observeu un fragment de l’estructura de la biomolècula que se sintetitza en excés en aquesta malaltia i completeu la taula de sota.
Tipus de biomolècula:
Nom genèric dels monòmers que formen aquestes biomolècules:
Com es diuen els enllaços que uneixen aquests monòmers?
Marqueu a la imatge de la biomolècula un enllaç que uneixi dos dels monòmers.
[0,6 punts]
1.b L’esquema següent representa un dels tipus d’estructures que adopta la biomolècula de l’apartat anterior.
Completeu la taula següent indicant quin tipus d’estructura mostra la imatge i justifiqueu la resposta.
Quin tipus d’estructura mostra la imatge?
Justifiqueu la resposta:
[0,4 punts]
2.a En aquests pacients, el sistema immunitari ataca el teixit conjuntiu del propi cos i fa que els fibroblasts produeixin més col·lagen del necessari.
Quin tipus de malaltia és l’esclerodèrmia en relació amb el sistema immunitari? Justifiqueu la resposta.
[0,4 punts]
2.b L’enzim metal·loproteïnasa digereix col·lagen i és utilitzat en teràpia gènica per a disminuir els dipòsits anòmals de col·lagen en pacients amb esclerodèrmia.
Observeu l’esquema següent i completeu la taula de sota:
Què es genera en la fase marcada amb el número 1 a l’esquema?
Per a què s’utilitzarà l’element que es generi?
Com és la cèl·lula que es genera en la fase marcada amb el número 2 a l’esquema?
Quina informació addicional tindrà aquesta cèl·lula?
Què passa en la fase marcada amb el número 3 a l’esquema?
Quina finalitat té aquesta fase?
[0,6 punts]
3 De vegades podem trobar malalties neurodegeneratives que es caracteritzen per la formació de dipòsits proteics en la substància grisa del cervell. Això causa un esponjament, i per aquest motiu anomenem aquestes malalties encefalopaties espongiformes.
Observeu les imatges següents:
Imatge 1. Agent infecciós. Imatge 2. Estructura sana i estructura anòmala.
A continuació, responeu a les qüestions de la taula següent:
Quin tipus de molècula representa la imatge 1?
Quin agent infecciós representa?
Quina és la causa principal que fa que aquesta biomolècula es transformi en un agent infecciós?
Anomeneu dues estructures acel·lulars diferents de les mostrades en les imatges que podrien actuar com a agents infecciosos.
[1 punt]







Solució d’EducaIA
1.a0,6 punts


Segons on es trobin els dipòsits de col·lagen, la simptomatologia de la malaltia serà més greu o menys.
Observeu un fragment de l’estructura de la biomolècula que se sintetitza en excés en aquesta malaltia i completeu la taula de sota.
Tipus de biomolècula:
Nom genèric dels monòmers que formen aquestes biomolècules:
Com es diuen els enllaços que uneixen aquests monòmers?
Marqueu a la imatge de la biomolècula un enllaç que uneixi dos dels monòmers.
Plantejament La fórmula mostra una cadena llarga on es repeteix el mateix esquelet, , amb un grup a un extrem i un a l’altre: és un pèptid. A més, el col·lagen és la biomolècula que s’acumula en aquesta malaltia.
Tipus de biomolècula: proteïna (el col·lagen és una proteïna fibrosa).
Monòmers: els aminoàcids. A la fórmula se’n reconeixen per la cadena lateral, com la glicina, la prolina, la lisina o la fenilalanina.
Enllaços: enllaços peptídics, que uneixen el grup carboxil d’un aminoàcid amb el grup amino del següent (es formen per condensació, amb pèrdua d’una molècula d’aigua).
Un enllaç peptídic de la imatge: l’enllaç entre el carboni del grup d’un aminoàcid i el nitrogen del grup de l’aminoàcid següent; per exemple, entre la isoleucina i l’alanina (vegeu la figura). Qualsevol de la cadena principal entre un i un és correcte.
ResultatProteïna; aminoàcids; enllaços peptídics (), com el que uneix el d’un aminoàcid amb el del següent.
La pauta oficial dona: Proteïna; aminoàcids; enllaços peptídics; un enllaç marcat (entre la isoleucina i l’alanina).

1.b0,4 punts


L’esquema següent representa un dels tipus d’estructures que adopta la biomolècula de l’apartat anterior.
Completeu la taula següent indicant quin tipus d’estructura mostra la imatge i justifiqueu la resposta.
Quin tipus d’estructura mostra la imatge?
Justifiqueu la resposta:
Plantejament Cal reconèixer quin nivell d’organització de la proteïna mostra l’esquema: hi ha tres cadenes, cadascuna amb el seu extrem i el seu extrem , enrotllades entre elles.
Cada cadena amb un extrem amino i un extrem carboxil és una cadena polipeptídica: n’hi ha tres.
Les tres cadenes s’enrotllen les unes amb les altres i formen la triple hèlix del col·lagen.
La unió de diverses cadenes polipeptídiques en una sola proteïna és l’estructura quaternària.
També val respondre «estructura secundària», perquè cada cadena està plegada en hèlix (l’hèlix del col·lagen, que és diferent de l’hèlix α), o simplement «triple hèlix de col·lagen».
ResultatEstructura quaternària: la triple hèlix del col·lagen, formada per tres cadenes polipeptídiques enrotllades entre elles (també es pot considerar estructura secundària, l’hèlix de cada cadena).
La pauta oficial dona: Secundària (tres cadenes α) o quaternària (tres cadenes polipeptídiques superenrotllades); també «triple hèlix de col·lagen».
2.a0,4 punts


En aquests pacients, el sistema immunitari ataca el teixit conjuntiu del propi cos i fa que els fibroblasts produeixin més col·lagen del necessari.
Quin tipus de malaltia és l’esclerodèrmia en relació amb el sistema immunitari? Justifiqueu la resposta.
Plantejament L’enunciat diu que el sistema immunitari ataca el teixit conjuntiu del propi cos.
És una malaltia autoimmunitària.
El sistema immunitari perd la tolerància cap a components propis: reconeix com a estrany (com si fos un antigen aliè) el teixit conjuntiu sa del mateix cos i l’ataca.
ResultatÉs una malaltia autoimmunitària: el sistema immunitari considera estrany i ataca el teixit conjuntiu sa del propi cos.
La pauta oficial dona: Malaltia autoimmunitària: el cos destrueix el seu teixit conjuntiu sa perquè el considera aliè.
2.b0,6 punts


L’enzim metal·loproteïnasa digereix col·lagen i és utilitzat en teràpia gènica per a disminuir els dipòsits anòmals de col·lagen en pacients amb esclerodèrmia.
Observeu l’esquema següent i completeu la taula de sota:
Què es genera en la fase marcada amb el número 1 a l’esquema?
Per a què s’utilitzarà l’element que es generi?
Com és la cèl·lula que es genera en la fase marcada amb el número 2 a l’esquema?
Quina informació addicional tindrà aquesta cèl·lula?
Què passa en la fase marcada amb el número 3 a l’esquema?
Quina finalitat té aquesta fase?
Plantejament L’esquema és una teràpia gènica: s’introdueix el gen de la metal·loproteïnasa en cèl·lules del pacient fora del cos i després se li tornen a posar.
Fase 1, què es genera: un vector víric, és a dir, un virus que porta el gen de la metal·loproteïnasa aïllat de cèl·lules sanes (un virus amb DNA recombinant).
Per a què serveix: per introduir el gen de la metal·loproteïnasa dins dels fibroblasts del pacient, infectant-los in vitro.
Fase 2, com és la cèl·lula: un fibroblast del pacient modificat genèticament.
Informació addicional: el gen de la metal·loproteïnasa.
Fase 3, què passa: els fibroblasts modificats, després de multiplicar-se al laboratori, es tornen a injectar al pacient.
Finalitat: que els fibroblasts modificats fabriquin metal·loproteïnasa al cos del pacient i aquest enzim digereixi el col·lagen acumulat, de manera que disminueixin els dipòsits.
Resultat1: un vector víric amb el gen de la metal·loproteïnasa, que serveix per introduir el gen als fibroblasts. 2: un fibroblast modificat genèticament, que porta el gen de la metal·loproteïnasa. 3: es tornen a injectar els fibroblasts modificats perquè fabriquin l’enzim i digereixin el col·lagen acumulat.
La pauta oficial dona: 1: vector víric, per introduir el gen de la metal·loproteïnasa als fibroblasts; 2: fibroblasts modificats genèticament, amb el gen de la metal·loproteïnasa; 3: es reinjecten els fibroblasts modificats, perquè l’enzim degradi el col·lagen acumulat.
31 punt


De vegades podem trobar malalties neurodegeneratives que es caracteritzen per la formació de dipòsits proteics en la substància grisa del cervell. Això causa un esponjament, i per aquest motiu anomenem aquestes malalties encefalopaties espongiformes.
Observeu les imatges següents:
Imatge 1. Agent infecciós. Imatge 2. Estructura sana i estructura anòmala.
A continuació, responeu a les qüestions de la taula següent:
Quin tipus de molècula representa la imatge 1?
Quin agent infecciós representa?
Quina és la causa principal que fa que aquesta biomolècula es transformi en un agent infecciós?
Anomeneu dues estructures acel·lulars diferents de les mostrades en les imatges que podrien actuar com a agents infecciosos.
Plantejament La imatge 1 és el model de cintes d’una proteïna (hèlixs i làmines), i la imatge 2 compara la forma sana i l’anòmala de la mateixa proteïna: és el cas dels prions.
Tipus de molècula: una proteïna.
Agent infecciós: un prió.
Causa: un canvi en el plegament de la proteïna. La forma sana (PrPc) està plegada sobretot en hèlixs α, i la forma anòmala (PrPsc), en làmines β (imatge 2): canvia l’estructura secundària i, amb ella, la forma tridimensional. La proteïna mal plegada indueix el mateix canvi en les proteïnes sanes i forma dipòsits.
Dues estructures acel·lulars infeccioses diferents: els virus i els viroides.
També val anomenar dos virus diferents (per exemple, un coronavirus i el virus de la grip).
ResultatUna proteïna; un prió; un canvi de plegament (de la forma sana, amb hèlixs α, a l’anòmala, amb làmines β); virus i viroides.
La pauta oficial dona: Proteïnes; un prió; mal plegament (canvi d’estructura); virus i viroides (o dos virus diferents).
Algun apartat no t’ha sortit?
BiomolèculesGlúcids i lípidsProteïnes i enzimsÀcids nucleicsLa Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.
- Mapa conceptual
- Mnemotècnia
- Comparador
- Glossari
Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.
Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.
L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat