Canya de sucre: glúcids i modificació genètica

Exercici 3 · PAU 2022, ordinària, sèrie 2 · 3 punts

BiomolèculesGlúcids i lípidsEnginyeria genèticaAplicacionsCoincideix amb la pauta

També a Biotecnologia

2022Convocatòria ordinària · Sèrie 2 · Exercici 3

3 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema18 de 23

Després dels 23

Vols continuar amb el tema de biomolècules?

Aquests 23 són els de la PAU del 2022 al 2026 que tenim resolts. A EducaIA continues amb tests i flashcards del tema, a partir dels teus apunts o d’uns de base que et redacta.

Continua practicant

La canya de sucre (Saccharum officinarum) és la planta més conreada al món. Generalment, aquesta planta es conrea per a obtenir el sucre que s’extreu de les seves canyes. La canya de sucre conté d’un 11 % a un 15 % de sacarosa respecte del pes total. Fins a principis del segle XIX, va ser l’única font important de sucre.

1 A la canya de sucre, a més de sacarosa, també hi podem trobar altres glúcids, com la cel·lulosa i el midó.

a) Observeu les molècules següents i indiqueu a la taula de sota a quina figura correspon cada glúcid i la funció que fa dins el vegetal.

GlúcidFigura (A, B, C o D)Funció dins el vegetal
Cel·lulosa
Midó
Sacarosa

b) Al laboratori hi ha dos pots, un amb midó i un amb sacarosa, però no estan etiquetats. Expliqueu quina prova aplicaríeu per identificar què hi ha a cadascun dels pots.

[1 punt]

2 En la composició bioquímica de la canya de sucre també s’hi poden trobar triglicèrids, en una concentració del 0,05 % respecte del pes total. Responeu a les qüestions següents, relatives als triglicèrids:

Quin tipus de biomolècula són els triglicèrids?

Escriviu una funció dels triglicèrids:

Escriviu una propietat dels triglicèrids:

Quins són els components dels triglicèrids?

Quin és l’enllaç que uneix aquests components?

[1 punt]

3 Un equip de científics de la Universitat d’Illinois ha modificat genèticament plantes de canya de sucre per alterar-ne el metabolisme i aconseguir augmentar la proporció de triglicèrids fins al 12 %.

a) Per dur a terme la modificació genètica s’ha utilitzat el bacteri Agrobacterium tumefaciens. Quina funció té aquest bacteri en la modificació genètica?

b) A la taula següent hi ha els passos que cal seguir per a obtenir la canya de sucre transgènica. Ordeneu-los.

Passos que cal seguirNúmero d’ordre
Introduir el bacteri a les cèl·lules de la canya de sucre en cultiu al laboratori.
Tallar el plasmidi d’Agrobacterium tumefaciens amb enzims de restricció.
Seleccionar les cèl·lules que han incorporat el gen.
Aïllar el gen que es vol inserir.
Plantar al camp les plàntules transgèniques.
Introduir el plasmidi al bacteri.
Obtenir plàntules modificades a partir de les cèl·lules que han incorporat el gen.
Unir el gen al plasmidi d’Agrobacterium tumefaciens mitjançant la DNA-ligasa.

[1 punt]

Quatre fórmules de glúcids en una quadrícula. Figura A: tres glucoses en cadena amb una quarta glucosa unida a la del mig per una ramificació. Figura B: un anell de glucosa de sis vèrtexs unit per un oxigen a un anell de fructosa de cinc vèrtexs. Figura C: tres glucoses en una cadena lineal, sense ramificacions. Figura D: un sol anell de cinc vèrtexs, una pentosa.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1 1 punt2 1 punt3 1 punt

11 punt

Apartat 1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1 a l’enunciat oficial, en català

A la canya de sucre, a més de sacarosa, també hi podem trobar altres glúcids, com la cel·lulosa i el midó.

a) Observeu les molècules següents i indiqueu a la taula de sota a quina figura correspon cada glúcid i la funció que fa dins el vegetal.

GlúcidFigura (A, B, C o D)Funció dins el vegetal
Cel·lulosa
Midó
Sacarosa

b) Al laboratori hi ha dos pots, un amb midó i un amb sacarosa, però no estan etiquetats. Expliqueu quina prova aplicaríeu per identificar què hi ha a cadascun dels pots.

Plantejament a) Cal reconèixer a les figures la cel·lulosa, el midó i la sacarosa i dir quina funció fa cadascun a la planta. b) Cal proposar una prova de laboratori per distingir el midó de la sacarosa.

  1. a) La figura B és un disacàrid: una glucosa (anell de sis vèrtexs) unida per un enllaç O-glicosídic a una fructosa (anell de cinc vèrtexs). És la sacarosa.

  2. a) Les figures A i C són cadenes de glucoses unides per enllaços O-glicosídics. La figura A té una ramificació (una glucosa unida al carboni 6 d’una altra): és el midó (la seva amilopectina). La figura C és una cadena lineal, sense ramificacions: és la cel·lulosa.

  3. a) La figura D és un monosacàrid de cinc carbonis (una pentosa), que no és cap dels tres glúcids de la taula.

  4. a) Funcions: la cel·lulosa forma la paret cel·lular de les cèl·lules vegetals (funció estructural); el midó és la principal reserva energètica de la planta (un magatzem de glucoses); la sacarosa és la forma en què la planta transporta els sucres per la saba elaborada.

  5. a) La sacarosa també té funció energètica: la planta la pot degradar per obtenir energia, i a la canya de sucre se n’acumula molta (de l’11 %11\ \% al 15 %15\ \% del pes, segons l’enunciat).

  6. b) Prova del lugol: s’afegeixen unes gotes de lugol (una solució de iode) a una mostra de cada pot.

  7. b) La mostra que es torna de color blau fosc (gairebé negre o lila) conté el midó: la prova és positiva. La que es queda del color groc-marronós del lugol conté la sacarosa: la prova és negativa.

  8. b) També distingiria els pots el gust dolç de la sacarosa, però al laboratori no s’ha de tastar mai cap substància.

Resultata) Cel·lulosa: figura C, paret cel·lular (estructural). Midó: figura A, reserva energètica. Sacarosa: figura B, transport de sucres per la saba elaborada (també energètica). b) La prova del lugol: el midó es torna blau fosc (positiu) i la sacarosa es queda groga (negatiu).

La pauta oficial dona: a) Cel·lulosa C, paret cel·lular; midó A, reserva energètica; sacarosa B, transport de sucres per la saba elaborada (o funció energètica). b) Prova del lugol: blau (negre o lila) per al midó i groc per a la sacarosa (també s’accepta el gust dolç).

21 punt

Apartat 2 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2 a l’enunciat oficial, en català

En la composició bioquímica de la canya de sucre també s’hi poden trobar triglicèrids, en una concentració del 0,05 % respecte del pes total. Responeu a les qüestions següents, relatives als triglicèrids:

Quin tipus de biomolècula són els triglicèrids?

Escriviu una funció dels triglicèrids:

Escriviu una propietat dels triglicèrids:

Quins són els components dels triglicèrids?

Quin és l’enllaç que uneix aquests components?

Plantejament Cal dir quin tipus de biomolècula són els triglicèrids, una funció, una propietat, els components i l’enllaç que els uneix.

  1. Tipus de biomolècula: són lípids (lípids saponificables).

  2. Funció: reserva energètica.

  3. Propietat: són insolubles en aigua (són apolars, hidròfobs).

  4. Components: una molècula de glicerol (propà-1,2,3-triol) i tres àcids grassos.

  5. Enllaç: enllaç èster, entre cadascun dels tres grups hidroxil del glicerol i el grup carboxil d’un àcid gras. En formar-se els tres enllaços èster s’alliberen tres molècules d’aigua.

  6. Altres propietats igual de vàlides: són solubles en dissolvents orgànics, són saponificables, tenen un contingut energètic alt, són menys densos que l’aigua, són aïllants tèrmics, o són sòlids o líquids segons la proporció d’àcids grassos insaturats (com més insaturacions, més líquids).

ResultatSón lípids; funció de reserva energètica; són insolubles en aigua; estan formats per un glicerol i tres àcids grassos, units per enllaços èster.

La pauta oficial dona: Lípids; reserva energètica; una propietat (insolubles en aigua, solubles en dissolvents orgànics, saponificables, alt contingut energètic, menys densos que l’aigua, aïllants tèrmics, sòlids o líquids segons les insaturacions); glicerol i tres àcids grassos; enllaç èster.

31 punt

Apartat 3 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3 a l’enunciat oficial, en català

Un equip de científics de la Universitat d’Illinois ha modificat genèticament plantes de canya de sucre per alterar-ne el metabolisme i aconseguir augmentar la proporció de triglicèrids fins al 12 %.

a) Per dur a terme la modificació genètica s’ha utilitzat el bacteri Agrobacterium tumefaciens. Quina funció té aquest bacteri en la modificació genètica?

b) A la taula següent hi ha els passos que cal seguir per a obtenir la canya de sucre transgènica. Ordeneu-los.

Passos que cal seguirNúmero d’ordre
Introduir el bacteri a les cèl·lules de la canya de sucre en cultiu al laboratori.
Tallar el plasmidi d’Agrobacterium tumefaciens amb enzims de restricció.
Seleccionar les cèl·lules que han incorporat el gen.
Aïllar el gen que es vol inserir.
Plantar al camp les plàntules transgèniques.
Introduir el plasmidi al bacteri.
Obtenir plàntules modificades a partir de les cèl·lules que han incorporat el gen.
Unir el gen al plasmidi d’Agrobacterium tumefaciens mitjançant la DNA-ligasa.

Plantejament a) Cal explicar quin paper té Agrobacterium tumefaciens en la modificació genètica de la canya de sucre. b) Cal ordenar els vuit passos per obtenir la canya transgènica.

  1. a) Agrobacterium tumefaciens fa de vector: el seu plasmidi, un cop s’hi ha unit el gen que es vol inserir, és el que el porta, i el bacteri, en infectar les cèl·lules vegetals, hi transfereix el fragment del plasmidi que conté aquest gen.

  2. b) Primer cal preparar el DNA recombinant: aïllar el gen i tallar el plasmidi amb el mateix enzim de restricció, i després unir-los amb la DNA-ligasa. Llavors el plasmidi recombinant s’introdueix al bacteri, i el bacteri, a les cèl·lules vegetals. Finalment se seleccionen les cèl·lules transformades, se’n fan plàntules i es planten.

  3. b) Pas 1: aïllar el gen que es vol inserir.

  4. b) Pas 2: tallar el plasmidi d’Agrobacterium tumefaciens amb enzims de restricció.

  5. b) Pas 3: unir el gen al plasmidi d’Agrobacterium tumefaciens mitjançant la DNA-ligasa.

  6. b) Pas 4: introduir el plasmidi al bacteri.

  7. b) Pas 5: introduir el bacteri a les cèl·lules de la canya de sucre en cultiu al laboratori.

  8. b) Pas 6: seleccionar les cèl·lules que han incorporat el gen.

  9. b) Pas 7: obtenir plàntules modificades a partir de les cèl·lules que han incorporat el gen.

  10. b) Pas 8: plantar al camp les plàntules transgèniques.

  11. b) Aïllar el gen i tallar el plasmidi no depenen l’un de l’altre: el que és imprescindible és fer-los tots dos abans d’unir el gen al plasmidi.

Resultata) És el vector que transfereix el gen a les cèl·lules de la canya. b) En l’ordre de la taula: 5, 2, 6, 1, 8, 4, 7, 3.

La pauta oficial dona: a) Funció de vector (transfereix el plasmidi amb el gen a la cèl·lula vegetal). b) 5, 2, 6, 1, 8, 4, 7, 3 (en l’ordre de la taula).

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de biomolècules així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2022, convocatòria ordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Biomolècules· aquest exercici14 de 15 exàmens
  2. Biotecnologia· aquest exercici13 de 15 exàmens
  3. Metabolisme15 de 15 exàmens
  4. Genètica mendeliana15 de 15 exàmens
  5. Microbiologia15 de 15 exàmens
  6. Immunologia15 de 15 exàmens
  7. Evolució14 de 15 exàmens
  8. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  9. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.