Atròfia muscular espinal, SMN1 i teràpia gènica

Exercici 1 · PAU 2025, extraordinària, sèrie 3 · 2,5 punts

Genètica mendelianaL’examen porta una errata

També a Metabolisme, Biotecnologia, Disseny experimental

2025Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 1

2,5 puntsL’examen porta una errata

Torna al tema6 de 17

L’atròfia muscular espinal (AME) és una malaltia genètica causada per una alteració en el cromosoma 5 que es caracteritza per la pèrdua de massa muscular i la disminució de la seva funció.

a) Observeu l’arbre genealògic següent i determineu si aquesta malaltia és dominant o recessiva. Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

b) L’AME és causada per una alteració del gen survival motor neuron 1 (SMN1). Aquest gen codifica la proteïna SMN la variant recessiva a de la qual provoca la síntesi d’una proteïna no funcional.

A banda del gen SMN1, existeix un altre gen, anomenat SMN2, que fabrica una petita quantitat de proteïna SMN. El gen SMN2, en qualsevol individu, pot estar repetit fins a vuit vegades i es considera que és un modificador de les característiques de la malaltia, perquè com més còpies en té un individu, menys greu és l’AME: tres còpies produeixen un fenotip lleu de la malaltia i a partir de cinc l’individu no manifesta la malaltia.

La figura següent mostra els gens SMN1 i SMN2 de cinc persones:

Determineu en cada cas quin d’aquests tres fenotips presenten: sa, afectat lleu o afectat greu.

Individu 1
Individu 2
Individu 3
Individu 4
Individu 5

[0,5 punts]

c) Quan la proteïna SMN és deficient, les motoneurones presenten menys activitat metabòlica que les d’un individu no afectat. Per a comprendre la malaltia, és essencial conèixer la funcionalitat de les motoneurones afectades per atròfia muscular espinal (AME) en comparació amb les no afectades. Aquesta comparació es pot dur a terme mitjançant una anàlisi que mesura la taxa de consum d’oxigen (OCR).

El gràfic següent avalua el consum d’oxigen de motoneurones sanes en contrast amb motoneurones afectades per AME.

Indiqueu a la taula següent quines són les motoneurones sanes i quines estan afectades per AME. Justifiqueu la resposta.

Gràfica A: Sanes / Afectades per AME. Justificació:

Gràfica B: Sanes / Afectades per AME. Justificació:

[0,5 punts]

d) Les motoneurones necessiten l’oxigen com a acceptor d’electrons durant la fosforilació oxidativa.

En quina molècula es converteix l’oxigen quan accepta els electrons?

Quina utilitat té aquesta reducció de l’oxigen?

Quins són els dos possibles donadors d’electrons en la fosforilació oxidativa?

[0,5 punts]

e) Un dels tractaments per a l’AME es duu a terme a partir d’una teràpia gènica comercialment anomenada Zolgensma. Aquesta teràpia es basa en un adenovirus genèticament modificat, l’AAV9, el qual transporta episomes (fragments de DNA que es poden replicar i no s’integren als cromosomes de la cèl·lula hoste) amb la còpia correcta del gen a les motoneurones afectades per AME, com es pot observar a la imatge de sota.

Responeu a les qüestions de la taula següent:

Quin paper té l’adenovirus AAV9 en el procés de teràpia gènica per al gen SMN1?

Per què els episomes transportats a les cèl·lules serveixen per a curar la malaltia?

Digueu si la persona que ha rebut la teràpia gènica transmetrà l’al·lel afectat causant de la malaltia a la descendència i justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

Arbre genealògic de quatre generacions. I: home 1 i dona 2, sans. II, fills de I-1 i I-2: homes 1 i 2 sans, dona 3 afectada i dona 4 sana; la dona II-4 té per parella l’home 5, sa. III, fills de II-4 i II-5: home 2, dona 3 i home 4, tots sans; l’home III-2 té per parella la dona III-1, sana. IV, fills de III-1 i III-2: home 1 sa, home 2 afectat i dona 3 sana. Llegenda: cercle blanc, dona sana; cercle negre, dona afectada; quadrat blanc, home sa; quadrat negre, home afectat.Arbre genealògic de quatre generacions. I: home 1 i dona 2, sans. II, fills de I-1 i I-2: homes 1 i 2 sans, dona 3 afectada i dona 4 sana; la dona II-4 té per parella l’home 5, sa. III, fills de II-4 i II-5: home 2, dona 3 i home 4, tots sans; l’home III-2 té per parella la dona III-1, sana. IV, fills de III-1 i III-2: home 1 sa, home 2 afectat i dona 3 sana. Llegenda: cercle blanc, dona sana; cercle negre, dona afectada; quadrat blanc, home sa; quadrat negre, home afectat.
Gens de cinc individus, dos cromosomes per individu. Per a cada cromosoma, l’al·lel del gen SMN1 i les còpies del gen SMN2. Individu 1: A amb 1 còpia i A amb 1 còpia. Individu 2: A amb 1 còpia i a amb 3 còpies. Individu 3: a amb 1 còpia i a amb 1 còpia. Individu 4: a amb 1 còpia i a amb 2 còpies. Individu 5: a amb 2 còpies i a amb 3 còpies.Gens de cinc individus, dos cromosomes per individu. Per a cada cromosoma, l’al·lel del gen SMN1 i les còpies del gen SMN2. Individu 1: A amb 1 còpia i A amb 1 còpia. Individu 2: A amb 1 còpia i a amb 3 còpies. Individu 3: a amb 1 còpia i a amb 1 còpia. Individu 4: a amb 1 còpia i a amb 2 còpies. Individu 5: a amb 2 còpies i a amb 3 còpies.
Gràfic del consum d’oxigen (OCR, en pmol/min, de 0 a 400) en funció del temps (de 0 a 80 min). Corba A (quadrats): uns 200 al minut 0, baixa lentament fins a uns 170, puja a uns 300 entre els minuts 40 i 55 i cau a uns 70 a partir del minut 60. Corba B (triangles): uns 130 al minut 0, es manté al voltant de 100, puja a uns 150 al minut 40 i cau a uns 30–40 a partir del minut 60. La corba A queda sempre per sobre de la B.Gràfic del consum d’oxigen (OCR, en pmol/min, de 0 a 400) en funció del temps (de 0 a 80 min). Corba A (quadrats): uns 200 al minut 0, baixa lentament fins a uns 170, puja a uns 300 entre els minuts 40 i 55 i cau a uns 70 a partir del minut 60. Corba B (triangles): uns 130 al minut 0, es manté al voltant de 100, puja a uns 150 al minut 40 i cau a uns 30–40 a partir del minut 60. La corba A queda sempre per sobre de la B.
Esquema de la teràpia: el virus AAV9 (un hexàgon) porta el gen SMN1; una fletxa porta a una cèl·lula on diversos episomes circulars són dins del nucli, al costat del genoma; una altra fletxa porta a mRNA i a la proteïna SMN completa.Esquema de la teràpia: el virus AAV9 (un hexàgon) porta el gen SMN1; una fletxa porta a una cèl·lula on diversos episomes circulars són dins del nucli, al costat del genoma; una altra fletxa porta a mRNA i a la proteïna SMN completa.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

a) 0,5 puntsb) 0,5 puntsc) 0,5 puntsd) 0,5 puntse) 0,5 punts

Repassa la teoria: Quadres de Punnett

a)0,5 punts

Apartat a) a l’enunciat oficial, en castellàApartat a) a l’enunciat oficial, en català

Observeu l’arbre genealògic següent i determineu si aquesta malaltia és dominant o recessiva. Justifiqueu la resposta.

Plantejament Busquem a l’arbre un fill afectat de pares sans: amb herència dominant, algun dels pares hauria d’estar afectat.

  1. La dona II-3 està afectada i els seus pares, I-1 i I-2, són sans.

  2. L’home IV-2 està afectat i els seus pares, III-1 i III-2, també són sans.

  3. Si la malaltia fos dominant, n’hi hauria prou amb un al·lel per manifestar-la, i qualsevol afectat tindria com a mínim un progenitor afectat. Com que no és així, l’al·lel de la malaltia és recessiu.

  4. Els pares sans d’un afectat són, doncs, portadors heterozigots (Aa×AaAa\times Aa), i el fill afectat és aaaa. Com que el gen és al cromosoma 5 (un autosoma), l’herència és autosòmica recessiva.

ResultatL’AME és recessiva: dos progenitors sans (I-1 i I-2, o III-1 i III-2) tenen fills afectats (II-3 i IV-2), cosa que només és possible si tots dos són portadors d’un al·lel recessiu.

La pauta oficial dona: Recessiva, perquè cap dels dos progenitors de les parelles amb un fill afectat (II-3, IV-2) està afectat.

b)0,5 punts

Apartat b) a l’enunciat oficial, en castellàApartat b) a l’enunciat oficial, en català

L’AME és causada per una alteració del gen survival motor neuron 1 (SMN1). Aquest gen codifica la proteïna SMN la variant recessiva a de la qual provoca la síntesi d’una proteïna no funcional.

A banda del gen SMN1, existeix un altre gen, anomenat SMN2, que fabrica una petita quantitat de proteïna SMN. El gen SMN2, en qualsevol individu, pot estar repetit fins a vuit vegades i es considera que és un modificador de les característiques de la malaltia, perquè com més còpies en té un individu, menys greu és l’AME: tres còpies produeixen un fenotip lleu de la malaltia i a partir de cinc l’individu no manifesta la malaltia.

La figura següent mostra els gens SMN1 i SMN2 de cinc persones:

Determineu en cada cas quin d’aquests tres fenotips presenten: sa, afectat lleu o afectat greu.

Individu 1
Individu 2
Individu 3
Individu 4
Individu 5

Plantejament Primer mirem el genotip de SMN1: amb un al·lel A hi ha proteïna SMN funcional i la persona és sana. Només els aaaa estan afectats, i aleshores el nombre total de còpies de SMN2 (dels dos cromosomes) en decideix la gravetat.

  1. Individu 1: AAAA, amb 1+1=21+1=2 còpies de SMN2. Té SMN1 funcional: sa.

  2. Individu 2: AaAa, amb 1+3=41+3=4 còpies de SMN2. L’al·lel A és dominant: sa (portador).

  3. Individu 3: aaaa, amb 1+1=21+1=2 còpies de SMN2, menys de les tres que donen un fenotip lleu: afectat greu.

  4. Individu 4: aaaa, amb 1+2=31+2=3 còpies de SMN2: afectat lleu.

  5. Individu 5: aaaa, amb 2+3=52+3=5 còpies de SMN2; a partir de cinc no es manifesta la malaltia: sa.

ResultatIndividu 1, sa; individu 2, sa; individu 3, afectat greu; individu 4, afectat lleu; individu 5, sa.

La pauta oficial dona: 1 sa; 2 sa; 3 afectat greu; 4 afectat lleu; 5 sa.

c)0,5 punts

Apartat c) a l’enunciat oficial, en castellàApartat c) a l’enunciat oficial, en català

Quan la proteïna SMN és deficient, les motoneurones presenten menys activitat metabòlica que les d’un individu no afectat. Per a comprendre la malaltia, és essencial conèixer la funcionalitat de les motoneurones afectades per atròfia muscular espinal (AME) en comparació amb les no afectades. Aquesta comparació es pot dur a terme mitjançant una anàlisi que mesura la taxa de consum d’oxigen (OCR).

El gràfic següent avalua el consum d’oxigen de motoneurones sanes en contrast amb motoneurones afectades per AME.

Indiqueu a la taula següent quines són les motoneurones sanes i quines estan afectades per AME. Justifiqueu la resposta.

Gràfica A: Sanes / Afectades per AME. Justificació:

Gràfica B: Sanes / Afectades per AME. Justificació:

Plantejament L’oxigen s’utilitza en la respiració cel·lular. Una cèl·lula amb més activitat metabòlica respira més i en consumeix més.

  1. Lectura del gràfic: la corba A es manté al voltant de 200200 pmol/min als primers minuts i arriba a uns 300300 pmol/min entre els minuts 4040 i 5555; la corba B es manté al voltant de 100100 pmol/min i només arriba a uns 150150 pmol/min.

  2. Gràfica A: motoneurones sanes. Consumeixen més oxigen perquè fan la respiració cel·lular amb normalitat i necessiten més energia per a les seves funcions.

  3. Gràfica B: motoneurones afectades per AME. Consumeixen menys oxigen perquè, amb la proteïna SMN deficient, tenen menys activitat metabòlica.

ResultatLa gràfica A correspon a les motoneurones sanes i la B, a les afectades per AME: les sanes consumeixen més oxigen (uns 200200 davant de 100100 pmol/min) perquè tenen més activitat metabòlica.

La pauta oficial dona: A sanes: més consum d’oxigen (respiració normal, més energia); B afectades: menys consum per menys activitat metabòlica.

d)0,5 punts

Apartat d) a l’enunciat oficial, en castellàApartat d) a l’enunciat oficial, en català

Les motoneurones necessiten l’oxigen com a acceptor d’electrons durant la fosforilació oxidativa.

En quina molècula es converteix l’oxigen quan accepta els electrons?

Quina utilitat té aquesta reducció de l’oxigen?

Quins són els dos possibles donadors d’electrons en la fosforilació oxidativa?

Plantejament A la cadena respiratòria els electrons passen d’un transportador a un altre fins a l’oxigen.

  1. Quan l’oxigen accepta els electrons (i protons) es redueix a aigua:

    12 O2+2 e−+2 H+⟶H2O\tfrac{1}{2}\,\mathrm{O_2}+2\,e^-+2\,\mathrm{H^+}\longrightarrow\mathrm{H_2O}
  2. Utilitat: l’oxigen és l’acceptor final; en retirar els electrons de l’últim transportador, manté el flux d’electrons per la cadena. Sense ell la cadena s’aturaria.

  3. Aquest flux d’electrons permet bombar protons a l’espai intermembrana i crear un gradient de protons, que l’ATP sintasa aprofita per sintetitzar ATP.

  4. Donadors d’electrons: el NADH i el FADH2\mathrm{FADH_2}, que provenen sobretot de la glicòlisi, de la descarboxilació del piruvat, de la β-oxidació i del cicle de Krebs.

ResultatL’oxigen es converteix en aigua; la seva reducció manté el flux d’electrons de la cadena, que genera el gradient de protons amb què es fa ATP. Els donadors són el NADH i el FADH2\mathrm{FADH_2}.

La pauta oficial dona: Aigua (H2O\mathrm{H_2O}); manté el flux d’electrons de la cadena i permet el gradient de protons per sintetitzar ATP; NADH i FADH2\mathrm{FADH_2}.

e)0,5 punts

Apartat e) a l’enunciat oficial, en castellàApartat e) a l’enunciat oficial, en català

Un dels tractaments per a l’AME es duu a terme a partir d’una teràpia gènica comercialment anomenada Zolgensma. Aquesta teràpia es basa en un adenovirus genèticament modificat, l’AAV9, el qual transporta episomes (fragments de DNA que es poden replicar i no s’integren als cromosomes de la cèl·lula hoste) amb la còpia correcta del gen a les motoneurones afectades per AME, com es pot observar a la imatge de sota.

Responeu a les qüestions de la taula següent:

Quin paper té l’adenovirus AAV9 en el procés de teràpia gènica per al gen SMN1?

Per què els episomes transportats a les cèl·lules serveixen per a curar la malaltia?

Digueu si la persona que ha rebut la teràpia gènica transmetrà l’al·lel afectat causant de la malaltia a la descendència i justifiqueu la resposta.

Plantejament En la teràpia gènica s’introdueix una còpia correcta d’un gen en les cèl·lules que la necessiten, sense canviar el gen alterat.

  1. L’AAV9 actua com a vector: és el vehicle que porta el DNA amb la còpia correcta de SMN1 fins a les motoneurones i l’hi fa entrar. S’ha modificat perquè no causi cap malaltia.

  2. Un petit aclariment: l’AAV9 no és ben bé un adenovirus, sinó un virus adenoassociat (AAV, de la família dels parvovirus). El paper de vector és el mateix.

  3. Els episomes porten la còpia correcta de SMN1: dins del nucli es transcriuen a mRNA i es tradueixen a proteïna SMN funcional. Amb aquesta proteïna les motoneurones funcionen i la malaltia no es manifesta.

  4. La persona tractada continua sent aaaa en totes les cèl·lules que no han rebut la teràpia: el tractament només arriba a les motoneurones (cèl·lules somàtiques) i no modifica el DNA de les cèl·lules germinals.

  5. Per tant, sí que transmetrà l’al·lel a: tots els seus gàmetes el porten.

ResultatL’AAV9 és el vector que porta el gen correcte a les motoneurones; els episomes s’expressen i fabriquen la proteïna SMN funcional. Sí que transmetrà l’al·lel afectat, perquè la teràpia és somàtica i no canvia les cèl·lules germinals.

La pauta oficial dona: Vector; el gen correcte dels episomes es transcriu i tradueix i es fa la proteïna correcta; sí que el transmetrà, perquè no es modifiquen les cèl·lules germinals (teràpia en línia somàtica).

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de genètica mendeliana així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2025, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 22 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Genètica mendeliana· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Metabolisme· aquest exercici15 de 15 exàmens
  3. Disseny experimental· aquest exercici14 de 15 exàmens
  4. Biotecnologia· aquest exercici13 de 15 exàmens
  5. Microbiologia15 de 15 exàmens
  6. Immunologia15 de 15 exàmens
  7. Biomolècules14 de 15 exàmens
  8. Evolució14 de 15 exàmens
  9. Genètica molecular10 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.