Malaltia de Tay-Sachs i gen HEXA

Exercici 2 · PAU 2024, extraordinària, sèrie 3 · 3 punts

Genètica mendelianaCoincideix amb la pauta

També a Genètica molecular, Evolució

2024Convocatòria extraordinària · Sèrie 3 · Exercici 2

3 puntsCoincideix amb la pauta

Torna al tema10 de 17

L’alfa-hexosaminidasa és l’enzim encarregat de degradar el gangliòsid GM2 (un tipus de glícid) als lisosomes. Aquesta degradació és especialment important a les neurones. L’alfa-hexosaminidasa està codificada pel gen HEXA, localitzat al cromosoma 15.

1 Si l’alfa-hexosaminidasa no funciona, el gangliòsid GM2 no es degrada i comença a acumular-se als lisosomes, que a la llarga s’inflen i acaben per matar la neurona. Això és el que succeeix en la malaltia de Tay-Sachs, una greu alteració del sistema nerviós deguda a un al·lel recessiu t que codifica una alfa-hexosaminidasa no funcional. Els nadons amb Tay-Sachs comencen a patir mort neuronal amb pocs mesos d’edat i progressivament van perdent visió, audició i control de moviments, fins que moren al voltant dels tres anys.

Una parella sana té un fill sa i un fill afectat de Tay-Sachs. Completeu la taula següent:

Genotip del pare:

Genotip de la mare:

Genotips dels gàmetes del pare:

Genotips dels gàmetes de la mare:

Genotip del fill malalt:

Probabilitat que la parella tingui un altre fill malalt (indiqueu els càlculs):

Probabilitat que el fill sa sigui portador de la malaltia:

[1 punt]

2.a HEXA és un gen llarg, de 32 743 bases. A continuació, s’indica una part del gen (la corresponent a l’exó 11, bases 1270 a 1281):

Determineu la seqüència de l’mRNA i d’aminoàcids de l’alfa-hexosaminidasa codificada per aquesta seqüència de bases. Feu servir la taula del codi genètic següent:

[0,4 punts]

2.b Hi ha diverses mutacions que generen al·lels t. La més freqüent és l’anomenada «+TATC 1278», que, com el seu nom indica, consisteix en l’addició de quatre bases més (TATC) a la posició 1278 de l’exó 11 (indicada amb la fletxa).

Responeu a les qüestions de la taula següent:

Determineu la nova seqüència de l’mRNA i d’aminoàcids després que es produís aquesta mutació que va originar l’al·lel t.

A partir de la seqüència d’aminoàcids de l’al·lel t, raoneu per què l’alfa-hexosaminidasa que codifica no és funcional.

Raoneu, des dels punts de vista molecular i cromosòmic, per què la malaltia de Tay-Sachs és recessiva.

[0,6 punts]

3.a Entre els asquenazites, els jueus provinents del centre i l’est d’Europa, 1 de cada 3 600 naixements està afectat de Tay-Sachs, mentre que a la resta del món la proporció és d’1 de cada 300 000. En moltes comunitats asquenazites, els matrimonis es produeixen entre membres de la mateixa comunitat, de manera que s’han creat diverses associacions per a oferir consell genètic abans d’un casament.

Llegiu el text següent:

La comparació del DNA d’asquenazites de diversos països en l’actualitat mostra que són genèticament molt homogenis des del segle XIV. En el nostre estudi hem analitzat el DNA de 38 asquenazites enterrats a la localitat alemanya d’Erfurt al segle XIII. L’estudi ha mostrat que eren molt més heterogenis genèticament, tot i ser pocs individus i d’una mateixa localitat, que els asquenazites actuals. Sembla que algun esdeveniment, potser persecucions (pogroms), va fer disminuir significativament la població d’asquenazites a Europa a principis del segle XIV.

Traducció i adaptació fetes a partir del text de Shaman Waldman et al. «Genome-wide data from medieval German Jews show that the Ashkenazi founder event pre-dated the 14th century». Cell (8 desembre 2022)

Anomeneu i expliqueu el procés evolutiu que ha fet que els asquenazites actuals tinguin una freqüència d’afectats de Tay-Sachs molt més alta que la resta de la població del món.

[0,5 punts]

3.b Llegiu el text següent:

Hi ha la hipòtesi que els portadors de Tay-Sachs estan més protegits contra la infecció per Mycobacterium tuberculosis, el bacteri causant de la tuberculosi. L’estudi de poblacions antigues ha mostrat una menor freqüència de morts per tuberculosi entre els asquenazites que entre poblacions no jueves de la mateixa època i de la mateixa àrea. Se sap que els portadors de l’al·lel t produeixen més quantitat de la proteïna beta-hexosaminidasa i s’ha observat que l’activitat de Mycobacterium tuberculosis disminueix amb l’augment d’aquesta proteïna.

Traducció i adaptació fetes a partir del text d’Isabelle C. Withrock et al. «Genetic diseases conferring resistance to infectious diseases». Science Direct (25 febrer 2015)

Si aquesta hipòtesi fos certa, el procés evolutiu que ha fet que els asquenazites actuals tinguin una freqüència d’afectats de Tay-Sachs molt més alta que la resta de la població mundial seria diferent del que heu anomenat i explicat a l’apartat anterior. Anomeneu i expliqueu el procés evolutiu en aquest cas i digueu en què variaria respecte al de l’apartat anterior.

[0,5 punts]

A l’esquerra, ideograma del cromosoma 15 amb les bandes (de 15p13 a 15q26.2) i una fletxa que assenyala el locus del gen HEXA a la regió 15q23–15q24. A la dreta, part de la seqüència del gen (cadena que es transcriu): 3′…CTCAAGTTTCAA…5′. Nota al peu: la primera base indicada és complementària a la primera base d’un codó.A l’esquerra, ideograma del cromosoma 15 amb les bandes (de 15p13 a 15q26.2) i una fletxa que assenyala el locus del gen HEXA a la regió 15q23–15q24. A la dreta, part de la seqüència del gen (cadena que es transcriu): 3′…CTCAAGTTTCAA…5′. Nota al peu: la primera base indicada és complementària a la primera base d’un codó.
Taula del codi genètic: a l’esquerra, la primera lletra del codó (U, C, A, G); a dalt, la segona; a la dreta, la tercera. Cada casella dona l’aminoàcid de cada codó amb l’abreviatura de tres lletres i els codons STOP: UAA, UAG i UGA.Taula del codi genètic: a l’esquerra, la primera lletra del codó (U, C, A, G); a dalt, la segona; a la dreta, la tercera. Cada casella dona l’aminoàcid de cada codó amb l’abreviatura de tres lletres i els codons STOP: UAA, UAG i UGA.
Part de la seqüència del gen: 3′…CTCAAGTT TCAA…5′. Una fletxa assenyala l’espai entre la vuitena i la novena base, on es produeix l’addició de TATC que origina l’al·lel t. Nota: la primera base indicada és complementària de la primera base d’un codó.Part de la seqüència del gen: 3′…CTCAAGTT TCAA…5′. Una fletxa assenyala l’espai entre la vuitena i la novena base, on es produeix l’addició de TATC que origina l’al·lel t. Nota: la primera base indicada és complementària de la primera base d’un codó.

Solució d’EducaIA

Fes-lo en paper i compara pas a pas.

1 1 punt2.a 0,4 punts2.b 0,6 punts3.a 0,5 punts3.b 0,5 punts

Repassa la teoria: Quadres de Punnett

11 punt

Apartat 1 a l’enunciat oficial, en castellàApartat 1 a l’enunciat oficial, en català

Si l’alfa-hexosaminidasa no funciona, el gangliòsid GM2 no es degrada i comença a acumular-se als lisosomes, que a la llarga s’inflen i acaben per matar la neurona. Això és el que succeeix en la malaltia de Tay-Sachs, una greu alteració del sistema nerviós deguda a un al·lel recessiu t que codifica una alfa-hexosaminidasa no funcional. Els nadons amb Tay-Sachs comencen a patir mort neuronal amb pocs mesos d’edat i progressivament van perdent visió, audició i control de moviments, fins que moren al voltant dels tres anys.

Una parella sana té un fill sa i un fill afectat de Tay-Sachs. Completeu la taula següent:

Genotip del pare:

Genotip de la mare:

Genotips dels gàmetes del pare:

Genotips dels gàmetes de la mare:

Genotip del fill malalt:

Probabilitat que la parella tingui un altre fill malalt (indiqueu els càlculs):

Probabilitat que el fill sa sigui portador de la malaltia:

Plantejament És un creuament amb un sol gen. Cal deduir els genotips dels pares a partir dels fills i calcular les probabilitats amb el quadre de Punnett.

  1. Els dos pares són sans, però tenen un fill malalt (tttt): cadascun li ha donat un al·lel tt. Com que són sans, també tenen un al·lel TT: tots dos són heterozigots (portadors).

    Tt×TtTt\times Tt
  2. Gàmetes del pare: TT i tt, amb probabilitat 12\frac{1}{2} cadascun. Gàmetes de la mare: també TT i tt, amb 12\frac{1}{2} cadascun.

  3. Genotip del fill malalt: homozigot recessiu, tttt.

  4. Quadre de Punnett del creuament Tt×TtTt\times Tt (cada casella té probabilitat 12⋅12=14\frac{1}{2}\cdot\frac{1}{2}=\frac{1}{4}):

    TtTTTTttTttt\begin{array}{c|cc} & T & t \\ \hline T & TT & Tt \\ t & Tt & tt \end{array}
  5. Genotips: 14 TT\frac{1}{4}\,TT, 12 Tt\frac{1}{2}\,Tt i 14 tt\frac{1}{4}\,tt; fenotips: 34\frac{3}{4} sans i 14\frac{1}{4} malalts. La probabilitat que un altre fill sigui malalt és la de tttt:

    P(tt)=14=0,25P(tt)=\frac{1}{4}=0{,}25
  6. El fill sa pot ser TTTT o TtTt. Entre els sans (34\frac{3}{4}), els portadors (TtTt) són 12\frac{1}{2}:

    P(Tt∣sa)=1/23/4=23P(Tt\mid \text{sa})=\frac{1/2}{3/4}=\frac{2}{3}

ResultatPare TtTt i mare TtTt; gàmetes TT i tt de cadascun; fill malalt tttt; probabilitat d’un altre fill malalt, 14\frac{1}{4}; probabilitat que el fill sa sigui portador, 23\frac{2}{3}.

La pauta oficial dona: Pare TtTt; mare TtTt; gàmetes TT i tt; fill malalt tttt; altre fill malalt 14\frac{1}{4} (Tt×TtTt\times Tt: 14 TT\frac{1}{4}\,TT, 12 Tt\frac{1}{2}\,Tt, 14 tt\frac{1}{4}\,tt); fill sa portador 23\frac{2}{3}.

2.a0,4 punts

Apartat 2.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.a a l’enunciat oficial, en català

HEXA és un gen llarg, de 32 743 bases. A continuació, s’indica una part del gen (la corresponent a l’exó 11, bases 1270 a 1281):

Determineu la seqüència de l’mRNA i d’aminoàcids de l’alfa-hexosaminidasa codificada per aquesta seqüència de bases. Feu servir la taula del codi genètic següent:

Plantejament La cadena donada és la que es transcriu (el motlle), escrita de 3′ a 5′. L’mRNA és complementari i antiparal·lel (de 5′ a 3′), amb U en lloc de T. La nota diu que la primera base és la primera d’un codó, de manera que es llegeix de tres en tres des del principi.

  1. Cadena motlle, agrupada en triplets:

    3′…CTC AAG TTT CAA…5′3^\prime\ldots\mathrm{CTC\ AAG\ TTT\ CAA}\ldots 5^\prime
  2. mRNA complementari (C amb G, T amb A, A amb U, G amb C):

    5′…GAG UUC AAA GUU…3′5^\prime\ldots\mathrm{GAG\ UUC\ AAA\ GUU}\ldots 3^\prime
  3. Traducció amb la taula: GAG, Glu; UUC, Phe; AAA, Lys; GUU, Val.

ResultatmRNA: 5′…GAG UUC AAA GUU…3′; aminoàcids: …Glu-Phe-Lys-Val…

La pauta oficial dona: mRNA 5′…GAG UUC AAA GUU…3′; proteïna …Glu-Phe-Lys-Val…

2.b0,6 punts

Apartat 2.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 2.b a l’enunciat oficial, en català

Hi ha diverses mutacions que generen al·lels t. La més freqüent és l’anomenada «+TATC 1278», que, com el seu nom indica, consisteix en l’addició de quatre bases més (TATC) a la posició 1278 de l’exó 11 (indicada amb la fletxa).

Responeu a les qüestions de la taula següent:

Determineu la nova seqüència de l’mRNA i d’aminoàcids després que es produís aquesta mutació que va originar l’al·lel t.

A partir de la seqüència d’aminoàcids de l’al·lel t, raoneu per què l’alfa-hexosaminidasa que codifica no és funcional.

Raoneu, des dels punts de vista molecular i cromosòmic, per què la malaltia de Tay-Sachs és recessiva.

Plantejament S’insereixen quatre bases (TATC) a la posició 1278, on assenyala la fletxa (entre la vuitena i la novena base de la seqüència, ja que la primera és la 1270). Cal refer l’mRNA i la traducció, i després explicar les conseqüències.

  1. Cadena motlle mutada, agrupada en triplets des de la primera base:

    3′…CTC AAG TT TATC‾ T CAA…5′3^\prime\ldots\mathrm{CTC\ AAG\ TT\,\underline{TATC}\,T\ CAA}\ldots 5^\prime=3′…CTC AAG TTT ATC TCA A…5′{}= 3^\prime\ldots\mathrm{CTC\ AAG\ TTT\ ATC\ TCA\ A}\ldots 5^\prime
  2. mRNA complementari:

    5′…GAG UUC AAA UAG AGU U…3′5^\prime\ldots\mathrm{GAG\ UUC\ AAA\ UAG\ AGU\ U}\ldots 3^\prime
  3. Traducció: GAG, Glu; UUC, Phe; AAA, Lys; UAG, STOP. La cadena s’acaba després de la Lys: …Glu-Phe-Lys.

  4. Per què no és funcional: en afegir quatre bases (un nombre que no és múltiple de 3) es desplaça el marc de lectura i apareix un codó STOP (UAG). La traducció s’atura abans d’hora i l’alfa-hexosaminidasa queda molt més curta: li falten tots els aminoàcids que vindrien després.

  5. Una proteïna escurçada no es pot plegar bé ni adquirir l’estructura tridimensional (ni el centre actiu) de l’enzim, de manera que no degrada el GM2.

  6. Per què és recessiva, des del punt de vista cromosòmic: tenim dos cromosomes 15 homòlegs, un de cada progenitor, i per tant dues còpies del gen HEXA.

  7. Des del punt de vista molecular: en un heterozigot (TtTt), l’al·lel TT d’un dels dos cromosomes 15 ja fabrica alfa-hexosaminidasa funcional, que degrada el gangliòsid GM2, i la malaltia no apareix. Només els homozigots tttt, que no tenen la seqüència correcta en cap dels dos cromosomes 15, no fabriquen enzim funcional i emmalalteixen.

ResultatmRNA: 5′…GAG UUC AAA UAG AGU U…3′; aminoàcids: …Glu-Phe-Lys (UAG és STOP). La inserció fa aparèixer un codó STOP, la proteïna queda curta i no es plega bé, i no funciona. És recessiva perquè, amb dos cromosomes 15, una sola còpia correcta del gen (en un TtTt) ja fa prou enzim funcional.

La pauta oficial dona: DNA 3′…CTC AAG TTT ATC TCA A…5′; mRNA 5′…GAG UUC AAA UAG AGU U…3′; proteïna …Glu-Phe-Lys; codó STOP, proteïna més curta que no es plega bé; dos cromosomes 15: amb un al·lel TT ja es fabrica enzim correcte.

3.a0,5 punts

Apartat 3.a a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.a a l’enunciat oficial, en català

Entre els asquenazites, els jueus provinents del centre i l’est d’Europa, 1 de cada 3 600 naixements està afectat de Tay-Sachs, mentre que a la resta del món la proporció és d’1 de cada 300 000. En moltes comunitats asquenazites, els matrimonis es produeixen entre membres de la mateixa comunitat, de manera que s’han creat diverses associacions per a oferir consell genètic abans d’un casament.

Llegiu el text següent:

La comparació del DNA d’asquenazites de diversos països en l’actualitat mostra que són genèticament molt homogenis des del segle XIV. En el nostre estudi hem analitzat el DNA de 38 asquenazites enterrats a la localitat alemanya d’Erfurt al segle XIII. L’estudi ha mostrat que eren molt més heterogenis genèticament, tot i ser pocs individus i d’una mateixa localitat, que els asquenazites actuals. Sembla que algun esdeveniment, potser persecucions (pogroms), va fer disminuir significativament la població d’asquenazites a Europa a principis del segle XIV.

Traducció i adaptació fetes a partir del text de Shaman Waldman et al. «Genome-wide data from medieval German Jews show that the Ashkenazi founder event pre-dated the 14th century». Cell (8 desembre 2022)

Anomeneu i expliqueu el procés evolutiu que ha fet que els asquenazites actuals tinguin una freqüència d’afectats de Tay-Sachs molt més alta que la resta de la població del món.

Plantejament Cal anomenar un procés evolutiu que canviï les freqüències al·lèliques per atzar en una població que es va reduir molt (el text parla d’una gran disminució de la població a principis del segle XIV).

  1. El procés és la deriva genètica, en concret l’efecte coll d’ampolla.

  2. A principis del segle XIV, potser per les persecucions, la població d’asquenazites va quedar reduïda a pocs individus, molt menys diversos genèticament que abans (el text ho mostra comparant el DNA d’Erfurt amb el dels asquenazites actuals).

  3. Entre els supervivents hi havia, per atzar, una proporció de portadors de l’al·lel tt més alta que la de la població original. No es deu a cap avantatge de l’al·lel: és atzar, no selecció natural.

  4. La població actual descendeix d’aquests pocs individus i n’ha heretat la freqüència alta de l’al·lel tt.

  5. A més, l’endogàmia (els matrimonis entre membres de la mateixa comunitat) fa que hi entrin pocs al·lels de fora, de manera que la freqüència de tt es manté alta, i que sigui més probable que es casin dos portadors i tinguin fills tttt afectats.

ResultatDeriva genètica (coll d’ampolla): la població es va reduir molt al segle XIV i, per atzar, entre els supervivents hi havia més portadors de tt; els seus descendents l’han heretat, i l’endogàmia ha mantingut alta la freqüència de l’al·lel i dels afectats.

La pauta oficial dona: Deriva genètica; paper de l’atzar; coll d’ampolla; endogàmia; context.

3.b0,5 punts

Apartat 3.b a l’enunciat oficial, en castellàApartat 3.b a l’enunciat oficial, en català

Llegiu el text següent:

Hi ha la hipòtesi que els portadors de Tay-Sachs estan més protegits contra la infecció per Mycobacterium tuberculosis, el bacteri causant de la tuberculosi. L’estudi de poblacions antigues ha mostrat una menor freqüència de morts per tuberculosi entre els asquenazites que entre poblacions no jueves de la mateixa època i de la mateixa àrea. Se sap que els portadors de l’al·lel t produeixen més quantitat de la proteïna beta-hexosaminidasa i s’ha observat que l’activitat de Mycobacterium tuberculosis disminueix amb l’augment d’aquesta proteïna.

Traducció i adaptació fetes a partir del text d’Isabelle C. Withrock et al. «Genetic diseases conferring resistance to infectious diseases». Science Direct (25 febrer 2015)

Si aquesta hipòtesi fos certa, el procés evolutiu que ha fet que els asquenazites actuals tinguin una freqüència d’afectats de Tay-Sachs molt més alta que la resta de la població mundial seria diferent del que heu anomenat i explicat a l’apartat anterior. Anomeneu i expliqueu el procés evolutiu en aquest cas i digueu en què variaria respecte al de l’apartat anterior.

Plantejament Si ser portador protegeix de la tuberculosi, l’al·lel tt dona un avantatge als heterozigots: ara el procés no seria l’atzar sinó la selecció natural.

  1. El procés seria la selecció natural, a favor dels heterozigots (portadors, TtTt).

  2. Els portadors estarien més protegits contra la tuberculosi, que mata molta gent: tindrien més probabilitat de sobreviure fins a l’edat reproductiva que els homozigots TTTT.

  3. Com que deixarien més descendència, transmetrien més l’al·lel tt als fills.

  4. Així, generació rere generació, la freqüència de l’al·lel tt (i de portadors) augmentaria o es mantindria alta, encara que els homozigots tttt morin abans de reproduir-se. Com més portadors, més parelles de portadors i més nens afectats.

  5. Diferència amb l’apartat anterior: a la deriva genètica, la freqüència de tt canvia per atzar i l’al·lel no dona cap avantatge; a la selecció natural, la freqüència augmenta perquè els portadors sobreviuen i es reprodueixen més en un ambient amb tuberculosi. Tots dos processos podrien haver actuat junts.

ResultatSeria selecció natural a favor dels portadors: estarien més protegits de la tuberculosi, sobreviurien i es reproduirien més i transmetrien l’al·lel tt, que augmentaria de freqüència. A diferència de la deriva, no seria per atzar sinó per l’avantatge dels heterozigots.

La pauta oficial dona: Selecció natural; els portadors sobreviuen més; transmissió del caràcter; la freqüència de tt augmenta o es manté alta; context.

Algun apartat no t’ha sortit?

La Ruta guiada d’EducaIA prepara el tema de genètica mendeliana així: lliçó a lliçó, sense passar de tema fins a dominar-lo.

Cada lliçó en practica dos, per torns:
  • Mapa conceptual
  • Mnemotècnia
  • Comparador
  • Glossari

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb la matèria, el tema i la Ruta guiada triats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat: Generalitat de Catalunya, Consell Interuniversitari de Catalunya, Oficina d’Accés a la Universitat. PAU de Biologia 2024, convocatòria extraordinària. La imatge és l’examen oficial tal qual; el text el reprodueix amb les fórmules reescrites. Consultat el 23 d'octubre de 2026; el document no declara data d’última actualització.

L’examen sencerExamen en català (PDF)Examen en castellà (PDF)Pauta de correcció (PDF)Reutilitzat segons l’avís legal de la Generalitat

PAU 2027 · Catalunya

El teu pla fins a la PAU de Biologia

Hi arribes amb els 12 temes de Biologia posats (primer els d’aquest exercici i després els altres, del que més ha sortit al que menys) i amb la data en què comença la PAU ordinària: l’1 de juny de 2027. EducaIA te’ls reparteix per dies fins a l’examen i, amb els teus apunts o amb uns de base que et redacta, et prepara resums, tests i flashcards. Abans de crear el pla, ho canvies tot.

  1. Genètica mendeliana· aquest exercici15 de 15 exàmens
  2. Evolució· aquest exercici14 de 15 exàmens
  3. Genètica molecular· aquest exercici10 de 15 exàmens
  4. Metabolisme15 de 15 exàmens
  5. Microbiologia15 de 15 exàmens
  6. Immunologia15 de 15 exàmens
  7. Biomolècules14 de 15 exàmens
  8. Disseny experimental14 de 15 exàmens
  9. Biotecnologia13 de 15 exàmens
  10. Tècniques d’observació10 de 15 exàmens
  11. La cèl·lula8 de 15 exàmens
  12. Ecologia6 de 15 exàmens

Cada xifra: en quants dels 15 exàmens del 2022 al 2026 que tenim resolts ha sortit algun exercici d’aquell tema. És el que ha passat, no una predicció. La data, del calendari oficial de la PAU 2027.

Amb un compte gratuït. Hi arribes amb els temes i la data posats, i no es crea res fins que ho confirmes.

Enunciat oficial

Toca la imatge per apropar-la o allunyar-la.